dilluns, 26 de maig de 2014

Cursa del Vent



Diumenge 25 de maig de 2014
Els Reguers (Baix Ebre)
22km - 1478+ - 3:14:32


Tenia moltes ganes de tornar a les mitjes maratons que amb tanta ultra trail sempre van bé per recuperar xispa, i les curses de les Terres de l'Ebre són les meves preferides per la seva duresa i recorregut tècnic. La Cursa del Vent l'esperava en candeletes ja que és corre per dins el Parc Natural de Els Ports i aquesta muntanya em té realment embruixat. L'afrontava en plan entrenament amb brillo, sabia que ni de broma podria donar el màxim de mi perque venint de la ultra de Coll de Nargó les potes estaven toves encara.
A les 9 donen la sortida, poc després agafem pista ample força planera i la gent va que se les pela, el ritme és alt com sempre en aquest tipus de proves, massa alt per mi ja que sóc de llarga distància i necessito uns quants kms per calentar pota. Les primeres sensacions no són bones però entre aquests pensaments negatius em trobo amb el primer pepino de la jornada, tipica pujada pedregosa 'made in Ports' de 300+ en 1'5km que se'm fa força agradable, tot i així la faig a mig gas perque encara estic fred. Al arribar a d'alt de la Bassa de Ganduls toca baixada tècnica ben parida que no la puc disfrutar com m'agradaria per la formació d'alguns taps ja que la cursa encara no s'ha estirat però tot i així vaig txalant brincant entre els senders de roca i pedra que tant m'agraden. 
Quan ja sento que tinc pota toca tramet de pista ample que inicialment el corro bé pero que després se'm va fent feixuc...creuem la carretera i agafo sender de pujada molt guapo que va fent voltes i que ens ha de portar al cim del Farrubio. I aquest sí que no se'm fa agradable, però entre que ja vaig recuperant pota i les vistes són guapes em vaig encigalant...vaig pujant fent revolts fins que arribo a un tram un xic planer on recupero l'alè i puc veure el cim davant meu, faig l'últim esforç fins arribar-hi. Passo control, avituallament, i ara toca anar cagant llets avall per corriol ben parit, primer baixa bé però per moments es torna dret, vaig adelantant a gent...em sento pletòric entre tanta pedra i roca, brincant com una cabra, flipant-me i gaudint de les vistes espectaculars que tinc al davant...extasí!!...ja estic a l'alçada de la Bassa de Ganduls altra cop, un petit revolt, entrebancada amb una pedra i ostia al cantó contra una roca! aaarrgghhh!! mal al quadricep esquerra, activo 'mode evaluació de danys' mentres renego i em cago amb tot, uff! quin mal, m'aixeco, el company que va darrera meu i ha vist l'ostiot està preocupat, li dic que tiri que estic bé (ni de broma), faig quatre passes i veig que puc seguir, apreto les dents...amb el pensament de que haig d'aprofitar que estic en calent segueixo cagant llets avall de nou...baixada tècnica dreta que la faig utilitzant la corda que han habilitat, guauuu quina passada!, i al passar aquest tram ve tartereta al canto, clavada de talons i darrapades 'racing' a tort i dret...uuueee!! quina delicia de tram!. Ara segueixo per sender fins arribar a un tram de pista que fa baixada i que el corro exufadissim fins a l'avituallament. 
Comença la pujada al Penyaflor, em fa cada cop més mal la cuixa però endavant les hatxes! 'que no estamos tan mal' jeje. Activo 'mode masell' que per alguna cosa sóc el Yak...la pujada és dreta i tècnica de collons amb algunes grimpadetes de res, vaig bé pujant encara que sento que cada cop em fa més mal la cuixa, tot i així en la meva ment 'no hay dolor!', patxim patxam afronto la última pujadeta amb un somriure, m'esperava que se'm faria més feixuc aquest cim (deu ser que estic curtit a Taga's i St Jeroni's). Tot i així tinc un grupet de sis corredors que sino m'espavilo em fotràn l'hatxasso. Arribo a d'alt amb la ment posada en la baixada...i com era d'esperar es tracta d'una baixada tècnica, dreteta al principi, amb alguns revolts i com sempre interactuant amb les pedres i roques...en fi, com a mi m'agrada.
Arribo a la pista pensant que claudicaré i que m'acabarà caçant el grupet que porto darrera, però vaig sol i el ritme és bó, catxis, ara que estic de puta mare i s'acaba la festa!. Arribo a l'últim avituallament i em diuen que em queden 2km, surto a per totes, tram de pista a un ritme bó que em sorprén a mi mateix, més endavant agafo un corriol xulo fins arribar a la carretera on puc veure l'arc d'arribada al fons, últims metres donant-ho tot i creuo la meta amb un somriure d'orella a orella.
Cursa dura i tècnica de collons tipica del Circuit de curses per muntanya de les Terres de l'Ebre, 100% recomenable, perfectament organitzada, ben marcada, amb avituallaments a doju i amb el dinar ben parit tipic d'aquestes curses.
Enhorabona a l'Elena Ferreres i el seu equip, us ho heu currat molt.


