dimarts, 17 de setembre de 2013

Rialp Matxicots Extrem

Dissabte 14 de setembre de 2013
Rialp (Pallars Sobirà)
82km - 6000+ - 18:26:50


La Rialp Matxicots era una de les tres ultres que volia fer i un dels grans objectius que tenia aquest any. De com vaig planificar les curses que faria a lo que ha acabat sent hi ha un abisme, però anava amb tota la il.lusió i les mateixes o més ganes que quan me la vaig plantejar el novembre de l'any passat. Haig de reconèixer que anava un xic 'cagat' perque no vaig sortir ben parat de la Punk Trail de Calaf (turmell tocat i acumulació de mil-i-una contractures). Quatre dies abans vaig passar pel 'taller' de la Cristina i em va deixar com nou (gràcies guapa)...així que em presentava a Rialp amb optimisme i amb l'esperit d'un guerrer. 

5:30am, em trobo amb el Pol, l'Uri, i el Ruben esperant a que començi la festa, no estic nerviós ni en calma tensa, he passat una bona nit i tinc ganes de gresca...donen la sortida, volteta de turno pel poble i enfilem cap amunt, els primers quilòmetrets són pujant però suaus, anem tots en fila, m'els passo xerrant amb el Baldiri que fa temps que no ens veiem. A Altron m'enganxo amb el grupet del Jordi Garcia, Marc Camí, Josep Maria i el Lluís de l'equip Ultra Lleida. A partir d'aqui la cosa s'enfila cap amunt, passem per trams de corriol amb força pedra i d'altres (poquets) que no tant i ben trotables, abans d'arribar a Seuri se m'escapen el grupet anterior i em trobo el meu amic i company d'el CEP-Terradesports Ruben, amb ell vaig rodant fins arribar a Llessui on trobem el primer avituallament, portem 8 km i tinc la sensació que encara no m'he despertat, surto ràpid cap amunt deixant el Ruben. Conforme vaig pujant amunt em vaig trobant be i les sensacions són bones. Aviat connecto amb el grupet del Jordi però en una treva de la pujada se m'escapen, segueixo a la meva, em trobo el Ruben Koala i la Marta Muixí i em quedo rodant amb ells fins que ja arribem a la pujada del Coll del Triador on el paissatge cambia, tot són prats verds, vaques i rodejat de muntanyes, maques i majestuoses...i la cosa puja i puja cap amunt recordant-me el tram que puja fins el Pas dels Lladres al Ripollès, que tants cops he fet aquest any. Abans d'arribar al Coll del Triador m'adelanten els primers de la marató, porten un ritme infernal, la veritat que em deixen al.lucinat. Arribo al Coll on hi ha el segón avituallament (km 13), carrego aigua i cap amunt, just sortir em trobo els amics de l'Ultra Lleida Team, el Dani Delgado i l'Aleix que estàn fent el seguiment de la cursa, sempre és agradable veure l'amic Dani, un crack!.




Ara ja puc veure el primer i gran pepino de la ultra, el Montsent de Pallars, amb la seva canal que puja ben cabrona i que fot por només veure-la. I quan giro el cap a l'altra banda puc veure les antenes del Pic de l'Orri...uff! impresiona veure des d'aqui la distància que hauré de fer i per on hauré de passar per arribar al segón pepino...però tinc ganes de festa!, anem per feina...haig de pujar 775+ en 3km més o menys...començo a pujar, la cosa va ben dreta, clavant els bastons, sóm molts corredors, els de la ultra i els de la marató, tots junts pujant en fila. Alguns és van parant per agafar aire, jo vaig fent, arribant a la canal escolto que criden "PEDRA!", i veig un roc baixant, moment de 'jinye', uff! per sort no pilla a ningú. El voluntari que hi ha a d'alt no para de cridar que pujem tots per la banda esquerra perque no hi hagin més desprendiments, tot i així cau un segón roc que per sort tampoc enganxa a ningú...moments de tensió superats, passo el tram de la canal més técnic i ja sóc d'alt. Ara només queda una pujada fins fer el cim, ja puc escoltar el Jaume Folguera fent sonar un esquellot i la Mireia cridant animant-nos des d'alt. Arribo al cim (2883), portem 16 km i 2000+ d'una tirada...el Raul Koala em dona un trago de Voll que em senta a glòria. Al cim em trobo el Massa que ha pujat a animar els corredors, el saludo, passo el control i em quedo un minut flipant amb les vistes espectaculars amb els Estanys de Colomina al darrera i demés cims del Parc Nacional d'Aigüestortes. 
En aqui em trobo el Jordi, el Marc, el Josep i el Lluis, ens fem una foto i tirem milles cap el Montorroio, fem una baixada pedregosa per després carenar i pujar al cim del Montorroio. En aqui comença una baixada 'guarrilla' de 650- ben dreta fins a Mainera on s'ha de vigilar de no cascar-nos els turmells. Els genolls en aqui pateixen força també, vaig controlant amb els bastons i vaig fent, a mitja baixada em trobo uns guardia civils de muntanya atenent el primer corredor de la ultra que s'ha espinyat i se l'han d'endur amb l'helicòpter. Arribo a l'avituallament amb una gana i sed descomunal, em fotu pà amb embotit i coca-cola i després una Voll a mitjes amb el Jordi. 



