dimecres, 26 de febrer de 2014

Cursa La Cameta Coixa

Diumenge 23 de febrer de 2014
Miravet (Ribera d'Ebre)
18km - 1200+ - 2:30:01


Com sempre que tinc a la vista una cursa per les Terres de l'Ebre els dies previs estic ansiós per córrer, i aquesta vegada, afegit a que no coneixia Miravet ni el seu entorn feia que l'esperés en candeletes. M'esperava una prova molt ràpida i intensa...i així va acabar sent.
Arribo a l'Arenal, agafo el dorsal i m'en vaig cap al bar a fer un cafè amb llet, en allà em trobo amb el Pau i l'Sting del Cer La Sènia i Correm per la Terra. Junts pujem cap al castell que és on es farà la sortida, a la entrada ja ens trobem un noi vestit de l'època medieval fent guardia, i al entrar al pati d'armes ens trobem a més gent vestida de l'època. Aquests detallets junt amb d'altres com el canó de 1714, torxes a les escales i sobretot veure rondar a un helicòpter per allà em diu que estic davant d'una cursa especial, diferent, on els organitzadors, amb el Didac Gonàlez al capdavant han cuidat fins l'últim detall. 
Després del breafing donen la sortida a toc de canó, brutal!. Sortim, petit tap lògic sortint per la porta principal i tothom va cagant llets castell avall, després d'un petit tramet de carretera enfilem camí amunt, pujadeta fàcil de 140+ que la faig amb cadència, anem tots en fila india, costa molt avançar per la quantitat de companys aglomerats, vaig fent, total, tampoc no se si apretar després de la ruta que vaig fer pel Montseny el dia anterior, em fa por que les potes no em responguin...a la baixada ja m'encenc, baixo bé, arribo a l'avituallament, aigua, tres xuxes i surto ràpid per treure'm gent de sobre...ara petita pista i sender obert cap amunt, en aquesta segona pujada, molt més dreta que l'anterior vaig avançant a gent, em vaig trobant força bé i les potes em responen. Al arribar a d'alt, baixada corriolera ben parida per després baixar més dreta i tècnica. En aqui el grup ja va estirat i puc donar caça a més gent. Arribo al segón avituallament que també el faig fugaç, estem al km 7.





Surto i cap amunt altra cop, pujada per corriol sense cap complicació, en aqui vaig amb un grup de cinc, els avanço, però a la baixada corriolera ben parida de després una noia m'avança, i ja abaix, a l'avituallament del riu em caçen dos companys més. Sortim de l'avituallament, agafem un corriol tapat que va cap amunt, comença la crono escalada, km 10, ara ens venen uns 300+ en quasi 2km...puja dret però acostumat a lo que pujo normalment vaig fent sense cap problema, el sol ja comença a calar...segueixo pujant, adelanto a la noia que m'ha adelantat primer i després els altres dos companys, la pujada ja comença a picar però puc veure el que em queda i m'encanta! i afegit a les melodies que va tocant el gaitero que està a d'alt de tot em fa venir els grans records del gaitero que hi havia a l'Alt de la Capa a la Mitic d'Andorra...aquests bons records em foten les piles, la última part de la pujada, ja més dreta la faig bé.




Un cop a d'alt, baixadeta tècnica de collons i un tramet de puja-baixes carenats tècnics amb molta roca també, ben parit aquest tram. Un cop passat aquest tramet complicat, baixada corriolera molt guapa a camp obert amb unes vistes espectaculars. Al arribar abaix, 'traguillo' de sals a l'avituallament i encaro l'última pujada molt sèncer, en aqui em trobo molt bé, començo a pujar amb un sol de justicia, puja ben dret, durant la pujada avanço a uns quants companys, la gent ja va cansada en aqui, jo estic fort, al arribar a d'alt començo a baixar gas a fondu, ja puc veure el riu i Miravet a sota i ho dono tot, avanço a un parell més, arribo a un caminet que va pel costat del riu, pujadeta empedrada a l'entrada del poble i segueixo cagant llets per dins els carrers del poble fins arribar a meta amb un somriure d'orella a orella. Gran cursa aquesta de Miravet, sí senyor!, he txalat molt!.
Cursa ben organitzada i molt recomenable, muntada per corredors per a corredors, ens han cuidat com poques vegades he vist. Recorregut guapissim, ben marcat, avituallaments ben repartits i complerts, bossa del corredor molt generosa amb tota mena de productes. I un dinar de luxe.



