dimecres, 25 de juny del 2014

Emmona Ultra Trail

Dissabte 14 de juny de 2014
Sant Joan de les Abadesses (Ripollès)
110km - 8460+ - 26:35:40



Aquesta ultra ha estat la gran bojeria que he fet mai fins ara, no estava en el meu calendari, simplement va ser un "calentón" d'un diumenge a la tarda que estava eufòric després d'acabar amb molt bones sensacions la Ultra Els Bastions quan em va sorgir l'oportunitat d'aconseguir un dorsal i no m'ho vaig pensar ni dues vegades, tenia el viu record del meu finisher en l'edició del 2012 i tenia moltes ganes de repetir. Em feia moltissim de respecte el repte d'encadenar en set dies de diferència dues animalades d'ultres com aquestes però em veia capaç d'aconseguir acabar la Emmona.

A les sis del matí donen la sortida, entre els que correm la ultra i la marató sóm uns 900 corredors, jo com sempre a darrera de tot i aquest cop més que mai, si vull acabar aquesta animalada haig de dossificar molt i pendrem'ho amb molta calma ja que la Bastions encara em fa pupa a les potes. La pujada al Puig Estela la faig amb molta calma, amb el grupet de l'Abuelo Runner, el Jose, l'Ángel Chamero, el Josep Maria i l'Ilde. De xerrera i anar fent arribo al Puig Estela sense adonar-me'n, ja tinc els primers 1300+ al sac. La baixada fins a la pista que va a Pardines es inèdita a diferència d'altres edicions, es fa camp a través on més d'un cau de culet i mig rodolant avall jeje. Jo la faig amb la calma i sempre controlant de no forçar els quadris. De la pista al poble vaig al trote "cotxinero". Avituallament al canto, "poso" a les fotos que em fa la Laura Poch amb el Bodi i el Mestre Enric Sabaté i cap amunt.
De camí a la Serra de la Canya m'enganxo amb el David i l'Eva i més tard ja en els prats amb el Josep Maria i l'Ilde, jo de bla bla bla i controlant pota. Segón avituallament al canto i aqui sí arranco solet cap a Coll de Tres Pics, tramet ben parit entre els prats i camí fresadet que el faig trotant la mar de bé. Al arribar el coll, baixadeta fins el GR11 i seguidament remunto seguint el riu fins el Coll de la Marrana, tot aquest tram és al revés de fa una setmana. 
Al Coll de la Marrana menjo una mica i bec coca-cola per activar-me i enfilo cap al Bastiments, arribo a d'alt molt fresc, i en aqui ja comença el tram més guapo de la cursa, la carena tècnica i pedregosa que encadena el Pic del Freser, Infern, la Tossa del Gegant, coll de Tirapits fins arribar a Noucreus. Tot aquest tram vaig vigilant de no fer una passa en fals i sobretot gaudint de les impressionants vistes ja familiars per mi ja que m'hi passo sis mesos a l'any entrenant per aquelles contrades. Al arribar a Noucreus un altre tram inèdit en aquesta edició, el tram final de la carena de l'Olla de Núria que fa el Puig de Fontnegre fins al Pic de l'Àliga per baixar a Núria, aquest tram ja és més ràpid i el faig corrent amb brillo la part final. Arribo a Núria sobre les deu hores i mitja amb la sensació d'haver-me encantat massa però amb tota la pota fresca per cremar en la segona part que és on comença de debó la ultra.
Surto de Núria amb 47km 4100+ a les potes, amb les piles carregades i amb moltes ganes de festa. La pujada al Coll d'Eina és un altre km vertical, així que a mantenir un ritme que no desgasti les meves potetes, aquest tram el faig amb el Jose, el Mario Ramos, La Irina, l'Ángel Chamero i el meu company del Terradesports Jordi Beneyto. La pujada pica que dona gust, al arribar a Eina ja fot ventolera, espero que no sigui com a Bastions que em va fer patir...per sort es pot aguantar. Aquest cop toca fer-lo al revés, i haig de dir que pica més fer l'Olla direcció al Puigmal que a Noucreus. Anem crestejant amunt i avall gaudint de les impressionants vistes a banda i banda però mai arribem al Puigmal, es fa molt feixuc aquest tram, inclús en certs moments es fa interminable i tot. Un cop coronat el Puigmal em llenço avall cagant llets direcció a Fontalba, pel camí em desmarco dels meus companys del tram anterior, el tram és molt corrible i jo em sento fort per anar a tope fins a Planoles, ja està bé de guardar pota. Carrego piles a l'avituallament de Fontalba i arranco a un ritme guapo cap a la Font de l'Home Mort, en allà atrapo el Jaume i el Miquel Àngel, companys banyolins i de saraus Tallaferro, amb ells faig el corriol fins a d'alt del Collet de les Barraques, després la baixada per corriol que va fins a Planoles la faig sol, cagant llets i de nit.
Arribo a Planoles, em menjo un parell d'entrepans amb una cervesa tot xerrant amb el Xavi Ropi, el Juanlu i el Bernat Figuerola. Surto direcció cap a la Covil en solitari sota una forta ventolera, la pujada és feixuga i dreta però vaig pujant bé, al arribar al Coll de la Coma Armada el vent és més intens, corono la Covil i ara em trobo una baixada inèdita molt rapideta que em duu fins el Refugi de Prats, en allà pico quatre fruits secs i altre baixadeta ràpida fins el tram d'asfalt que porta a Campelles que el faig en plan "cako" amb el Victor Sànchez i dos companys més. 
Sortim del poble, tramet de pista i corriol fins a l'antena de Sant Antoni, ara ja en solitari, i corriol de baixada pedregós i punyetero fins al Polisportiu de Ribes de Freser.
A l'avituallament de Ribes em trobo el Jaume i el Miquel Àngel, amb ells surto cap a fer el Taga. Per mi la pujada temuda del dia ja que a Emmona 2012 hi vaig treure sang i fetge, aquest cop m'el penso pendre amb calma, els meus dos companys es desmarquen just començar a pujar, al arribar al tram vetical pels prats em dona caça el Jordi Plans i junts anem fent, soportant la ventolera bèstia que hi fa i xerrant quan el pepino ens deixa fins arribar al cim, ja de dia gaudint de les vistes espectaculars que hi tenim. A la baixada a Coll de Jou deixo enrera el Jordi que va tocadet de quadris. A l'avituallament dono caça el Jaume i el Miquel Àngel i els 12km restants, ja de baixada els faig posseït pel dimoni adelantant a companys, enllaçant un corriol darrera l'altre amb algún tram de pista, creuant rierols i trobant-me força fang pel camí. Arribo a Sant Joan sobre les 8 del matí més feliç que un tornavís amb un temps correcte tot i la tralla que portava, amb la meva segona Emmona sota el braç i aconseguint l'improvitzat repte que m'havia proposat d'encadenar les dues grans ultres del Ripollès en set dies. 
  

