UT les Fonts

8, 9 i 10 de març de 2013
Xerta (Baix Ebre)
120km - 6000+ - 21:11:15

Primera cursa de l'any i primera en cinc mesos, quines ganes que tenia de cremar pota en clau oficial, sentir el que se sent de nou el portar un dorsal penjat, aquell neguit previ al tret de sortida, estar envoltat de demés corredors...aquest any m'he proposat córrer ultres bàsicament, porto des de finals de novembre entrenant com un animalot per poder afrontar amb garanties aquest objectiu. La UT les Fonts era la primera d'unes quantes que aniràn venint, i no tenia clar com arribaria ni com reaccionarien les meves potes a la cita de Xerta.

Etapa 1: Nocturneta

En aquesta primera etapa tocarà controlar-se i no flipar-se ja que són 23km 350+ ben ràpids, tota una trampa de cara el trail de demà.

El meu company Oscar Tamayo i jo decidim fer-la junts. Bon ambient a la sortida, passem el control previ de xip i a les 21h donen la sortida. Només sortir de Xerta tram de pista, seguit de corriol amb tendéncia a pujar, al km 4 ens perdem perque no veiem la cinta, per sort només ens hem desviat uns metres i redreçem el rumb. L'Oscar i jo anem xerrant, sempre corrent a un ritme suau. Poc després comença a ploure suaument. Arribem a l'avituallament d'Ossera (km 6,6). Fins el km 10 tot tendeix a baixar, passem per trams de pista, horts (on ens perdem de nou per falta de visibilitat de les cintes), demés corriols planers. Arribem a un tram de pista d'asfaltada, creuem un pont i poc després, ens vé el famós tram on s'ha de creuar un riu on l'aigua t'arriba quasi els genolls, és curiós veure a gent treient-se les vambes per creuar. L'organització ens ha facilitat una corda per si les mosques, nosaltres el creuem a sac.
Arribem a Aldover on hi ha el control i l'avituallament sòlid, en aqui em dono conta que em sagnen els mugrons, els nervis i les presses m'han jugat una mala passada...seré borinot! jaja, no hi ha temps per lamentar-se. Molt maco veure la gent del poble animant als corredors, el millor moment de la nit sens dubte. Tirem milles i sortint del poble tornem a creuar el riu. Altra cop amb els peus mutllats jeje!. Més corriol planer, pista asfaltada, pista de terra, poc després ens enganxem amb el Ruben Piñol i el Josep Saumell i arribem a Xerta tots junts. Ja tenim el tràmit trampa al sac. Demà serà una història ben diferent.

Etapa 2: Trail de les Fonts

Dissabte arriba la etapa reina, la motivació és màxima però em sento les potes com a pals i només he pogut dormir un parell d'hores. Després d'esmorzar faig els preparatius pel gran dia, aquest cop sí que em poso vaselina i esparadrap als mugrons jajaja.

En aquesta etapa se'ns afegeix més gent que no corren la ultra sencera. A les 6 donen la sortida i comença la gran etapa de 70km i 4000m d+. Els primers deu quilòmetres són força planers, el terreny està moll per la pluja del dia anterior, a la primera baixadeta rellisco i m'en vaig a terra sense fer-me mal, per sort. Més endavant hem de passar arran d'una canaleta on hem de fer equilibris per no caure a dins i un xic més endavant hem de creuar un riu on se'm mutlla un peu, ja he tastat l'aigua fredeta jeje, divertit tot aquest tram. En el tramet de pista seguent m'agafen el Ruben Piñol i el Josep Saumell que m'anaven just darrera, amb ells rodo els seguents kms.