dimecres, 19 de febrer de 2014

La Hivernal de Campdevànol



Diumenge 16 de febrer de 2014
Campdevànol (Ripollès)
33km - 1878+ - 4:56:32


Aquesta era una de les curses que tenia marcada amb majúscules en el calendari, tenia moltes ganes de córrer-la, però fins una hora abans de la sortida pensava que no ho faria degut a uns problemes lumbars que portava arrossegant durant tota la setmana. Durant tot el trajecte en cotxe des de St Sadurní li vaig estar donant voltes al cap sobre si pendre la sortida o no, i arribant a Ripoll havia decidit que no ho faria. Però al recollir la bossa del corredor i en veure el dorsal em vaig calentar i vaig decidir jugar-me-la, no em podia perdre un festí com aquell.
Durant la previa de la sortida peto la xerradeta amb amics i companys, i m'entero de que ens retallen la cursa 9km per la nevada caiguda durant la nit en els punts més alts. Només pujarem a la Covil i a la Coma Ermada ens desviaràn cap avall. Si la organització ha pres aquesta decisió, senyal de que la cosa està fotuda en els cims.
A les 8 donen el tret de sortida, després de passar el tramet de pista inicial agafem un corriol ben enfangat, la cosa ja comença a anar de pujada, durant tres quilòmetres vaig amb la companyia de l'Oriol Antolí, poc després em quedo sol i comença a ploure seriosament, de moment la esquena em dona una treva i puc anar fent bé...aquest corriol té alguns trams complicadets pel fang, on ens hem d'anar agafant els arbres i demés matolls. Arribant al primer avituallament, en una pujada pistera em poso l'impermeable i em canvio els guants que ja duc ben xops. Seguim pujant per corriol i vaig adelantant a gent, alguns d'ells coneguts, en aqui em vaig trobant algunes baixadetes que patinen la ostia, però les baixo llençat i gaudint, interactuan amb el medi per evitar caigudes.
Al km 12, ja pujant, se'm començen a carregar les lumbars, merda! amb lo be que m'estava trobant...apreto les dents i procuro no pensar en coses negatives. Quan arribo a l'avituallament porto les mans gelades, bec sals, quatre xuxes i cap amunt. En aqui comença el gran pepino propiament dit, en algún tramet la cosa patina molt i tinc alguna petita caiguda, comença la neu...i a nevar. Quina passada de paissatge, estic disfrutant com un camell. Anem pujant i agafant més desnivell, fa més fred i jo ja torno a portar els guants xops i les mans glaçades...i l'esquena suposo que també perque no noto el dolor d'abans. Amb aquests pensaments arribo a la Covil sense adonar-me'n, però al acabar de pujar més amunt i fer la baixada a la Coma Armada em quedo ben glaçat, el vent lateral fa que se'm congeli mitja cara, les mans em fan molt mal i els flocs de neu no em deixen veure bé. Un cop arribat al coll, surto cagant llets cap avall...i txalant com un nen!. Aquest tram obert entre la neu pols em deixa ben al.lucinat, el que estic sentint és brutal, les potes tiren i el paissatge és de postal.
Arribo a un corriol que va per dins el bosc, ben parit...xof xof, fang i més fang, pluja a doju i més mal de mans. Més corriols juganers per entre el bosc, que amb la boira li dona a l'entorn un toc a conte de bruixes. Tot brutal!. Al km 25 l'esquena torna a fer de les seves, apreto les dents altra cop...vaig seguint i gaudint del recorregut enfangat i també adelantant a alguns companys. Amb aquesta txalada del quinze arribo a la baixada final cimentada, ja puc veure Campdevànol a sota, en aquest tram em passen dues noies que van com a fletxes...entro ja dins el poble, estic molt content perque no m'esperava córrer aquesta bonica cursa i a sobre disfrutant-la. Entre pensaments agradables i amb l'esquena ja demanant l'hora, arribo a la linia d'arribada amb un somriure d'orella a orella.  

