Cursa del Vent

Diumenge 25 de maig de 2014
Els Reguers (Baix Ebre)
22km - 1478+ - 3:14:32

Tenia moltes ganes de tornar a les mitjes maratons que amb tanta ultra trail sempre van bé per recuperar xispa, i les curses de les Terres de l'Ebre són les meves preferides per la seva duresa i recorregut tècnic. La Cursa del Vent l'esperava en candeletes ja que és corre per dins el Parc Natural de Els Ports i aquesta muntanya em té realment embruixat. L'afrontava en plan entrenament amb brillo, sabia que ni de broma podria donar el màxim de mi perque venint de la ultra de Coll de Nargó les potes estaven toves encara.

A les 9 donen la sortida, poc després agafem pista ample força planera i la gent va que se les pela, el ritme és alt com sempre en aquest tipus de proves, massa alt per mi ja que sóc de llarga distància i necessito uns quants kms per calentar pota. Les primeres sensacions no són bones però entre aquests pensaments negatius em trobo amb el primer pepino de la jornada, tipica pujada pedregosa 'made in Ports' de 300+ en 1'5km que se'm fa força agradable, tot i així la faig a mig gas perque encara estic fred. Al arribar a d'alt de la Bassa de Ganduls toca baixada tècnica ben parida que no la puc disfrutar com m'agradaria per la formació d'alguns taps ja que la cursa encara no s'ha estirat però tot i així vaig txalant brincant entre els senders de roca i pedra que tant m'agraden. 

Quan ja sento que tinc pota toca tramet de pista ample que inicialment el corro bé pero que després se'm va fent feixuc...creuem la carretera i agafo sender de pujada molt guapo que va fent voltes i que ens ha de portar al cim del Farrubio. I aquest sí que no se'm fa agradable, però entre que ja vaig recuperant pota i les vistes són guapes em vaig encigalant...vaig pujant fent revolts fins que arribo a un tram un xic planer on recupero l'alè i puc veure el cim davant meu, faig l'últim esforç fins arribar-hi. Passo control, avituallament, i ara toca anar cagant llets avall per corriol ben parit, primer baixa bé però per moments es torna dret, vaig adelantant a gent...em sento pletòric entre tanta pedra i roca, brincant com una cabra, flipant-me i gaudint de les vistes espectaculars que tinc al davant...extasí!!...ja estic a l'alçada de la Bassa de Ganduls altra cop, un petit revolt, entrebancada amb una pedra i ostia al cantó contra una roca! aaarrgghhh!! mal al quadricep esquerra, activo 'mode evaluació de danys' mentres renego i em cago amb tot, uff! quin mal, m'aixeco, el company que va darrera meu i ha vist l'ostiot està preocupat, li dic que tiri que estic bé (ni de broma), faig quatre passes i veig que puc seguir, apreto les dents...amb el pensament de que haig d'aprofitar que estic en calent segueixo cagant llets avall de nou...baixada tècnica dreta que la faig utilitzant la corda que han habilitat, guauuu quina passada!, i al passar aquest tram ve tartereta al canto, clavada de talons i darrapades 'racing' a tort i dret...uuueee!! quina delicia de tram!. Ara segueixo per sender fins arribar a un tram de pista que fa baixada i que el corro exufadissim fins a l'avituallament. 

Comença la pujada al Penyaflor, em fa cada cop més mal la cuixa però endavant les hatxes! 'que no estamos tan mal' jeje. Activo 'mode masell' que per alguna cosa sóc el Yak...la pujada és dreta i tècnica de collons amb algunes grimpadetes de res, vaig bé pujant encara que sento que cada cop em fa més mal la cuixa, tot i així en la meva ment 'no hay dolor!', patxim patxam afronto la última pujadeta amb un somriure, m'esperava que se'm faria més feixuc aquest cim (deu ser que estic curtit a Taga's i St Jeroni's). Tot i així tinc un grupet de sis corredors que sino m'espavilo em fotràn l'hatxasso. Arribo a d'alt amb la ment posada en la baixada...i com era d'esperar es tracta d'una baixada tècnica, dreteta al principi, amb alguns revolts i com sempre interactuant amb les pedres i roques...en fi, com a mi m'agrada.
Arribo a la pista pensant que claudicaré i que m'acabarà caçant el grupet que porto darrera, però vaig sol i el ritme és bó, catxis, ara que estic de puta mare i s'acaba la festa!. Arribo a l'últim avituallament i em diuen que em queden 2km, surto a per totes, tram de pista a un ritme bó que em sorprén a mi mateix, més endavant agafo un corriol xulo fins arribar a la carretera on puc veure l'arc d'arribada al fons, últims metres donant-ho tot i creuo la meta amb un somriure d'orella a orella.
Cursa dura i tècnica de collons tipica del Circuit de curses per muntanya de les Terres de l'Ebre, 100% recomenable, perfectament organitzada, ben marcada, amb avituallaments a doju i amb el dinar ben parit tipic d'aquestes curses.
Enhorabona a l'Elena Ferreres i el seu equip, us ho heu currat molt.