dilluns, 19 de maig de 2014

Ultra Trail Coll de Nargó

Dissabte 17 de maig de 2014
Coll de Nargó (Alt Urgell)
78km - 3800+ - 13:07:53


Aquesta ultra no estava dins els meus plans, me la vaig trobar de rebot per facebook i al veure que encara quedaven inscripcions no m'ho vaig pensar dues vegades...seria la tirada llarga de la setmana.
Sortim a les 8 del matí conjuntament els de la Short i els de la Ultra, ja des del principi la gent va cagant llets, jo al meu rotllo com sempre que això és molt llarg i hi ha temps per tot. Al poc de sortir del poble agafem un camí amb força pedra que puja ben dret cap amunt, aquest tram el faig xerrant amb el Jacint Tió, cosa que fa que arribi a d'alt de tot sense adonar-me. Un cop a d'alt ja vaig sol i enllaço amb una pista fins a arribar al primer control on carrego aigua. Baixada corriolera ben parida fins arribar al barranc, en aqui es desvia la cursa curta i la llarga, jo tiro barranc avall fins arribar a un punt on hem trobo un grupet de 8 corredors que venen en sentit contrari i agafen un camí que hi ha la meva esquerra, parlo amb un d'ells i em diu que més avall no hi han marques i que feia estona que anaven perduts...m'enganxo amb dos nois andorrans i més endavant tornem a trobar cintes. Anem seguint per pista fins a arribar a Fenollet i en allà agafem un corriol que puja amunt fins a enllaçar amb una pista que enllaça amb un altre corriol de baixada ben parit però brut i salvatge que em deixa amb les potes ben esgarrixades. Al arribar avall tramet pistero planer i pujada de 260+ fins a la pujada del Coll de Llivia que la faig amb l'Oriol i el Josep, al arribar a d'alt el Grau de Queralt podem gaudir d'unes bones vistes amb el poble de Boixols als nostres peus.
Baixem a camp obert per una baixada tècnica que patina un ou fins arribar a la carretera on una mica més endavant ens porta al poble. Avituallament al canto, salutació i xerradeta amb el Francesc Silla que ens està fent el seguiment a mi i el Josep Antoni Aranda.
Sortint del poble connecto altre cop amb l'Oriol i el Josep, just sortir creuem el riu i seguim per corriol intuitivament, i dic això perque altre cop ens quedem sense cintes, i sort que ens trobem a la Olga Manko que està fent el seguiment a un company d'equip seu que ens diu que anem bé. Seguim pel corriol fins enllaçar amb una pista, trenquem a la dreta per agafar un corriol de baixada i altre cop sense marques, collons!!! ens hem perdut, tirem enrera fins que finalment trobem una cinta pudulant per allà...seguim endavant, creuem el riu, un camp de sembrats i altra cop pista...i més pista, de pujada, de baixada, amb un sol i una calor espatarrant sense vistes a no res i amb l'únic al.licient d'un tram ben parit seguint riu amunt...sort que en tots aquests kms sóm un grup de sis corredors entre ells el Josep Antoni Aranda amb qui he coincindit en diversos saraus Tallafero i altres curses...anem fent junts tot aquest grupet fins arribar al km 47 on trobem l'avituallament complert de la pasta. En allà em trobo el Txema Ubach que em diu que plega indignat pel marcatge i per tanta pista, cosa que no em sorprèn ja que ell i uns quants més han estat perduts quasi una hora.
Després de menjar-me un bon plat de pasta segueixo amb els meus companys de fatigues...fem baixadeta pistera i de cop pepinaco de 550+ a camp obert i amb força caloraca, en aquest punt de la cursa anem el Roger i jo solets fent un mano a mano. Arribats al Coll de Creus agafem un camí de baixada entre el bosc sortejant tot tipus d'arbres, brancots i matolls fins a enllaçar amb una pista que més endavant ens durà al control 6. 
En aqui seguim per pista l'Oriol i jo corrent a bon ritme per tal de treure'ns kms de sobre fins a arribar a Valldarques on trobem l'últim avituallament. 
Sortint d'allà agafem un corriol que baixa al riu on ens ataquen unes abelles, amb l'Oriol el piquen a la cara i a mi al coll i a la cuixa, la feinada que tenim per treure'ns les de sobre ja que ens persegueixen. Al baixar al riu pujem per pista fins a Les Masies i des d'allà 8km de baixada cagant llets que faig en solitari fins a arribar a la carretera perque l'Oriol se m'escapa...els dos últims kms per asfalt fins el poble els faig corrent una mica fos però amb brillo fins a arribar a meta.
Dels 85km i 4500+ inicials la cosa va quedar en 78km i 3800+ per canvis en el recorregut. El marcatge fatal, no es pot permetre que passin coses així, desconec si va ser per causa d'algún brètol però l'organització sabia d'algún dels trams desmarcats i que menys que tornar-lo a remarcar. Vull felicitar el meu incombustible company d'equip Sergi Rodriguez que una setmana després de menjar-se un ironman amb un sub-10h va i l'animalot queda 4art a Coll de Nargó.