  

dilluns, 17 de febrer de 2014

Voltant pel GR-1

Dies 6/7 i 21 de desembre de 2013
Ripollès/Osona-Lluçanès/Berguedà


El Josep Artigas i l'Oriol Antolí es van proposar de fer el GR1 Sender Transversal, aquest sender comença a Sant Martí d'Empuries i arriba fins a Galicia, concretament a Finisterre. Ells per això, volen fer tot el GR1 català, des de Sant Martí d'Empuries fins a Pont de Muntanyana, a la Ribagorça. El Capi va penjar un post al grup de Tallaferro al facebook per si algú estava interessat en acompanyar-los en algunes etapes, i jo quan ho vaig veure no m'ho vaig pensar dues vegades. M'encanta conèixer noves contrades i compartir entrenaments i experiències amb amics i companys cremapotes com jo.

Etapa St Pau de Seguries-Alpens (52km-1500+)

Sortim de St Pau sobre les 8 del matí, ens ha costat molt sortir del caixer on ens hem 'refugiat' mentres el Capi treia calers, és que bbrrr!! estem a -5 graus!. En aquesta etapa sóm el Capi, l'Oriol, la Laura, el Jordi Xaus i servidor. Finalment sortim del caixer cagant llets per entrar en calor, el paisatge és molt xulo, està tot ben gebrat, just sortir del poble agafem un camí a mà esquerra que té una pinta molt guapa, fem cosa d'un o dos km i ens donem conta que no anem bé, no trobem les marques del GR..uff començem bé doncs, jaja. Baixem a la carretera i ara sí, veiem les marques i el gps de l'Oriol ja marca el camí bo. Creuem la carretera i agafem la pista que va pel costat del riu Ter, fem el tram al trote, amb molta xerrera i 'rises', al arribar a les afores de St Joan de les Abadesses passem la Via Verda del Ferro, un tramet més al trote i arribem al fantàstic pont medieval de St Joan i des d'allà anem al centre del poble on ens està esperant la Sílvia. Amb 12km a les potes ja toca anar a esmorzar al bar on aprofitem per fer un cafè amb llet i un croassant.






Sortim de St Joan direcció Ripoll, a les afores, agafem un camí bastant descuidat i amb malesa que va pel costat del riu, ara ja fa un sol ben maco. Enllaçem amb un tramet de camí ampla però ben parit amb paissatge verdós, la cursa de Comtes i Abats tinc entés que passa per aqui...un xic més endavant connectem amb un corriol molt maco de baixada que fa les delicies de tots nosaltres i que el fem a ritme guapo. Ara més pista al trote pel costat del riu Ter fins arribar a Ripoll on ens espera la Silvia, passem per la plaça on hi ha el monestir de Sta Maria de Ripoll, hi ha un ambient brutal i està ple de parades. Nosaltres cap al bar a fer una Voll i a menjar un entrepà que ja portem 25km a bon ritme i hi ha gana.

