dilluns, 23 de febrer de 2015

UTGLL (Ultra Trail Garraf-Llobregat)

Dissabte 21 de febrer de 2015
Gavà (Baix Llobregat)
104km - 4200+ 18:30:00


La UTGLL és el gran sarau del club Garraf Runners de Gavà. Per molts és coneguda com la ultra del Juan Carlos Escuté, alma mater d'aquesta festa de l'ultrafons. Aquesta ultra té la particularitat que és solidaria i on més que córrer el seu principal objectiu és obtenir aliments de primera necessitat per les families més necessitades de Gavà. Tot això es fa a través de l'entitat Caritas.
Em vaig apuntar al grup sub de 18h capitanejat pel Marc Camí i el Manuel Real ja que em trobo molt bé i volia portar un bon ritme per seguir la meva posta a punt pels grans saraus de l'estiu. En aquest grup hi havien amics i companys amb els que ja havia compartit kms en altres saraus i curses així que encara que havia passat una setmana gris a la feina i no estava molt motivat per cascar-me 100km sabia que un cop estigués fotent-li canya a les potes xalaria com una truja al costat de tanta pota negra.

Arribo amb la Cris i els enanos a la plaça del Mil.leni de Gavà sobre les 14:30 i en allà ja hi trobem el Juan Carlos i els seus escuders José Moreno, Maribel, Raquel i Kike que ens acompanyaràn i ens faràn la assistència en el nostre grup, La Cris i els enanos també s'ofereixen a ajudar-los.
Deixem la bossa d'aliments a la gent de Caritas que estàn en allà i esperem a que arribin els demés companys de festival. En allà ja m'hi trobo el Marc Camí i poc a poc van arribant el Sergi Rodriguez Cuscó, la Rosa i el Juanma, el Manuel Real, el David, el Miguel, l'Ángel Chamero, el Jose i el Daniel.

Sortim a les 15:45 i després d'un inici pistero que va divino per calentar pota anem direcció a La Morella per corriol i pista per després agafar el GR 92, aquest tram és tot de pujada suau sense cap tram d'especial dificultat. Arribant al cim el terreny passa de ser agradable i corrible a pedregós tipic de la zona del Garraf. Fem cim, foto, gaudim de les boniques vistes al mar i cagant llets cap a l'avituallament de Rat Penat. En allà ja em venen a rebre i m'arranquen el primer somriure de la jornada el Carlos i l'Ainhoa, els meus fans numero 1. Carreguem liquids i seguim a bon ritme pel GR92 fins a Vallgrassa i des d'allà pista planera i baixada fins a la cantera de Vallcarca entre llamps, pluja i pedra on arribem ja de nit.




Jalem algo de pasta i empanadilla que entra de muerte a l'avituallament, ens posem el frontal i enfilem la pujada per corriol fins a la Ermita de la Trinitat. En allà ens fem la foto de turno i pista per enllaçar a un corriol de baixada que passa per una tartera ben parida on poc després arribem a Sitges on ens espera un bon troç de coca casolana de xocolata i una altra de pinya. Com s'ho curren la gent de Garraf Runners, chapeau!!. La Cris i els nens els ajuden en tot el que faci falta. Olé!.
Seguim la marxa cap amunt pel GR5 alternant corriol i pista, La temperatura és força agradable i ni rastre de núbols, tot el cel ja està ben estrellat. Passem pel costat del nucli abandonat de Jafre i poc després a La Plana Novella on tenim l'avituallament al temple budista. En aqui fem avituallament ràpid ja que són vora les 23h i el fred ja apreta.

Al poc de sortir de l'avituallament se'ns queden dos companys enrere ja que s'estaven cambiant de roba i els demés hem sortit escopetejats. El Marc es queda enrera a esperar-los i jo segueixo amb els demés fins arribar a un encreuament on esperem els demés, però ens donem compte que ens hem sortit del track...merda! per sort han estat 100m...anem un xic enrere i agafem el corriol bo pero no veiem cap llum de frontal enlloc, segurament els tinguem més endavant. Seguim fins arribar a l'inici d'un tram que ressegueix la Riera de Jafre, una riera seca, tot molt pedregós i rocós a saco...en allà per fi ens trobem amb els nostres companys perduts i seguim per la "puta riera" que et deixa els turmells ben tovets i no et deixa córrer. Quan per fi s'acaba pujem un pepinet maco i poc després arribem a Can Grau on ens esperen els nostres assistents.  

