Vielle Aure (Midi-Pyrénnés)
164km - 10000+ - 43:38:22
El GRP era una de les curses més esperades en el meu calendari d'aquest any i la segona 100 milles després de la Ronda dels Cims, l'afrontava amb moltes ganes i il.lusió i les sensacions eren bonissimes després de trobar-me molt bé als Carros de Foc deu dies abans.
Són quarts de cinc de la matinada i ja estic a la sortida, em trobo molt tranquil i amb moltes ganes, aquest cop m'acompanya la Cristina i tenir-la al meu costat m'aporta molta calma i serenitat. Poc a poc van arribant corredors i aprofito per saludar i xerrar amb alguns d'ells com el Jordi Xaus, el Samuel Arroyo, la seva dona Lidia i la Quima Ciuraneta. Les previsions meteorològiques diuen que plourà el primer dia i que el dissabte farà bon temps, deu minuts abans de que donguin el tret de sortida comença a ploure amb ganes....sortim sota la pluja i entre el bullici de la gent, sóm uns 800 participants i fins on m'arriba la vista només puc veure corredors, igual que la de la Ronda dels Cims aquesta sortida la visc amb molta emoció i el cor em batega a mil.
Fins a St Lary-Soulan anem per la carretera i al arribar a aquesta població para de ploure i m'haig d'aturar a treurem el 'gore'. Enfilem la primera pujada per un corriol pedregós ben dret entre algún tramet de pista per enllaçar camins. Els priemers 1000+ de pujada el faig en pilot automàtic ja que encara vaig adormit. Al arribar a pistes, ja de dia em trobo a la Cristina cosa que fa que em desperti de cop. Un xic més endavant i en plena pujada per la pista d'esqui em trobo amb l'Albert Vilardell i l'Oriol Vila, amics de l'equip Ultra Lleida amb els que he compartit kms en algunes ultres. Em quedo amb ells ja que veig que porten un ritme similar al meu i ja ràpidament ens posem al dia ja que fa temps que no ens veiem. Entre la xerrameca i sense voler-ho arribem a d'alt el Col de Portet (2215) i des d'aqui fem baixada a tot drap per la pista fins a l'avituallament del restaurant de Merlans. Passem el control, menjem unes magdalenes i seguim la marxa per un camí fresadet entre prats amb vistes al Lac de Bastan i el refugi del mateix nom que tenim just a sota. El camí té tendència a anar pujant i va ben carregat de gent i tenim que anar aprofitant els pocs foradets que ens deixen per anar adelantant, anem així fins arribar al Col de Bastanet. Ara tot baixada entre caminets fresadets amb força pedra que no et deixa aixecar la vista, algún que altre puja-baixa, tot entre prats verds, llacs, preses i muntanyes amb molta tartera, tot super alpí, tot clavat al nostre Parc d'Aigüestortes. Arribant a Artigues ja podem veure a l'horitzó el Pic-du-Midi, el sostre de la proba...baixem per un corriol entre el bosc on ens queda un preciós salt d'aigua a l'esquerra i arribem al control d'Artigues. L'avituallament està a petar de corredors i acompanyants. Arribo tocat de l'estòmac i tinc que anar a enviar un 'fax' urgent. Un cop acabat vaig a trobar a l'Oriol que està amb la Marga i la Carme i junts tirem cap amunt on més endavant ens espera l'Albert.
Just sortir la cosa va dretissima, el camí està ben tou per la pluja anterior i poc després tornem a camp obert on ens acoplem amb l'Arbert, junts anem seguint per camí fresat entre prats, rius, amb el cel ben encapotat ja i vistes d'infart. Ens esperen 1700+ en 10km i ens ho haurem de prendre amb calma. Durant aquest tram sempre tenim el Pic-du-Midi al davant i conforme ens hi anem acostant impresiona més i més veure l'observatori d'alt d'aquell pic ben empinat...però impresiona més encara veure el telefèric. No se pas si m'agradaria pujar-hi...arribant al Col de Sencours (2378) ens cau la pluja i començo a tenir fred. Arribem al control, piquem algo i enfilem per pista ample la pujada al gran pepino, 3km 500+ entre la pluja i el fred, la última part de la pujada és ben dreta i se'm fa molt feixuga. Arribo a d'alt ben apajarat pel fred i l'esforç i trobar-me la Cristina em dona la vida, ella ha pujat amb la Marga i la Carme. L'Albert i l'Oriol ja baixen, fa tant de fred que no t'hi pots quedar en allà. Jo fitxo i torno amb la Cristina, tinc les mans i el cos gelats, li dic a la Cris que em posi els guants ja que no tinc tacte a les mans però ella no pot i m'acaba posant els seus guants que són més finets i fàcils de posar. Segueixo cap avall cagant llets desfent el camí de pujada fins a Sencours on m'esperen els meus companys dins la cabana. Em prenc uns caldos ben calents i seguim avall.
