Desafío Ultra Lleida

Dies 13-14 d'abril de 2013

Àger (La Noguera)

100km - 4600+ - 21:00:00

El Desafío Ultra Lleida diguem-ne que era la prova pilot del que en un futur s'espera que serà la Ultra Lleida (no sé ven bé quin nom tindrà) a la serra del Montsec, concretament a la població d'Àger, a la comarca de la Noguera. El recorregut ha estat parit pel gran corredor d'ultra trails Enric Sabaté.
L'organització d'aquest event va correr a càrrec del Dani Delgado, propietari de la tenda especialitzada en running i trail running Ultra Lleida. En aquesta prova-entrenament vam ser convidats una seixantena de malalts de la ultra distància i del trail running en general, amb unes ganes bojes de tastar aquest recorregut que a priori destacaba per la bellesa de la zona i per la seva duresa i desnivell.
A dos quarts de sis del matí hem quedat al bar del camping d'Àger tots els corredors, organització i voluntaris. S'hi respira un gran ambient. Conec a molts dels participants i m'uneix una bona amistat amb molts d'ells. Després de que l'organització ens passi llista i donem cadascú el número de mòvil sortim tots a fora per fer-nos la foto de rigor i començar aquesta gran aventura.
A les 6 del matí i després d'un fugaç breafing sortim del camping, per començar tenim 9kms pisteros molt planers fins a Corçà, ja des de bon principi es pot palpar l'alt ritme que porten el grup de davant i que tothom procura seguir, jo em quedo al grup mig-darrera amb el Jordi, Gralla, Xavi, Jose i Àngel. Uns pocs kms més enllà m'ajunto amb els Tallaferros Laura, Josep i Bodi, sempre és un plaer compartir kms amb aquests mestres gegants.

A Corçà hi ha reagrupament de corredors, i ens donem compte que el Paco i l'Escuté han començat més tard perque s'han despistat, però venen de cami...quins cracks!! jajaja.....carrego d'aigua la camel i reprenem la marxa, ja s'ha acabat la aproximació i comença el festival, tenim les muntanyes just al davant. Tal com sortim, la cosa ja ve de pujada, ens ho hem de pendre amb calma, el sol encara no s'ha aixecat però té pinta que avui picarà que donarà gust. Durant la primera pujada, que va fent 'esses' tots anem en fila, els que anem a darrera estem molt distrets, sempre és un plaer escoltar al Gran Gralla, fa que els kms passin volant, quin crack! jeje. Quan arribem a d'alt, ja podem veure les dues cingleres del congost de Mont-Rebei i la mola del Turbó al mig, imatge realment epectacular on aprofitem per tirar algunes fotos. Després ens vé una baixada corriolera de pedra, branques, vegetació agreste que esgarrinxa els peus i una pujadeta on ens reagrupem.

Seguim camí avall, ara ens vé un tram molt ràpid de baixada amb alguna pujadeta, cada vegada tenim més aprop el congost de Mont-Rebei, podem veure cada cop més aprop les dues cingleres, el Turbó, el riu passant per sota...brutal!, tant que ens parem el David, el Marc, l'Àngel i jo a deleitar-nos del paissatge. Una mica més enllà arribem al congost de Mont-Rebei on ens reagrupem per última vegada. El pas d'aquest congost és acollonant, hi ha gent que li fa 'yuyu' al passar, a mi personalment m'alucina...fem tot aquest tram en fila india, la seguretat és lo primer, en això solsament ha consistit el breafing: 'al congost tots en fila india', jajajja :)
Passat el congost i encara ben flipat del pas, arribo al Pont Flotant, quina passada! al passar es va movent. Ja  m'imagino l'Angel passant per aqui tot cagadet jeje. Al creuar, tiro una foto al Xavi que em venia darrera i que el creua i ens despedim del Pau Correcat que ha vingut a acompanyar-nos un tram.
Ens hem quedat el Xavi i jo sols, hem perdut a la gent, sort que el Xavi duu el GPS. El pròxim tram és un puja baixa corriolero entre el bosc, brutal, s'està ben fresquet ja que el sol no hi pot penetrar...pura vida!. Un xic més endavant el Xavi s'en va però em trobo el Mario (ens vam conèixer a la UT Garraf) i faig un tram de pujada força llarg amb ell, aquest tram se'm passa volant ja que ens anem explicant batalletes.