Sortim cagant llets ja que fot una rasca del quinze, seguim pel GR5 ara per després agafar el GR92 que ens porta al Puig de la Mola i ara de baixada pel Serradet dels Joncs fins a la Cantera d'Olesa on ens espera un caldo calent i uns bons entrepans. Aprofitem per carregar bé ja que fins d'aqui a 18km no tindrem el proper avituallament. Aprofito per cambiar-me de roba i abrigar-me bé i despedir-me de la Cris i els nens ja que tornen a casa i fins a les 6 del matí no tornaràn.





Just reemprendre la marxa pepinet maco al canto de 300+ fins al Montau, el sostre de la cursa, en aqui fot un aire fred cosa que fa que accelerem encara més el ritme, sort que ja hem abandonat la pedra tipica del Garraf i el terreny és agradable per córrer. Anem fent carena, passem el Puig Saiada i ara tot de puja-baixes per acabar pujant al Puig Vicenç i des d'allà cagant llets per corriols i pista fins a l'Ermita de Sta Coloma de Cervelló on arribem apuradets i ben afamats a l'avituallament. Cal dir que en tot aquest tram la Rosa pren la iniciativa i ens porta ben collats! quina bestia! jaja. En allà ens espera una gustosa truita de patates i pà amb embotit que acaba volant.

Seguim amb la festa, la nit ja comença a pesar molt però el grup va ben compacte i l'ambient és collonut entre rises, xerrera i bon ritme potero. El proper escull és el pepinaco fins a la Ermita de St Antoni per un corriol ben dret i feixuc que s'ens fa llarg, Un cop a d'alt, agafem alè i baixem per un lloc ben dret i vertical on al principi s'ha de vigilar de no espinyar-se i fer-se mal. Seguim per pista i corriol fins a Cesalpina on tenim l'avituallament. Just quan hi arribem arriben la Cris i el Carlos, Olé la meva familia, quasi no han dormit res i ja estàn a tope per ajudar en el que faci falta.
Portem 80km, encara fot rasca i tantes hores de nit ja pesen com una llosa però en una hora ja es farà de dia i la cosa cambiarà un ou. Seguim per pista, pujada a St Ramón i baixadeta pistera fins a St Climent de Llobregat on arribem a trenc d'alba i tenim avituallament de coca deliciosa. En aqui s'ens afegeix el Nano que estava amb el grup de 20h. Pujem al Turó Tabor, bon pepino que de dia es fa agradable,



Seguim per pista ràpida amb algún petit tobogan fins a Begues, últim avituallament, més pista i xinxeta dreta de 100m que s'em fa feixuga, ara entrem altre cop al Garraf pedregós i anem per corriols oberts, passem la Desfeta, ara baixada corriolera dreta passant pel Castell de l'Eramprunyà fins arribar a un tram sorpresa (en altres edicions no s'hi passava per allà) força dret on han habilitat un parell de cordes per baixar. En aqui hi trobem el Juan Carlos que ens ajuda i farà l'ultim tram fins arribar a Gavà...després del tram de cordes acabem de baixar per corriol selvatge fins arribar a la pista on trobem a tots els corredors dels grups de 24 i 20h que ens estàn esperant per reagrupar-nos i acabar tots junts el 5km que resten. Seguim tots junts caminant entre rises i xerrameca ben agradable, quina patxoca que fem!. Més endavant coincidim amb els participants del Canicross de la Cursa de l'Eramprunyà on compartim amb ells un tramet fins arrivar de nou a la Plaça del Mil.leni on ens espera tota la nostra gent, amics i col.laboradors. 

Donar les gràcies a la gent de Garraf Runners i en especial el Juan Carlos Escuté per aquesta gran festa solidaria de l'ultrafons i organització de luxe. Us animo a tots a participar-hi perque val moltissim la pena. Donar les gràcies especialment als nostres assistents José, Raquel, Kike, Maribel i a la Cris, el Carlos i l'Ainhoa per deixar-se la pell per nosaltres durant tota la ultra i muntar-nos uns avituallaments d'autèntic luxe. I a tots els meus amics i companys de fatigues per tots els grans moments viscuts mano a mano durant totes aquestes hores cremant pota.