Ja portem 44km, i 'pajarón' de la pujada al pic apart i que l'estòmac em fa venir caguera em trobo força bé. Seguim per corriols que van fent puja i baixes amb vistes d'infart, ara el paissatge és molt semblant al circ que em trobo en el meu estimat Vallter i Concròs. Arribem a un pla on envio un fax i enfilem la pujada al Col de la Bonida, d'uns 100+ ben drets, arribem a d'alt on gaudim d'unes vistes al Lac d'Aouda, baixadeta pedregosa i enfangada fins arribar al peu del llac i d'allà pepinako dret de 160+ al Col d'Aoube, i des d'allà baixada amb més pedra i fang fins arribar a una vall, passem per dos llacs i altre pepinako de 300+ en 1'5km amb molt de fang que se'm fa força bé fins al Col de Bareilles, les vistes en aqui són brutals. Un cop a d'alt 9km tot de puja-baixes per camí fresat on podem veure les pistes d'Hautacam a l'horitzó. Arribem a l'estació d'esqui (km 60) sobre les 8 del vespre, l'avituallament està plè de gent però s'hi està força bé ja que anem tots els corredors estirats. L'estòmac torna a fer de les seves i envío un altre petit 'fax'.Sortim d'Hautacam direcció a Pierrefite primer per carretera, després enllaçem per pista, un xic més de carretera fins ellaçar amb un corriol ben parit però força enfangat, a mig camí ens hem de posar el frontal. Sóm un grup de quatre corredors i anem junts fins a Villelongue on un senyor ens diu que encara ens queden 3km. Creuem la carretera i pujem per un corriol megadret que ens duu a una pista i des d'allà a Pierrefitte (km 75) on trobem el pavelló i primera base de vida a petar de gent. Entre que ens cambiem de roba, menjem i reposem una mica ens hi estem una hora.
Sortim amb les piles ben carregades i força sencers, fins al Pic de Cabaliros tenim 1900+ i 16km de pujada. Quan comencem a pujar per la pista ens comença a ploure a doju, els camins estàn ben enfangats fins el punt que tinc algun que altre problema per pujar per que patino en alguna pujadeta. Conforme anem agafant alçada la boira comença a fer de les seves fins a tal punt que tenim problemes per veure les cintes i banderoles. Arribem al control de Pouy Droumide, que més que un control i avituallament sembla una 'rave', ens trobem una carpa amb música elèctrònica i petat de gent. Ens hi estem lo just per menjar alguna cosa i carregar liquids i sortim amb moltes ganes d'arribar al pic i menjar-nos el pepino. La pujada se'ns fa difícil per la pluja, el fang, el vent però sobretot per la boira que ens complica l'ascens, mentres anem agafant alçada tinc un fred que em cala fins el moll dels ossos. Activo el pilot automàtic i procuro no tenir pensaments negatius...la pujada cada cop es més dreta, sóm un bon grup de corredors tots en fila, arribem al cim sense adonar-nos i seguim avall sense aturar-nos, un cop més avall i resguardats del fred i el vent ens aturem per menjar una barreta i seguim per un corriol fresat molt enfangat i tècnic en aguns trams que ens porta fins a Cauterets.
El control de Cauterets (km 103) és un bar molt xulo ambientat amb música jazz, diarrees apart em trobo bé de potes, l'Oriol va cardadet de les plantes del peus i l'Albert a tope com sempre. Seguim la marxa, sóm un grupet de sis corredors i just començar a pujar per la pista se'ns fa de dia, ha estat una nit durissima però per fi ja ens la hem cruspit...fins a Col de Riou tenim un quilòmetre vertical, quasi tot per corriols, tots ben enfangats, xocolata pura. La primera part el camí va fent voltes per dins el bosc, conforme anem pujant m'està venint un son bestial, com al Coll de la Gallina a la Ronda dels Cims, em prenc un gel de taurina però no em fa efecte, vaig aguantant com puc però em costa mantenir-me de peu però quan ja veig el final de la pujada, o sigui el coll enfilo esperonat camp a través cap amunt. Un cop a d'alt baixada pistera fins a l'estació de Luz Ardiden, a mig camí ens trobem el Kali, un amic de l'Albert i l'Oriol que ens ha vingut a fer el seguiment i junts anem fins el punt de control que hi ha a les pistes. En allà ens espera la Cristina, la Carme i la Marga,,,quina alegria em fa veure-les després d'haver passat una nit de 'perros'. Després de pendre un caldo i un café sortim direcció a Esquieze Sère. Sortint de la pista d'esqui fem un corriol de baixada dret i enfangat que provoca que em foti un parell de pinyos sense cap conseqüència. Des d'aqui baixada per carretera, un parell de corriols de xocolata i pedra i més carretera fins a la població d'Esquieze Serè on trobem el control i la segona base de vida.
