divendres, 24 de gener de 2014

Volta a la Vall d'en Bas

Dissabte, 11 de gener de 2012
Olot (La Garrotxa)
68km - 3200+ - 13:14:15


Sortim d'Olot sobre tres quart de sis del matí, el grup el formem 13 corredors: el Capi Artigues, la Laura, la Mariona, el Jordi Xaus, el Josep Antoni, el Ramón, l'Yves, el Jordi Davi, el Josep Maria, l'Enric, el Xavi, la Natalia i servidor. Just sortir d'Olot fem 5km de corriol fins a la Pinya, i des d'aqui 5 més fins a Ridaura per una serie de trams de pista i corriol. Durant tot aquest tram nocturn i al no veure res se'm fa molt feixuc per no poder gaudir de cap vista, però és molt agradable de córrer pel tipus de terreny i pel poc desnivell que estem fent, en aqui vaig xerrant amb els meus amics i companys de tot lo relacionat amb el nostre estimat esport i de coses quotidianes del dia a dia. Cal dir que la temperatura és fantàstica i no fa gens de fred.
Un cop arribats a Ridaura, comença la festeta, agafem una pista de 600+ que ens porta fins a la carretera de Vidrà, en aqui parem per menjar alguna coseta, ja portem uns 14km i ja és quasi de dia, en aqui aprofitem també per deleitarnos amb les vistes al Puigsacalm i el Pirineu just a darrera amb vistes entre elles al Massís del Canigó.

Després d'aquest recés seguim pel costat de la carretera uns 1'5km fins a enllaçar a un corriol que ens ha de dur al Pla de d'en Xurri, en aqui el Capi ja ens avisa de que es tracta d'un corriol 'juganer' com diu ell i molt guapo. Quan hi poso els peus ja m'ensumo que serà un espectacle, empinat cap avall, amb molta fulla i estretet en el seu inici, per anar-se agrandant i perdre empinació, tot una delicia...resumint, 5km i 500+ de pur espectacle de corriols i corriols. Dir que les vistes que tenim són espectaculars, miris al cantó que miris et quedes bocabadat, jo personalment no puc parar de babejar. Al arribar quasi abaix, passem pel mig d'un mas molt xulo i d'aqui agafem un cami cimentat que ens fa passar per uns gorgs molt guapos. Un km més endavant, i ja al km 21 arribem al Pla d'en Xurri, un 'merendero' que hi ha a St Privat d'en Bas on ens espera el Massa per fer-nos l'avituallament on aprofitem per esmorzar, beure-ns una Voll etc. En aqui ens trobem el Pau Correcat i la Mireia que han sortit abans que nosaltres i just quan arribem és disposen a seguir el recorregut. També ens trobem a la Olga i el Juan que s'acoplen en el nostre grup.





A partir d'aqui ens ve el gran pepino de la jornada, 6km i 1000+ seguint el camí dels Matxos per enllaçar amb la Canal d l'Euga, tot corriol. La primera part és va deixant fer, va pujant i pujant i et va deixant respirar, però conforme anem agafant alçada i quan portem uns 500+ el molt cabró comença a empinar-se més i més, l'ultim tram de 200+ entre molta fulleraca són força empinats i requereix apretar molt el culet. Sort que estem en el km 25 perque si estigués al final seria agonitzant. Arribem a un petit recés per esperar als demés companys i reagrupar-nos, encara ens queden uns 200+ per pujar però aquests tenen pinta de ser força agradables. Seguim pujant fins arribar a una carena, ja ens hem menjat la maleïda canal. A la carena aprofitem per gaudir de les vistes, bueno, per una banda estem per sobre els núbols i no s'hi veu res, però per mi és la canya i al darrera podem veure el Pirineu, on destaca el Pedraforca, el Port del Comte, La Tossa, etc.

