dimarts, 26 d’abril del 2011

Marató de muntanya de La Fageda

Diumenge 17 d'Abril de 2011
La Sènia (Montsià)
42KM - 2220+ - 5:40:12



Continuant amb el meu 'tour de force' particular per la muntanya, havia arribat el moment de tornar als 42km i que millor retorn que fer-ho al circuit de curses de les terres de l'Ebre. Em feia especial il.lusió fer aquesta cursa per donar-me el gust de còrrer a Els Ports, per la seva duresa i perque la ultima marató que vaig fer va ser la d'Ardenya al mes de desembre.
Les bones sensacions que tenia al arribar s'esfumen per culpa de que em dono compta que m'he deixat el bendatge a casa i pateixo pel turmell de la pota dreta. Estic cagadet i se'm passa pel cap amb la possibilitat de que no la pugui acabar...intento treurem aquest pensament del cap i pensar en coses positives.
A les 7'30 donen la sortida, com sempre començo a darrera tranquilament, en una marató hi ha temps de sobra per tot. Una apretada al principi és pot pagar car més endavant. Després d'uns primers km per escalfar pota ens adentrem al Parc Natural d'Els Ports. Les pujades que em vaig trobant no són especialment dures però això sí, molt de roca...i tal com tinc la pota esquerre em perjudica força. Vaig fent, seguint sent molt conservador i disfrutant del paissatge.



De moment cap molestia al turmell...al Km 18 vé un corriol de baixada molt xulo! i començo a notar que el turmell em comença a fer el tonto, pensó "merda! queda més de la meitat i no la podré acabar", la paraula fracàs comença a planejar pel meu cap. Decideixo continuar tirant, total no em fa mal sino que només noto una petita molestia. M'enxufo l'Ipod i em concentro amb el que va venint per davant...A partir del km 20 una petit tram de pista per poder rodar i relaxar les potes i seguidament ve el tram més durillo que va de la Font del Teix al PR...amb alguna pujada ajudat amb corda i alguns corriols que em fan apretar el cul...al cim del TR una miqueta de pista i seguidament camí de tornada de 17km de de pedra, baixades tècniques, pujades amb poc desnivell i anant recuperant posicions...cal dir que durant 14km em sento pletoric i amb molta força. No m'he sentit mai tan bé corrent en cap cursa com en aquests km. El turmell ja no em molesta.



En el km 35 noto els primers simptomes de cansament i també que se'm començen a enganxar les potes. Més endavant, al 38 sento que m'estic quedant sense gas. Llavors per sort em trobo amb el Pau Gimeno, corredor local de La Sènia, que conec in situ. Anem parlant, això m'ajuda a no pensar que m'estic quedant sense energia i m'anima. Al 39 ens ve pista i un pèl més endavant pista asfaltada. Anem junts fins a l'arribada junt amb un parell de corredors que s'ens afegeixen a l'ultim km.
Marató molt maca, content del meu retorn en la distància i amb bones sensacions per les pròximes curses. Cal dir que un 10 a l'organització en tot. Els avituallaments ben col.locats, nombrosos i ven proveïts.  Genial l'esmorzar i la botifarrada final.





diumenge, 17 d’abril del 2011

Cursa de muntanya Alta Segarra

Diumenge 10 d'Abril de 2011
Sanaüja (La Segarra)
24KM - 1200+ - 3:23:15




Una setmana més tard del meu estreno a La Pobla de Massaluca després d'haver superat la lesió, continuava la meva preparació d'acumular kms i bones sensacions de cara a assolir amb garanties els reptes que m'he plantejat de cara a la temporada que acabo d'encetar.
Personalment, la Cursa de l'Alta Segarra és una de les curses més maques que he corregut fins a dia d'avui. 24km ven complets, amb corriols a dojo, pujades i baixades constants i  molt trencacames. Recorregut exigent i amb molt poca pista forestal. Sanaüja és la població on s'organitza aquesta bonica cursa que enguany assolia la seva cinquena edició.
Aquesta vegada m'acompanyaven el Millagui i el Tigre, amics i companys de fatigues. A la sortida ens vam trobar amb dos companys, els germans Víctor i Pepe Valderrama, dues besties pardes de Vilafranca i Sant Sadurní d'Anoia respectivament.




