dimarts, 22 d’abril del 2014

Trèvol del Taga

Dilluns 14 d'abril de 2014
Ribes de Freser-Pardines-Ogassa (Ripollès)
62km - 4000+ - 14:25:00


Tots els que em coneixeu sabeu que m'agraden els bons 'saraus' i els que monta en Josep Artigues són lo millor de lo millor, pur espectacle!!, són com focs d'artifici en plena naturalesa. Això sí, durs de collons de mico, que com t'enganxi en un mal dia et poden fer molta 'pupa' les potes.
Quan el Capi em va comentar que tenia en ment fer una ruta que pujés al Taga tres vegades per tres vies diferents se'm van fer les dents llargues. Aquest cop el recorregut no estava 'trackejat', tot estava en el cap del Mestre però més o menys ja ens havia fet a tots els que hi participàvem cinc centims de per on passariem.
El Bar Gusi de Ribes és el punt de sortida del recorregut, quedem a tres quarts de set per esmorzar. A quarts de 8 sortim direcció al primer dels Taga, 6km 1100+ que per sort són només començar i els fem la mar de bé. És tracta d'una pujada entre el bosc en el seu primer tram inicial per després pujar empinat a camp obert gaudint d'unes vistes espectaculars en tot moment. Arribem a d'alt entre la boira, foto de turno al cim i ara toca baixada dreta camp a través en el seu primer tram per acabar per un tram corriolero ben xulo fins a Pardines. Aquesta baixada la desconeixia totalment, molt guapa i sempre gaudint d'unes vistes paradisiaques.
Arribats a Pardines parem a esmorzar vora una taula a l'aire lliure a la plaça del poble i com no podia ser d'altra manera amb una bona cerveseta. El Jose i el Marc ens deixen aqui i se'n tornen cap a Ribes. Els demés seguim direcció a la Collada Verda pel Camí d'en Rovira, un camí corriolero molt xulo sempre ascendent que ens deixa a una pista on des d'aqui anem fins a la collada. A partir d'aqui anem a parar a un prat verd que sembla planer però que va pujant i pujant plè de tous d'aigua amagats entre l'herba que hem d'anar sortejant fins a arribar a una tartera que el passem sense tenir clar per on creuar-la, quan aconseguim sortir-ne anem en diagonal al cim fins connectar amb a un caminet fresat que ens porta fins al segón Taga. L'últim repetxó de 300+ se les porta. Arribem a d'alt, foto de turno i baixem en busca del coll on des d'aquí ens enfilem cap al Puig Estela, 300+ més crestejant amb força pedra fins a Coll de Pal.
La baixada a Ogassa la fem bàsicament per corriolets alguns d'ells amb forçes esbarzers sempre evitant al màxim la pista forestal. Al principi a camp obert llepant el sol del migdia i en la seva part final entre el bosc. Aquests deu km de baixada fins a Ogassa em deixa força tou. Arribem a Ogassa sobre les quatre de la tarda amb una gana del quinze on parem a dinar a la terrasseta d'un bar i de pas unes Volla que senten a glòria.
Un cop amb les piles ben carregades ataquem el tercer Taga, seràn uns 8km amb 1100+. Sortint d'Ogassa agafem una pista que va pujant però que es fa força agraïda fins agafar un corriol força dret que ens deixa a un Mas on enllaçem amb una pista asfaltada que és fa molt empalagosa de lo llarga que és. Al arribar a St Martí d'Ogassa carreguem aigua en una font i d'aqui cap a Coll de Jou. Ja tenim el Taga just a sobre i almenys jo vaig força tocat. La última pujada és molt empinada i em mentalitzo de que o li foto un parell d'ous o ho passaré molt malament. Patxim patxam, passa a passa i amb molt d'ímpetu arribo millor del que em pensava a d'alt. El Juanlu i el Xavi han pujat cagant llets, els demés hem anat fent. Arribem a d'alt sobre les 19:30, ens fem la foto de turno i celebrem el tercer Taga a base de Ratafia que senta a glòria. Ens falta la baixada a Ribes i ja tenim el Trèvol al sac.




Baixem un tros per la mateixa banda que em pujat i agafem un corriol ben juganer entre el bosc que el faig cagant llets amb el Xavi i que ens duu a una pista. Esperem els companys i junts fem el tram de pista fins a Bruguera on aprofitem per carregar aigua. Ja és de nit, ens posem els frontals...sortint del poble agafem un corriol amb molta pedra fins a arribar a una ermita i des d'allà enllaçem amb una pista que se'ns fa molt feixuga...trencall a la dreta per més pisteta fins arribar a un corriol que ens durà fins a Ribes de Freser.   
Ha estat una gran i dura jornada la viscuda avui amb els amics Tallaferro, però quan es disfruta d'aquesta gran companyia i d'un recorregut tan esquisit com aquest no hi ha duresa que valgui, tot just el contrari, tot és fa molt agradable. Gràcies per tot Capi.