Seguim la carena uns metres més amunt i arribem al cim del Puigsacalm, on per sort no hi fa aire i podem gaudir de mitjes bones vistes, ens fem la foto de turno i seguim cagant llets cap avall direcció a la Font Tornedissa, aquest tram és la ostia en patinet, a camp obert i vistes a tota la vall, una delicia en tota regla. Al arribar a la font carreguem aigua i anem per corriol ben parit per córrer però on s'ha de vigilar amb algunes roques i pedres que estàn tapades per fulles. En no res arribem a Coll de Bracons on ens està esperant el Massa per fer-nos l'avituallament. Voll al canto, fuet amb pà, patates fregides i dàtils, i seguim la marxa cap a can Pibernat.
El tram que ens ve després ens fa travessar tota la Serra de Llancers, entre arbres ben desputllats, fullaraca per un tubo i corriol ben parit i deliciós. Un parell de kms més endavant ens trobem el grup A comandat pel Jaume Folguera, i format també pel Salva, el Joan, el Jordi, el Diego, l'Àlvaro, la Mesi i el Salvador. Petem la xerradeta i seguim el nostre camí entre aquest paissatge idilic i encantador amb els seus espectaculars miradors naturals amb vistes al Puigsacalm, el seu massís i tota la Vall d'en Bas fins a enllaçar a un corriol de baixada fins a Can Pibernat on ens trobem de nou a camp obert i amb unes vistes d'Hostalets d'en Bas ben xules. Seguim entre prats i algún que altre corriol direcció a Falgars fins a enllaçar a un tram de pista, en aqui la Olga i el Juan, que van sobradets els cracks, van fent com series d'anada i tornada jeje. Nosaltres que ja portem a sobre 40km començem anar castigadets, procurant anar trotant per treure'ns quilòmetres. a mi el tram aquest de pista se'm fa molt feixuc i arribo a quedar-me sense aigua, sort que més endavant ens trobem un restaurant i aprofito per carregar aigua de la aixeta del labavo.






Seguim així fins arribar a d'alt d'un coll on enllaçem amb un corriol molt ben parit, en aqui la Olga i el Juan agafen la directe, i el Josep Antoni i jo a darrera cagant llets darrera d'ells, el tram aquest és molt traidor, amb molta fullaraca i pedra amagada sota d'ella, em sento insegur per no saber on posar el peu però alhora disfruto perque el corriol és xulo i l'entorn brutal. En un punt de la baixada ens perdem, però ràpidament tornem pel bon camí i arribem a Coll d'Uria on ens espera el Massa, el Xavi que anava darrera nostre ja ha arribar i s'està cardant una Voll jeje. Aquest serà l'ultim avituallament, aprofitem per menjar l'últim entrepà i la última Voll. En aqui la Olga i el Juan segueixen sols ja que van a un ritme més alt i porten gps. El nostre grup queda reduït a set, ja que el Josep Antoni, la Mariona, el Pere pleguen aqui i el Ramón i l'Yves ho han fet abans.




Sortim de Coll d'Uria, fem un tram de corriol per enllaçar amb un altre de 4km de pista amb bastants tolls d'aigua que hem d'anar sortejant, on per cert passant pel costat d'un d'ells caic a terra posant de ple un peu dins l'aigua per voler esquivar un esbarzer que hi havia per allà...catxis!. En aquest punt les vistes són brutals, sense perdre de vista el Puigsacalm i tota la seva serralada. Poc després connectem amb un tram corriolero de baixada molt entretingut i tapat per la vegetació que ens portarà fins al Coll d'en Bas.