Arribem a d'alt de la pujada, on tenim unes vistes ben xules i on es pot veure Alsamora que és on tenim el primer avituallament, en allà ens trobem el Xavi, l'Oriol i l'Albert. En aqui se'ns incorporen l'Àngel i el José. Els tres primers surten cagant osties, el Mario va al seu rotllo i jo vaig amb l'Àngel i el José, ens espera un tram d'uns 4km de corriol trencacames, ràpids i ben brutals entre el bosc i rodejats de les cingleres del Montsec.

Al cap de dos kms els meus companys paren a fer una trucada i jo tiro milles sol fins a l'avituallament d'Alsamora (km 28) que tot sigui dit, l'esperava en candeletes perque tinc una gana que em moro.
A l'avituallament tenim de tot, ben complert, aprofito per donar-li canya al pà de motlle amb nocilla, l'aquarius...en aqui conecto amb el Xavi, l'Albert i l'Oriol i junts anem direcció cap a Coll d'Ares. Ens esperen 7km 742+ d'anar pujant amb el sol que ja comença a apretar. Uns 4km més amunt ens enganxem amb un grupet format pels germans Terés i el Bernat, tres gegants Tor entre d'altres fites i animalades. Després de pujar un tram, creuem la carretera i més pujada...aquesta pujada és fa durilla, més que res perque és llargueta. El Jaume li fa mal el dit del peu però com que és més dur que una roca va tirant, el Xesc comanda el grup i el Bernat sembla que vagi pajarillu però res de res, un altre que és dur com una roca i ens va seguint sense perdre'ns l'estela.

Arribem a d'alt, podem veure el coll a l'esquerra i la bola a la part dreta de la nostra vista, nosaltres anem al Coll d'Ares (km 35) on ens espera el Dani, la Olga, la Nuria, l'Assumpta i demés voluntaris que acaben de muntar l'avituallament. Una mica més de pà amb nocilla, taronjes revitalitzadores, fora buff per gorra i canvi de samarreta, i tot el grupet cap amunt.
Després de la pujadeta ens ve un tramet de pujar-planejar, al cap de 2'5km coronem el cim de Sant Alís (1673) i després una baixadeta a camp obert on arribem al Coll de Colobor (sobre 1500) per després seguir carenant fins a agafar un camí pedregós a mà esquerra que un xic més endavant es transforma en un corriol ben parit. Ara ens bé una baixada de 810- i 6'60km d'allargada, la baixada és brutal, en trams entre mig dels arbres i d'altres a camp obert fent 'esses', en aqui el Bernat agafa la davantera (i com baixa!), jo en un intent d'enganxar el Xavi em foto un pinyo sense consequencies...mala traçada!. Arribem abaix a la pista on ens trobem el Dani i el Victor Sànchez per si necessitem aigua o menjar, jo bec una mica d'
Aquarius i endavant.
Seguim la pista, en aqui deixem el Bernat, un parell de kms més endavant agafem un corriol que puja que dona gust, la calor apreta i la gana també. Més endavant agafem un corriol brutal de baixada que ens porta a un rierol entre cingleres, brutal!!. El Xavi hi fot els peus a dins i el Xesc i jo ens refresquem. En aqui ens donem compte que hem perdut el Jaume, l'Oriol i l'Albert, després de mitja hora d'incertesa finalment apareixen.

