UT les Fonts

14-15-16 de març de 2014
Xerta (Baix Ebre)
120km - 6000+ - 19:46:04

La Ultra Trail de les Fonts de Xerta era la primera ultra 'oficial' en el meu calendari d'enguany, és una cita obligada pel seu curiós format per etapes, per la seva excel.lent organització i sobretot per la bellesa i a la vegada duresa del seu exigent recorregut.

Etapa 1: La Nocturneta (23km-350+)

Després de la recollida de pitralls, de comprobar el material i petar la xerrada amb tots els amics i coneguts que em vaig trobant em dirigeixo a la sortida, els moments previs al 'pistoletasso' de sortida se'm fan molt estranys, la ultra de Xerta és una cursa molt bonica i tinc moltes ganes de disfrutar-la però he passat una mala setmana amb un quiste a l'esquena que se m'ha infectat, i amb tots els medicaments que he hagut de pendre tinc la incertesa de com em podrà afectar durant tot el cap de setmana.

Entre aquests pensaments donen la sortida a les nou de la nit, ja al km1 tinc el primer imprevist, m'estic quedant sense llum al frontal, catxis! això em dona una inseguretat brutal i el cap em comença a anar a tres mil, ràpidament busco la sol.lució de posar-me darrera d'algú, vaig tirant, tramet de pista, un altre de corriol, la llum cada cop va afluixant...em vaig cagant amb mi i no paro de repetir-me que com pot ser, he cambiat les piles abans de sortir i no funcionin, eren noves? em falla el frontal? i no porto piles de recanvi!, seré aficionat!!! que ja comencem a tenir una experiència!.
El grup en el que vaig es va estirant fins el punt que em despenjo i vaig tirant de lluna plena perque no veig una merda!. La meva salvació és arribar a l'avituallament i que alguna ànima caritativa s'enrolli i em deixi unes piles...arribo a l'avituallament i un dels voluntaris em deixa el seu frontal, en aquell moment em sento emocionat: GRÀCIES COMPANY!!!. Segueixo ara sí amb una llum acollonat...arribat al km 11 em perdo en un tram pistero, bueno, ens perdem un grapat de corredors. Fem volta enrera fins agafar el corriol que tocava. Un parell de kms més i arribem a Aldover, aquest any hi ha menys caliu que l'any anterior...sortint del poble vaig una estona amb el Jordi i després amb una dona de la UEC Tortosa molt simpàtica...pista, asfalt, més pista fins arribar a Xerta amb la sorpresa d'haver baixat 19 minuts el meu temps de l'any passat.

Etapa 2: Trail de les Fonts (70km-4000+)

He passat una mala nit, l'estòmac m'ha donat pel sac i només he pogut dormir una hora i mitja...en fi, és el que hi ha.

Sortim a 6 del matí, avui toca la etapa reina i s'haurà de dosificar perque sino ets pell, és una etapa durissima i amb el dia clar que es preveu té pinta de que farà molta calor. El tram d'aproximació que li dic jo, el de la sèquia, que vé a ser els 10 primers kms els faig molt bé, és un tram molt agradable i ràpid. Arribo a Paüls bé, la panxa es comporta. Després de l'avituallament iniciem el primer dels quatre 'pepinos' per tram corriolero obert i molt pedregós amb unes vistes brutals. En aqui vaig amb un grupet entre els quals hi van el Jordi Garcia, el Josep Saumell, el Juanlu i el Francesc...la pujada, d'uns 600+ la faig bé, arribats a d'alt les vistes són obertes i espectaculars...tramet de baixada pistera fins a l'avituallament de la Refoia, des d'aqui connecto amb un corriol ben parit de baixada que el faig cagant llets fins connectar amb un altre de pujada que més endavant torna a baixar, per finalment enllaçar amb un tram de pista que porta a Prat de Comte. A l'avituallament em trobo amb el Bernat i l'Enric i amb ells surto en busca del segón pepino.

La pujada a Engrilló són vora 700+ en 7km, el primer tram puja suau, el Bernat en aqui es despenja i vaig darrera l'Enric, anem fent per dins el bosc, poc més endavant la meva panxa no pot més i m'haig d'aturar a enviar un fax, sol segueixo amunt, tram mega empinat que em costa un ou de pujar, em sento dèbil i marejat, passo pel tram aeri de grimpada ben maco de l'any anterior...sortim a camp obert, aquest any no farem la carena al Tossal, anirem per sota...baixada pedregosa al canto per després pujar per un corriol a camp obert fins a Engrilló, arribo 'apajarat'. En aqui em trobo amb la Pilar i el següent tram de baixada i demés puja baixes els faig amb ella i amb l'Adrià Carreras que m'el trobo més endavant...arribo al tram de baixada de 6km per corriols que porta a St Roc i que el faig quasi integrament amb l'Oriol Antolí. A l'avituallament em trobo altra cop amb l'Enric i amb ell continuo direcció l'Espina.

