7 cims

Diumenge, 8 de maig de 2011
Torrelles de Foix (Alt Penedès)
58km - 4912m - 8:29:00

El 7 cims representava el meu estreno en curses de llarga distància, la meva primera cursa de més de 42 Km i tenia molta curiositat per comprovar com el meu cos assimalava passar d'aquesta distància, i si vull passar-me a les ultratrails, primer tenia que passar pels 58Km d'aquesta cursa que per cert és corria molt aprop de casa.
Els 7 cims és una cursa de resistència que aquest any cumplia la seva 8a edició, sempre ha sigut una cursa per excursionistes però cada edició que passa la fan més corredors. El recorregut transcorre per la zona de Torrelles, Plà de Manlleu, Querol i Pontons, i passa pels set cims més alts de l'Alt Penedès.
Després del tute de curses de muntanya que arrossegava durant el mes d'abril, diumenge si, diumenge també, arrivaba a aquesta cursa amb molta il.lusió i amb les potes un pèl carregadetes. Aquesta vegada m'acompanyava el Millagui i el Tigre, vaja trio de bèsties pardes que estem fets! jaja.
Una hora abans de la sortida, agafem el dorsal i ens
posem a calentar i a xerrar amb tots els amics que ens anem trobant, que per cert n'eren molts perque quasi tots eren de la comarca. Cal dir que la nit abans habia plogut molt i ens esperàvem força fang, i deu ni dó el que ens vam trobar.
Donen la sortida a les 6:30 i el Millagui ja es desmarca de nosaltres i comença la seva particular cursa com sempre. El Tigre i jo teniem clar que el nostre objectiu era ser finishers de cara a reptes de més tirada. Ja al km 4 pujem el primer dels 7 cims, el Clapí Vell on trobem el primer control, seguidament fem camí cap al segón cim que era el cim de l'Aguila que està molt a prop del primer. Després ens esperen una serie de pujades i baixades trencacames fins arribar al primer control on agafem forçes, sempre m'enrecordaré del membrillo d'aquesta cursa, bonissim! jajaja. Al km 18 ens trobem el tercer, el Montmell, per mi un dels més complicats de la cursa, amb un desnivell força exigent, un cop a dalt la baixada és molt técnica i haig de vigilar de no caure perque tranquilament pot ser el final de la cursa. Sort que el Tigre, que l'any anterior s'hi va espinyar en aquest punt em va fent de guia. Just abaix ens trobem el segón control i avituallament, una mica de fruita i més membrillo jaja. Més desnivells trencacames, sen's ajunten un grupet de corredors, tres d'ells estaràn amb nosaltres fins quasi al final. En el km 24 més o menys començo a sentir-me molt malament, tinc la necessitat de plantar un pi. Començo a posar-me nerviós. Al arribar al tercer avituallament (Km 32), em menjo la butifarra que donen i planto el pi, em quedo com nou! jajajaj.
Des de llavors recupero tirada, al Tigre li agafa una petita pàjara i jo al revés, estic a tope!, el vaig esperant. Una mica més endavant ens trobem el Montagut, cim força complicat per la pujada que és molt dreta, jo estic a tope i el puc pujar sense problemes, seguidament a 2.5km ens trobem amb el cinquè cim, el Formigosa. Ja tenim més de mitja cursa i els desnivells més complicats completats.

Al km 36 trobem el quart avituallament, i a partir d'aqui el terreny es torna pedregós, no hi ha gaire desnivell, però és molt dur!!! d'aqui fins al km 42, tot pedra i fang. Començo a sentir que m'està agafant una pàjara bestial, les potes no em tiren, i sort del Tigre que tira de mi, jo només li veig les seves potes i les segueixo com puc...la meva moral baixa en picat, em queden 20km per acabar i ja no puc...penso que no podré acabar...però abans que retirar-me per fluixera, haig de rebentar pota!, tot és mental!!!. fins al 42 se'm fa etern!!!. Al arribar a l'avituallament, al cim del Solanes ens trobem un altre control i agafo forçes, estic exhaust!!!, però coses de la vida, a partir d'aqui conforme van passant els kms em vaig recuperant. Seguidament ens ve el cim del Castellar, assequible perque quasi no perd alçada amb l'anterior. I després d'aquest ultim ens vé un desnivell negatiu de més fang i pedra made in Penedès jajajja. Aquesta vegada resisteixo millor a la pedra.
Una mica més endavant ens trobem un "regalet" en clau de pista asfaltada, quina kk! el Tigre i jo ja portem les potes carregades i això ens fa mooolt de mal. També cal dir que aqui és tot pujada fins a arribar al Coll de Sapera (km 52). A partir d'aquest punt ens venen 6 km de pista força pedragosa fins a arribar a Torrelles de Foix.

Finalment el Tigre i jo marquem 8:29, estic content per acabar però una mica decebut. Personalment m'exigia fer sub-8h però el pas del temps m'ha fet sentir-me molt orgullós del meu crono.
Aprofito aquestes linies per felicitar a l'organització, s'ho van currar molt, el circuit estava molt ven senyalitzat, els controls ven situats i abundants, tan liquids com sòlids. És un gustasso còrrer una cursa així de ven organitzada.
Cal dir que la cursa la va guanyar el Sr Millagui! quin putu crack! és el putu amo!!!