Cursa del Pastisset

Diumenge 26 de gener de 2014
Benifallet (Baix Ebre)
25km - 1400+ - 3:18:51

El primer cop que em van parlar d'aquesta maravella de cursa va ser el meu amic Juanra fent un entreno de bicicleta de carretera tot just quan em preparava per l'Ironcat, recordo que em va dir: 'Jordi, ésta es de las tuyas, durilla como a ti te gusta, la tienes que hacer algún dia'...d'això fa dos anys ja, i des de llavors la he tingut entre cella i cella. Aquest any, per fi, havia arribat el moment de fer-la.

Sortida ràpida, com sempre en aquest  tipus de distància, donen el tret de sortida en el moment que menys me l'espero, al final ni breafing ni res, els primers cent metres em sento amb les potes encarcarades però amb el ritme que crec que s'anirà ja s'escalfaràn ràpid ja.

Els primers kms són poc ascendents, força tècnics, pujant i baixant blocs de roca i demés terreny pedregós. En aqui vaig aprofitant per anar avançant al màxim de companys. Al arribar al primer avituallament situat al km 4'5, una mica d'aigua i surto cagant llets per aprofitar a seguir avançant a més gent.

A partir d'aqui la cosa ja va pujant de desnivell amb més consistència, amb algún tramet de pista per enllaçar i corriols ben parits i ràpids, com que em vaig trobant be, vaig avançant a més companys...com sempre he començat massa enrera...aquesta és una cosa a millorar en les seguents curses curtes. Quan arribo a l'avituallament de Mas de Monclús al km 9, també aquest el faig fugaç.

A partir d'aqui la cosa ja va pujant en serio, entrem a la Serra de Cardó, o això crec, amb els seus paissatges i vistes espectaculars, rotllo els Ports...babejo de plaer, m'encanten aquestes serres de l'Ebre...i el terreny cada cop es torna més rocós i pedregós...i ben dret!. Fins a la Creu de Santos, sostre de la cursa, són tres kms de pujada fent el cabra i saltironejant entre roques i pedrots, suportant una ventolera bèstia i freda, tot dur de collons de mico, i les baixadetes són ben perilloses, tant que veig a un parell de companys espinyant-se davant meu i quedar-se ben plegats i ensangonats a terra. aquest tram s'hem fa molt estreressant ja que si caus ets 'pell' i pot ser que s'acabi la cursa i estiguis 'out' unes setmanetes.

Arribo a la Creu de Santos sota una vent que em deixa glaçat, però amb les potes fines. Després d'aqui entrem a dins d'un bosc i passem per una serie de corriols de baixada ben parits i ràpids, en aqui vaig a ganivet!, però el company que tinc davant no el puc atrapar i la noia de la UEC que tinc darrera m'està ensenyant les dents, i jo...apretant les dents i a la vegada disfrutant de plaer.

Després d'aquests 4km placenters i ben parits arribo a l'avituallament del Balneari que el faig en 30 segons, temps a beure'm dos gots d'isotònic. No es pot perdre temps 'que me acechan' per darrera.

Tramet de pista i altre corriol, aquest ja més pedregós que l'anterior. Baixadeta a saco, per després entrar a una serie de puja-baixes trencacames, que els faig amb cadència, res de caminar. Arribo altre cop a l'avituallament del Mas de Monclús força cansat, en aqui em menjo una barreta i bec força liquid. Surto, corriolillo pedregós en el qual m'avançen el grupet de sis que em perseguien i jo, que em noto de baixón  em quedo a roda d'ells. Els últims 5km més de lo mateix, corriols ben parits, amb el seu punt justet de tècnics i força pedra amb algún tramet pistero d'enllaç molt petitet. Jo em quedo darrera del Rafa i del Dídac i quan més cansadet em sento ja puc veure Benifallet sota meu i llavors penso...la birra! jajaja, això m'anima a fer un esprint ben parit a cop de destral a la última recte i arribar amb un somriure d'orella a orella.