A Esquieze Sère ens esperen la Cris, la Marga i la Carme, nosaltres ens cambiem de roba i menjem, l'Oriol passa pel podòleg a que li faci un 'arreglo' ja que el dolor a la planta dels peus ha anat a més. Mentres espero a fora arriba el Mohammed Hammouma i peto la xerradeta amb ell. Un cop surt l'Oriol del podòleg i menja una mica seguim la marxa, són sobre les 12 del migdia i fot un sol i una calor espatarrant. Sortim del poble i agafem una pista per després agafar un corriol super dret per després tornar a baixar per camí asfaltat fins arribar a Sazos. i d'aqui per carretera fins a l'avituallament de Tourmaboup que està situat just al costat de la carretera que porta al Col du Tourmalet. Tot aquest tram des de Esquerze Sère, d'uns 12km, se'ns fan molt feixucs i ens deixa la sensació de que ens han fet fer una volta estúpida per quadrar el quilometratge. A Tourmaboup arribo molt adormit i fent 'eses' per la carretera. Quan arribem a l'avituallament li demano a la Cris un Red Bull que em fot les piles de cop i em treu la tonteria. Estem al km 122 i ja veiem que tenim la ultra a tiro, ens queda un últim esforç, un parell de pepinos més i ja ho tenim.
A partir d'aqui coincidim amb els de la cursa de 80km, així que estarem ben acompanyats en tot moment. Només sortir la cosa va pujant, les vistes espectaculars, el terreny ara és molt Carros de Foc, prats verds, rierols, camins fresats de pedra, blocs de pedra, tot a camp obert i tècnic...tram força feixuc de 700+ fins a la Cabane d'Aygues Clases. En allà ens menjem una barreta i seguim, creuem el rierol, més camí fresat de pedra i roca, seguim creuant el rierol, pujant petits monticles fins arribar a trobar-nos de morros el següent gran pepino, l'Horquette Nère (2465), ben dret el cabrón, la última pujada la faig sense mirar en amunt, només mirant les vambes de l'Albert, la pujada sembla una peregrinació de'espectres (els de la ultra), els de la de 80 pujen sobradets. Arribem a d'alt, fitxem i a gaudim de les fantàtiques vistes als llacs que tenim just a sota i dels pics que ens envolten. Seguim per sender fresat igual o més tècnic que els anteriors però que et deixen córrer força fins a arribar a un tram de baixada força empedrat i tècnic, en aqui l'Albert i jo ens adonem que l'Oriol s'ha quedat enrere. L'esperem, quan ens agafa ens diu que no pot córrer perque sent un dolor insoportable a la planta dels peus, ens diu que seguim sols cosa que ens neguem rotundament, portem 143km i 135 d'ells junts, així que junts fins el final. Anem baixant ara si caminant i esperant a l'Oriol quan el perdem de vista. La baixada és punyetera per lo tècnica que és fins a arribar a la Cabane de Lude, en aqui fem una pujada de 200+ fins al restaurant de Merlans passant de nou pel Lac de Bastan però del revès i ja de nit.
A Merlans passem l'últim control, descansem una estona i menjem, ara ja si que ho tenim a tiro això!. Fins a meta hem de desfer el mateix camí que els primers 14km de la ultra. Pujem per la mateixa pista que el dia anterior fins al Col de Portet, desfem el pepinako de la pista que és molt dret de baixada, tramet de carretera per enllaçar amb una pista fins a Espiaube i d'aqui agafem un corriol megatècnic que baixa molt dret i patina un colló per la humitat fins a Vignec on ens espera el Kali, em sento bé de forces, l'Albert va de pm i l'Oriol cardadet però supercontent ja que al arribar a meta li vol demanar a la seva xicota matrimoni. De Vignec fem tram de carretera fins a Vielle Aure, al arribar al poble ens esperen les dones que ens acompanyen fins arribar a la alfombra vermella i creaur la linia d'aribada. L'Oriol agafat de la mà de la Marga treu l'anell i li demana la mà...bonica escena...final feliç, tots molt feliços.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada