dijous, 20 de març del 2014

UT les Fonts

14-15-16 de març de 2014
Xerta (Baix Ebre)
120km - 6000+ - 19:46:04


La Ultra Trail de les Fonts de Xerta era la primera ultra 'oficial' en el meu calendari d'enguany, és una cita obligada pel seu curiós format per etapes, per la seva excel.lent organització i sobretot per la bellesa i a la vegada duresa del seu exigent recorregut.

Etapa 1: La Nocturneta (23km-350+)



Després de la recollida de pitralls, de comprobar el material i petar la xerrada amb tots els amics i coneguts que em vaig trobant em dirigeixo a la sortida, els moments previs al 'pistoletasso' de sortida se'm fan molt estranys, la ultra de Xerta és una cursa molt bonica i tinc moltes ganes de disfrutar-la però he passat una mala setmana amb un quiste a l'esquena que se m'ha infectat, i amb tots els medicaments que he hagut de pendre tinc la incertesa de com em podrà afectar durant tot el cap de setmana.
Entre aquests pensaments donen la sortida a les nou de la nit, ja al km1 tinc el primer imprevist, m'estic quedant sense llum al frontal, catxis! això em dona una inseguretat brutal i el cap em comença a anar a tres mil, ràpidament busco la sol.lució de posar-me darrera d'algú, vaig tirant, tramet de pista, un altre de corriol, la llum cada cop va afluixant...em vaig cagant amb mi i no paro de repetir-me que com pot ser, he cambiat les piles abans de sortir i no funcionin, eren noves? em falla el frontal? i no porto piles de recanvi!, seré aficionat!!! que ja comencem a tenir una experiència!.
El grup en el que vaig es va estirant fins el punt que em despenjo i vaig tirant de lluna plena perque no veig una merda!. La meva salvació és arribar a l'avituallament i que alguna ànima caritativa s'enrolli i em deixi unes piles...arribo a l'avituallament i un dels voluntaris em deixa el seu frontal, en aquell moment em sento emocionat: GRÀCIES COMPANY!!!. Segueixo ara sí amb una llum acollonat...arribat al km 11 em perdo en un tram pistero, bueno, ens perdem un grapat de corredors. Fem volta enrera fins agafar el corriol que tocava. Un parell de kms més i arribem a Aldover, aquest any hi ha menys caliu que l'any anterior...sortint del poble vaig una estona amb el Jordi i després amb una dona de la UEC Tortosa molt simpàtica...pista, asfalt, més pista fins arribar a Xerta amb la sorpresa d'haver baixat 19 minuts el meu temps de l'any passat.

Etapa 2: Trail de les Fonts (70km-4000+)


