dissabte, 11 de maig del 2013

UTAB - Ultra Trail Arcs Bages



Dissabte, 4 de maig de 2013
Aguilar de Segarra (Bages)
80km - 3400+


Segona ultra oficial i cinquena de l'any, tenia moltes ganes de córrer la UTAB ja que mai havia cremat pota per aquelles contrades i encara que arribava amb les cames ben toves era un bon entreno per acumular kms i desnivell de cara a les següents i exigents ultres que m'esperen aquest any. A les 7 arribo al polisportiu per agafar el pitrall i com sempre trobo diverses cares conegudes amb qui aprofito per saludar i petar la xerrada a la espera de que començi la gran festa potera. 
A les 8 després del breafing previ donen la sortida, sóm uns 130 corredors entre les dues curses, 77 dels quals fem la ultra. Fot un dia collonut i encara que fot fresqueta tinc la sensació que el paravent em durarà ben poc. Després de sortir del poble agafem corriol cap avall i seguim per un petit tram pistero per agafar un corriol de pujadeta. Portem un parell de kms i m'haig d'aturar per treure'm el paravent, quina calda que tinc!. Em quedo a la cua i començo a donar-li brillo al tema per recuperar una mica. Corriol xulo fins a Castellar, en aquesta població, km 4 enfilem cap al Cogulló per tram de pista on en arribar a l'alçada del Castell de Castellar agafem un corriol xulo que va pujant i planejant molt ràpid per després enllaçar amb pista altra cop. Encara que pel gràfic sembla que la pujada sigui bèstia a mi no m'ho sembla, tot i així les meves sensacions no acaben de ser bones, cosa que ja és normal al principi, sempre em costa arrencar però dono per fet que més endavant la cosa cambiarà.

Arribo al primer avituallament situat al Cogulló de Can Torre (877) en 1:30, un sandvitch de pà amb Nocilla i cap avall cagant llets on agafo un corriol de baixada a camp obert enfangat en alguns trams on tinc alguna relliscada però és pot anar força ràpid, en aquest tram les vistes són impressionats on es pot veure Montserrat per la banda dreta per una cara que no estic acostumat...continuo baixant amb força precaució per no carregar massa els genolls i les tibies, sortim a pista i empalmem amb un altre corriol amb una mica de pedra que es pot baixar ràpid. Més endavant arribo a Rajadell on hi ha el segón avituallament, un altre sandvitch de nocilla, i cap endavant. 