dimecres, 18 de febrer de 2015

Ultra Trepitja Garrotxa

Dissabte 4 d'octubre de 2014
Oix (Alta Garrotxa)
112km - 5400 - 27:22:00

C:MARXES EXCURTREPITJAGARROTXA10-TREPITJAGARROTXA-PRESENTACIO

Passo control sobre les 7:30 del matí i faig temps esperant la sortida amb la Cris i els nens tot fent-nos fotos i xerrant amb alguns companys que també corren la ultra. Estic en calma tensa perque no he entrenat quasi res en un mes per una capsulitis al dit petit del peu i estic sense rodatge però les ganes i la empenta de sempre segueixen intactes així que espero que el cap aquest cop més que mai em porti fins la linia d'arribada. La sortida és al bell mig del poble, sortim junts els de la Mitja i els de la Ultra, tot i així sóm poquets, potser sigui perque entre que és la primera edició, s'ha anunciat tard i és final de la temporada no s'hi hagi inscrit en massa gent.

El primer tram fins a Sadernes és força suau, només una petita pujadeta a la sortida del poble que el faig amb la companyia de la Montse i el Joan. En el primer corriol de baixada ja noto un xic de molestia al dit del peu però puc anar tirant bé, en el corriol de després de Sta Bàrbara de Pruneres em sento molt bé baixant, això fa que em senti en un núbol després d'un mes sense còrrer a gust. Arribo a Sadernes molt animat i amb la moral a tope. En allà ja hi són la Cris i els nens, quina alegria que dona que els teus et vinguin a animar-te.
Surto de Sadernes, uns tramet per carretera i cami fins al riu, en allà em descalço les vamves ja que baixa desbordat i l'aigua ens arriba per sobre de la cintura. Tot un 'show' creuar el riu cosa que provoca unes "rises"...el tram següent fins a Tortellà és molt pistero, planer i avorrit.

A Tortellà faig avituallament ràpid, saludo a la Cris i els nens i arrenco cagant llets, trosset de carretera...pista...em passo el trencall i tiro 1 km més enllà per corriol fins que em dono compte que no hi han les cintes. En allà em trobo a la Montse i el Joan i junts tirem enrera fins trobar el trencall que ens hem passat. Un corriolet, més pista planera fins arribar a Beuda, fins aqui tot molt ràpid i corrible i això fa que la manca d'entrenament em faci arribar ben fos. Porto 30km de cursa i em sento sense 'fuel', Arribat aquest moment decideixo baixar una marxa. 
Surto de Beuda i enfilo la pujada a Sta Mare de Déu del Mont força animat ja que m'han dit que a partir d'aqui comença el festival on predominen pepinos a tort i dret i hi ha molta menys pista, o sigui l'Alta Garrotxa canyera que vaig descobrir amb els Tallaferro a la UTAG. En plena pujada em trobo el Josep Antoni Aranda que està entrenant per allà, és una agradable sorpresa i ja que m'he mentalitzat que aquesta cursa no la puc competir i que en prou feines podré ser finisher em paro uns minutets a xerrar amb ell...segueixo fins a d'alt i després baixadeta selvatge i corriols tipics alt-garrotxianos amb tram final planer fins a Lliurona on m'espera un bon menjar a base d'amanida, pasta i iogurt de La Fageda.
Ja porto 39km i el dit del peu sembla que no em farà la punyeta i les potes...bueno jeje, deixem'ho en que van en mode automàtic sense queixar-se.
Surto amb molta moral, són les 4 de la tarda i vaig en companyia d'un tiu que fa la mitja (no recordo el nom). Fem un tramet encimentat per després enllaçar amb una pista fins a l'avituallament que hi ha just als peus del Coll del Bassagoda. Seguim per pista fins al Coll del Principi i des d'aqui corriol ben parit fins a Coll Roig per agafar el GR fins al pont flotant de St Aniol d'Aguja...guapissim aquest ultim tram.


A St Aniol carreguem aigua a la font i seguim pel GR fins al Salt de la Núvia, espectacular les vistes al Bassegoda, al Martanyà i el Ferran. Tot aquest tram és ascendent i amb passos estrets. arribem a Talaixà sobre les 8 del vespre, carrego aigua i jalo algo, abans de marxar em despedeixo del meu company que està corrent la mitja i es desvia cap a Oix per acabar la seva cursa. Jo segueixo sol direcció al Puig de Les Bruixes on m'espera una pujada de 650+ fins a coronar-lo, a mig camí se'm fa fosc i m'haig de posar el frontal...a l'avituallament de Talaixà m'han dit que vaig l'ultim i que em sobren moltes hores cosa que fa que m'ho prengui amb calma i sense pressió tot gaudint del traçat que ja m'és familiar de la UTAG. L'ultim tram de pujada fins al Puig de les Bruixas té alguna grimpadeta que supero sense cap problema...corono de nit, ara tot és carena fins al Comanegra, entre mig dels dos pics veig una llum, em pregunto si hi havia un control per allà però quan m'hi acosto em trobo a una noia, una corredora que s'ha quedat despenjada, és diu Isa, així que seguim junts, coronem el Comanegra i baixem fins a la Bassa de Monars, i d'aqui tot baixada fins a Beget entre mig de llamps i trons.