Track de la ruta

dijous, 10 d’abril del 2014

Ultra Trail Muntanyes de la Costa Daurada

Dissabte 5 d'abril de 2014
Prades (Baix Camp)
90km - 4500+ - 15:33:23


Sortim a les 9 del matí, aquesta vegada sóc l'últim degut a problemes que he tingut en passar el control de material obligatori, sort de la Mariona Masanas que m'ha deixa't la llum de darrera...sortint de Prades tram pistero aburridot que va pujant, per sort em vaig trobant a diferents amics com l'Enric Sabaté amb qui vaig petant la xerradeta mentres anem trotant. Al km 7, ja sol, agafo un corriol de baixada fins abaix el rierol on em trobo amb la Merçè Ribes i el Josep Carrera, amb ells faig el tram de pujada fins a l'avituallament liquid d'Albarca, carrego aigua i segueixo per més pista i algún que altre corriol, en un d'ells em trobo l'Oscar Tamayo amb el que vaig petant la xerrada i posant-nos al dia fins a Cornudella de Montsant on trobem l'avituallament sòlid. Sortint del poble més pisteta de baixada que volteja un tròs del Pantà de Siurana, segueixo anant amb l'Oscar i junts fem el tram corriolero ben parit que puja fins al bonic poble de Siurana gaudint de les meravelloses vistes de cingles que en allà s'hi troben. En aqui carrego aigua, peto la xerradeta amb el Txuano Martí i el Gerard Ullod.

Sortint del poble passo per trams xulos molt técnics, amb baixada 'jabalí' inclosa fins al Riu Siurana que creuem varies vegades 'a pelo'. En aquí connecto amb l'Ángel Chamero i junts remuntem per corriol fins els Gorgs, lloc brutal i paradisiac, en aqui em torno a trobar l'Oscar i també amb el Rafael Molina, 'fotiqui' maca al canto i seguim la marxa on més endavant enllaçem amb una pista, en aqui em trobo l'Ildefons Roldàn que junt amb l'Ángel i el Rafa fem el que ens queda de pujada fins a l'avituallament de Castillejos.

Surto sol tot esperonat cap avall per pista...uff!! fot una sol de justicia i l'estic pillant de plè...petit tramet planer fins enllaçar amb una baixada corriol/pista fins a Vilaplana on trobem el gran avituallament sòlid.
En aqui m'entretinc massa i surto a les tres de la tarda sota un sol de justicia i una calor bestial però vaig amb les piles carregades i em menjo el pepino de 4'5km 700+ que fa cim a la Mussara com si res. Arribo a d'alt fresc i segueixo fins el refugi, carrego aigua i encaro la baixada corriolera de les Tosques amb molta energia. En aqui adelanto a l'Òscar que va fotut del turmell i a un altre company. Després durant la remuntada corriolera cap a la Font Major m'adelanten i connecto amb ells a l'avituallament de l'Albiol.
No m'entretinc a l'avituallament i surto amb les piles carregades per la Vall del Riu Albiol, primer per un tram corriolero ben parit per després enllaçar amb una llarga pista que per mi se'm fa llargueta fins a Mas de Forés on arribo força cansat i amb les potes matxacades. En aqui reposo sals, m'assec un parell de minuts i emprenc la marxa junt amb el Gerard que poc després se m'escapa, en aqui em sento cansat i decideixo baixar una marxa ja que conec la pujada fins a Mont-ral i és llargueta, a l'alçada al Niu de l'Àliga adelanto a un company que va tocadet...jo vaig fent, aquest tram és molt xulo i les vistes són impressionants. Quan ja tinc el poble a la vista accelero la marxa i arribo força bé a l'avituallament del refugi. En aqui carrego bé les piles.
Surto cap a Capafonts ja quasi de nit, el camí que ascendeix cap a la Roca Foradada i en aqui adelanto a un company i em situo darrera d'un altre, aquest tram llàstima que sigui fosc perque és una meravella amb la llum del dia...vaig fent per corriol ben ferèstec fins arribar a una pista que la faig un bon tros amb altres tres companys on els adelanto durant la baixada de la Font de la Llúdriga, com patina aquest tram, d'aqui vaig baixant fins arribar a Capafonts on em trobo amb la Gemma Avellí, que va marejada. Em quedo un parell de minuts parlant amb ella i surto ja amb ganes de finiquitar el tema.
Comença la llarga pujada al Tossal, durant el primer tram, la cosa va serpentejant per pista on cada cop es va fent més dreta, aviat enllaço amb el Rafa Molina i quatre companys més, junts fem el km de corriolet ben parit fins el control de l'Ermita d'Abellera que és dretet. Passat el control, més pista, més corriol i per rematar una llarga pista asfaltada que la faig enganxat a tres companys ja que el Rafa i un altre s'han quedat enrera. Arribem al Tossal de la Baltasana fins els 'cataplins' de la pista asfaltada i fem els últims tres kms de baixada corriol/pista a ritme maco on anem passant a companys que van caminant. Arribo a Prades amb un somriure d'orella a orella i amb molt bones sensacions. Estic content pel resultat ja que després de l'UTAG set dies abans no m'esperava pas trobar-me tan bé.