A les 9 donaven la sortida, el Millagui com sempre només el veiem a la sortida i a l'arribada. El Tigre i jo començem junts i portem un ritme molt suau, ja hi haurà temps i kms per apretar. Després de sortir del poble enfilem corriol amunt pel camí de Ribelles que porta fins al imponent castell. Cal remarcar que al km2 es forma un tap que ens obliga a la gran majoria de corredors a desfilar en fila india fins a l'esmentat castell. Això ens va fer perdre molt de temps. Al cap de poc el Tigre s'em escapa i s'envà. Jo no el puc seguir perque tinc almenys deu corredors per davant meu i m'és impossible avançar-los. Així que decideixo fer la meva cursa i anar fent.
Després d'arribar al castell, creuar el pati d'armes, passar el primer avituallament i uns quants puja i baixes força tècnics tornem a baixar direcció a Sanaüja on hi ha el primer pas per linia d'arribada.
Sortint del poble enfilo la costa de la Canaleta, on m'incorporo a un grupet de corredors i pujem pel Llançol de l'Estamariu, un corriol de pujada estil tartera que pica i em fa apretar el cul. A partir d'aqui ja començo a recuperar posicions. Al arribar al cim la cursa segueix el seu puja i baixa constant entre el bosc. Aqui ens quedem un altra corredor i jo durant uns 8km.





Després d'un seguit de corriols de secans i travessar el riu em quedo sol fins arribar a Lloberola on a l'avituallament d'aquesta població m'incorporo amb un altre grupet de corredors que més tard i després d'uns quants corriols de pujar i baixar, el grupet s'estira. Després d'uns avançaments em torno a quedar sol. Al Km 22 el paissatge va planejant entre camps i horts, on a falta de 500m de l'arribada i per sorpresa meva, em trobo amb el Tigre. Junts arribarem a Sanaüja i creuarem la linia d'arribada agafadets de la mà (quina imatge jajaja).
Segona cursa de la temporada al sac, content del resultat i amb molt bones sensacions de cara als pròxims objectius.


dimarts, 5 d’abril del 2011

Cursa Serra de les Fites

Diumenge 3 d'abril de 2011
La Pobla de Massaluca (Terra Alta)
22'1km - 728+ - 2h 04'


[logoserra.jpg]


Després de tres mesos sense participar en cap cursa, dos d'ells per culpa d'una lesió, tocava estrenar la temporada en una de les curses de muntanya del circuit de les terres de l'Ebre. La cursa de de la Serra de les Fites va ser la prova escollida per començar a rodar i recuperar sensacions perdudes. Poques vegades recordo haver tingut tantes ganes, il.lusió i motivació per participar en una cursa. No importava el llarg desplaçament fins a la Pobla de Massaluca (Terra Alta), jo només tenia ganes de retrobar-me amb la muntanya i còrrer!, de sentir la adrelanina que comporten les curses...sentir l'alè del corredor que tens darrera i anar a la caça del que tens davant (sempre que es pugui és clar).
Sense ser dura, era la cursa perfecte per posar a prova la maquinaria després d'haver superat els meus problemes amb el tensor de la fascia lata i la tendinitis de la "pata de ganso" de la cama esquerra.
A les 9'50 ja estic a la sortida, començo a sentir sensacions que ja tenia perdudes. Sento el neguit previ al tret de sortida, l'adrenalina...tot i així estic força relaxat. No hi ha pressió, l'objectiu és disfrutar del recorregut i arribar a la meta. És el meu dia, és el meu retorn a la muntanya!.
L'speaker dona la conta enrera, 10-9-8-7...1 comença la cursa i la temporada per a mi. Com sempre començo a darrera, ja hi haurà temps i kms per apretar i recuperar. Després de sortir del poble començem a introduir-nos per camins o més ven dit i per sorpresa meva per pista, això si, amb força pedra...jo sóc al.lergic a la pista...però que hi farem. Van passant els primers kms, tots ells en pla i baixada, i començo a sentir-me molt bé, quan de temps sense sentir-me així!.