Seguim la marxa, petit tram de falsa pujada pistera fins a Portella i comença el pepinako de baixada, uns 10km 1300- força verticals a camp a través al principi i després corriolera amb força pedra fins a Escàs. La descàrrega d'adrenalina, tensió i concentració són acollonants. Pràcticament no pots aixecar la vista del terra, una caiguda o una mala posició del peu pot ser fatal. Abans d'arribar a Caregue, ens mutllem el cap en una font, carreguem bidons, agafem aire i seguim avall fins a l'avituallament de Caregue, en aqui em trobo a l'Assumpta Marimón fent fotos i a la Laura Poch animant. Seguim avall fins a Escàs on trobem la comitiva d'Ultra Lleida, o sigui, el Dani, la Olga, l'Aleix i la seva dona que ens van seguint. Aquests cracks m'arrenquen una altre somriure i m'esperonen. 





Ara pujem, per fi jeje, ja n'estava tip de baixar, els meus genolls ja demanen una treva. Estem al km 31 i la calor ja comença a ser bèstia, agafem un corriol i ara pepinet de 400+ de pujada, mentres anem pujant el Josep Maria és despenja de nosaltres i també mentres anem 'recollint cadàvers' de la marató que van rebentadissims, cosa que no em sorprén per res ja que coincidim en recorregut i us puc assegurar que és durissima de collons. Arribem a l'avituallament del km 35, a la Serra de Posa on em fotu un sandvitx i sorpresa, em trobo el Marc Palacios que està fent la marató, és un amic del Facebook que per fi puc conèixer personalment. Seguim pujant tota la tropa, ja fa uns quilòmetres que tinc un nus a l'estòmac, quan arribo a d'alt m'en vaig a 'enviar un fax' darrera un arbre. Els meus companys segueixen...descarrego...i enfilo corriol avall com si m'empaités 'el coco', 5 kms de baixada en busca dels meus companys, pel camí vaig adelantant a gent. Arribo a Surp, en aqui em trobo de nou els amics d'Ultra Lleida, em diuen que tinc a la tropa apropet, segueixo avall cagant llets fins a la Barraca dels caçadors, abans d'arribar ja connecto amb el Lluis i veig els demés que estàn arribant al control, estem al km 41 i ja tenim al sac la part més dura del recorregut. En aquest avituallament aprofitem per descansar. Jo em foto un plat maco de pasta, una bona birra que em senta a glòria i aprofito per 'enviar un segón fax'.