A Beget m'esperen la Cris i els nens, quina alegria sento al veure'ls després de tantes hores practicament sol per aquests camins selvatges. Els de l'avituallament em diuen que hi ha previsió de tormenta i que si vull seguir o plego...aquesta gent no saben qui és el Yak, i tant que penso seguir. Després de menjar un bon plat de macarrons calents i una cervesa continuo la marxa sota la pluja, la Isa ha decidit abandonar així que m'espera una nit solitaria i amb tempesta. Quan ja enfilo cap amunt direcció a Bolós la pluja ja és ben intensa, els camins estàn ben enfangats, cosa que fa que patini un ou i les passi ben canutes per avançar i a les baixadetes m'hagi d'agafar d'arbre en arbre per no patir caigudes. Arribo a Sta Maria de Bolós força agobiat i sota un xàfec del quinze. Els dos voluntaris de l'avituallament em pregunten que si ja plego...jajaja...el número 69 no plega senyors i menys ara que la festa està en el seu punt més maco.

Surto de Bolós quasi sense menjar res ja que si m'estic quiet em moro de fred. Fins al Coll de l'Alec és tot pujada, fang, tormenta i turment, pitjor que l'anterior tram de Beget a Bolós, almenys ara vaig en companyia d'una legió de granotes i tritons. Quan arribo al Coll de l'Alec em trobo un mini campament d'avituallament, en aqui ja fa unes hores que esperen el corredor numero 69 però no em pregunten si plego, tot al contrari, m'ofereixen un bon caldo calent a la vora del foc. Porto 89km i la cosa pinta a finisher, en aquest punt estic a tope de moral, un parell d'hores més i ja m'hauré menjat la nit i segurament amb la llum del dia podré avançar més rapidament. Segueixo sota la pluja, però ara el terreny és més planer i ràpid fins el Coll de Sagardi. Quan arribo al coll ja és de dia i fins a l'Hostal del Bac és tot baixada que la faig cagant llets per pista primer per després trencar a un corriol molt guapo que em recorda al del Salt de la Núvia amb vistes al Montmajor fins arribar als Gorgs del Molí, des d'allà només em separen uns centenars de metres fins a l'avituallament de l'hostal. A l'avituallament hi trobo la Cris i els nens cosa que em dona una profunda alegria després de 8h de martiri sota la pluja i el fred.
Els 10km que em manquen fins a meta els faig donant'ho tot, repetxó fins al Coll de Reverter i d'aqui baixadeta corriolera, seguit de pista planera fins a St Martí de Toralles i més pista fins a Oix on a la linia d'arribada els presents em reben com si fos el campió i del qual entro agafat de la mà de l'Ainhoa i del Carlos cosa que em dona una profunda alegria i emoció.


 

dimecres, 11 de febrer de 2015

UT Montnegre-Corredor

Dissabte, 7 de febrer de 2015
Vallgorguina (Vallès Oriental)
104km - 5000+ - 17:54:01

Altimetria UTMC - ULTRA


Nova temporada, nous objectius i noves il.lusions. Vaig triar aquesta prova per estrenar la temporada perque no coneixia el Parc Natural del Montnegre-Corredor i era una bona oportunitat per conèixer-la a fons, el fet de que fos una prova molt ràpida i corredora em tenia ben encigalat de cara a progressar en aquest tipus de terreny poc tècnic i plè de corriols.