Arribem a Pauls (km 10) on ens avituallem i començem a endinsar-nos per els Ports i enfilem el primer 'pepino' del dia d'uns 8km que ens portarà fins a La Refoia, tram espectacular, passant per sota una cinglera que goteja aigua i un paissatge que et fa caura la baba. La pujada poc a poc va picant, les potes ja estàn calentes i em sento genial. A mitja pujada el Ruben es queda enrera i ens quedem el Josep i jo. Arribem a La Refoia (km 18), control, passem un pla molt guapo amb grans vistes de la zona i fem baixada per pista primer, corriols després i altre cop pista fins a Prat de Comte. Abans d'arribar a l'avituallament no em sento bé, les potes em fan mal i el coco ja començar a pensar cosetes estranyes, aparto mals pensaments i endavant que això és llarg i hi ha temps per tot. Després de menjar bé (quina gana que tenia!) i reposar liquids seguim, sortim del poble, traspassem la carretera i agafem una pista que ens durà fins el segón pepino. El Josep i jo ens enganxem a un grup de cinc corredors, més endavant agafem el corriol que ens durà al Tossal d'Engrilló, ens espera una pujada d'uns 7km i uns 650+ amb alguns trams força verticals, passant per llocs aeris, técnics de creuar i que si no t'agraden les alçades i mires avall et pot agafar un 'yuyu', això sí, les vistes són brutals. La pujada es fa llarga però jo ja estic recuperat a tope, les potes curiosament m'han deixat de fer mal i tiren que dona gust.
Arribem a d'alt (km 32'5), i se'ns obre el món, quines vistes, uuauuu. Ara ens toca crestejar fins a l'avituallament que el  podem veure. Aquest tramet técnic em recorda molt el que va de l'Aizkorri al Aitxuri a la marató de Zegama on s'ha de vigilar de no torçar-te cap turmell i grimpar un xic en algún trosset. Arribem a l'avituallament i enfilem la baixadeta on conecto amb el Raul Koala i una noia que va amb ell. Durant la baixada per corriol que ens durà fins a Sant Roc anem xerrant de les nostres coses i diferents reptes que tenim cadascú, això sí, corrent a tot drap!. Gran moment aquest amb el Raul, és un tiu de pm.

Arribem a la Font de Sant Roc(km 41), carrego aigua, menjo i amb el meu company Josep anem a per el tercer pepino de la jornada que ens durà fins a La Espina. Ens espera una pujada corriolera de 7km i 700d+ ben llargs...començem a pujar, ens ho hem de pendre amb calma i paciència, estem motivats perque ja portem més de la meitat del trail. Aquesta pujada és dura perque es fa llarga però menys vertical i técnica que l'anterior. A mitja pujada començo a tenir problemes d'estòmac i haig de parar per 'enviar un fax' ;-) jeje.
Arribats per fi a la Espina(km 48) podem veure abaix de tot el poble d'Alfara de Carles, les vistes en aqui són brutals. La baixada és molt técnica, sort dels bastons, m'enganxo en un grup de cinc corredors que anem baixant a la par. En aquest tram disfruto com un cotxino i les sensacions són bestials. En aqui conec al gran Enric Sabaté, makinot de les ultres i curtit en mil i una batalles. La baixada és fa llarga(5,5km i més de 700-) on s'arriba a acumular molta tensió degut a la concentració, baixar la guardia pot significar fotre's un pinyo de la ostia i la ultra a pendre pel cul.

Arribat al control/avituallament d'Alfara(km53,5) el primer que veig són les cerveses dins la font, i ben fresques que estàn!! em prenc tres gots i pà amb embotit a doju, quina gana i sed que tenia! ;-). Se m'afegeix el Josep i enfilem cap amunt fins al Coll d'Alfara/Pauls, quart i últim pepino de la jornada. La pujada no és tan dura ni dreta com les anteriors però el cansament és nota, té dos 'repetxons'. Ens afegim en un grup en el qual hi van el Juanlu Morales, Enric Sabaté i una dona que no recordo el nom. Els dos primers aviat se'ns escapen. Arribem al coll i enfilem cap a la Moleta (700m) on poc després la panxa fa run run i haig d'enviar un segón fax ;-). Alliberat de correus pudents, enfilo avall com un dimoni cap a la Font Nova, en aqui em despenjo dels meus dos comp@nys. Arribo a l'avituallament i últim control, jalo i bec. Faig els últims 7kms cagant osties cap a Xerta, a falta de 4km em perdo per culpa de que es comença a fer de nit i les cintes reflecteixen poc però en no res trobo el corriol que em durà fins al poble on arribo ja de nit en 13h 37'. Ja tenim la etapa més dura al sac. 