Sortim a les 3 de la tarda cap amunt, just sortir em truca el meu germanot Millagui donant-me ànims, cosa que em fot les piles. La pujada va donant voltes fins a Rodés, el Jordi s'envà sol i el Marc i jo anem fent, arribem al poble i parem en una font per refrescar-nos, la calor és brutal, en aqui ens passa el Lluis. el Josep Maria s'enganxa amb nosaltres però poc després el perdem, Aquest tram se'ns fa durillo, molt trencacames, puja-baixa constants, seguim així fins arribar al poble abandonat de Sant Romà de Tavernoles, d'aqui baixem per un corriol força técnic fins al riu, on després va planejant per un corriol fins arribar al Pont de Guillerí, on ens trobem el Jose. Amb ell enfilem cap amunt en direcció el Pic de l'Orri, o sigui 12 km i uns 1700+...uff!!, quan començem a pujar cap a Roní em despenjo del Jordi, el Marc i el Jose, porten un ritme massa alt per mi en aquell moment, vaig una mica tou pujant i decideixo anar a 'ritme yak'. Arribant a Roní em trobo un avituallament on tasto un coca casolana bonissima. 
Segueixo amunt, ara si, la cosa és torna dreta, per sort ja no fa calor, el sol ja no toca els ous i fa fresqueta. Pujo per un corriol que va fent voltes, em vaig trobant boletaires pel camí, la pujada cada cop se'm fa més dura, començo a sentir-me 'pajarillo', estic força cansat...'ritme yak' i amunt...m'adelanten tres corredors...amunt fins arribar a una pista, el tercer company que m'havia adelantat m'el trobo clavat com un estaquirot, em diu que va enrampat, li donc una capsula de sals minerals, segueixo amunt per un corriol fent voltes amb més pena que glòria però amb la mentalitat de sempre endavant fins arribar a els Búnquers on trobo un avituallament liquid, carrego aigua, em prenc un gel i em poso Reflex a les potes per prevenció més que res. La gent del control m'indiquen que tinc l'Hotel de Port Ainé a 4 kms, el puc veure al davant i també les antenes del Pic de l'Orri just a sobre, això em fot les piles...surto a bon ritme, agafo un corriol que va per dins el bosc, més endavant m'haig de parar per posar-me el Gore perque ja comença a fer fred i fot aire. 
Arribo a la carretera que va a Port Ainé i en aqui m'enganxen dos companys, em quedo amb un noi que es diu Jordi, amb el que vaig xerrant de batalles fins arribar a l'hotel...estic molt cansat, només penso en poder descansar una mica i menjar alguna coseta...arribo a l'hotel i sorpresa! em trobo el Dani, la Olga, l'Aleix, la dona de l'Aleix i la canalla animant-me...uff!! pell de gallina! m'arrenquen un altre somriure, necessitava una cosa així, de cop i volta em sento rebifat mentalment...el Dani m'agafa els bastons i em diu que menji, descansi i em foti un caldo calent...xerro amb ells, em diuen que el grupet del Jordi acaben de sortir cap el Pic de l'Orri. Menjo, 'envío un fax', parlo amb el Lluis que acaba d'arribar i em despedeixo dels meus amics. 



Surto amb energia cap amunt, ja és quasi de nit, a d'alt el cim, la cosa pinta malament, hi han uns núbols ben negres, encenc el frontal, i vaig seguint les banderoles i les cintes com puc, la pujada per la pista és molt dreta, l'haig de pujar clavant els bastons a ritme de processó...TUM....TUM...TUM...les potes per moments fan figa però queda poquet, menjant-me aquests 440+ ja s'han acabat les pujades...tinc dos companys al davant i cinc darrera...comença a haver molta boira, per un moment perdem de vista les banderoles i les cintes, ens reagrupem els vuit i entre tots trobem el camí. Arribem a d'alt o això sembla, no es veu una merda, el voluntari ens diu que ja estem a d'alt i que entrem a la caseta...ja veiem les antenes, fot un fred bestial, ràpidament entrem dins la caseta. Passem el control i ens asseiem ja que no ens deixen sortir fins qe no arribin quatre companys més que estàn pujant. Volen que sortim en grup per precaució fins que arribem més avall per culpa de la boira. 

