Triatló de Vinaròs

Diumenge, 12 de juny de 2011
Vinaròs (Baix Maestrat)
1500m - 40Km - 10Km - 2:45:12

Tenia moltes ganes de que arribés aquesta cursa, era el meu primer triatló en modalitat olimpica, però dues setmanes abans, sincerament pensaba que tenia tots els números de no poder-me presentar. Les animalades insensates que portava realitzant els ultims tres mesos: cursa si, cursa també, diumenge si i diumenge també  amb desnivells considerables i molts kms a les cames, i per acabar de rematar les maratons de Zegama i Berga amb una setmana de diferència..."la guindilla" arribaria set dies més tard sense temps per recuperar-me i en forma de triatló!. No l'habia preparat especificament, arribava molt cansat i amb les potes molt enganxades!! això si, amb una il.lusió bestial! . Yak! Animal! Insensat!! sempre deixant-he calentar! jajajja.
A les 8 quedo amb el Víctor de Santos, mákina i presi del club on estic ara, l'A.E Blancafort. Agafem el dorsal, adhesius etc. I ens anem a boxes on ens acreditem i ens preparem. Sincerament em sento molt estrany perque jo sóc trail runner i nosaltres només necessitem un dorsal i tirem milles jaja. Preparo tot com puc. Em dono conta que m'he deixat la tovallola a casa! confio en no haber-m'he deixat res més. Ufff!!! la paraula pardillo em vé al cap! tinc molt a aprendre, En fi, lo esencial ja ho tinc.

A les 8'45 sortim el Víctor i jo de boxes i ens anem a la sortida de la natació que està just al costat. Fa un dia radiant, calentem braçada dins l'aigua i ens preparem per sortir. Sóm uns 120 nedadors. Jo no estic gaire nerviós, ja puc estar content de prendre la sortida, si les potes no em fallen segur que l'acabaré, però em fa por la cursa a peu. Dos dies abans habia fet un rodatge de 40' molt penós, les potes no em tiraven.
Falten 5 minuts, ens expliquen el recorregut, hem de fer un circuit de 750m dos cops seguint les "boyes", sortir de l'aigua i tornar a entrar.
A les 9 comença la tri!, jo em quedo a darrera de tot, no vull rebre osties. L'aigua és el meu taló d'Aquiles, el que tinc clar és que haig d'anar fent i no posar-me nerviós. Al passar la primera "boya" veig que no vaig sol, això em fot les piles. La mar està planeta, continuo, sempre acompanyat d'un parell de persones a banda i banda. Arribem a la platja, ja hem fet els primers 750. Veig que vaig dels ultims però al davant tinc gent a poca distància, entro a dins i tiro milles. Passo els primers 300, continuo amb dos persones a banda i banda, "que bé" penso "no sóc l'ultim". Arribo a la platja altra cop i cap a boxes. No puc deixar de mirar enrere, encara falta gent per arribar. A boxes em costa una mica treure'm el neopré però me'n surto, al voler-me posar les sabatilles de bike em dono conta que m'he deixat els mitjons al cotxe.."seré pardillo" penso, demés d'enfadar-me em parteixo la caixa la veritat. Surto amb la bici caminant (com ha de ser) però al cap de res m'assec al sillin (inconscientment) i em vé un jutge que em treu targeta groga!, jajajajja!!! el tiu m'explica que haig de sortir caminant fins la linia blava. Sort que porto el casc posat i cordat. Sincerament surto de boxes partin-m'he la caixa! jajajajjaj!! i dient-m'he a mi mateix que segur que ja no em tornarà a passar més. Lliçó apresa!.

En el sector bici començo junt amb un grupet de cinc corredors, a la que sortim del poble noto que les sensacions no són gaire bones, s'em enganxen les cames i em costa aguantar el ritme que imposa el grup. Tot i així aconsegueixo tirar com puc i que no s'escapin procurant de no fer drafting. Al 7 km comença la primera de les dues rampes que té, en aqui aconsegueixo enganxar-me de nou al grup, després de planejar una mica ens vé la segona, aquesta és dura, una mica llargueta i em provoca dolor a les cames. Aguanto el "tirón" com puc, després bé una baixada llarga i va planejant fins tornar a Vinaròs on començem a segona volta de 20km. En aquesta volta em sento més fort i al tornar a la primera pujada adelanto a dos corredors i a la segona pujada n'adelanto a tres més. Però les cames em continuen fent mal. Ja començo a patir per quan em vingui el circuit a peu...al arribar de nou a boxes, em calço les vambes i surto cap a córrer, només sortint de boxes ja noto que ho passaré força malament i que les dues maratons anteriors em passarán mooolta factura. En fi, vaig decidit a aguantar un ritme que em permeti seguir en cursa perque vaig molt enganxat de potes. Cal dir que fa una calor bestial!, el circuit consta de tres voltes, tot plà i pel passeig maritim.

La primera volta encara l'aguanto força bé però en la segona, ja només començar-la noto que les cames no em responen, llavors em toca tirar de coco com les ultimes dues setmanes on he passat moments baixos. La calor cada cop m'agobia més però intento pensar en coses positives. Els ultims revolts de la segona volta se'm fan eterns. Només pensar que encara em queda tres kms i escaig em fot malalt! però res! ja quasi ho tinc, ara ja no només tiro de cap, tiro de cooor!!!. Per motivar-me penso amb la satisfacció que sentiré quan arribi a la meta. La volta se'm fa eterna, ultims revolts, els que més trinxen però aquest cop ja està, ja ho tinc. També penso que necessito un descans competitiu. Necessito unes setmanetes sense curses....arribo a la recta final, veig la meta, estic trinxat, la creuo...ja s'ha acabat el patiment! sento una gran felicitat. Ja tinc la meva primera triatló olimpica al sac.