dimarts, 24 de juny del 2014

Ultra Els Bastions

Dissabte 7 de juny de 2014
Ribes de Freser (Ripollès)
90km - 6200+ - 18:29:52



Els Bastions era una de les ultres escrita en majúscules en el meu calendari, em feia molta il.lusió fer-la ja que entreno molt sovint per la Vall de Ribes i ben mirat seria com passar un dia pel pati de casa.
A les 5 del matí arribo al poliespotiu de Ribes de Freser per recollir el dorsal, poc després em dirigeixo a passar el control de material i situar-me a la sortida tot esperant que comenci la festa petant la xerrada amb amics i companys.
A dos quarts de set en punt donen el tret de sortida i després de passar per alguns carrers del poble enfilem cap a Sant Antoni, pujada de 350+ per corriol estret que el fem en fila india fins a l'antena de la ermita, després d'un corriol ben xulo agafem pista fins a Campelles on passem el primer control. De Campelles fins el Refugi de la Covil tramet de pista avorrida que el passo xerrant amb un grup de corredors entre els quals hi han el Marçal i el Pablo, companys meus en diferents saraus ultreros.
Arribo el refugi i carrego aigua, just sortir enfilem una pujadeta de 250+ fets amb la calma, al coronar cim baixadeta entre els prats i petita pujadeta al Pla de Pujalts amb vistes espectaulars al Puigmal. Una altre puja-baixa i coronem l'Emperadora, passem control i baixada a sac fins a Planoles, primer camp a través entre els prats, després per corriol i des de la població de Nevà fins a Planoles per pista amb algún que altre corriol i petit "repetxó".