Em foto una ampolla d'isotònic d'una tirada, arriben els quatre companys i sortim tots junts, estem al km 61, queden 21 de baixada i tinc clarissim que penso córrer sino tots, els que el cos em deixi, el que vull és treure'm de sobre els màxims de quilòmetres possibles. El Raül Koala m'havia dit quan m'el vaig trobar al matí que aquests 21 de baixada eren corribles, que anaven per pista i per corriols no tècnics. Els primers són drets, els fem trotant clavant bastons per aqui i per alla, quan sortim de la boira enganxem un tram de pista, en aqui ens quedem un company i jo corrent, ell va més ràpid i aviat em treu distància...adelanto a un grupet, em crida el crack del Victor Sànchez, flipo perque anava darrera meu i em diu que ell no ha pujat al Pic de l'Orri, que desde l'hotel els han fet passar per un tram alternatiu...cagun!!! amb lo dur que era aquell pepino! i me l'he hagut de menjar amb patates jeje...segueixo avall, augmento el ritme més i més, agafo un corriol entre els arbres força guarro de troncs caiguts, ja començo a anar cagant llets i no em puc frenar, adelanto el tiu que anava per davant meu, sort que hi han banderoles per tot arreu, és impossible perdre's...més pista a sac, un altre corriol guarro...un altre tram de pista...un més de corriol...jo a full!...arribo al control de la Font de la Seu, en un minut surto d'allà, em queden 14 km fins a Rialp...tot pista practicament fins a Beraní, últim avituallament, la meva intenció és aturar-me per beure algo ràpid i sorpresa!, em trobo el Jordi, el Marc, el Jose i el Lluis que per cert ell tampoc ha pujat al Pic de l'Orri. Segueixo amb el grupet, el Jose va fatigat i no pot còrrer, així que decidim fer els 5 kms que ens queden caminant a ritme de marxa. El que ens queda és practicament tot baixada corriolera amb petits puja-baixa, pel cami ens trobem a la Natalia que s'enganxa a nosaltres, ja tenim el finisher a tiro. Veiem el pont penjant, ja estem a Rialp, en aqui ens està esperant l'Aleix i la seva dona, ens animen i feliciten, seguim per dins els carrers de Rialp, quan arribem a la última recta començem a trotar i arribem tots sis a la vegada amb una cara de felicitat i un somriure d'orella a orella.

Felicitar a tota la organització, voluntaris i en especial el Txema Ubach per la excel.lent organització, sempre pendents dels corredors i mirant de que no ens faltés de res. Avituallaments abundants i consistents, un luxe que hi haguessin birres jeje ;-), circuit perfectament marcat, recorregut dur i espectacular. De les millors ultres del calendari, 100% recomenable.

    



dijous, 12 de setembre de 2013

Punk Trail de Calaf





Dissabte, 7 de setembre de 2013
Calaf (Anoia)
25km - 711+ - 3:17:00



El que tenia que ser un cap de setmana cremant pota per Núria i la seva preciosa Gran Olla es va convertir en una 'potes cremades' per Calaf i els seus voltants :-). Portava tota la setmana mentalitzant-me pel Trèvol de Núria, una ultra pirata que organitzen els Tallaferros. Tres dies abans es va decidir anul.lar-la per la meteorologia adversa que pintava aquell cap de setmana, i com que no puc estar-me quiet i sabent que es feia la Punk Trail de Calaf, sense pensar-m'ho dues vegades vaig decidir fer cap a Calaf. M'encanten les Punk Trails pel seu esperit i ideals, per la seva organització 'campetxana' i simpàtica, pels seus avituallaments, perque el que importa és passar-s'ho be fent el que més ens agrada: córrer...i sense cronos ni osties! res de competi, tot xauxa!...també perque et trobes amics i coneguts i com no podia ser menys, per les birres!. Per contra, els seus traçats són com 'kriptonita' per les meves caracteristiques fisiques, són recorreguts molt trencacames amb pujades i baixades curtes constants i amb algun tramet de pista. Tot i així, per poc que puc i sino em coincideix amb cap cursa, sempre m'escapo a una festa punkie. M'ho passo pipa en elles!. 
Arribo al Casal de Calaf, m'inscric i aprofito per saludar a amics i companys. Sobre les 9 donen la sortida, començo a darrera com sempre, partint de que el recorregut no està fet per mi vaig fent, xerrant amb el Diego Gàlvez, el Tomás Gómez i el Toni Ruiz. Després del primer tram de pista agafem el primer corriol, en aqui es forma un tap, ja que compartim els primers 6 kms amb els corredors de la Minipunk. Com que la cursa no es competi m'es igual. Poc després agafem una pujadeta que amb el tap em fa caminar, el Diego i el Tomás que van de trankis avui, ja s'em escapen. Corriolet de baixada i primer avituallament. En aqui coincideixo amb el Diego, el Tomás, el Tottu i el Pau Alegre.
Al sortir, més puja-baixes corrioleros, el dos cracks ja s'en van i desisteixo de seguir-los, 2'5 km després un altre pico de pujada, en aqui m'enganxa el Pau 'Tortugueta', i com que portem un ritme similar decidim anar junts, córrer amb ell em va genial, ja que tant puja-baixa m'està començant a deixar tou, i amb la xerrera que portem tot es porta millor. Bla, bla, bla i una pujadeta després arribem al segón avituallament on aprofito per menjar fruita i dos vasets de birra ;-).
Tornem a la guerra, baixadeta al canto i altra pujada que la fem amb una noia molt simpàtica que corre la seva primera cursa de més de 20 kms. Seguim amb ella un parell de kms i en una petita baixada dreteta la deixem enrera. Ara agafem un tramet planer que va paral.lel a la carretera on em trobo i saludo a la Beatrice. I un altra pujadeta...les potes ja començen a treure fum :-). Una miqueta més endavant ens trobem el tercer avituallament, és tracta de l'avituallament festiu de la jornada, amb música i la gent disfrassada ballant i fent xirinol.la jajaja, quins cracks!, en aqui cauen uns gotets de cocacola per reactivar-me.