dimecres, 7 de maig de 2014

APUKO EXTREM

Sábado 3 de mayo de 2014
Zaramillo, Las Encartaciones (Bilbao)
90km - 6000+ - 16:13:57


Esperaba con muchas ganas esta ultra, correr en el País Vasco siempre es muy especial, aún sigue en mi memoria lo flipante y especial que fue correr la Maratón de Zegama en el 2011. Así que con mucha ilusión y unas ganas brutales me presentaba en Zaramillo para participar en la Apuko Extrem, ya solo mirar el perfil me ponia caliente. Me encantan las carreras duras y con mucho desnivel. Y ésta tenia pinta de ser muy especial. 
Salimos puntualmente a las 6 bajo una débil llovizna o como aqui le llaman 'chiri miri', ya solo salir del pueblo empezamos a subir el primer pepinaco de la jornada, el Ganeko, sobre una altitud de mil metros. La primera parte de la subida se hace bien, por dentro el bosque, poco a poco se va empinando más y más hasta llegar a campo abierto entre unos prados verdes . Este tramo lo hago con Jordi Molist, cosa que hace que la subida se me haga más amena. La niebla cada vez es más densa y el frío se empieza a notar...una serie de sube-bajas y coronamos el Ganeko. Casi ni me he enterado, por suerte jeje...sigo por la carena con un par de compañeros, se nos hace difícil seguir los banderines ya que la niebla es bastante densa y hace un viento de la ostia...poco después empezamos la bajada, bastante derecha y larga con algún tramo donde hay que trepar por las rocas. Al llegar a la Quadra paso por el w.c para "enviar un fax". Aprovecho para avituallarme bién y sigo a la guerra.
Al salir del pueblo, tramito indómito que poco después se convierte en pista y para luego empiezar a subir un tramo de fuertes rampas hasta llegar al corta fuegos del Eretza, pedazo de pepinaco con una fuerte pendiente que sube bién derecha con un senderito fresado un poco embarrado. En esta subida me encuentro a un montón de excursionistas que están haciendo una caminata que en todo momento no paran de animarme y me facilitan el paso. Llego a la cima bién de fuerzas, en total han sido 4km y 730+ de subida...esto va bieeen!!. La bajada hacia Sodupe se hace por un tramo un poco técnico en su inicio para después convertirse en un sendero muy corrible donde me empiezan a pasar los primeros de la Long Trail que bajan como cohetes.
En Sodupe aprovecho para alimentarme bien, ya llevo 5 horas y media y 33km 'cremant pota' y aún queda mucho bacalao que cortar.

