UT Pics del Vallès

Dissabte 23 de març de 2013
Caldes de Montbui (Vallés Oriental)
100km - 4000+ - 19:15:00

Segona ultra després de l'intent fallid de la UTGLL per temporal de neu i de la preciosa UT les Fonts. Arribo a Caldes de Montbui amb el meu amic Gerard dels Senglar's Team per córrer la UTPV organitzada pel gran Paco Robles, aquesta és una ultra solidaria com la del Garraf-Llobregat on cadascú aporta aliments a Càritas.

Després de la foto de grup de rigor, sortim puntuals a les dotze de la nit de la zona esportiva, sóm poc més d'una vintena de cremapotes amb ganes de passar-ho bé. El primer tram fins a Castellar del Vallès és ràpid i planer, . Només començar vaig amb la companyia del Xavi, ens vam conèixer a la ultra de les Fonts dues setmanes abans i anem xerrant pel camí. La temperatura és ideal i el ritme molt còmode. Quasi sense donar-nos conta i xerrant xerrant amb el Xavi, arribem tot el grup a l'avituallament de Castellar sobre la 1:15, com era d'esperar, avituallament ben parit al canto jeje.
El seguent tram ens durà fins a la Mola, ens esperen 9km més però amb un desnivell de 865+ que puja de cop a la part final, fins a la l'avituallament del Coll de la Grua que tenim a la meitat, a partir d'aqui va pujant molt a poc però després ja ens vé un bon pepino, l'Albert va comandant el grup, el Troncha ja comença a fer "series de trail" de l'ànsia de fotre canya que té jajaja (gran cremapota i bon tiu el Troncha!). Em quedo amb el grup de darrera amb el gran Gralla (gran tiu i bestiola parda amb un curriculum que espanta), el Xavi i el Paco (pare de la ultra i amb un curriculum que espanta més!) explicant-nos batalles. Al cap de poc empalmem al Camí dels Monjos que puja i puja fins al cim de la Mola, ja portem 18kms, el cel està descobert i estrellat i les vistes nocturnes sobre Terrassa són acollonants, quin goig d'il.luminació!. No ens encantem gaire perque bufa el vent i fot rasca.

Seguim de camí fins al Montcau, tram molt ben parit amb algúns trossos humits de pedra i roca on s'ha de vigilar de no relliscar. Pujem al Montcau per la banda del Coll d'Estanalles, el vent apreta (com sempre en allà), la pujada és curta però ben parida. Arribem a d'alt en un no res però no durem ni tres minuts al cim, allà et congeles que dona gust! bbrrr!! jaja. Baixem amb precaució de no relliscar i seguim fins al Marquet de la Roca pel GR-5 on ens espera l'avituallament, aquest tram de baixada és guapissim, és un corriol tècnic amb força pedra i roca, en aqui ens comença a ploure, cosa que fa que el descens sigui perillós, en aqui precaució al 100% i assegurar cada pas. El genoll esquerre ja em comença a tocar els ous, des de Xerta em toca la pera però vaig resistint. Fins a l'avituallament del Marquet se'm fa llarg però quan arribo vaig directe a la coca! mmmm jiji. En aqui em trobo el meu amic dels Senglar's Team Josep Maria Garcia i la petem un moment, ell acaba aqui el tram que volia fer després d'haver fet 40km i perdre's amb altra gent que han arrivat tard a la sortida.

Seguim amb brillo fins a Sant Llorenç de Savall, arrivem al poble fent-se de dia, a la kk el frontal, ja n'estava fins els collons d'ell i de la nit, també dir que ja fa estona que em venen unes cagaleres d'escàndol, l'estòmac apreta i veig urgent "enviar un fax", cosa que faig un km més amunt. Després "d'enviar el document" veig més amunt que m'espera el Paco i un altre company, jo porto el track però el Gran Jefe està per tots i cada un de nosaltres, ens mima el crack! Que Grande eres Paco!. Després d'una mica de trote ens enganxem a les demés bestioles. Arribem a l'avituallament de Gallifa sobre les 8:30 que el tenim a peu de carretera. L'Alberto, que és el megacrack que ens monta els avituallents ja té tot l'arsenal preparat. Aprofito per treure'm les pedretes de les vambes i a l'ataque!!! cafè amb llet al canto i dos donuts ben tendres! (i altres cosetes que ara no recordo) mmmmmm!!!!.

Amb les piles carregades comença el segón pepino de la jornada, la pujada a Sant Sadurní de Gallifa, una pujada corriolera de 5'7km i 547+, super ben parida que pica que dona gust, m'encanten aquestes pujades!. Arribem a d'alt i les vistes són espectaculars, d'aquelles que et deixen ben flipat. Unes fotos i cap avall. Ja portem quasi 45km i de moment les sensacions, problemes digestius apart són bones. Ara ens vé un tram de pista d'11kms ben ràpids que aprofitem per donar-li brillo a les potes. Comparteixo molts trossets amb el Paco, Xavi, Troncha, Gemma, Manel i Jordi.

Arribem al Coll de Poses on aprofito per "enviar un segón fax", cagun la puta amb l'estòmac, quina ràbia!!. En aqui se'ns afegeix un grup de corredors que faràn el segón tram.

