dimarts, 17 de maig de 2011

Travessia Nedant Pantà de Siurana

Diumenge 15 de maig de 2011
Siurana (Priorat)
3000m


Esperava amb moltes ganes que arribés aquest cap de setmana per fer aquesta travessia nedant. Des del "No a la Fred" al gener no n'havia pogut nedar cap. La lesió s'en va encarregar de que no pogués fer la "Transitum Tarraco Hiems" i varis entrenaments amb els meus amics nedadors. Després de sis curses de muntanya en cinc setmanes les meves potes necessitaven i dessitjaven una treva, i que millor que l'aigua per relaxarles!.
La gent de Neda el Món eren els encarregats d'organitzar aquest esdeveniment, sempre brillants els cracks!. S'ho van currar molt, com sempre. Aquest cop també els ajudaven en l'organització els nedadors Toni Pérez-Portavella i el Maxi González. Tenia moltes ganes de tornar a retrobar-me amb la familia Neda el Món, una GRAN FAMILIA.
Aquest cop m'acompanyava el meu amic i company d'entrenament i yonkisme Tigre Cols. Ell va ser qui em va liar amb això de les travessies nedant perque si for per mi, jajajja, mai m'aguera atrevit.
Vam marxar dissabte a la tarda cap a Siurana, a la comarca del Priorat, jo ja hi havia estat en aquell pantà 9 anys enrere i ja feia algun temps que hi volia tornar perque la zona és molt maca. Vam arribar a Cornudella de Montsant per la tarda per poder assistir al briefing, a l'ajuntament del poble. Molt complert el breafing, amb tots els detalls tècnics, de seguretat etc. Seguidament, ens vam desplaçar a una casa rural a les afores de Cornudella per assistir al sopar que feien la gent de Neda el Món junt amb altres amics nedadors. Després d'unes quantes travessies ens coneixiem quasi tots els que erem allà. El sopar va ser genial, complert i molt agradable, on ens vam explicar batalletes i altres cosetes.


La nota negativa del cap de setmana i que m'ha marcat fisicament aquests ultims dies és que el guarda del refugi on ens haviem d'allotjar ens va deixar tirats...no ens va obrir la porta, i això que tenia coneixement que arribariem tard. Vam tornar a Cornudella i ens vam posar a dormir al cotxe o "yakmòbil" com diu el Tigre, quin paio el Tigre jajaja.
Ens varem despertar sobre les 7'30 i uuuffff!!!! quin mal d'espatlles, cervicals i d'esquena!!. Seguidament ens vam anar a esmorzar, i cap al Pantà...vam arribar sobre les 9 del matí. Per fer temps i per estirar vam fer una horeta de running tot voltant el pantà, fins on vam poder donar la volta i tornar. A mi personalment aquest entrenillu em va anar de perles perque estava baldat de dormir al cotxe.
A les 10 ja estava tot preparat per la travessia. Vam agafar el gorro i a enfundar-nos el neopré, cal dir que cada cop hi tinc més traça. L'ambient era maquissim!. El Tigre i jo sortiem a les 11, al primer calaix, el dels més lents, a mi l'aigua és el que pitjor se'm dona, i tot i així la disfruto com el que més. Però el Tigre de lent té poc.

En el moment previ a la sortida el Lluís Saura ens va donar les ultimes indicacions tècniques perque no la liem i seguidament el Jorge Pérez ens va donar la sortida.
Se'm fa dificil parlar del moment de tota la cursa, no és com narrar una cursa de muntanya o un tri....la travessia consistia en donar pràcticament tota la volta al pantà. Just començar, el primer tram consistia en  passar entre una petita illa i seguidament donar la volta circular al pantà, sempre escoltats per caiaquistes i una barqueta de l'organització que vetllaven per la nostra seguretat. Cal dir que teniem la referència de les boies per no despistar-nos. La temperatura de l'aigua era genial, el dia fantàstic!, ni rastre de la tempesta de la tarda anterior.



Les meves sensacions van ser molt estranyes, un primer 1500 en el qual no em vaig sentir bé, sempre estic a darrera de tot però podia haber fet més en aquesta primera meitat...a partir de la boia gran on tombava em vaig espavilar una mica, vaig conseguir un ritme en el qual em vaig sentir més còmode. Cal dir que en la primera meitat, cada vegada que agafava aire podia veure la muntanya on es troba el poble de Siurana al damunt, genial la imatge!!. Vaig arribar a l'arribada en 1:05', que no està malament per una bestia parda de la muntanya com jo però encara lluny del que espero de mi, penso que li podia haver fotut una mica més canya. Tot i així vaig acabar content, jo sempre disfruto de l'aigua, m'agraden les travessies, les considero un repte i de moment les acabo bé fisicament. Agafo un ritme i tiro milles, i no paro fins que no arribo a l'arribada...m'encanta la sensació de desconectar, pensar en mil i una coses mentres estic nedant i formar part del medi, una sensació semblant a quan faig curses de muntanya. Nedar em relaxa i em fa sentir moooolt bé!. A l'arribada m 'esperava el crack del Jorge Pérez per donar-me la benvinguda. A totes les travessies de Neda el Món sempre et donen la benvinguda a l'arribada, quina sensació més maca!. Seguidament m'esperava l'avituallament final per agafar energia. Vull dir que la sensació de nedar amb aigual dolça és bestial, flotes menys però el sol fet de no tragar aigua salada és la bomba. M'en porto una gran experiència de la meva primera travessia en aigua dolça.
Espero amb ansia la pròxima, aquesta vegada de retorn al mar, també espero no patir molt jajajaja. Ja tinc ganes de retrobar-me amb els amics nedadors.
Salut!