Sortim a les 6 en punt de Vallgorguina, sóm uns 90 corredors i el ritme ja de bon principi és ràpid com era previsible. Sortint del poble ja agafem el primer corriol que passats els primers 2-3km ja ens trobem el primer pepino corrioler de 400+ que ens fa entrar en calor. Arribo al Corredor on està situat el primer avituallament amb un company amb el que he petat la xerrada durant la pujada. Encara queden restes de la nevada en allà. Got d'aigua i surto escopetejat cap avall on al cap d'un km em despisto i em perdo. Amb l'ajuda del company que em ve al darrera aconseguim trobar ràpid les cintes en una pista que trobem més avall. Just en allà agafem corriol i en allà em trobo el Capi, el Marc i l'Oriol, o sigui "el trenecito blau". En aqui m'acoplo a ells i seguim a bon ritme fins a la Plana, avituallament ràpid on la Ines em dona els bastons i seguim la marxa amb la companyia afegida de l'Enric i el Jordi que ens han donat caça. Més corriols, algo de pista a ritme xulo entre converses de Tor's, PTL's i demés ultres arribem tots junts menys el Jordi a Dosrius on ens estàn esperant la Ines, la Silvia, la meva Cris i el Carlos, l'Àngel Moreno, el Pepong i l'Àngela amb una mica de cafè que accepto molt gustosament...quin comité de benvinguda més ben parit!...fem xerrameca ràpida i endavant les hatxes.

Seguim ben junts el "trenecito" i l'Enric Sabaté, anem a bon ritme entre el laberint de corriols del Corredor, passem el Turó de Tarau, Can Cabot, el Corral...corriols, pista, xafem algo de neu fins arribar a l'avituallament de Can Jalpi a la població d'Arenys de Munt (km 50), en allà ens estàn esperant l'equip de seguiment femení. En aqui agafo la bossa de corredor i li donc a la Ines ja que encara és massa d'hora per cambiar-me de roba. Cal dir que m'esperava un avituallament completet però quasi no queda menjar, així que tirem de "tostadetes" amb melmelada i nocilla. Li diem a les noies que ens portin un entrepà i una cerveseta a l'avituallament de St Cebrià ja que estem famèlics.
El proper objectiu és arribar a la Creu de Canet, més corriols laberintics trencacames, algo de pisteta i pepinillo fins arribar a la creu. Gaudim uns segons de les vistes al mar i ara tot baixada fins a St Cebrià on aprofitem per cambiar-nos de roba i menjar-nos molt gustosament l'entrepà de truita que ens han portat la Ines i la Silvia....gràcies noies!!!...a la vegada petem la xerrada amb els nostres amics que ens han vingut a veure. L'Enric que s'ha despenjat de nosaltres durant la pujada a la creu prefereix anar al seu rotllo i menjar-se tranquil.lament l'entrepà.
El "trenecito blau" arranquem la marxa, ara el terreny és més pistero per després fer una bona pujadeta fins el Coll de l'Era d'en Mora i des d'allà més pisteta fins a la Creu dels Tres Termes on ens posem el frontal a l'avituallament ja que s'està fent fosc. En aquest avituallament ens diuen que la organització ha suprimit el bucle que puja de St Martí de Montnegre al Turó Gros ja que hi ha un pam de neu a d'alt.
Seguim per pista fins trobar el rierol que les cintes ens fan anar seguint el seu curs uns centenars de metres, passem el Salt de l'Aran i enfilem cap amunt per corriol i pista fins enllaçar el Camí de les Costes que ens portarà a Hotsavinyà. En aqui aprofito per "enviar un fax" i menjar un donut que m'entra de luxe. Seguim per pista i ara baixadeta llarga en alguns punts força guarrilla fins arribar al llac, seguim la pista i enllaçem al GR-83 que ens porta de pujada força dreta a St Martí de Montnegre, a mitja pujada ens trobem el Manolo Real que s'enganxa a nosaltres. Més endavant agafem el GR-5 que va baixant progressivament fins a Can Riera. Ja quasi tenim la ultra al sac però encara ens espera la ultima pujada que ens la trobem un km més endavant, un pepino força dret d'uns 300+ que s'ens fa força pesat, i ara baixada fins a Can Valls d'Olzinelles. Ultim avituallament fugaç, creuem la carretera, un km de pistera i petita pujadeta per les torres elèctriques, un tramet de pista fins arribar a la urbanització que està a les afores de Vallgorguina i d'allà caminet fins arribar a meta on ens espera tot l'equip de seguiment. El "trenecito blau" ha funcionat a la perfecció i ha anat ben compacte de principi a fi. Agraïr a tot l'equip de seguiment femení: Ines, Silvia, Laura i Cris pel recolzament i menjar durant tot el recorregut i els meus companys i amics del trenet per la gran companyia i amistat.