Sortim, passem per un túnel que s'ha de passar ben ajupit i just després ens ve una pujada costeruda i punyetera, en aqui anem un grup de 6-7 corredors, entre ells el Jordi Sella. Passat Mirambell agafem un tram de pista que se'm fa etern, el Pau ja va per davant, jo al meu rotllo que vaig tovet. Ja puc veure una pujadeta maca, per mi glòria, dessitjava una cosa així per tal de treure'm la pista de sobre xD!!!. La començo a pujar amb moltes ganes, però quan ja li pillo el gustillo, s'acaba!! arrghhh!. Ara mini-baixadeta dreteta xula, 200m de tramet de pisteta i últim tram de pujada que vaig fent patxim-patxam. Arribo a l'últim avtuallament, al km 22, on bec aigua, i a encarar els 3 km que em queden amb les cames ja tocadetes i cansadet. Durant aquests tres kms que resten, no deixo de veure Calaf al fons, i els puja-baixes són constants, quan arribo al final de l'última pujada, d'alt d'un turonet on hi han unes antenes, sé que em manca poc més d'un km per acabar...ja tinc ganes de buti-birra! jeje.
L'última baixada fins el poble la faig amb un somriure, en el fons partint-me la caixa de mi mateix perque tinc les potes cremades, i fent-me creus de com una cursa tan 'innocent', amb poc més de 700+ i 25 kms em pot deixar tant baldat, però també mirant-ho pel costat positiu: he estat disfrutant molt, he passat una bona estona fent el que més m'agrada entre amics i coneguts. Entre aquest pensaments i quasi sense adonar-me'n arribo a la línia d'arribada, com no, amb un bon somriure.
Vull agraïr a la organització el permetre'm deixar-me córrer a última hora i fora de plaç d'inscripció. Cursa ben marcada, els avituallaments ben colocats i guapos. Organització 10. Llarga vida a les Punk Trails!, Que n'aprenguin!!!. 

dimarts, 10 de setembre de 2013

Punk Trail de Salelles

Dissabte, 13 de juliol de 2013
Salelles (Bages)
19km - 725km - 2:50:00

La nocturna de Salelles era la meva segona Punk Trail després de la primera edició a la de Sallent de 2012, fins llavors no habia pogut gaudir de cap més perque les tres següents m'havien enganxat corrent en alguna cursa. Aquell dissabte duïa una ressaca del quinze ja que el dia abans s'havia casat una tieta meva i em vaig fotre una bona festa. També dir que tenia les potes megatoves de les 100 milles Puigmal-Cavalls que vaig fer només 6 dies abans. Haig de dir que vaig pensar en algun moment que era una  insensatesa córrer en aqui...o no?. El que si que tenia molt clar era que tenia unes ganes de cremar pota bestials després d'estar-me 6 dies fent el hamster a la piscina.
Són les 21:20 del vespre, ens trobem tots els punk trailers a la plaça de l'Esglèsia de Salelles, no sé quants sóm, però uns 300 corredors segurs. L'ambientasso és brutal. A la previa de la sortida ens fan un 'briefing' ràpid i una batucada amenitza la pre-sotida. Al acabar, un trabucaire dona el tret de sortida.
Ja només al primer quilòmetre ja noto que tinc les potes 'encarcarades', no esperava menys després de la pallissa de la setmana anterior. Vaig amb el Marçal Juan xerrant de la Ultra Mític d'Andorra en la qual vam coincidir, ell ja veu que aquesta cursa me la pendre molt de tranquis així que ell tira al seu rotllo. Els primers kms són de molta pista, a mi ja m'està bé ja que el que vull és rodar. Fa goig veure la llum dels frontals. Sense adonar-me'n arribo al primer avituallament, on s'hi troba molta canalla. En aqui només bec aigua, amb la ressaca que porto no estic per birres :-).