Sortint de Ripoll agafem pista de pujada fins arribar a sota de les antenes i seguim per més trams pisteros i algún que altre corriol amb alguna despistada que altra que ens fa recórrer un parell de kms més...tot aquest tram fa uns 250+ per dins el bosc i a camp obert, molt xulo en quan a vistes, sobretot les que tenim al Puigmal i a la Vall de Ribes tota nevada. Seguim així fins arribar a una pista de baixada que ens porta a la carretera, seguim uns 200 metres direcció a les Lloses i enllaçem a un tram de pista cimentada de pujada molt emplalagosa. A falta d'emocions fortes, el grup seguim de xerrera i de 'rises', i gaudint això si del paissatge verdós que ens envolta i de les muntanyes nevades darrera nostra. Arribats a un punt agafem pista fins a un mas, i des d'aqui un corriol ben parit que ens fa pujar un xic més fins arribar poc després a un camí ample que ens duu fins a l'ermita de Sta Margarida de Vinyoles, on podem gaudir d'unes vistes espectaculars al cims del Montseny, la Mola i Montserrat, tots ells emergint per sobre d'un mar de núbols, i per l'altra banda tenim el Puigmal i diferents cims de la Vall de Ribes. En aqui aprofito per grabar un petit video ben parit dels meus.




Seguim la marxa per un corriolet per enllaçar a un corriol de baixada molt guapo per desfugar-nos de la pista...que com no, ens porta a un altra pista on trobem la Roca Pena, una roca molt peculiar. Foteta de turno i seguim avall fins arribar a Alpens on ens espera la Silvia i el Massa. Bocata de llom amb formatge i Voll al bar per recuperar forces, i d'allà ens anem cap casa de la Deli i el Joan Iborra, mestre tallaferrenc de molta saviesa muntanyera. A casa seva farem nit per la etapa de demà que ens ha de dur fins a Gironella creuant el Lluçanès i entrar a la comarca del Berguedà.
Abans del nostre merescut descans vam poder disfrutar d'un excel.lent sopar a la Fonda d'Alpens, on us recomano que hi passeu a menjar per allà i que degusteu la cua de bou que hi fan que està exquisita!.

Etapa Alpens-Gironella (43km-900+)

A les 8:30 arranquem des d'Alpens, en aquesta etapa ens acompanyarà el Joan Iborra i ens deixa el Jordi Xaus...amb el Joan no farà falta els gps, ja que es coneix tot aquella zona com el palmell de la seva mà...avui fot un dia espectacular, farà sol i en comparació amb ahir al matí res de fred. Després d'un breu corriolet de pujada just sortir del poble enllaçem amb pista. L'etapa d'avui serà encara més ràpida que la d'ahir, ja que té poc desnivell, així que tocarà córrer més encara. Els primers nou kms són pista i més pista tirant a baixada i d'anar trotant i xerrant, el Joan de tant en tant va fent incisos i explicant-nos cosetes sobre els llocs per on passem. Les vistes que tenim a banda i banda no estàn gens malament, el temut Sobrepuny volta per allà a l'horitzó...em porta records contradictoris aquell cim, no deixo de mirarme'l de reüll! jeje. En menys que canta un gall arribem a Sta Eulàlia de Puig-Oriol on ens anem al bar a esmorzar, en allà ens esperen la Sílvia i el Massa. En aquest bar cau una butifarra amb pà amb tomàquet i vi amb gasosa.

Amb la panxa plena sortim direcció Lluçà, ja comença a fer sol i la caloreta aflora. Després d'un tram pistero de baixada agafem un corriol ben maco de pujada per enllaçar amb camí ampla, tot aixó 150+ en 2'5km i ara altra baixada fins a Lluçà. En allà tenim la Sílvia i el Massa esperant-nos. És curiós que el poble que dona nom a la 'comarca' del Lluçanès sigui un poblet de quatre carrers. En aqui aprofitem per fer una breu visita al Monestir de Sta Maria amb el seu pati arcat com a principal al.licient.
Just sortir de Lluçà ens desviem uns metres del GR per fer una visita a la Font de les Bous, aquesta font està ubicada sota d'una balma molt maca. Després de la visita a la font agafem el GR de nou, 130+ en 4km de pura pista, i sis més de pista descendent fins arribar a la carretera C-62 on parem a fer una coca-cola en un bar, en allà tinc el plaer de conèixer el Lluís Soler, un gran savi de la muntanya.