Sortim de cami cap a Sant Miquel del Fai per una pisteta i després un tram xulo de corriol que ens durà fins a la carretera on una mica més amunt arribem al lloc en questió, on tenim un altre avituallament liquid i de fruita, patates etc. Les vistes en aqui són la ostia amb patinet! a mi i el Xavi ens deixa ben flipats fins el punt que la gent tira milles cames ajudeu-me cap avall i ell i jo ens quedem observant el salt d'aigua amb la baba regalimant-nos de la boca. Després d'aquest petit èxtasis baixem cagant osties cap avall, tram de pedra, després pisteta, creuar riu i cap amunt a Sant Feliu de Codines. Aquest tram se'm fot etern, em noto pajaru, em falten les forces, TINC GANA! necessito alguna cosa sòlida ben parida...carbohidrats! m'han dit que ens espera uns bons macarrons. Ja portem 65km i necessito urgentment jalar. Els 3kms restants se'm fan eterns i cada cop vaig més zombie. Quan arribem a St Feliu em foto a trotar com un desesperat quan em diuen que queden dos carrers per arrivar fins a l'avituallament (km 68'8). Em cardo dos plats de macarrons, tres o quatre llesques de pà de pagès, cocacola ben parida, dos donuts i un plàtan (com collons no haig de tenir problemes d'estòmac! jajaja).

Em sento de pm i ben ressucitat!! Gràcias Alberto, tus macarrones me salvaron la vida! jajaja.....sortim de St Feliu quasi a les 15h, ens esperen 10km de pista, corriol, creuada de riu amb l'aigua fins més amunt dels turmells inclosa, i més corriol. Ara ens ve la pujada al Farell primer, tram de pista i per acabar pista asfaltada que puja que flipes! collons com puja la cabrona!. Em deixa ben servit aquesta pujada ja que entre els kms acumulats i l'estòmac altra cop, vaig pajarillu. Al arribar a l'avituallament, dos donuts més al canto, quasi tothom va arrassant amb els donuts, que consti eh! jaja. Envío l'últim fax (o algo semblant) del dia i cap amunt per un corriolillo guai fins el Pic del Vent, on ens fotem una foto de grup molt xula i podem gaudir d'unes vistes espectaculars les quals podem veure tot el recorregut que hem fet excepte Caldes. El grup al Farell ha augmentat considerablement i quasi no hi cabem en el cim.

Sortim del pic per un corriolillo que hi ha a l'altra banda que ens durà a una pista, ens espera un tram de poc més de 9km força planers fins al Puig de la Creu els quals se'm fan terriblement molt pesats ja que són molt ràpids i ja porto 78km i 4700+ a les potes. També dir que la gent que sen's ha afegit al Farell va megafrescca i vulguis i no vulguis t'incita a anar molt més ràpid, jo vaig tot aquest tram amb el Xavi que tampoc no està per osties de córrer molt.

Arribem al Puig de la Creu i ens afegim amb el grup Sub-24h guiat pel Roque i el Juanca Escuté, en allà també hem trobo el Jesús, el vaig conèixer en plena cremada de pota per Xerta i aprofito per saludar-lo i xerrar un moment amb ell. Pillem el corriol que baixa que el faig amb el Juanca parlant de batalletes. Dona goig veure a tota la gent dels dos grups junta, no sé quants sóm però quina passada!. Una miqueta de pisteta i arribem a l'avituallament de Guaita, l'últim de la jornada, quina gentada!. Portem uns 92km i ens queda el pepinot de les 3 Maries que diuen que és durillo.
Al poquet de sortir és forma un sub grup format pel Manel, Gemma, Jordi, Troncha (continúa fent series amunt i avall de tant en tant jaja), Xavi, Marimar, el seu company Lorenzo, servidor i alguns més. La pujada és pistera però la molt cabrona puja que dona gust, uns 4kms cap amunt i tres 'repechons' ben cabrons que piquen un ou i mig!. Quan arribem a d'alt, ('por fin!') fem una baixada cagant osties i fem un tramillo curt de carretera por pillar un cami que puja primer i després baixa entre unes antenes de elèctriques, són uns 2km a tota pastilla, ben parits que el Xavi i jo els fem a fondo, hem ressucitat jeje.
 Arribem altra cop a la carretera, la creuem i pillem un corriol que després es fa cami ampla que el baixem cada cop més a full ja que podem veure Caldes i ja tenim ganes d'acabar i no ens volem tornar a posar el frontal ja que quasi és de nit. 2km més avall arribem a la zona esportiva entre els aplaudiments de la gent i amb un somriure d'orella a orella.
Des d'aqui vull felicitar el Paco Robles i a tota la organització i voluntaris que de manera desinteressada i amb molt de carinyu s'ho han currat perque no ens faltés de res durant tot el recorregut. També dir la gran aportació de tots els corredors de 1200kg d'aliments a Càritas, els quals han quedat molt satisfets. També vull felicitar al Gerard Martinez per la seva primera ultra i el Troncha Cadenas que per fi s'ha tret l'espina d'acabar la UTPV en aquesta 2a edició augmentant el kilometratge a base de series, cosa que li va comportar perdre's en l'última baixada i fer uns kms més de propina.