Creuem la carretera i ara només ens esqueda l'últim escull de la jornada, un pepino de 350m+ en poc més de 2km, en aqui sento que tinc les potes tovetes, però sabent que és l'última pujada, li foto 'casta' i vaig enganxat darrera el Capi i el Xavi, la pujada és d'aquelles que et deixa fer excepte un tramet amb força roca en el mig que puja força dret per després anar-se suavitzant en la seva part final. Al arribar a la carena del Corb seguim per corriol cap a Xenacs i ja quasi de nit, ens posem els frontals i fem 2km de baixada per un corriol d'aquells traidors, amb molta fulla i pedra que ja amb la humitat de la tarda-vespre fa patinar molt i s'ha d'anar amb compte de no caure. Quan arribem abaix ja sóm a Les Preses, ja només ens queden 4km per pista secundaria fins a Olot, al arribar en allà passem pel centre de la població i d'aqui pujem fins al Volcà Montsacolopa, la última pujada s'em fa durissima ja que vaig ben tou. Al arribar a d'alt s'acaba la festa, ja només ens queda una baixadeta fins a l'aparcament de la sortida.
Gran experiència la viscuda per la Vall d'en Bas, coneixia molt poc d'aquesta zona i el recorregut l'he trobat espectacular!, així com les vistes que vam poder disfrutar en tot moment. El millor de tot ha estat compartir-la amb tots els amics de la familia Tallaferro que s'hi van donar cita, tots ells bellissimes persones. Gràcies Capi per muntar aquesta 'pirata' tan brutal.
     

dimarts, 14 de gener de 2014

MontserratXtrem!

Diumenge, 29 de desembre de 2013
El Bruc (Anoia)
24km - 2200+

perfil_mXtrem291213

Per segón any consecutiu els Patidors muntaven el seu sarao montserratí de finals d'any, l'any passat van muntar la seva primera extrem, tota una animalada de quilòmetres i desnivell que per desgràcia no la van poder culminar de lo dura i extrema que era. Aquest any el recorregut no era tan pretenciós i aquest cop sí, era ben assolible, tot i així seguia sent un recorregut dur i molt exigent.
A dos quarts de sis ens donem cita a el Bruc tot el grup de corredors, sóm uns 15, conec a la gran majoria: El Presi, el Rami, l'Isma, l'Uri, el Gerard, l'Ivan, la Dolors, el Marc, l'Ivàn...practicament tots ells són grans bestioles pardes amb els que he coincidit en moltes mogudes tant en entrenos com en curses i ultres oficials.
Sortim direcció Can Jorba, els tres primers quilòmetres són pisteros i molt ràpids, els fem de 'txatxara' parlant de mil-i-una batalles, del calendari de curses que s'ens ve a sobre etc. Sobre el km 3 comença la festa, encara de nit, iniciem la pujada al Camí dels Francesos, jo estic en el grup de darrera, tinc les potes toves ja que he estat tota la setmana entrenant molt degut a que estic de vacances, i sé segur que avui pagaré car totes les animalades que he fet...la pujada m'enganxa en fred i amb mal de cames, procuro agafar un ritme adequat per anar pujant sense cremar-me, total, 600+ en 3km només començar requereixen seny. Curva a la dreta, curva a l'esquerra, pedres aqui, roca en allà, patxim patxam arribo al Camell de Sant Jeroni on m'esperen el Presi i els demés.




Esperem a que arribin els companys que anaven darrera meu, tres d'ells decideixen anar al seu ritme i fer menys recorregut, total, amb el track no tenen pèrdua.
Nosaltres baixem per un corriol tipic montserratí ben maco, salvatge i estret fins a agafar la Canal del Migdia i d'allà fins el Torrent del Migdia on iniciem l'ascens al Montgrós via Canal de la Salamandra que per cert de pujada és la canya!. Al arribar a la Font de la Cadireta ens parem a observar a unes cabres trepant per una roca ben vertical, realment espectacular!!!.
Un tros de pujada més i arribem al Montgrós, ja de dia, curiosament avui no fa tant d'aire, les vistes en aqui són espectaculars i el dia està ben clar. Sortim ràpid d'allà per no enfredar-nos i fem la carena fins el Coll del Montgrós i baixem fins al PR, que guapa aquesta baixada, acostumat a fer-la de pujada que té tela, de baixada és brutal, en aqui toca interactuar amb els arbres i demés malesa silvestre.





