Marató del Montsec

Àger (La Noguera)
Dissabte 5 d'octubre de 2013
42km - 2350+ - 7:56:57

La Marató del Montsec no entrava en els meus plans, diria més, no va entrar en els meus plants fins al km 30 de la Ultra del Montsec. Aquesta és la crònica d'una cursa que no tenia que córrer, ja que no estava ni inscrit...m'explico, el dia abans estava a la feina i un company em va oferir un dorsal per córrer la ultra ja que el seu germà no hi podia assistir. No m'ho vaig pensar ni dues vegades, boig de mi i insensat, a la setmana següent tenia la UT Comtes d'Erill i pintava molt dura. A les 22 hores plego de treballar, preparo la bossa i tots els estris, dormo un parell d'hores i cap a Àger.

Arribo a les 6:30 al càmping d'Àger, agafo el dorsal i m'estic fent un cafè i saludant els molts amics que hi tinc en aquest mundillo i que s'hi havien donat cita. Entre ells els organitzadors Dani Delgado l'Olga, d'Ultra Lleida, l'Enric Sabaté, dissenyador del recorregut i el Txuano Martí també de l'organització. A les 7 surto del càmping i em dirigeixo cap a la la linia de sortida que està situada en una plaça al mig del poble, en allà peto la xerrada amb la resta d'amics que no m'havia trobat al càmping. Fa goig veure la plaça plena de corredors i de gran ambientillo 'runnero'.

A les 8 donen la sortida, sortim els de la marató i els de la ultra a la vegada. Els 9 primers km són força planers i pisteros, d'uns 200+ molt ràpids, una bona part d'ells m'els tiro parlant de batalletes amb l'Alberto Artuendo. Uns quatre kms més endavant ell s'envà ja que corre la marató i porta un ritme més ràpid. Jo a velocitat ultra i dossificant, com sempre. Quan ja la pista em comença a ratllar (sóc anti-pista) arribo al primer avituallament situat a Corçà. Carrego les ampolletes d'aigua, quatre fruits secs i endavant. Ara comença lo guapo, corriol cap amunt que va donant voltes amb molta pedra, arriba un punt que perdo les marques però poc després rectifico. Està fotent un dia espectacular, fotrà calda...quan arribem a d'alt de la pujada, d'uns 400+, se'ns obren unes vistes brutals amb la serra del Montsec ben esplendorosa. Això em fot les piles!.

Ara toca corriol avall amb alguns puja-baixes però sempre amb tendència a baixar, molt guapos i corribles i sobretot amb molta pedra. Com que és a primera hora del matí i per culpa de la humitat, en un dels puja-baixa rellisco en una roca però sense cap conseqüencia.

Quan arribo al km 16 comença la baixada al Congost de Mont-Rebei, la estampa que tinc al davant és acollonant, a diferència de quan hi vaig estar al test del més d'abril, el Turbó no està nevat, i està tapat el cim pels núbols, però és igual, el paissatge segueix sent brutal. Com que vaig a un ritme bastant suau i m'interessa dossificar lo màxim possible per de cara a la UT Comtes d'Erill, em deleiteixo observant les cingles, el riu just a sota i tot l'entorn. Segueixo baixant fins arribar al segón avituallament situat just després del pont flotant. En allà m'agafen el Xavi i la Natalia.

Segueixo amb ells i amb un altre company que corre la marató que se'ns ha acoplat. La part que ens ve ara és força dura, d'uns 700+ en 8'5km de corriols pedregosos com no, però d'una gran bellesa entre mig del bosc, quasi sempre resguardats dels arbres i amb molta vegetació. Com que ja hi havia passat per aqui en el test sabia que al cap d'un parell o tres de km hi ha una pujada molt dura, que va serpentejant, quan hi arribem, el Xavi i la Natalia se'n van, jo vaig més tranquil i em qudo amb el company que ens acompanya. La pujada puja ben dreta en alguna part del tram però amb els bastons vaig fent be...però se'm fa llargueta...paciència...quan ja m'estava trinxant els bessons arribem a d'alt. Aprofito per beure aigua i deleitar-me de les vistes de les cingleres. Segueixo endavant, continuo entremig d'aquest paissatge de conte de fades, amb baixades brutals molt corribles i amb algunes pujades durilles fins arribar a Alsamora.   

Arribo a l'avituallament amb una gana brutal, necessito algo sòlid, aprofito per menjar pà amb tomàquet amb embotit, cocacola...en aqui començo a plantejar-me si continuar amb la ultra o cambiar-me a la marató al Col d'Ares, que és on se separen les dues curses, ja que sabent el que em queda em faig a la idea de que o vaig a per aquesta ultra o cambio per poder assegurar-me arribar fisicament en condicions per poder córrer amb garanties la UT Comtes d'Erill que serà dura de collons. El que tinc clarissim és que amb la tralla de kms que arrossego aquest any no podré acabar les dues ni de conya. Seny Jordi, tingues seny...al final acabo decidint que pendré la decisió al coll.

Sortint d'Alsamora m'agafa un run-run a l'estòmac i haig de parar darrera d'uns matolls per enviar un fax, en aquest precís moment decideixo que li posaré seny a l'assunto i em cambiaré a la marató per estar a tope per la ultra del Pont de Suert. Ara ve una pujada de 7km i 750+ amb un solaco maco, són les 14h de la tarda...picarà!. Al poquet de començar a pujar em trobo amb un grupet de Vilafranca, no conec a cap d'aquests nois, tenim amics en comú però poc més. Els deixo i segueixo pujant, ara ja arribo a un tram tapat per arbres, sort, farà que el sol ens dongui una treva...em trobo amb un grupet de corredors de la zona, el Josep, l'Antoni i el Jaume, quin trio més ben parit, em quedo amb ells ja que portem un ritme semblant i em trobo molt còmode amb ells...passem un tram de carretera i agafem un camí que segueix pujant, l'últim esforç, quan més se'ns fa pesada la pujada arribem a d'alt del coll. Avituallament, control, i informo als voluntaris que em cambio de distància.

Seguim el grupet cap a Àger, ens queden 8km i 900-, podem veure el poble abaix de tot. Fem 3km d'asfalt super pesats i connectem amb un camí molt pedregós que va serpentejant, es tracte d'un tram molt tècnic on s'ha de vigilar de no espinyar-se, molt guapo per cert. Quan arribem al final d'aquest camí de baixada connectem amb un tram de pista d'uns 2km que ens porta al poble. Creuem la linia d'arribada amb 7:56:54, un temps mega discret però com a entreno per la ultra de la setmana següent és fantàstic. Tot i així em queda un mal gust de boca perque si m'hagués proposat fer la marató des del principi els ritmes i el crono haguessin cambiat molt, però per altra part estic content d'haver passat un bon dia amb bona companyia i gaudint d'un recorregut molt guapo.
Cursa molt recomenable en un entorn espectacular, el recorregut de luxe, la organització i els voluntaris atents amb tot, li han posat cor i moltes ganes. Per ser la primera edició no s'els pot demanar més. Si feu la ultra tot es multiplica per dos, guapissima!, i us puc assegurar que és dura de collons amb els seus 105km i 5000+.