Després de seguir el corriol de pujada i després de baixada arribem a la carretera on ens espera el Dani, l'Olga i més gent. L'Albert i l'Oriol se'ns han quedat enrera. Una mica més d'Aquarius i en un km arribem a la pressa i un km més enllà arribem a l'avituallament del Llac (km 57) on ens espera un bon plat de macarrons entre d'altres coses. El Xavi i el Jaume s'hi foten a l'aigua...el Xavi en boles per això! jaja. Poc a poc van arribant diferents corredors, el Xavi Gràcia que ha patit un 'yuyu' sense consequencies, el David, el Bodi, l'Oriol i l'Albert...Jo aprofito per cambiar-me de samarreta i mitjons.

A partir d'aqui seguim el David, el Xesc, el Lluís (feia dues hores que esperava algú per seguir), el Xavi i jo. Ens venen 6 km de pista fins la cruilla de Sant Salvador del Bosc, a la meitat de la pista passem un riu i ens trobem unes paies en pilotes totes enfangades...mmm la imaginació al cap de 60km pot fer virgueries jajaja.
Arribem a la cruila i començem a pujar, ara ens vindrà un corriol de 100 voltes fins a l'Ermita de Sant Salvador del Bosc. No sé si són els macarrons o què, però em costa seguir els meus companys a la pujada, procuro mantenir el tipus però em costa un ou, la pujada per això és guapissima.

 Quan arribo a l'ermita (sobre 1300) els meus companys fa un moment que han arribat. Ara ens queden 400+ fins el Tossal, gran part i per sort per mi són per pista, a mi i el Xavi se'ns fot una eternitat arribar, sort que els nostres companys són sempre solidaris i els fem caminant perque són corribles. Abans de pondre's el sol i 8'5km de pujar i pujar arribem al Tossal de les Torretes (1676), per mi la gloria! jeje. Seguim carenant la muntanya, sempre amb la posta de sol brutal! quines vistes! fins que agafem un corriol de baixada. Al cap de poc ens trobem el Jaume, l'Oriol, l'Albert i un altre company que al arribar a l'ermita han agafat una drecera. Tots junts agafem un corriol que de nit és fa etern i perillós perque és de pedra suelta i les relliscades estàn a l'ordre del dia. 7km 1328- de baixada en tensió que es fan eterns arribem a l'avituallament de la Font de les Bagasses (km 78). Una mica de jalo i a esperar que arribi el Mestre Enric que ens portarà fins a Àger ja que no porto GPS i els meus companys (només segueix el Lluís) dels últims 45km per diferents motius ho deixen aqui.

Sortim de la Font de les Bagasses amb l'Enric, el Marc i el Xavi, tots tres portadors de GPS fent-nos de guia, una mica més endavant ens saltem el corriol que ens portaria cap a l'últim pepino del dia, però la gent no està per la labor de pujar-lo. Seguim el corriol i poc després agafem la via del tren i l'anem seguint tot explicant-nos batalletes, un tram que se'ns fa molt agradable.

Uns kmetrets més endavant agafem un corriol que ens durà a una pista fins a l l'Ametlla del Montsec on ens espera el Dani per avituallar-nos. Quin curro que s'han fotut el Dani, l'Olga i tots els voluntaris durant tot el dia, sempre pendents de que no ens falti de res.

Sortim del poble i agafem un tram de pista, al principi dubtem de on ens portarà però finalment ens acaba portant a la carretera que era el que voliem. Fem dos kms de carretera i agafem un camí pistero, jo vaig a darrera de tot amb l'Enric explicant-nos batalletes. Ja podem veure les llums d'Àger al fons, dos kilometrets més i arribem tot el grup al camping. El Paco, l'Escuté i el Javier arribarien dues hores més tard. En aqui s'acaba el Desafío, dur de collons, com m'esperava.
Vull agrair el Dani i la Olga per la gran organització, han estat sempre pendents de nosaltres perque no ens faltés de res, a tots els voluntaris que hi han col.laborat, a les fotògrafes Assumpta Marimón i Núria Garcia pel gran reportatge que han fet. I a l'Enric Sabaté pel gran i preciós recorregut que s'ha currat.