Arribats el PR, seguim el corriol marcat, ben maco també, amb tendència a anar pujant, el Presi va cagant llets i els demés darrera, tots en fila, passem pel Bassal dels Avellaners, pel Coll de les Comes amb el seu gran Cilindre, després pel Coll del Miracle...entre aquest coll i la Canal Ample parem a esmorzar al solet. Seguim fins a la Portella i en aqui agafem el camí que ens porta cap a la part més dura i tècnica de la jornada. Iniciem el tram d'Agulles, arribem a la corda, m'encanta pujar-la...mentres la anem pujant un per un, el Presi ens va grabant i fent fotos. Seguim pujant, baixant, tot terreny ferèstec i salvatge, ben tapat pels arbres però de tant en tant anem a parar a petits miradors naturals o podem gaudir de les espectaculars agulles i paissatges fins a arribar al Portell Estret.
D'es d'aqui connectem amb la Canal Ample per desviar-nos a la zona de Frares Encantats...més de lo mateix, pujades i baixades tècniques i salvatges, més pedra, més roca, més diversió. Arribats a una bifurcació ens desviem cap al tram equipat de Coll de Port, que nosaltres farem de pujada. el primer tramet pujem per canaletes petites algunes ajudats per corda, altres agafant-nos als troncs i arrels. La tercera corda passa entremig d'una roca, com una xemeneia, jo que sóc un xic gran, m'haig de recargular per passar entremig. La quarta és fa molt bé i ja a d'alt el coll iniciem la baixada per un tram de cadenes, claus i barres que fan les delicies del personal. En aqui cal remarcar la baixada de la Dolors rapel.lant.




Un cop tots abaix enllaçem altre cop pel PR, i al Pas dels Princeps iniciem l'ascens a la Miranda dels Ecos, pujada d'uns 200+ facileta però molt divertida amb algún tramet a quatre grapes. Un cop al Mirador ens deleitem de les increïbles vistes, tirem unes fotos, i tirem milles fent tots els petits puja-baixes entre la roca de la zona d'Ecos, fins agafar un desviament que ens fa pujar a un collet amb unes vistes espectaculars, i des d'aqui iniciem una altra baixada ben salvatge i molt pedregosa amb corda inclosa, on t'has d'anar agafant a lo que et trobis per davant per no fotre't un 'talegasso' del quinze de lo molt que arriba a patinar...aquesta baixada ens deixa altra cop a la Font de la Cadireta, en aqui decidim no baixar per la Canal de la Llum i pujar per la Canal de Sant Jeroni perque el temps se'ns fot a sobre. En cambi, decidim cambiar el recorregut i baixar al Torrent del Migdia primer i pujar a Sant Jeroni via Camell, per les marques del PR. Aquest tram no és tan dur com el que voliem fer primer però són 300+ en un quilòmetre per corriols silvestres amb roca en alguns llocs. En quant a mi, ja vaig fet caldo i la pujada a Sant Jeroni la faig despenjat del grup i amb les potes cremant-me per tot arreu. Aquests 300+ els faig amb reductora i cap amunt. 

Al Camell m'estàn esperant els companys, però com que saben que em conec el camí en no res s'em tornen a escapar i connecto amb ells al Mirador de Sant Jeroni, que per cert allò sembla can pixes, amb tot plè de pixapins i guiris. Foto de turno i ara sí, cagant llets pel Camí dels Francesos (sort per mi que fa baixada jeje) amb la gent picant-se entre ells, amb alguna parada per les enrampades del crack Marc Palacios...sort d'això perque el Presi i jo haguessim anat treien la llengua jeje.
Arribats abaix, el mateix tram pistero de l'anada i cap el Bruc, jo en aqui ja no puc córrer, vaig petat, sort de la Dolors que es queda amb mi i junt amb el Presi arribem a el Bruc on ens espera tota la colla. Birreta de turno petant la xerrada i tots cap a casa ben contents per haver viscut una gran i agradable jornada.
Donar les gràcies els Patidors pel recorregut tan xulo i dur que ens van muntar, m'ho he passat de puta mare tius!, a veure amb que ens sorpreneu l'any que vé. Gràcies a tots els que hi vau participar pel gran dia que vam passar. 