Sortim del bar, creuem la riera i fem una petita pujada pistera amb una caloraca del quinze, seguint de lleugera baixadeta i sis km més de pista fins a St Andreu de Sagàs on ens esperen la Sílvia i el Massa al davant de l'esglèsia. Aquest tram, encara que és molt feixuc pel terreny haig de dir que les vistes són brutals, ja que ens anem acostant al Berguedà i podem veure el Rasos de Peguera i demés cims del pirineu oriental. També em sorprén la quantitat de cases rurals que ens anem trobant pel camí. En aqui ens deixa la Laura, ja que arrossega un esguinç en un turmell des de fa uns dies i porta una bona quilometrada aguantant el dolor.
Ara sóm el Capi, el Joan, l'Oriol i servidor, la propera paradeta la farem a Olvan, just sortir tenim un petit despiste en trobar el GR que ràpidament sol.lucionem...fins a Olvan són 7km quasi de baixada, bastant pisteros però més divertits que els anteriors. Quan arribem al poble aprofitem per fer una paradeta al bar Els Caçadors (o les caçadores, depén de com es miri ;-) on trobem a la Laura, el Massa i la Sílvia fent un 'piscolabis'. Nosaltres Voll al canto que anem morts de sed.




Fins a Gironella ens queden 5km de petits puja i baixes amb algún corriol que altre que com no, fem que siguin divertits amb les nostres xerrades maques. Arribem a Gironella sobre les quatre i mitja de la tarda, poble molt guapo, amb el riu Llobregat tot imponent creuant-lo. Quan arriben els nostres amics aprofitem per fer unes cervesetes i a petar-la una estona. En aquest bar em cardo un plat de callos amb el Joan Iborra que ens senten com la gloria.
En aqui acaba un gran cap de setmana voltant pel GR1, per unes boniques terres i indrets que desconeixia i amb la gran companyia de grans cremapotes i de bellissimes persones.

Etapa Gironella-Pont de Llinars (43km-1600+)

Dues setmanes més tard torno a acompanyar el Capi i l'Oriol en la següent etapa, aquesta ja serà una mica més trepidant en quan a recorregut, amb una mica més de xixa i varietat. Serà una etapa 100% Berguedà. En aquesta, serem el Capi, l'Oriol, el Diego Gàlvez i servidor. La Sílvia ens vindrà a recollir a Pont de Llinars que és el lloc on donarem per finalitzada l'etapa.
Sortim de Gironella sobre quarts de nou, fot una mica de rasca però el dia promet ser totalment clar i agradable. La primera part del recorregut segueix la tònica de la anterior, molta pista i vistes maques, portem un ritme molt alegre, al km 6 arribem al Coll de Ballús. seguim amb més pista i gaudint del paissatge. Sobre el km 11 passem per l'esglèsia de Sta Maria d'Avià, que com no, i va sent la tònica del GR1, allà on és veuen avets hi ha un cementiri, i el GR1 passa practicament per tots els cementiris de les poblacions per on passa.




Fins a l'Espunyola, que serà la seguent població per on passarem, fem més pista i gaudim de les vistes entre d'altres al cim d'Estela i el Tossal de St Salvador. Arribem a l'Espunyola, amb 21km molt ràpids a les potes i amb molta gana. Tenim una feinada enorme per trobar un bar on poder comprar una beguda, al final anem a parar a Cal Marsalet, on té una pinta de que foten uns esmorzars de 'luju', la seva cambrera l'Anna, una noia molt simpàtica i agradable que ens rep amb un somriure molt sincer. No deu estar acostumada a veure per allà a quatre il.luminats vestits amb malles i que venen des de Gironella corrent. En aquell bar cauen unes torrades amb truita d'alls tendres i les Volls de turno. Ens fem unes fotos amb l'Anna, que molt amablement es presta a posar amb cadascú de nosaltres. El Diego va fent bromes i fa que tots passem una estona molt agradable en aquell bar.