Sortint del poble, em trobo amb un grupet de tres corredors, bona gent però no recordo els noms...agafem un corriol ben fresquet que no deixa que el sol ens ataqui degut a la vegetació que hi ha, tram ràpid de nou que ens deixa més endavant en un altre tram pistero trencacames que va pujant, en aqui em trobo el Jordi Koala però ell va bé i poc després s'envà. Jo vaig seguint tot solet fins arribar al km 26 on trobo l'avituallament. Carrego aigua i cap avall cagant llets, un km més tard, em desvio uns metres però al no veure les cintes tiro 100 metres enrere i trobo el camí, un corriol de pujada esglaonada que puja que dona gust, vaig tirant de bastons, hi han tramets a camp obert on el sol em matxaca la sesera i altres entre arbres que senten a gloria. Ens anem trobant gent pel cami i algun corredor però vaig sol tota l'estona. Al arribar a d'alt un altre corriolet de baixada d'aquells saltironats entre arbres que et rebenten els genolls, s'ha d'anar al lloro perque una caiguda aqui pot fer molt de mal, també tenen canaletes pel mig i s'ha d'anar sortejant a banda i banda...trobo petit tramet de pista i altre corriol...només entrar esbarzerasso a la cara, altre al coll i per rematar ostiasso al cap amb un tronc que per culpa dels esbarzerassos no l'he vist, uff! quin mal, em sortirà un bony fijo però no em paro, mentres vaig baixant comprobo que no tinc sang i em vaig cagant amb la puta mare que va parir el putu tronc!...segueixo baixant sortejant el tema com el corriolillo d'abans i arribo abaix on poc després m'enganxo amb una noia de Saragossa que és diu Sara, noia molt simpàtica que està debutant en marató (fa la cursa curta), amb ella vaig tota l'estona ja que portem un ritme similar. Trobar-me a algú m'ha anat genial ja que la calor m'està deixant pajarillo i els kms se'm comencen a fer eterns, anem xerrant i explicant-nos coses...el meu'estòmac no va fi i no acabo de trobar el cop de pedal. 
No parem de trobar-nos diferents corriols, quasi tots puja-baixa i tapadets del sol però amb tendència a pujar fins que arribem a l'avituallament del km 34 que aprofito per veure força aigua i fotre'm un gel ja que necessito un cop d'efecte ja que no acabo d'estar finet. Seguim per corriols trencacames primer i després de baixada, molt xulos fins arribar a un tram de pisteta on agafem un corriol que puja uns 150+ a camp obert fins d'alt d'un monticle on podem observar un mirador on podem veure Callús just al davant. 
Passem per allà i baixem per un corriol força empinat d'uns 200-, la calor apreta que dona gust! uuffff!! tinc el cap ben torrat. Quan arribem abaix i ens pensem que ja entrem al poble, res de res, corriol bordejant el riu, això sí, ben tapadets pels arbres i fresquets, 2km després entrem dins el poble on arribem a l'avituallament situat al km 46! (tenia que ser el 42). Arribo amb molta gana, ja que són 2/4 de tres de la tarda però el primer que demano és un manguerasso a la closca que està treient fum! jeje. Després em foto un bon plat de pasta amb una cervesa ben fresqueta que em tornen a la vida. Ara espero recuperar-me fisicament per la segona part de la cursa. Em despedeixo de la Sara i tiro milles.
Sorto xino xano per acabar de païr amb un company que no sé com es diu però ens anem explicant batalletes, poc més endavant a d'atendre una trucada i jo segueixo sol. Agafo un corriol que em duu a una font on aprofito per beure aigua i remullar-me la closca altra cop. Més endavant arribo al famos túnel de 300 metres on s'ha d'utilitzar el frontal. És un túnel estret d'1'90 d'alçada més o menys, a primera vista el que noto és una frescor bestial, després de la calda que hem passat és d'agraïr. Passat el túnel passo per un segón túnel molt curtet en que no fa falta el frontal. Ben parit aquest pas! jeje. Segueixo per un corriol trencacames que enganxa un tramet de pisteta fins a l'avituallament del km 53 que està situat aprop de Súria, en aqui carrego aigua i cap endavant. 

Al poc de sortir petit tramet d'asfalt i cap a encarar el gran pepino de la jornada, que puja uns 550+ en 8kms, per sort no em fregiré de calor ja que acaben d'aparèixer els primers núvols que tapen el solet. La pujada és molt constant, amb trams empinats, d'aquells que no s'acaben mai, força assilvestrat per cert. Jo em sento molt bé, per fi estic agafant el cop de pedal, 53kms després jaja...això em dona molts ànims perque la molt cabrona no acaba de pujar mai. Puja, i puja i segueix pujant, alço la vista i va semblant que s'acaba però no!, paciència doncs, quan arribo a d'alt o m'ho sembla, (ja planeja) vaig passant per una serie de corriols estretets amb clara tendència a anar pujant, molt xulos i agradables, aquests corriols tampoc sembla que no s'acaben mai tampoc. En un parell de plans avanço a dos companys fins que en el tercer i ja coincidint al final del pepino conecto amb el Roger i el Jordi, els dos "koala's". Estem en el km 60, el Jordi té unes rampes bèsties hi ha hagut d'afluixar el pas, té els bessons força infladets i li fot mal al còrrer, per sort pot trotar. En canvi el Roger va més fresc que una flor. Una mica més endavant ens trobem l'avituallament del km 62 que esquivo per desconèixença pensant-me que a on van els "koala's" és l'avituallament, o sigui la furgona que els va seguint, l'Ivan els va avituallant ja que ells dos la fan sense dorsal. Jo ja em noto cansadet  però un parell de tragos de birra i l'aigua de coco ben fresqueta amb no se què carai revitalitzador que porta em foten les piles.
Vaig seguint amb el Roger i el Jordi, que per anar enrampat déu ni dó com va. Agafem la tònica d'anar trotant a les rectes (quan es pugui) i sobretot trotar ràpid a les baixades. Ara tot el que ens queda són força baixades, per sort pisteres, corriols fàcils i pujadetes de res facilones, menys mal ja que les meves potes mai acaben d'estar bé avui però poden trotar bé. Al tram més fatigador el meu cos a respost de pm, em quedo amb això avui.
Seguim amb aquesta tònica fins al km 72, on només bec aigua. Estem al costat de Fonollosa, ja només ens queden uns 8km i per sort l'acabarem de dia. Això ens anima per liquidar el tema. Corriol xupadet per aqui, corriolet planer, pisteta de pujada per allà, passem l'obaga i ja podem veure Aguilar al fons. Al km 76 ens trobem un company que va molt enrampat, té un quàdricep megainflamat, no pot seguir trotant gaire seguit però ja li queda poquet per acabar. Nosaltres tres, sempre esperonats pel crack del Roger que va molt fresc seguim amb molt de brillo, ara sí perque ja tenim ganes de liquidar el tema. Fem la última baixada i seguim per cami planer amb tendència a baixar cagant osties fins a Aguilar. Els meus companys s'en van cap al cotxe a cambiar-se i jo creuo la linia d'arrivada poc abans de les nou de la nit en poc menys de 13 hores i molt cansat, però molt content d'aquest finisher (com tots) però en aquest cas més encara perque excepte la gran pujadota de Súria no m'he trobat bé en cap moment.
Cursa xula, molt ràpida i trencacames pel meu gust però ideal per debutar en les ultres, amb força pista, això sí, però amb molts corriols molt guapos, avituallaments complerts, ben distribuits i amb un circuit molt ben marcat. Bona organització, estic segur que aquesta ultra cada cop anirà agafant més nom en les properes edicions.  
        