He passat una mala nit, l'estòmac m'ha donat pel sac i només he pogut dormir una hora i mitja...en fi, és el que hi ha.
Sortim a 6 del matí, avui toca la etapa reina i s'haurà de dosificar perque sino ets pell, és una etapa durissima i amb el dia clar que es preveu té pinta de que farà molta calor. El tram d'aproximació que li dic jo, el de la sèquia, que vé a ser els 10 primers kms els faig molt bé, és un tram molt agradable i ràpid. Arribo a Paüls bé, la panxa es comporta. Després de l'avituallament iniciem el primer dels quatre 'pepinos' per tram corriolero obert i molt pedregós amb unes vistes brutals. En aqui vaig amb un grupet entre els quals hi van el Jordi Garcia, el Josep Saumell, el Juanlu i el Francesc...la pujada, d'uns 600+ la faig bé, arribats a d'alt les vistes són obertes i espectaculars...tramet de baixada pistera fins a l'avituallament de la Refoia, des d'aqui connecto amb un corriol ben parit de baixada que el faig cagant llets fins connectar amb un altre de pujada que més endavant torna a baixar, per finalment enllaçar amb un tram de pista que porta a Prat de Comte. A l'avituallament em trobo amb el Bernat i l'Enric i amb ells surto en busca del segón pepino.
La pujada a Engrilló són vora 700+ en 7km, el primer tram puja suau, el Bernat en aqui es despenja i vaig darrera l'Enric, anem fent per dins el bosc, poc més endavant la meva panxa no pot més i m'haig d'aturar a enviar un fax, sol segueixo amunt, tram mega empinat que em costa un ou de pujar, em sento dèbil i marejat, passo pel tram aeri de grimpada ben maco de l'any anterior...sortim a camp obert, aquest any no farem la carena al Tossal, anirem per sota...baixada pedregosa al canto per després pujar per un corriol a camp obert fins a Engrilló, arribo 'apajarat'. En aqui em trobo amb la Pilar i el següent tram de baixada i demés puja baixes els faig amb ella i amb l'Adrià Carreras que m'el trobo més endavant...arribo al tram de baixada de 6km per corriols que porta a St Roc i que el faig quasi integrament amb l'Oriol Antolí. A l'avituallament em trobo altra cop amb l'Enric i amb ell continuo direcció l'Espina.
La pujada a l'Espina se'm fa llarga i durissima, la primera part es 'deixa' fer relativament per entre dins del bosc, però després ja comença a fer-se dreta, a mig camí l'estòmac torna a fer de les seves...més endavant em sento que les forçes m'abandonen i només vull que s'acabi aquest infern i arribar a la 'puta' Espina, quan ja se surt del bosc i les vistes s'obren em vé subidón i m'animo, poc després corono cim i baixo els 5'5 km fins a Alfara de Carles cagant llets i poseït pel dimoni, la baixada és brutal però no pots relaxar-te per res perque és tan tècnica i pedregosa que et pots fer molt de mal.
Arribats al poble no puc menjar res, qualsevol cosa que intenti menjar la vomitaré, així que bec aigua amb gas que és l'únic que m'entra i segueixo.
La quarta pujada la començo amb l'Oriol Antolí, el Jaume i el Francesc, però poc després haig de desistir de seguir-los perque em sento apajarat, ben marejat i sense res d'energia. Activo el mode 'cadàver', o sigui passet a passet, bastó a bastó i apollant tot el pes en aquests perque m'arrosseguin. No puc més i procuro no pensar en coses negatives, el coco em va a tres mil...tampoc podria abandonar perque estic al mig de la nada...entre aquests pensaments arribo al Coll de Paüls, això em dona molta motivació...segueixo...em va adelantant la gent...baixadeta trotant per recuperar...i altra pujada!...començo a arrossegant-me com un cuc...mil-i-un pensaments em ronden pel cap...em dic a mi mateix que si arribo al final del segón coll em llençaré a la baixada cagant llets en avall...en allà ho donaré tot...abans d'arribar al segón coll, m'aturo a enviar un altre fax i m'adelanten la Pilar i el Jordi Molist, faig el que resta de pujada amb ells...quan arriba la baixada em llenço com un dimoni cap avall. Els últims 10km els faig a lo màxim que puc, 7  d'ells a un ritme brutal tenint en compte que no m'aguantava de peus uns minuts abans...arribo a Xerta en 12:45 rebentat però amb un somriure amagat per l'esforç, perque el somriure d'orella a orella de pura felicitat us puc assegurar que el duïa per dins.

Etapa 3: Cursa de les Fonts (27km-1650+)


Aquesta nit si que he pogut dormir bé i d'una tirada, després de l'odissea d'ahir em sento molt motivat per acabar la feina.
A les 8 donen la sortida, els quatre primers kms són per calentar les cames ja que em noto un xic 'Robocop' però sé que quan es calentin començarem a tallar el bacallà. Fins a l'avituallament de les Coves anem per tram de pista i després corriolet. Passat l'avituallament comença una bona pujada rocosa amb alguna grimpadeta que altra. En allà em vaig trobant a varis amics i coneguts d'aquests dies. Iniciem una serie de puja-baixes corrioleros molt tècnics que fan les delicies. Arribo a la Font de la Perera amb el Xavi Ropi, Juanlu i l'Oriol Antolí. L'Oriol només sortir s'escapa i ens quedem els altres tres. Sortim de l'avituallament i iniciem una pujadeta que es deixa fer però a l'hora pica de mala manera, fa molta calor avui. Un parell de km més endavant arribem a la tartera que la cruem per després seguir amb un tram de petits puja-baixes fins a l'avituallament del 14. Una mica d'aigua i cap amunt, 4km i 400+ fins a la Cuscullosa que se'm fan molt bé, arribo a d'alt sense desgast, passo per la cresta i la baixada fins a la Font Nova vaig llença't, tot corriol sota un sol de justicia, vaig adelantant a gent fins a l'últim avituallament. 
Surto de Font Nova, faig el petit repechó amb dos nois i altra cop baixada cagant llets fins a la pista on connecto amb dos nois més. Fem el petit repechó de roca amb corda (o mogró, com li dic jo). Un parell de puja-baixes de nou...més pisteta i tram corriolero que em fa passar per una riera fins trobar una pista on em trobo al Bernat, amb ell em quedo ja que més o menys portem un ritme similar. Fem 5km per corriol i camí ampla trotant fins a la carretera. L'ultim km el fem al trote 'cotxinero' fins arribar a la linia arribada amb 4:33 i un somriure de pura felicitat.  
Agraïr la implicació d'en Karim i tots els seus voluntaris perque tot fos perfecte, un 12 a l'organització, m'he sentit tractat maravellosament. La Ultra de les Fonts ja és tot un referent en l'àmbit català i crec que ja en l'àmbit estatal. Gràcies per tot bona gent.