divendres, 6 de maig de 2011

Sortida Bike a el Rat Penat

Divendres 29 d'abril de 2011


L'ascens a el Rat Penat (592m) era una espina que tenia clavada des de feia algun temps. En tenia moltes ganes de pujar aquest port. És un port curt, de 6,2 km, de primera categoria pel seu desnivell (573m) i que en algunes rampes arriba fins el 23% amb una mitja del 9,3%. Quan el Millagui em va proposar de fer aquesta sortida i ensenyar-me la ruta que fa per pujar-lo s'em queia la baba de les ganes i de la emoció!.
El dia no era el més adequat, havia estat plovent bastant tota la nit anterior i quan em vaig llevar l'asfalt ja s'havia assecat però el dia no prometia, el cel estava molt ennuvolat. Tot i així després d'esmorzar agafo la bici i em dirigeixo al lloc on haviem quedat.



Són les 9:30, estic davant de l'Arseni esperant el Millagui, quan arriba, anem a buscar el Carles Claret que ens acompanyarà un tram i després farà la seva. Sortim de Sant Sadurní direcció a Vilafranca, al trencall de Lavern girem i ens anem direcció a la carretera N-340 per Sant Pau d'Ordal.
Quan agafem la N-340 sortim a Avinyonet i agafem la carretera que va direcció Olesa de Bonesvall direcció Begues, en aquest punt deixem el Carles que continuarà amb la seva ruta...aquesta carretera va serpentejant, alternant pujadetes i rectes. Abans d'arribar a Olesa fa baixada amb algun trams planets fins a Begues. Passat Olesa de Bonesvalls comença a ploure...MERDA!! penso. Continuem tirant, ja no hi ha volta enrere!.
Passat Begues agafem el desviament direcció a Gavà, la baixada és brutal! i amb l'asfalt mutllat és fa superperillosa, jo sincerament m'acollono força per les velocitats que estic agafant però tot i així vaig controlant.
Al arribar a Gavà he perdut el Millagui però deu minuts més tard m'el trobo donant voltes a la rotonda de la carretera que va cap a Castelldefells...jajajajjaja quin paio el Millagui!.



Creuem Castelldefels, la pluja continua però nosaltres a lo nostre...el Rat Penat està aprop!!! les sensacions, el neguit...tinc els nervis "a flor de piel" jeje!!. Arribem a la urbanització del Rat Penat, aqui poso el plat petit i cap amunt apretant el cul! l'asfalt està mutllat i a la primera rampa caig de la bici...collons! penso, si a la primera ja caig que passarà amb les demés?...no em desanimo, aconseguieixo começar a pedalar i cap amunt. Noto que les potes començen a patir...quina sensació, ahhh!!! però em mola! no havia experimentat res igual dalt una bici...aixeco el cul del seient, m'assec...vaig alternant...al arribar a la rampa del Puig del Martell flipo mandarines!! quin mal a les potes! però em mola! la emoció que experimento quan vaig pujant pot més que el patiment. Passat la Pleta (oficina de turisme) la cosa comença a planejar cap amunt i em dona una petita treva per poder respirar!. Al cap de poc em venen algunes rampes del 11-14% fins arribar a una bifurcació (aqui m'espera el Millagui perque no m'equivoqui. Agafem la que va a mà dreta fins trobar la  primera barrera, continuem cap amunt (el Millagui s'escapa), unes rampes més, en aquest punt ja sóc inmune al dolor. Al arribar a la segona barrera puc divisar la Bola, cal dir que no la veig fins aquest punt degut a la espesa boira. Aqui el Millagui m'està esperant i em demana la càmera de fotos. Comença a tirar ell primer i m'avisa que l'ultima rampa és curta però dura (20%) i que m'espera a d'alt per tirar-me unes fotos. Jo començo a tirar i a apretar el cul el màxim que puc. Aquesta ultima rampa és dura dura de collons!...després d'haver coronat i amb l'objectiu complert, fem el camí de tornada per la carretereta d'asfalt xunga pel  parc del Garraf direcció Olivella. Ens trobem un parell de tubogans macos i abans d'arribar al temple budista s'em pujen els colors amb una rampa molt dura! (no comptava amb aquesta jeje). Al arribar a Olivella, anem per Les Colines direcció Vilafranca. El Millagui s'envà perque ha d'estar a casa a les 14h. Jo em quedo sol i vaig tirant fins a la N-340, després agafo el trencall que va cap a Sant Cugat Sesgarrigues, La Granada i fins Sant Sadurní. Finalment 100 km i amb l'objectiu del Rat Penat al sac!. Sortida genial!