Al km 5 començo a recuperar posicions,  l'estrategia conservadora comença a donar els seus fruits, això em dona una empenta brutal per continuar, conforme vaig recuperant posicions la meva confiança va creixent. Començo a pujar el ritme. Al arribar al km 10 i després del segón avituallament, la meva decepció envers a la cursa augmenta, continua sent plana i amb pista amb pedres...cagun!!! ja m'estic ratllant...a partir del 11 la cosa ja és comença a animar, un corriol de baixada dels guapos, això ja m'agrada més, comença la festa!, m'animo!. Vaig llençat, fort i a tope. Després del corriol vé la primera pujada diguem-ne una mica maca. Pujant al trote torno a recuperar més posicions. El recorregut ara si que m'agrada...pujades, baixades, corriol amunt, corriol avall, una mica de pla...apretant el cul quan toca. Al passar el avituallament del km 15 noto els primers simptomes de cansament, començo a pensar que possiblement pagui car el ritme que he dut i que agafi "una pájara". Fa cosa de tres setmanes m'anava arrossegant pels camins planers del costat de casa. He forçat? potser sí, però finalment em dic a mi mateix que és igual, que si m'agafa el baixón doncs afluixo i punto...estic disfrutant! val la pena jugar-se-la i procuro seguir amb el bon ritme que porto.



Més endavant ja m'ajunto amb un grup de corredors que van a un ritme semblant al meu. Noto que les meves forçes disminueixen però jo "erre que erre" continuo foten-li canya. No paro de repetir-me que fins que no em quedin forçes no afluixo. Seguidament, em trobo amb un corriol de baixada bestial, el terreny és pols total i amb un petit canal pel mig, tinc tres persones al davant, s'aixeca molta pols, no veig res! en prou feines puc sortejar les escletxes que em vaig trobant. Vaig tant follat que em veig a terra, impossible frenar, la baixada és empinada, vaig agafant-me a les branques que trobo per conseguir frenar una mica però m'és impossible, cada cop veig menys, tot és polseguera. Aguanto de peu com puc. De cop i volta em trobo de morros amb el tiu que tinc davant, ara si em veig a terra! (i a ell també) però...ell deu haver sentit el meu alè al seu clatell i s'aparta...sino m'el menjo, no podia esquivar-lo. Al arribar abaix sento un alivi bestial i agafo aire...uuuffff!!!!, continuo.
Seguidament una pujada, aqui si que ja em noto "pajaru", començo a semitrotar...tot i així els meus companys de grup van igual o pitjor que jo. Continuo tirant i passant. Ens quedem jo i un altre corredor que en la baixada seguent es queda enrere. Ultim avituallament, menjo una mica i agafo forçes. Em sento buit d'energia, em diuen que queden tres km, seguidament pujada al canto, la pujo al trote 'patillero', ja avisto el poble. La calor també ja em comença a passar factura. S'em fan eterns aquests ultims kms. Jo "erre que erre", fins l'extenuació! m'ajunto amb dos corredors que junts arribarem junts fins al final...a l'entrada del poble la gent ens anima, això sempre dona un plus de força... Ultima recta, sprint final...a fondu! i arribada!. Miro el temps...2h 4m, no està gens malament tenint en compte tot el que he hagut de passar aquests ultims mesos. Molt content d'haver-ho donat tot, d'haver-me buidat completament. Al acabar ens espera un bon avituallament final de pm! en forma de tot tipus de begudes isotòniques, aigua, coles, cerveses...assortit de coques i pastes casolanes, la clàssica butifarra (negra i blanca) amb pà amb tomàquet i amb l'excel.lent oli d'aquelles terres...
Cal remarcar l'amabilitat de la gent de la Pobla de Massaluca  i la excel.lent organització de la cursa...s'ho van currar, no ens va faltar absolutament de res. Circuit perfectament senyalitzat i amb bons avituallaments.
En el pla personal estic molt content de la cursa que vaig fer...i sobretot de recuperar les bones sensacions...gran inici de temporada i retorn a les curses...la setmana que vé més!.