Sortint d'aqui, la pisteta encara segueix pujant poquet a poquet per després seguir per un corriol de baixada curtet però com que encara duc les potes com a pals el baixo amb delicadesa. Més endavant enganxem un tramet de pista que ens duu fins a l'avituallament dels quintos. Ja només arribar ens donen un got amb birra i ens fan fer cua, sóm una gentada, hi ha musiqueta, quina festa!. El motiu d'aquesta cua és que abans de poder avituallar-nos hem de pujar a d'alt d'una tarima o més ben dit tabló, i tocar una campana que tenen colocada...jajaja. Mentres estic esperant anem comentant la jugada amb la gent que es troba al meu voltant, tots estem flipant del que veiem, també puc veure a un grupet de l'organització disfrassats de bastonaires tot fent un ball de bastons...jajaja...quin espectacle!. Després de tocar la campana ara si que puc passar a l'avituallament. Ja posats, em foto un altre got de birra i tiro milles, en aqui ens separen els del recorregut llarg i els del curt. 




Només sortir em vaig trobant una serie de corriolets de baixada, alguns d'ells força tècnics, d'altres més fàcils. En un no res arribo a l'avituallament del km 10 on unes noies em reben tirant-me aigua amb unes pistoles d'aigua, cosa que agraeixo molt perque fot una xafogor bestial. Una mica de cocacola i corriol amunt, ara sí, el pepino de la jornada, una pujada de 300+ en 2km que em portarà a d'alt de la Pòpia de Montgrós i on es troba l'avituallament dels Koala's Team. La pujadeta se les porta però amb els pepinos que hagut de pujar últimament hauria de ser com un caramel per mi. Ja des d'abaix puc escoltar la festassa que tenen muntada els Koala's a d'alt, amb DJ inclòs. La pujadeta és de les maques, la veritat és que la disfruto molt, se'm fa curteta i tot. Abans d'arribar a d'alt em trobo el Raül Koala, el Sergi Cots, el Pau Alegre i la Pilar Esquerdabocs, aprofito per saludar-los, xerrar un moment i com no uns tragos de birra ;-). Segueixo una mica més amunt i em trobo la gran festassa: Dj Stroika i un grup de
Koala's i voluntaris fent xirinol.la, tots disfrassats i ben alegres. Quan jo hi arribo sóm un bon grup de corredors, tots estem flipant amb el que estem veient, quin show més ben parit que tenen muntat aquesta colla!. Em quedo una estona xerrant amb la Marta Muixí i saludo el Jordi Molist tot fent una birra. Surto d'allà, que encara em queden 7 kms, per ganes em quedaria allà.




El tram que em queda té tendència a baixar, tot corriolero, en alguns tramets són un xic tècnics, ja que tenen canaleta al mig i en d'altres amb algún que altre petit repetxonet. Sobre el km 15 em trobo un altre avituallament, també amb musiqueta, que guay, quines ganes de festa que tenen aquesta gent de Salelles. Abans de poder beure i menjar alguna cosa, em fan pujar a d'alt d'una tarima o tabló, i al arribar a d'alt, em fan ballar (per flipar! jiji) i al baixar, dues noies molt simpàtiques em 'magrejen' el cul.
Surtint de l'avituallament, em ve un petit 'repetxó' que imagino deu ser la Melera, per després seguir baixant per més corriol a un altra avituallament, aquesta baixada la faig cagant llets ja que em trobo be de potes. En allà bec una mica d'aigua i em diuen que em queden 1'5km fins arribar al poble, que amb lo enxufat que vaig els faig a fonduuu. Al arribar a Salelles m'espera una bona buti i com no, una bona birra més que merescuda.
M'ho vaig passar de puta mare en aquesta nocturna, la més divertida que he fet mai. Acostumat a la duresa de les nits a les ultra trails en aqui em vaig sentir com en el paradis. El circuit estava ben marcat, l'organització un 10, els avituallaments molt abundants i brutals. Llarga vida a les Punk Trails!, Que n'aprenguin!!!.