dilluns, 2 de maig de 2011

Cursa de La Vall del Matagalls

Diumenge 24 d'abril de 2011
Viladrau (Osona)
24KM - 1200+ - 3:32:00


Just una setmana després del meu retorn a les maratons de muntanya, em vaig desplaçar a la població de Viladrau (Osona) per còrrer la Cursa de La Vall del Matagalls, que enguany s'estrenava. Aquesta era la meva quarta cursa de la temporada i li tenia moltes ganes perque per primer cop pujaria a un dels cims mitics de l'excursionime català, el Matagalls (1698m), la muntanya més alta de la comarca d'Osona.
El dia no prometia res de res, havia estat plovent tota la setmana santa i la nit previa havia caigut un bon xàfec, sobretot fins a unes poques hores abans de la cursa. Quan vaig sortir de casa a les 6:00 queia una bona tormenta que em va acompanyar fins a Aiguafreda. Així que m'esperava "la del pulpo!"...aigua, fang, fred i boira. I és va complir el pronòstic, encara que la pluja va ser fina tirant cap a agradable encara que feia una mica perillós el terreny, sobretot els descens on hi havia pedra.
Arribo a les 8 a la sortida per agafar el dorsal. Amb la gran sorpresa que només sóm 19 corredors! i penso "collons!, si això quasi sembla un entreno dels que monta el Millagui per Montserrat"...encara que a parat de ploure el dia no promet,. Continua amenaçant pluja i fa una mica de fred. 
A les 9 donen la sortida i em quedo al grup de darrera. Vist els factors previs decideixo que la meva estrategia és prendre'm la cursa com un entreno, sobretot no caure i no forçar ja que venia de fer una marató dura a Els Ports i reservar pota per la dura Cursa de Panxampla, també a Els Ports....m'enganxo amb dos corredors, ja que em feia por perdre'm perque desconfio de la senyalització per part dels organitzadors. El José Luis Espinosa, bèstia parda de la Comunitat Valenciana i el seu amic el Victor de Rubí. 
Just sortir de Viladrau ens adentrem a la vegetació, creuem un rierol i bosc endins. El paissatge és realment espectacular en ple Parc del Montseny i amb una verdor impressionant. 
Després de 4km força planets per pista i algun corriolet enfilem corriol amunt cap al Matagalls, són 12km apretant el cul amunt en alguns trams entre vaques i altres amb una miqueta de pedra. Conforme anem agafant alçada comença a fer un fred impressionant!! quina rasca que fot collons!! m'arrepenteixo de no haver agafat els "manguitos". La boira també és realment impressionant i densa. Durant tot aquest tros vaig xerrant amb el José Luís i el Victor de curses de trail que em recomanen, que jo els hi recomano i de futurs objectius i altres cosetes relacionades amb el running.


Després de l'avituallament del km 10 decideixo tirar una mica més i em separo d'ells i m'enganxo amb la Dolors Morcillo (única dona participant i bèstia parda). Passem per uns corriols realment maquissims, cara amunt i apretant el cul. Van caient gotetes però res que molesti, la boira cada cop és més espesa i flipem de la quantitat d'excursionistes que ens anem trobant per ser un mal dia com aquest. Ens trobem el cim del Matagalls de morros a causa de la boira. Seguidament toca baixar per un corriol molt tècnic amb una mica de pedra i fageda. En aquest tram s'havia de vigilar de relliscar perque hi havia molta fulla caiguda i tapava les pedres. I passa el pitjor, comença a ploure!, per sort té pinta de no diluviar. Després de l'avituallament liquid se'ns enganxen el José Luis i el Victor però la Dolors s'escapa, com baixa! quina crack! jaja. Jo em quedo amb ells dos fins al km 20, que el Victor ja va enganxat del tot. Cal dir que durant aquesta baixada pateixo una petita torçada al turmell de cada peu que em fa patir. Després d'uns corriols técnics de baixada, el terreny s'aplana i ens venen alguns trams de pista. La pluja aqui és fina. 
Al 20 m'escapo i enfilo camí avall fins a Viladrau amb força corriols técnics, en un d'ells m'espinyo però sense danys fisics, només una esgarrinxada i un copet a la pota. Després de creuar un rierol on em mullo les vamves entro a Viladrau on em queden 300m de pujada apretant el cul fins a l'arribada.
Cursa molt maca i divertida, la vaig disfrutat sobretot pels paissatges, per la duresa d'alguns trams i com no, pel plaer de poder pujar el Matagalls. Bon entreno de cara a futurs objectius.