Sortim d'allà amb les piles carregades, a partir d'aqui ja comença a venir la xixa maca, sortint del poble agafem un desviament per camí ampla i corriol cap amunt, ens espera un desnivell de 500+ en els propers 5km, això ja començar a molar més!...passem per una ermita que es diu Sants Metges, conforme anem pujant podem gaudir d'unes vistes espectaculars de tot el pla que tenim just a sota i de Montserrat...passem per trams tancats, entre els arbres i amb ombra, i per trams oberts on el sol cala de valent. Poc després passem per Capolat, on podem gaudir d'unes boniques vistes, seguim pujant per pisteta, més corriols, més trams oberts i tancats fins arribar als Tossals. Des d'aqui gaudim de vistes a les restes del santuari del mateix nom i a mig Berguedà. I més endavant podem gaudir de les vistes espectaculars al Cadí, el Pedraforca, la serra d'Ensija i la serra del Verd. En aquest punt estem al punt més alt de l'etapa (1496).




Seguim pels plans de Taravil i més endavant ens ve la baixada que ens porta a Sant Lleïr de la Valldora on abans d'iniciar-la ens aturem un moment per gaudir de les vistes a la serra de Busa, a tot el que he anomenat abans, i a tota la vegetació que tenim sota els nostres peus. Iniciem la baixada cagant llets, primer per una pista amb força pedra i després per un corriolet que fa les delicies de tots nosaltres. Un cop abaix, enllaçem amb pista altra cop, ara tenim la serra de Busa just a sobre nostre, brutal!. Fem 180+ de pujada pistera on podem gaudir dels gorgs del riu que tenim just a sota, i més endavant de les vistes a l'ermita St Pere de Grau d'Escales i la serra de Busa, d'Ensija i la Gallina Pelada. Poc després iniciem una serie de petits puja-baixes per acabar baixant fins a Pont de Llinars a peu de carretera.
Al cap de poc ens ve a buscar la Sílvia que ens porta de tornada a Gironella, on acabem com no, en un bar fent un entrepà, unes tapetes i unes cerveses. Moltes gràcies Sílvia, si no fos per tu ho teniem clar per poder tornar





dilluns, 10 de febrer de 2014

Hivernal Sant Esteve-Saldes

Dies 31/1 de febrer de 2014
St Esteve d'en Bas (La Garrotxa) - Cases Noves del Collet (Berguedà)
75km - 3546+ - 20:48:04