diumenge, 5 de maig del 2013

Ultra Cako Guilleries-Collsacabra Xtrem

Dies 6-7 d'Abril de 2013
La Cellera de Ter (La Selva)
80km - 4200+

Etapa1: La Cellera de Ter-Sau-Sant Joan de Fàbregues (54km-3398+)


A les 7 del matí sortim de la Cellera de Ter, just sortir del poble ja enfilem muntanya amunt cap al Puigdefrou, ens esperen 3'8km i 680+ de pujada empinada i ben parida per corriol, el terreny està molt humit ja que ha plogut fins poquetes horetes abans. El Pere i el Lluís comanden el grup, el Sando, l'Enric i servidor els seguim i la Carme, La Mª Carme i l'Ultraquim tanquen la comitiva. Anem pujant tranquil.lament però amb brillo. Arribem al Puigdefrou i ja podem gaudir d'unes vistes espectaculars amb el Montseny Nevat, la Cellera sota nostre, les Cingleres del Collsacabra...direcció St Gregori s'hi pot veure neu, té pinta de que pillarem "catxo"! jeje.





Conforme anem seguint, ara per pista i pujant, tot es va tornant blanc...i més blanc fins que el paissatge sembla una postal nadalenca. Fred, neu per un tubo, mans gelades, peus xops i gelats. A primers d'Abril no és normal això. El Bitxo, el gos de la Mª Carme que ens acompanya avui patirà de valent. Arribem a Sant Gregori (1098), foto de rigor i cap abaix cagant llets que fot rasca. Ara conforme anem baixant ja tornem al nostre paissatge primaverenc i el solet comença a sortir. Ens trobem pel camí un mtbiker que va cap amunt, quin crack! jeje. Jo ja quasi no em sento les puntes dels dits del peu però aviat segur que em passarà. Passem el Coll de Nafré per després anar pujant per camí pistero fins al Santuari del Coll (822), a 6km d'Osor on en espera el primer avituallament gràcies a la Pili i l'Ernest, l'avituallament és molt completet, hi han "sanwichs", refrescs, xocolata, aigua, embotit...no passarem gana no, com s'ho ha currat el Pere!. Les vistes des del Santuari són espectaculars.


Ja portem 15km a les potes, ara seguim pujant una mica més i agafem una pista de baixada, tram durillo pel coco d'uns 12km amb vistes al Pantà de Susqueda i demés paratges 100% Guilleries però que amb la companyia d'aquestes belles persones és fan molt agradables. Anem xerrant els uns amb els altres i el pobre Bitxo cada cop més cardat, la neu li ha afectat molt però encara que no camina gens bé aguanta com un campió. El Lluis, l'Enric i el Pere agafen la iniciativa, jo amb els demés quedant-me a estones sol per culpa de que no puc parar de tirar fotos...aquests paissatges són la ostia amb patinet! així aprofito per marcar-me unes series i cremar un xic de poteta jeje! :).
Un xic més endavant ens deixa el Sando que ha vingut a fer una part del recorregut, nosaltres seguim pel GR-178 fins arribar a Can Serrallonga, el Mas on havia viscut el famós bandoler que sorprenent i lamentablement està en ruines. En aqui aprofitem per fer un most. Seguim endavant, el Bitxo per això va dins la motxila del Lluís perque ja no pot seguir caminant. La imatge és molt graciosa, jeje, el Lluis tindrà que portar 9kg més de pes fins a Sau o sigui 12km de pista pura i dura.