divendres, 10 de gener de 2014

La Neorural

Diumenge 15 de desembre de 2013
Sta Maria de Martorelles (Vallès Oriental)
25km - 1400+ - 3:22:28



La Neorural era una d'aquelles curses que sense ser ni molt menys la meva distància tenia moltes ganes de córrer. A principis de l'any passat vaig fer un tast del recorregut de la primera edició i la veritat és que em va encantar per la quantitat de corriols salvatges que tenia, cosa que no em pensava que al costat del mar hi hagués una muntanya tan ben parida. Les grans sensacions que vaig tenir a la cursa dels Cingles unes setmanes abans em van fer decidir a inscriure'm en aquesta fenomenal cursa per la Serra Litoral.

Arribo a les 8 del matí al Poliesportiu, fot una rasca que flipes, agafo el dorsal, peto la xerrada amb tots els amics i companys que m'hi vaig trobant i em situo a la linia de sortida.
A les 9 donen la sortida, donem la volteta de torn pel poble, cap amunt per això, i seguidament anem a la recerca del 'festival'. Ja al primer quilòmetre, al virar cap a un corriol salvatge de pujada em trobo amb un tap, merda! ja m'enfredo, paciència!. Espero durant uns quatre minuts petant-la amb els companys que m'envolten...ja em toca el torn de pujar, tots en fila india. Arribo a d'alt, 'tramillo' de pista d'enllaç i cap abaix cagant llets, un, dos corriols salvatges amb algún petit tap pel mig encara, ja txalo!. Al km 5 em trobo a la Pilar quan estic agafant un altre corriol. Junts fem un parell de corriols ben parits de baixada. Trobem primer avituallament al km 6, got d'aigua i cap amunt, ara un altre corriol de pujada amb regarot pel mig inclos, curt però intens, segueixo txalant!. Txalant, txalant per corriols assassins de baixada i de regarots de pujada, amb algún tramet de pista d'enllaç que altra, arribo al km 11 on trobo l'avituallament de les antenes i un fotiment de corredors avituallant-se. Aquest si que m'el passo pel 'forro', ja estic cansat d'aglomeracions, és la meva per poder tirar milles i rodar tranquil entre tanta bellesa.



Surto cagant llets del de les antenes, ziga-zaga de baixada amb vistes al mar i cap abaix fotent alguna destral que altre. El meu ritme comença a ser frenètic. Al 13 pujadeta maca, en aqui ja em trobo a gent que està pagant les conseqüències d'un inici massa ràpid....passo a uns quants. Al arribar d'alt enllaço corriol rera l'altre, un, dos, tres...tots ben tapadets entre tanta vegetació, regarots i pedra. Uff!!! quin festivaaal!. Al arribar al 20, tramet de pista de baixada, segueixo passant a companys...ja sento els Koala's fent xirionol.la a l'avituallament del castell...arribo fort, començo a pujar corriol amunt, la gent va cansada, jo estic beee, content, disfrutant de la cremada de pota!. Arribo a d'alt i em trobo el Koala vestit amb el seu habit de monja...guapuuu jajaja!!, el Rastas fotent suc als gots...saludo als amics, em diuen que tres més de baixada i s'acaba el festí...doncs a fonduuu fins el final...més corriols salvatges, algún tramet pistero d'enllaç, alguna destral que altra, més corriols salvatges...quina delicia!!! Mmmmmm...arribo a la última baixada, veig el Poliesportiu al fons, sento l'alè del meu perseguidor...uff, em calento, canya a les potes apretant el cul al màxim!....uuueeee!! però si estic esprintant!!...o ell o jo.....creuo la linia d'arribada...jo!.
Recomano aquesta cursa, imprescindible si us van les animalades corrioles, ben organitzada i marcada. Feu mitja o llarga distància, és igual, en aqui teniu una cursa amb un recorregut deliciós. Enhorabona el Gerard Martinez i l'Esteban Monje pel seu primer i segón lloc, i enhorabona també a la Mesi Arcos pel primer en fèmines. I com no, felicitar el Santi i la Mª Rosa per muntar una cursa tan deliciosa i ben parida.