Per fi havia arribat el dia de la temuda SS, cascar-se 90km i 6000+ a principis d'any, sense tenir el ritme i els suficients kms a les potes per assolir una distància tan llarga no era res fàcil. Els 69km de la Volta a la Vall d'en Bas se'm van atragantar en la seva part final. Però amb un somriure, ganes i amb mentalitat postiva tot és possible. La fe mou muntanyes que diuen no?. Doncs amb aquesta mentalitat arribava a aquesta ultra pirata by Tallaferro, amb recorregut creat pel Joan Iborra, que venint d'un savi de la muntanya com ell prometia ser realment espectacular. 
El grup d'inici, els que volem fer tot el recorregut sencer el formem el Joan Iborra (mestre de cerimònies), Capi Artigues, Laura, Pere Masó, Jaume, Albert, Xavi, Natalia i servidor, més endavant, sobre el km 47 al Refugi del Cobert de Puigcercós se'ns afegiràn la resta de companys. 
Sortim sobre quarts de deu de la nit de St Esteve d'en Bas, fa menys fred del que em pensava, però vist com estava de nevat a Saldes m'espero una segona part de la ruta molt freda...els dos primers kms són totalment planers, anem al trote suau, a diferència del track original no passem per Hostalets d'en Bas i ho fem pel seu costat. Ara agafem un camí que ens ha de portar fins a St Miquel, són uns 460+ en poc més de dos kms, la pujada per això es deixa fer. Al arribar a St Miquel ens trobem amb neu, no ens esperàvem trobar-nos-la sobre cota 1000, per sort és tova i no hi ha problema de patinades. Seguim pujant una mica més, agafem corriol que ens ha de portar a Coll de Bracons creuant tota la Serra De Llancers, en aqui ja trobem neu a doju i fot fred, i no parlem de la boira espesa que ens obliga a treure'ns el frontal i dur-lo a la mà per poder veure el camí. Aquest tram entre boixos, de dia és la ostia en patinet però aquesta nit, amb les inclemències del temps es fa dur i fins i tot tètric, conforme anem avançant ens comença a ploure i el vent fa acte de presència.
Arribem a Coll de Bracons sota un vent acollonant i jo amb les mans gelades, l'he cagat en no portar-me els meus guants 'potens' impermeable, això fa que per moments em ratlli...ràpidament evito pensar en coses negatives. Creuem la carretera i agafem un corriol ben parit tipic de la zona, de fulles i pedres que ens fa passar pel Coll de la Gallina primer i després pel de la Foradada i el de Joan. Poc després del desviament que porta al Pic de l'Àliga agafem un corriol de baixada ben maco per després enllaçar amb un tram pistero que ens porta a creuar el riu Ges. Com tota gran baixada, ve pujada al canto...corriol dret de 380+ en quasi tres kms que ens porta fins al Coll Hi era de Massa. Seguidament corriol de baixada ben estret amb molt de fang, en situació normal seria un corriol dels macos per poder córrer, però el que ens trobem és una enfangada del quinze amb les seves patinades corresponents, a mi personalment se'm fa molt estressant, vaig darrera del Joan, flipant de com baixa el crack. Cos endavant, cul enrera i baixar concentrat i lo més ràpid possible, en aquestes baixades amb fang si camines t'en vas a terra. Arribem abaix el Xavi i jo junts, esperem els companys que acabin de baixar i seguim la marxa. Pujadeta, tramet entre esbarzers i cami de 4km fins a Sta Maria de Basora que se'm fan una eternitat degut al forat que tinc a l'estòmac i el fred que tinc.




Arribem al Poble i parem a menjar, tinc una gana que em moro, menjem entre el soroll dels caçadors que ens trobem en allà i el fum dels seus cotxes. Uff!!. Carreguem aigua de la Font (gràcies Joan per trobar la clau de pas) i seguim la marxa. La parada el poble ens ha deixat a tots ben gelats, jo ja torno a tenir les mans gelades i em fan mal la punta dels dits. Fins a la Farga de Beblé el tram va de baixada, al arribar en allà agafem un corriol ben estret, dret i empinat que el Joan ens diu que va pujant progressivament...i un colló! jaja, els primers 200+ pujen ben drets, amb algún trosset empinat i tot. Arribem a un petit descans, agafem aire i seguim pujant, ara si que ho fa progressivament ;-). La resta de pujada fins a la Ermita de Sant Martí de Vinyoles la fem ja a trenc d'alba, amb unes vistes al Puigmal i demés cims realment espectaculars. A d'alt l'Ermita fem unes fotos, impressionant també la sortida del sol. Per fi ens hem tret de sobre la nit, i ben llarga i pesada que ha estat. Sembla mentida com cambia l'estat d'ànim i mental amb la llum del dia, tot es torna de color...fem una petita baixadeta de res i fem l'ascens al Puig-comador, són uns 300+ que amb la energia que m'ha donat la llum del dia se'm fan molt be. Només l'últim trosset de pujada puja un xic dretet. Arribem a d'alt amb força vent, gaudint de les vistes d'Alpens a sota, foteta de turno i baixada ben parida a camp obert gaudint en tot moment d'unes vistes brutals amb alguna petita pujadeta que altre fins el Refugi del Cobert de Puigcercós, aquest tram de 6km se'm fa etern degut a la gana que arrossego i el fred que tinc, aquest estat és general en tots nosaltres, cosa que fa que el grup baixi força ràpid, l'arròs mar i muntanya que ens espera al refugi be s'ho val.