dimecres, 12 de març del 2014

UT Molló

1 i 2 de març de 2014
Ripollès/Alta Garrotxa/Vallespir (Catalunya Nord)                            
70km - 4000+ - 14:00:00


Etapa 1: Molló-Beget-Lamanère-Prats de Molló-Torre de Mir-Espinavell-Molló (48km-2500+)

Sortim de Molló sobre quarts de vuit del matí i la previsió meteorològica és força bona, quatre núbols i poca cosa més. Sóm 23 intrèpids cremapotaires de les quals veig algunes cares noves i d'altres ja conegudes d'altres saraus. La comitiva està encapçalada pel Capi Artigas que com sempre ens té preparat un recorregut canela fina del qual tinc unes ganes bojes de tastar.
Al sortir del poble agafem una pista que ens porta fins d'alt d'un prat, en aqui enfilem baixada per una serie de corriols ben parits, no gaire tècnics, força tapadets per la vegetació i que va paral.lel a la Riera de Beget que fan les delicies del personal. Ja hem entrat a l'Alta Garrotxa, terreny totalment desconegut per mi. Arribem a Beget i ens parem a fer una petita mossegada a la plaça del costat de l'esglèsia del poble. Després de la breu aturada enfilem la pujada cap al coll del Malrem, es tracta d'una pujadeta per corriol de 4km i 700+ que va fent algunes voltes sense ser vertical i excessivament dur. En algun tramet va tapadet pels arbres però en la seva major part va a camp obert i ens fa gaudir d'unes vistes brutals a tota les muntanyes que l'envolten. Arribem a d'alt del coll on ens està esperant el Massa que té pinta d'anar petadet o que s'ha perdut. Aquest coll, situat d'alt d'un prat amb unes vistes guapes fa de frontera entre Catalunya i França. Ens fem la foto de turno i seguim camí a Lamanère.



Fins a Lamanère fem tot el recorregut per corriol força tapat pels arbres, el dia ens acompanya i el terreny està sensacional per poder còrrer a gust. Arribem a la carretera, i d'aqui cap el poble que per cert té una pinta molt xula, amb el riu Le Taix creuant-lo. Ens aturem en un bar per fer una altra mossegada i una cerveseta ben fresqueta. Després de l'avituallament seguim la marxa direcció al santuari de Le Coral per un tram de pujada per una fageda molt ben parida, molt semblant a la de la Vall d'en Bas o el Montseny. En aqui és crean varis subgrups, jo no em desenganxo del Capi, la Laura, el Jaume i el Valentí. Més endavant ens enganxem amb el Bodi, la Pilar, La Mercé, el Josep, Josep A. Aranda, el Pau i el Jordi. Seguim de pujada fins arribar a La Coral on ens esperem a que arribin la resta de la comitiva. I d'aqui seguim junts per pista fins el Col de La Guille.

Ara seguim de baixada per camí ample i corriol per dins el bosc, en aqui m'en vaig darrera la Pilar que ha sortit cagant llets avall...colló, com hi va la tia!. Seguim junts fins arribar a un prat amb vistes al Canigó i tot el seu Massís, i al seu costat el Costabona. Quan arriba la resta seguim per un caminet plè de cagades de vaca per enllaçar amb un corriol molt guapo de baixada per dins el bosc, en aqui la penya va encesa amb el Bodi i el Pau Alegre enxufats camí avall. Jo al darrera...quina baixada uff!! 'disfrutona' a més no poder. Entre tanta delicia i adrenalina arribem a Prats de Molló, capital de la comarca del Vallespir on ens reagrupem tot el grup. En aqui fem parada tècnica en una plaça on ens deleitem de la música d'una xaranga amb vistes a una calçotada popular que s'hi fa en allà. Quines ganes de menjar calçots i butifarra que m'agafen!...però tocarà conformar-se amb uns entrepans de pà bimbo i una estrella.



