UT Comtes d'Erill

Dissabte 12 d'octubre de 2013
El Pont de Suert (Alta Ribagorça)
82km - 5000+ - 15:45:10

Les primeres edicions d'una cursa sempre crean incertesa, no saps per on et sortirà l'organització, ja que organitzar un event de tal magnitut com una ultra trail ha de ser complicat, però tenia la sensació que aquesta seria una ultra collonuda, seguint la seva pàgina de facebook es podia veure que aquesta gent muntaven aquesta animalada amb totes les ganes i il.lusió del món. Em feia molta il.lusió córrer-la, ja que no coneixia la Vall de Boí i a mi la alta muntanya em fascina i és en el terreny on em trobo més còmode. I cal dir que el perfil del recorregut, amb aquestes curves tan ben parides em fotia ben 'calent'.

Sortim del Pont de Suert tocades les 8, fot rasca però només sortir del poble agafem un seguit de corriols ben macos i ràpids que van seguint el riu i ens fan entrar ràpidament en calor. En aquests primers kms vaig amb la companyia de l'Albert i l'Oriol, el gran tàndem i grans companys de l'equip Ultra Lleida. Encara que em trobo be de pota estic fred i no acabo de trobar el 'cop de pedal'...calma Yak que això és llarg i hi ha temps per tot. Passat el primer avituallament a Llesp, agafem un tram de pista de baixada per després agafar un altre serie de corriols ben parits. Els meus dos companys s'escapen i decideixo anar al meu rotllo, cada cop em vaig sentint més bé i vaig seguint així fins a Barruera (km 14).

En aqui comença el festival, el moment que esperava, sino afino en aquest pepino ho porto clar, ja només sortir del poble i enfilar cap amunt començo a sentir-me finet, deu ser el paissatge cada cop més alpí i el seu desnivell de 800+ que m'està fotent les piles. No puc evitar mirar enrere per observar durant uns segons les vistes i paissatge espectaculars. Un cop a d'alt, la baixada la faig 'a muerte', se'm dona be baixar, he millorat molt en aquest sentit. La baixada és força dreta al principi per després conforme anem perdent alçada és torna pedregosa i técnica. Un cop abaix, avituallament liquid que el faig fugaç i enfilo tot solet cap a Taüll, ja he trobat el 'cop de pedal', ara tan sols és tracta de disfrutar com un cotxino. El tram fins a Taüll és molt maco també, amb uns corriols ben macos amb un paissatge de bosc frondós en alguns trams màgic. Arribada al poble, avituallament sòlid, sandwitch al canto i cap al gran pepino.

La pujada al Corronco és de 1000+ en 10km, en el primer tram, la pujadeta va fent, per més endavant anar-se'n empinant més i més, com mola!, miri per on miri se'm cau la baba amb tanta bellesa de paissatge, quan arribo a la primera part de la pujada m'haig d'aturar per treure l'iphone i fer fotos, amb el dia tan espectacular i descobert que fot s'ha d'aprofitar per inmortalitzar aquests moments....després d'un trosset planer fem baixadeta curta fins a Ginebrell on faig avituallament fugaç i endavant. Tram de pista pastós al canto per després enfilar la pujada al coll previ al Corronco, bon pepino empinat però preciós!!!!. Arribo a d'alt amb un somriure d'orella a orella, faig la cresta i corono cim, quines vistes més espectaculars!, en aqui em paro uns minutets a txalar de les vistes i fer xerrera amb els voluntaris, ben parits els tius.

Ara bé el tram complicat de baixada, 1250- en 7'7km de pura adrenalina, la primera part és força dreta i tècnica, haig de vigilar de no espinyar-me i traçar be però ho tinc per mà dels meus entrenos d'alta muntanya pel Ripollés i baixo cagant llets i sense por...uuueeee, quina descàrrega d'adrenalina, quin disfrute!. Arribo a l'avituallament de Sant Salvador enxufadissim. El faig fugaç aquest també i segueixo cagant llets, em trobo fort.

Tramet d'asfalt i pista pastós d'uns 3-4km que els faig amb brillo per tal de treure-me'ls de sobre. Al agafar camí altre cop aquest ja és tot pedregós i durillo, tram de pujadeta que se'm fa feixuc per després baixar per un corriol força técnic i pedregós i pujadeta feixuga altra cop, s'acosta la nit...arribo a Peranera un xic castigat, però uns gots de caldo i un petit descans em foten les piles.

De Peranera a Viu són uns 10km relativament força planers amb molta pista, tramet ràpid que faig ja de nit bona part d'ells acompanyat de dos nois que fan tàndem, quasi no creuem paraules, ells a la seva i jo a la meva...la qüestió és córrer amb brillo per treure'm els kms de sobre...en aqui arriba la gran putada de la nit, les marques no són reflectants i en un tram em perdo, cagun!, em foto histèric i nerviós, perdo 10 minuts ben bons fins que aconsegueixo córrer a saco cap enrere i trobar el camí. Més endavant, ja en un camí de molta pedra em torna a passar el mateix, em foto dels nervis i de mala llet, per sort aquesta vegada aconsegueixo trobar ràpid el camí. Amb tanta adrenalina i nervis arribo a Viu enxufat. Avituallament ràpid, ja no puc menjar més, estic fins els ous de bimbos amb nutella però em passen una cerveseta fresqueta que em fa feliç...Gràcies!.

Surto de Viu amb el Carles Franquesa (a dia d'avui ja és nou company cremapota a qui aprecio) i un altre noi que va enrampat desde Barruera! uff! quins ous, ole el tiu!!. Última pujada de 300+ que és fan molt bé i la gran baixada, 8km força pedregosos i força tècnica en alguna part on em desmarco dels meus companys i la faig cagant osties. Arribo a la Font de la Mena, un got d'aigua i faig els últims 4km de puja-baixa molt enxufat. Arribo al Pont de Suert fort, amb unes sensacions bonissimes, l'últim tramet fins a meta el faig amb un somriure d'orella a orella...com he disfrutat! ooohhh!!! de les curses que més he gaudit i que millor m'he trobat.