Marató de Sant Llorenç Savall

Diumenge 27 d'octubre de 2013
Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental)
42km - 1831+ - 6:05:51

Aquesta marató m'arribava en el pitjor moment de la temporada, i si haig de ser sincer no en tenia cap ganes de fer-la ja que en tres setmanes havia corregut la Marató del Montsec i la UT Comtes d'Erill i sumat a totes les animalades que portava acumulades em sentia buit fisicament i saturat mentalment. Però ja que tenia la inscripció pagada i en una setmana acabava la temporada em vaig animar a fer-la.

Sortida ràpida i tothom va cagant llets, just sortir del poble ja ens ve tram de pista que serà la tònica pràcticament durant els 16 primers quilòmetres. Durant aquests 16 em limito a posar el 'molinillo' i córrer amb pilot automàtic. Tot i així em noto amb les potes que em fan mal i ja puc intuïr que avui ho passaré malament i els 42km se'm faràn eterns, tot i així penso en positiu perque puc córrer. A partir del km 16 comença la cosa a pujar, pujar caminant ho puc fer be però llàstima que aquest primer 'repetxó' és curtet i altre cop tornem a córrer, tot i així les vistes en aqui són brutals. Fins a l'avituallaemt de Coll de Grua començo a tenir mal de panxa, merda! ja només em faltava això. Quan arribo a l'avituallament em paro a enviar un 'fax'.....i altre cop a córrer! i per afegir la calor fa acte de presència. Quan arribo a l'encreuament de més amunt de Can Robert que porta a la Mola em sento ben enganxat de pota....comença la pujada de debó a la Mola, un xic més amunt servidor i tres companys agafem un camí que no ens porta a res. O sigui, un cabronàs s'ha dedicat a cambiar les cintes per fer-nos desviar cap al no res. Per sort o intuició rectifiquem ràpidament i tornem enrere on ens trobem un grupet de deu companys més que també han seguit el mateix camí que nosaltres. Tornem al camí bo, la pujada dels Monjos se'm fot una calamitat, les potes no tiren, i la calor m'està trinxant, haig de tirar de cap. Quan tinc l'ermita de St Llorenç a tocar respiro aliviat i veig el cel, arribo a la Mola ben pàjaro, a l'avituallament bec força liquid i surto ràpid ja que si em paro encara m'hi quedaré. D'aqui fins a Coll d'Eres corro relativament a gust, he ressucitat i això m'anima molt. Aquest és un tram força pedregós, ràpid i amb algún puja-baixa, a falta d'un km per arribar a l'avituallament em sento enganxat altra cop, arribo a Coll d'Eres salvat per la campana.

Avituallament fugaç, surto cagant llets cap avall sabedor que la baixada al Marquet de les Roques és de les meves, tècnica, dura i amb pedra. I de baixar si que puc avui. Aquesta baixada se'm fa molt agradable i la disfruto molt. Un cop avall més pista, més kms corrent amb les potes enganxades. Pujant a Era Ventosa connecto amb un grup gran de corredors, la pujada es fa dura però jo em sento aliviat perque aquestes pujades són lo meu. Em sorprén veure tanta gent amb sobrecargues i amb rampes. Un cop a d'alt petita baixadeta, avituallament, i la pujadeta al Castell de la Pera, la calor ens trinxa a tots. Ja només falten 8kms. La primera baixada fins a l'avituallament liquid de més avall és dreta i les cames em foten mal. Fins a la Muntada molta pista de baixada que la faig amb "molinillo". 

Sortint de l'últim avituallament, ja només queden 4km, ja s'acaba el suplici!, petita pujadeta de res, més pista i baixada final a Sant Llorenç.
D'aquesta cursa m'emporto una gran lliçó, no s'ha de subestimar mai els 42km, jo em pensava que era una cursa fàcil i res de res, és molt ràpida i punyetera, i sino dossifiques a la segona meitat ho pots pagar car. En quan a l'organització per mi va ser perfecte, molts avituallaments i molt ben marcada. I com no, córrer pel Parc de Sant Llorenç del Munt i l'Obac és una passada.