Etapa 3: Cursa de les Fonts

Última etapa d'aquesta gran UT, la d'avui de 27km 1700+. Durant la nit he descansat bé, més ben dit he dormit ben plegat, les birres post trail van ajudar molt jeje. No sé com em reaccionaràn les potes avui però tinc bones sensacions i em sento molt bé.

L'ambient a la sortida és brutal, hi han molts participants ja que la cursa puntua pel circuit de les Terres de l'Ebre. Sortim a les 8, i sortint del poble la cosa va en lleuger ascens, al cap de poc ens endinsem de nou a aquesta gran meravella que són els Ports, ja tinc com no el Josep al darrera. Poc després connecto amb el Raul i el Ruben Koala, Xavi Lozano, Montse Sistere i demés Koalas. Després d'unes pujadetes i baixadetes corrioleres arribem a l'avituallament de les Coves d'en Castells on li foto brillo al membrillo i carrego aigua. En aqui sóm el Raul Koala, Josep, un tiu de Vilafranca que no recordo el nom i servidor. Seguim pujant fins a la Roca Roja (km 6,6), és una pujada curta, que et deixa fer, l'únic inconvenient és el sol que ja pica, fa un dia acollonant avui. Al arribar a d'alt ens venen dos kms técnics de molta roca i pedra com sempre amb tendéncia a anar baixant. Les vistes brutals, com de costum, passant per una tartera que recorda el Pedraforca.

Arribem a la Font de Perera(km 8,5) i en aquest punt comença l'ascens al pepino de la jornada, El Cuscullosa, és tracta d'una pujada de 7km i 550+ que amb l'ajuda dels bastons no em representen cap problema, en aqui ja sóm el Josep i jo. Aquesta pujada és preciosa, si et gires pots veure abaix Pauls i cap amunt una serie de muntanyes escarpades i l'altiplà del coll.

Arribem al Cuscullosa (km 15'5) i tot el que queda ja és baixada, la primera part força técnica, com en el dia anterior em despenjo del Josep i enfilo avall cames ajudeu-me posseit com un dimoni i adelantant a tot cristu. Em sento molt fort i tinc les potes voladores. Arribo a la Font Nova, a tope!, no estic gens cansat, vull més!. A l'avituallament jalo com un posés (era l'únic sòlid), bec molta aigua i a seguir corrent com un possés fins a Xerta. Lo fotut dels 8km restants és la calor que fot (pica la cabrona!) i els dos 'repetxons' que ens queden que piquen un colló. En el segón em trobo a la Marta Muixí, una makinota de les muntanyes montserratines igual de penjada i apassionada pel trail com jo. Ens queden 4km per acabar i sort d'ella perque aquests últims kms ja se'm començen a fer llargs degut crec a l'ansietat i emoció per acabar. Durant aquests últims kms xerrem de mil i una batalles, això sí, 'a carajo'!. Poc després passem per sota un pont i agafem la carretera que ens durà al poble, ja tenim Xerta a tocar. En uns minuts arribem a la linia d'arribada. La creuo més feliç que un tornavís, ja tinc una altra ultra al sac.

Des d'aqui vull agrair a l'organització amb el Karim al capdavant per com ens han tractat als participants, ens han mimat més ben dit! no ens ha faltat menjar, beure, massatjistes, dutxes amb aigua calenta, facilitant-espai per dormir, per acampar...Gràcies per tot!.
Des d'aquestes linies vull felicitar els meus amics Ruben Piñol, Oriol Pagès, Josep Saumell, Josep Maria Oliva i Oscar Tamayo que també han estat Finshers a la UT les Fonts.