A Planoles carrego bé d'aigua, menjo pa amb embotit i enfilo la pujada al Collet de les Barraques que encara que són 800+ es deixa fer bé. Pel camí em vaig trobant algún company que ja va apuradet. Al arribar a d'alt, en el control em trobo amb el Pep i junts anem fent. Tram tot de baixada corriolero fins a la Font de l'Home Mort, i des d'aqui tram de pujada fins a Fontalba. El tram de Fontalba a Núria deixo enrere el Pep i vaig augmentant el meu ritme diesel. En aquest tram txalo molt ja que el corriol que porta a Núria és molt xulo i els ànims de la gent que em vaig trobant pel camí em fot les piles. Arribo a Núria a les dues i mitja de la tarda sota una calor que espanta la terra.

Surto de Núria amb les piles carregades i amb moltes ganes però no se si es pel menjar o la calor la pujada al Puigmal se'm atravessa una mica, sobretot l'últim tram dret fins al cim. Sort del Ramón que em dóna conversa i del bonic paissatge que vaig tenint que em fa pujar a un ritme correcte. Arribo al cim, fitxo i penso que fins a Tirapits li podré fotre canya...doncs tot el contrari, just sortir del Puigmal comença el torment!, una ventolera impressionant que en alguns trams tinc que fer força contra el vent per tal de que aquest no se m'emporti, en alguns dels trams estrets de la carena passo por. Per culpa del fort vent de cara que tenim el mal de cap se'm fa insoportable i vaig encadenant tots els pujes i baixes pels diferents cims dessitjant visualitzar el coll de Tirapits que mai arriba. Pel camí em vaig trobant a companys i tots ells estàn passant el seu calvari personal. Al arribar a l'avituallament de Coll d'Eina aquest ha volat pels aires. Al Coll de Noufonts haig d'agraïr els ànims que em donen els dos voluntaris que s'hi troben ja que arribo mort de fred i mig "enyuyat"...i a partir del Pic de Noufonts fins a Tirapits la ventolera augmenta i el calvari es torna més i més insoportable. Finalment arribo a Tirapits alleujat i feliç com si hagués arribat a un oasi. El tram de Tirapits fins al Coll de la Marrana el faig corrent com puc i resguardat del putu vent però amb poca energia ja que aquesta s'ha quedat a la carena.



Arribo al Coll de la Marrana "out", sense forces ni energia, i el vent torna a fer de les seves, també es veu que ha volat l'avituallament. En aqui passo cinc minutets ratllat per com he d'afrontar el tram fins al Balandrau ja que vaig fos. Entre aquests pensaments negatius arranco a córrer, fins a Coma de Vaca vaig corrent a un ritme força bó ja que va de baixada. Quan arribo a la pujada al Coll de Tres pics aquesta se'm torna a fer feixuga però txino a txano vaig pujant, en aqui hem torno a trobar el Ramón i junts arribem a d'alt. Del coll fins al Balandrau em recupero i faig els 200+ que resten la mar de bé, fitxo al cim i la baixada fins a l'avituallament de més avall del Cerverís el faig corrent a bon ritme i gaudint de les vistes a la Serra Cavallera.
De l'avituallament fins a Pardines m'ajunto amb el Miguel, un corredor de la vella escola que durant el camí em va explicant les seves batalles. Fem primer un tram de pista per després ja de nit enllaçar amb un corriol de baixada molt guapo que ens porta a Pardines. Menjem i bevem una mica i amb el Miguel arranquem a per l'últim escull de la jornada: el Taga.

La pujada al Taga de Els Bastions es fa per pista avorridota quasi fins el coll, per sort força light comparat amb alguna de les que he fet amb els Tallaferro...en aqui el Miguel i el Ramón, que ens venia just darrera van tirant i em treuen uns metres, jo vaig fent. Del coll al cim vaig pujant bé, ara ja quasi ho tinc...arribo al cim entre aplaudiments i sons d'esquellot. Fitxo i arranco cap avall posseït pel dimoni camí de Ribes, coneixedor d'aquest tram i de que les baixades són lo meu, sabia que un cop arribat el cim era la meva, durant la baixada vaig avançant a companys, un darrera l'altre, com un vendaval!, quin tram més ben parit, primer entre els prats i després per corriols ben corribles. Enxufadissim arribo a la linia d'arribada molt content per haver aconseguit una de les ultres més canyeres del calendari d'ultres català.