La pujada a l'Espina se'm fa llarga i durissima, la primera part es 'deixa' fer relativament per entre dins del bosc, però després ja comença a fer-se dreta, a mig camí l'estòmac torna a fer de les seves...més endavant em sento que les forçes m'abandonen i només vull que s'acabi aquest infern i arribar a la 'puta' Espina, quan ja se surt del bosc i les vistes s'obren em vé subidón i m'animo, poc després corono cim i baixo els 5'5 km fins a Alfara de Carles cagant llets i poseït pel dimoni, la baixada és brutal però no pots relaxar-te per res perque és tan tècnica i pedregosa que et pots fer molt de mal.

Arribats al poble no puc menjar res, qualsevol cosa que intenti menjar la vomitaré, així que bec aigua amb gas que és l'únic que m'entra i segueixo.

La quarta pujada la començo amb l'Oriol Antolí, el Jaume i el Francesc, però poc després haig de desistir de seguir-los perque em sento apajarat, ben marejat i sense res d'energia. Activo el mode 'cadàver', o sigui passet a passet, bastó a bastó i apollant tot el pes en aquests perque m'arrosseguin. No puc més i procuro no pensar en coses negatives, el coco em va a tres mil...tampoc podria abandonar perque estic al mig de la nada...entre aquests pensaments arribo al Coll de Paüls, això em dona molta motivació...segueixo...em va adelantant la gent...baixadeta trotant per recuperar...i altra pujada!...començo a arrossegant-me com un cuc...mil-i-un pensaments em ronden pel cap...em dic a mi mateix que si arribo al final del segón coll em llençaré a la baixada cagant llets en avall...en allà ho donaré tot...abans d'arribar al segón coll, m'aturo a enviar un altre fax i m'adelanten la Pilar i el Jordi Molist, faig el que resta de pujada amb ells...quan arriba la baixada em llenço com un dimoni cap avall. Els últims 10km els faig a lo màxim que puc, 7  d'ells a un ritme brutal tenint en compte que no m'aguantava de peus uns minuts abans...arribo a Xerta en 12:45 rebentat però amb un somriure amagat per l'esforç, perque el somriure d'orella a orella de pura felicitat us puc assegurar que el duïa per dins.

Etapa 3: Cursa de les Fonts (27km-1650+)

Aquesta nit si que he pogut dormir bé i d'una tirada, després de l'odissea d'ahir em sento molt motivat per acabar la feina.

A les 8 donen la sortida, els quatre primers kms són per calentar les cames ja que em noto un xic 'Robocop' però sé que quan es calentin començarem a tallar el bacallà. Fins a l'avituallament de les Coves anem per tram de pista i després corriolet. Passat l'avituallament comença una bona pujada rocosa amb alguna grimpadeta que altra. En allà em vaig trobant a varis amics i coneguts d'aquests dies. Iniciem una serie de puja-baixes corrioleros molt tècnics que fan les delicies. Arribo a la Font de la Perera amb el Xavi Ropi, Juanlu i l'Oriol Antolí. L'Oriol només sortir s'escapa i ens quedem els altres tres. Sortim de l'avituallament i iniciem una pujadeta que es deixa fer però a l'hora pica de mala manera, fa molta calor avui. Un parell de km més endavant arribem a la tartera que la cruem per després seguir amb un tram de petits puja-baixes fins a l'avituallament del 14. Una mica d'aigua i cap amunt, 4km i 400+ fins a la Cuscullosa que se'm fan molt bé, arribo a d'alt sense desgast, passo per la cresta i la baixada fins a la Font Nova vaig llença't, tot corriol sota un sol de justicia, vaig adelantant a gent fins a l'últim avituallament. 

Surto de Font Nova, faig el petit repechó amb dos nois i altra cop baixada cagant llets fins a la pista on connecto amb dos nois més. Fem el petit repechó de roca amb corda (o mogró, com li dic jo). Un parell de puja-baixes de nou...més pisteta i tram corriolero que em fa passar per una riera fins trobar una pista on em trobo al Bernat, amb ell em quedo ja que més o menys portem un ritme similar. Fem 5km per corriol i camí ampla trotant fins a la carretera. L'ultim km el fem al trote 'cotxinero' fins arribar a la linia arribada amb 4:33 i un somriure de pura felicitat.  

Agraïr la implicació d'en Karim i tots els seus voluntaris perque tot fos perfecte, un 12 a l'organització, m'he sentit tractat maravellosament. La Ultra de les Fonts ja és tot un referent en l'àmbit català i crec que ja en l'àmbit estatal. Gràcies per tot bona gent.