Arribem a la presa del pantà de Sau, en aqui ja ens espera el Genís que ens ha fet el dinar, supercomplet aquest avituallament amb arròs, formatge, patates, olives, iogurt de búfal...
Ja tenim al davant les cingleres del Collsacabra. Sortim de Sau i poc més endavant enllaçem pel GR-2 que ens durà fins a Tavertet, la pujada és preciosa, corriolera i escalonada d'uns 5km i poc més de 400+. És un no parar de fer fotos, espectaculars vistes...i això comporta unes quantes sèries més jeje.
Arribem a Tavertet, maquissim el poble, agafem un corriol ben parit que recorrer sota les cinglera, força pedregós i amb moltes branques caigudes i esbarzers, també amb petits rierols degut a les plujes dels últims dies on s'ha d'anar amb molt de compte de no relliscar, però amb una miqueta de traça ens anem ensortint...poc després passem pel Salt de l'Avenc, impressionant!. Anem seguint el corriol i anant superant la nostra gimcama particular fins que anem a parar a un tram asfaltat, ja queda poquet per arribar a la Recotoria de St Joan de Fàbregues on un xic més endavant agafem un corriol que coneixen el Lluís i la Mª Carme que fa pujadeta, però després de 52km ja em menjo el que faci falta jeje. Uns metres més de camí planer i arribem a la Rectoria, la casa de colònies on soparem i farem nit.





Etapa 2: Sant Joan de Fàbregues (Rupit)-El Far-La Cellera de Ter (26km-804+)



A la etapa de diumenge, s'ens afegeixen el Joan, la Magali i la Fina. Sortim de la Rectoria amb un sol radiant, té pinta de que fotrà calda, a pocs metres hem de creuar el riu que hi ha d'alt del Salt de Sallent amb molts problemes, ja que baixa molta aigua però gràcies a l'Enric i el Pere que construeixen un pont improvitzat amb unes totxanes que trobem per allà aconseguim passar sense problemes, tot i així en el tercer pas alguns ens acabem mutllant els peus jeje.

Poc després arribem al mirador de l'imponent Salt de Sallent, fotos al canto i a seguir la ruta. Després de passar un tram per camp obert i verd agafem un altre corriol ben parit i ben tapat, no tan salvatge com el de Tavertet que ens portarà resseguint la cinglera passant per miradors naturals brutals fins a arribar al Far on ens espera el Genís per avituallar-nos. En aqui tastem les coques que s'ha currat la Mª Carme, bonissimes!, inclús té el detall de posar-hi una espelma per celebrar el meu aniversari que va ser tres dies abans. Gràcies Mª Carme!!.




Sortim del Far i baixem per un corriol pedregós técnic amb força pendent per després seguir baixant per camí ample fins a St Marti de Sacalm, o sigui uns 320 d-. Durant aquest tram aprofito junt amb l'Enric per córrer un tram i estirar les potes, el crack no para de "provocar-me" per fer uns "mano a mano" jaja.
Seguim uns 3km de pista per agafar un corriol molt xulo, que fa un xic de pujadeta al principi per després anar fent puja-baixes de molta roca i tècnic fins pujar al que queda (quasi res) del Castell d'Estela i seguim baixant per aquest corriol tan ben parit amb "mano a mano" inclós amb l'Enric. Una miqueta més de pista i ja arribem a les afores de la Cellera de Ter on agafem la via verda del Carrilet, poc més d'un km i arribem a l'aparcament on haviem sortit. En allà ens espera el Genís i un bon dinar.
Gràcies Pere i Carme per convidar-me a aquesta ultra cako tan ben parida, també a la Mª Carme, Enric, Quim, Lluís, Sando, Joan,Fina, Magali i Genis pels grans moments passats per aquestes boniques muntanyes.