Solo salir del pueblo y después de una ligera subida llego a un tramo de pista muy corrible, pero siento que las patas me duelen y no puedo tirar, en este tramo me encuentro con Bernat Figuerola y Enric Sabaté y decido quedarme con ellos ya que llevan más o menos mi mismo ritmo. Vamos subiendo juntos hasta llegar a otro corta fuegos pepinero, pero este no sube tan empinado como el Eretza pero se las trae. En el avituallamiento justo antes de la subida aprovecho para alimentarme bien y consigo subir los 250+ con 'trempera'. Al llegar arriba, pequeñita bajadita y otro pequeño corta fuegos hasta llegar a la cima del Espaldaseca...ahora seguimos por una cresta hasta llegar al tramo de bajada que nos lleva a Zalla previo repechón de 200+ y su correspondiente bajada hasta llegar al pueblo donde me esperan unos buenos macarrones calentitos "ben parits".
Salgo de Zalla con las pilas cargadas y un poco bajo de moral porque los números no me cuadran, no sé si llegaré bién de tiempo al corte del Apuko, pero durante la subida al Ubieta olvido pensamientos negativos y poco a poco voy cogiendo fe en mi mismo...con en esos pensamientos me encuentro a Martín, que forma parte de la organización de la carrera y está participando en ella. Así que procuro no perderlo de vista ya que si voy a su ritmo llego al control con tiempo de sobra para terminar la carrera. La subida a Ubieta se me hace bién, las patas me tiran y voy acompañado de Elena Rueda que lleva un buen ritmo. Coronamos el Ubieta y ahora un tramo de cresta sube-baja y otra bajada pepinera técnica de senderos "ben parits" hasta llegar a Güeñes previo a un tramo de cemento con bastante pendiente que me deja las patas como palos.
En Güeñes cargo las pilas a base de sandwichs y salgo con Martín dirección al Aldape que será el próximo pepinaco a subir. La subida es bien derecha, me recuerda mucho a la que sube de Ribes de Freser al Taga en el Ripollès, con sus prados verdes y entre las vacas...antes de llegar al Aldape bajamos por un tramo de sendero guapo hasta llegar a un tramo llano embarrado hasta los dientes, es chocolate puro!. Pasamos ese tramo y subimos por pista para enlazar con un sendero hasta el Aldape. Bajando ya nos alertan que nos viene una bajada bien derecha con mucho barro bastante peligrosa, así que tomamos precauciones, en este tramo somos un grupillo de 8 corredores...lo pasamos y ahora sí, bajada cagando leches hacia Castaños.
Estoy en el km 80 y esto está chupado ya. Me encuentro en el mejor momento de la carrera (por fin mis patas tiran bien). Ahora 'solo' me queda la subida al Apuko por lidiar. Salgo del avituallamiento, bajo corriendo hacia el río, ya puedo sentir el "speaker" de la meta en Zaramillo. Inicio la subida, siempre muy buen marcada por un sendero muy guapo. Voy subiendo, con el Apuko justo encima, llego a sus faldas, paso el último control de chip y delante de mi tengo el último repechón derecho de 250+ que lo hago con una energia descomunal, esto ya es mío!!!. Llego arribo con un subidón interior de la ostia!...enciendo el frontal y inicio la bajada ya anocheciendo...tengo Zaramillo justo debajo. La bajada es muy técnica pero estoy en mi salsa, estoy acostumbrado a esos tramos de perderme una y mil veces por mi querida Montserrat...la bajo de puta madre, con brillo...cuando paso el tramo más complicado empiezo a correr como un loco los casi tres kms que me quedan...llego a meta con una sonrisa de oreja a oreja...menudo carrerón me acabo de comer. Esta es de las que se quedan bien grabadas en la memoria.           
Carrera 110% recomendable en todos los sentidos con una excelente organización, trato exquisito al corredor, con abundantes avituallamientos sólidos y liquidos y bien marcada. El año que viene pienso volver porque la Apuko Extrem es una carrea muy especial que me ha llegado al corazón.