Seguim direcció a la Torre de Mir, una fortalesa que està d'alt d'una muntanya. Des de Prats de Molló no la perdem de vista en cap moment. És basicament una pujada sostinguda per camí ampla i a camp obert, d'uns 7km i 900+. Anem pujant sempre gaudint de bones vistes, va fent...i no s'acaba mai...la vas veient allà d'alt...cada cop més aprop...però no hi arribes mai...sumat al meu mal de panxa em desespera...a mig camí em paro a 'enviar un fax' o lo que surt...i segueixo pujant...em despenjo...arribo a un prat on m'esperen els meus companys asseguts, mentres arriba la resta de la gent paro a descansar i a deleitar-me de les vistes al Costabona i el Massís del Canigó...puc veure també el poble de Prats de Molló en allà abaix, ben petit...i la p... Torre just al costat nostre...quan arriba la resta, foto de torn i seguim la marxa...pujadota corriolera ben dreta...uff!!...ja quasi la tenim diuen per allà...quan més fins els cataplins estic per fi coronem...'havemus' Torre!!!, per fi ja hem arribat a la p... Torre!!!!!. Ja posats hi pujem a d'alt per unes escales ben estretes. Quina passada de vistes!...gaudim de vistes al mar, amb el Cap de Creus i la costa francesa ben visibles, del Massis del Canigó just al costat nostre i del gran Costabona al darrera.



Sortim direcció a Fabert, atravassem el Coll de Fabert per un prat molt ben parit i fresat, i seguim de baixada per prats primer i  després pisteta fins arribar el poble, ja al nostre territori català. D'aquí baixem per pista fins a Espinavell, on podem veure la torre del campanar mig feta pols pero en peu. L'última part de la ruta la fem per corriols primer i pisteta per acabar fins a Molló.
Molt guapa i durilla la etapa d'avui, la pujada a la Torre de Mir era on radicava la gran dificultat del recorregut, que personalment m'ha deixat ben tovet de potes.




Etapa 2: Espinavell-Costabona-Coll de Siern-Coll de Pregón-Espinavell (24km-1500+)

Sortim d'Espinavell i la cosa ja va cap amunt només començar, encara que fa un dia espectacular fa una ventolera del quinze i no tenim clar si podrem fer cim o no. Pujem uns quatre quilòmetres fins a Coll de Pregón per un tram amb força pista. Al arribar a d'alt tenim unes vistes espectaculars de tota la Vall del Tech amb el Canigó i sobretot el Costabona ben imponents. En aqui el Capi decideix que finalment anirem a pujar el cim, però per la banda catalana i no per la francesa com estava previst. La baixada, això sí, la farem per la banda francesa. Seguim pujant per camí fresat entre prats fins al Coll de Sern on poc després ens aturem a esmorzar amb vistes al Coll de Pal i a la Vall de Camprodón.

En aqui seguim pujant, ara sí que la cosa s'enfila de debó, al cap de poc ja anem trobant clapes de neu. Conforme anem pujant el vent cada cop és més punyetero, això sí, les vistes són brutals i orgàsmiques en tot moment. Després de superar un tramet molt vertical seguim per camí fresat en algún trosset, i d'altres imaginariament 'per la patilla' trobant clapes de neu en tot moment. 11km i 1300+ després coronem cim sota una vent acollonant que si et despistes una mica en surts volant!!. En aqui d'alt fa un dia assoleiat i clar, per no sortir volant per culpa del vent ens quedem sentadets i ben arresserats a terra on aprofitem per deleitar-nos durant una bona estona de les màgiques vistes que tenim mentres el Pau penja una cinta en una de les creus en record de la Teresa.



Ara toca la baixada, força dreta la primera part entre l'herba i la pedra. Quan trobem un lloc per poder resguardar-nos del vent fem una altra queixalada. Seguim avall fins a trobar un caminet fresat, on poc després i gràcies el GPS del Pau trobem un altra camí que ens portarà fins al riu. Aquest camí va fent voltes però per culpa de les clapes de neu i la vegetació feréstega anem perdent-li la pista per després trobar-lo ben visible dins del bosc, i ja en aqui es torna un corriol ben parit fins arribar al riu. Ara enllaçem amb una pista nevada que anem seguint fins a trobar el desviament que ens portarà novament al Coll de Siern. Aquest tram pistero sobre la neu és fa molt divertit per lo ràpid que es pot córrer, però en la seva part final es torna un xic feixuc.



Agafem el desviament corriolero que ens porta al Coll de Siern primer, i seguim a la inversa el camí fresat que em fet a l'anada i ens porta de nou a Coll d Pregón, a la inversa és un tram ràpid de baixada que deixa córrer bé. En aqui ens reagrupem tot el grup i baixem cagant llets els quatre quilòmetres que resten per corriol primer i pista en la seva part final fins a Espinavell.
En acabar gaudim d'un dinar de fi de festa al Restaurant Can Jordi d'Espinavell. Estic molt content d'haver gaudit d'un altre sarau màgic amb la famila Tallaferro. Que Grans que sóu!!!, les vivències i sensacions viscudes en aquestes ultres pirates tallaferrenques no tenen preu. Gràcies amics!!!.