Al refugi ens esperen els amics i companys dels segón grup, el Massa, Dolors, Pilar, Dani, Valentí, el seu gos, i el Manel. Portàvem hores esperant aquest moment per poder entrat en calor i sobretot fotre'ns un bon esmorzar per carregar piles. En quant aquest, realment espectacular. De primer consisteix en un plat de caldo amb galets ben calent (m'en foto dos), un platot d'arròs mar i muntanya bonissim, unes mandonguilles que ens repartim entre els més desganats, mel i mató de postre i un tallat...quin luxe!!...i tot sota un clima de camaraderia entre tots nosaltres que fa que la vetllada sigui ben maca.



Després d'aquest brutal kit kat i amb les piles carregades seguim el nostre cami. Després d'un trosset de senderol enllaçem amb un tram de pista guarra que fa pujada, amb fang fins les celles que ens porta fins al bonic poblet de St Jaume de Frontanya. En aquest tram se'ns afegeix el Marc Camí al grup.
De St Jaume a Puig-lluent ens venen 6km amb 700+ que conforme anem pujant ens anem trobant neu, i més neu...la pujada es fa eterna però les vistes que ens proporciona la Serra del Catllaràs són espectaculars i sobre el terreny ben blanc fan que sigui de postal. Arribant al Puig-lluent (no coronem) els gruixos de neu són cada cop més considerables, amb la Natalia anem comentant que haviem d'haver dut les raquetes de neu. La neu està ben toveta i no és cap impediment per poder caminar i trotar la mar de bé. Veure el Massa tornar a les andades després d'una llarga lesió i disfrutant com un cotxino no té preu...i el gos del Valentí tot feliç amunt i avall buscant el tronc que algú que altre li va tirant pel que vagi a buscar també...i les conversacions disteses i agradables que anem mantenint el grup enmig de la suau nevadeta que ens està caient...uff! aquests moments no tenen preu, són Pura Vida. 




Arribats a d'alt de tot, a cota 1700, iniciem una dura baixada corriolera entre la neu i el fang, un xic dreteta al principi, patina força però és molt xula. Arribem a una pista, i just en aqui ens trobem l'Esteve, que ha pujat des de les Cases Noves per afegir-se al grup. En aquest punt vaig mig apajarat, i no de mal de potes ni res fisic, sino de la quantitat d'hores que porto sense dormir. Com tota ultra, ja se sap que hi ha moments de 'baixón', així que no em preocupo i poso pilot automàtic. Seguim la pista i agafem un corriol que va baixant, comença a ploure...poc després ens donem compte que ens hem equivocat de cami...ens toca baixar camp a través per trobar la pista que buscàvem i que ens ha de portar fins a les Cases Noves. En aqui em desperto i em despejo de cop, aquest contratemps em treu del meu estat de 'trance', baixar ben dret camp a través amb fang requereix concentració. Arribem a la pista i un grupet ens desmarquem i ens posem a córrer, seguim així fins a un desviament, parem a esperar a la resta de companys, la pluja cada cop és més forta i se'ns ve la nit a sobre, i no cal dir que anem calats de fred fins el ossos, de cap a peus...en aquest punt comencem a pensar que ho haurem de deixar a les Cases Noves, la que ens ve a sobre és molt dur. Ens esperen 4 horetes d'odissea, i la cosa pinta ben malament, sense trobar cap més lloc habitable fins a Saldes, si algú agafa una hipotermia l'haurem ben cagada. Al arribar al poble, sota una pluja que va a més i tots morts de fred decidim plegar.
Podem estar contents dels 76km que ens hem cardat, sota una meteorologia en contra des del principi. I tot i així hem disfrutat molt, però no estem en una cursa oficial i no val la pena jugar-se-la. Fins aqui ha estat tot relativament perfecte, ens ho hem passat de puta mare. 
Ha estat un entrenament ideal de cara a les dures ultres que ens esperen...ha estat una HIVERNAL en tota regla!. Moltes gràcies Joan, Capis, i tots els amics i companys Tallaferro que s'han donat cita en aquest sarau tan ben parit per fer-me passar un cap de setmana de luxe.