Sallent (Bages)
22 km - 738+ - 2:14:00
Sortim a les 10 del Parc Pere Sallés, sóm uns 200 corredors amb moltes de gaudir d'una gran jornada i passar-ho bé. Ja només sortir em dono conta que tots o la gran majoria sortim sense la destral a la mà, al ser una cursa no competitiva la gent s'ho pren d'una altra manera. En el meu cas jo vaig en plan d'agafar ritme, kms i desnivell de cara a la marató de la Vall del Congost i sobretot de gaudir del recorregut que pel que tinc entés és quasi tot corriol d'aquell que ens agrada tant i 0% asfalt.
Només sortir del parc ja ens trobem la primera pujadeta, i ja començo a notar que els isquios i els bessons em cremen, m'ho prenc amb calma ja que sóc conscient que avui no és el dia per apretar pota, els 180kms de bike del dia anterior i la falta de muntanya em poden passar factura. A partir del primer km la cosa ja baixa, cosa que les meves potes ho agraeixen, la cursa ja es comença a estirar, jo estic en un grupet de cinc corredors. Al km 3 trobem el primer avituallament, que és liquid. En aqui em trobo amb el Raul Koala i demés koalas, se'm fa tan estrany trobar-me'ls només començar que ja dono per fet que ja s'han menjat 21kms i van a per la marató...quins cracks!. En aquest avituallament aprofito per beure una mica d'isotònic. Sortint d'aqui ja agafem el primer corriol d'aquests xulos i com no, de pujada i pel que puc observar puja que dona gust jeje. Vaig pujant però a diferència del principi de la cursa ja em començo a enxufar...és inevitable! em vé la vena competitiva jeje...seguim pujant fins al km 5 i cada cop em sento millor i em vaig calentant, a partir d'aqui la cosa és torna trencacames per un corriol d'aquells estrets que costa avançar amb una baixadeta xula que ràpidament es torna una pujada d'aquelles que fan cremar més i més les meves potes, tot i així estic disfrutant com un "cotxino".
Al arribar al km 7 em trobo amb el segón avituallament on aprofito per menjar una mica de fruita i beure isotònic. Sortint d'aqui agafo un baixada on poc després haig de fer una parada técnica per buidar bufeta...em passen alguns corredors mentres estic parat...els haig d'atrapar!, començo a accelerar i baixo a tot drap, ni conservadurisme, ni mentalitat d'entrenillo ni osties jeje. Al cap de no res ja ens trobem amb un bon pepino, pepinaco! pel que veig veient és curt però amb força desnivell, conforme vaig pujant em crema tot: isquios, bessons i quàdriceps però no afluixo el pas, en aquest punt sé que no afluixaré, les bones sensacions que tinc, sobretot mentals, i les ganes de trail running després d'algun temps bé s'ho valen. Al arribar a d'alt agafem un corriol de baixada, molt ben parit que ens porta al km 10. Al arribar abaix ja em començo a notar una mica fatigat però estic disfrutant molt. Un km més endavant ens vé una pujada, cada cop estic més cansat, però vaig aguantant com puc, tinc ganes d'avituallament! necessito agafar forçes, una mica més endavant ja el puc veure, menys mal, el necessito com l'aigua...al arribar m'hidrato a base d'aigua i isotònic, però no l'isotònic d'abans ja que em diuen que aquell isotònic morat era ni més ni menys que sangria rebaixada!!! jajajaja ja deia jo que tenia un gust diferent.
.JPG)
Hem torno a trobar bé, encara que les potes no deixen de cremar aquest avituallament m'ha posat les piles i el sol fet de córrer amb més gent ja és suficient per apretar el cul i seguir en plan competitiu...Ara em trobo amb un puja-baixa que després es torna en baixada, en aqui ja puc divisar a un corredor que fa uns kms que intento atrapar i no hi habia manera, i continuo sense poder-ho fer. Vaig a tope baixant, és tracta d'un cami ample ideal per adelantar però res de res. Al km 16 arribo a un avituallament i veig al corredor d'abans, em paro, bec un got d'aigua i a fondu cap avall. És la unica manera d'avançar-lo jeje, també veig que podré aguantar els 5 kms que manquen. Acabo de baixar i com no, un corriol de pujada! i aquesta vegada les cames em cremen moltissim, les sento molt fluixes i en aqui ja em passa pel cap que potser m'he passat amb el ritme i hauré d'acabar caminant i patint més del que tocava. Tot i així avanço a dos runners en aquesta pujada i això em dona moral, després d'una petita baixada on avanço a dos més arribo a una pista, el garmin em marca km 20, en teoria en queda un però no té pinta d'acabar-se la cursa. Les meves forçes van justissimes i les potes em fan mal. Començo a tirar de coco com altres vegades...per sort una miqueta més endavant el cami és torna baixada amb una mica de pedra...uufff!!! menys mal! només estic dessitjant que no vingui cap pujada perque sino segur que m'hi quedo. Aquesta baixada la agraeixen les meves potes, fa que el dolor sigui soportable. Una mica més endavant em trobo amb un corriolet que puja una miqueta, ufff! les potes tornen a cremar, sento que com no s'acabi aviat la cursa ho tinc fotut per acabar-la dignament, però tot just em ve aquest pensament al cap puc veure que la cosa baixa en forma d'escales i puc divisar entre els arbres el parc des d'on hem començat. Al veure tot això em vé un subidón tan bestia que durant la baixadeta ja trec la destral i avanço al grupet que tenia davant i arribo a l'arribada amb un somriure d'orella a orella i més feliç que un tornavis.
Des d'aquestes linies vull felicitar als organitzadors i voluntaris de la cursa, s'ho han currat mot, un deu pels avituallaments, ben provistos i posicionats i el recorregut molt xulo i dur de collons. Si no fos perque no duiem dorsals era una cursa com totes les que paguem. La butifarrada popular final realment brutal...i tot sigui dit aquesta cursa ens va costar 0 EUROS!!!!!...visca les curses pirates!.
