UT Montnegre-Corredor

Dissabte, 7 de febrer de 2015
Vallgorguina (Vallès Oriental)
104km - 5000+ - 17:54:01

Nova temporada, nous objectius i noves il.lusions. Vaig triar aquesta prova per estrenar la temporada perque no coneixia el Parc Natural del Montnegre-Corredor i era una bona oportunitat per conèixer-la a fons, el fet de que fos una prova molt ràpida i corredora em tenia ben encigalat de cara a progressar en aquest tipus de terreny poc tècnic i plè de corriols.

Sortim a les 6 en punt de Vallgorguina, sóm uns 90 corredors i el ritme ja de bon principi és ràpid com era previsible. Sortint del poble ja agafem el primer corriol que passats els primers 2-3km ja ens trobem el primer pepino corrioler de 400+ que ens fa entrar en calor. Arribo al Corredor on està situat el primer avituallament amb un company amb el que he petat la xerrada durant la pujada. Encara queden restes de la nevada en allà. Got d'aigua i surto escopetejat cap avall on al cap d'un km em despisto i em perdo. Amb l'ajuda del company que em ve al darrera aconseguim trobar ràpid les cintes en una pista que trobem més avall. Just en allà agafem corriol i en allà em trobo el Capi, el Marc i l'Oriol, o sigui "el trenecito blau". En aqui m'acoplo a ells i seguim a bon ritme fins a la Plana, avituallament ràpid on la Ines em dona els bastons i seguim la marxa amb la companyia afegida de l'Enric i el Jordi que ens han donat caça. Més corriols, algo de pista a ritme xulo entre converses de Tor's, PTL's i demés ultres arribem tots junts menys el Jordi a Dosrius on ens estàn esperant la Ines, la Silvia, la meva Cris i el Carlos, l'Àngel Moreno, el Pepong i l'Àngela amb una mica de cafè que accepto molt gustosament...quin comité de benvinguda més ben parit!...fem xerrameca ràpida i endavant les hatxes.

Seguim ben junts el "trenecito" i l'Enric Sabaté, anem a bon ritme entre el laberint de corriols del Corredor, passem el Turó de Tarau, Can Cabot, el Corral...corriols, pista, xafem algo de neu fins arribar a l'avituallament de Can Jalpi a la població d'Arenys de Munt (km 50), en allà ens estàn esperant l'equip de seguiment femení. En aqui agafo la bossa de corredor i li donc a la Ines ja que encara és massa d'hora per cambiar-me de roba. Cal dir que m'esperava un avituallament completet però quasi no queda menjar, així que tirem de "tostadetes" amb melmelada i nocilla. Li diem a les noies que ens portin un entrepà i una cerveseta a l'avituallament de St Cebrià ja que estem famèlics.
El proper objectiu és arribar a la Creu de Canet, més corriols laberintics trencacames, algo de pisteta i pepinillo fins arribar a la creu. Gaudim uns segons de les vistes al mar i ara tot baixada fins a St Cebrià on aprofitem per cambiar-nos de roba i menjar-nos molt gustosament l'entrepà de truita que ens han portat la Ines i la Silvia....gràcies noies!!!...a la vegada petem la xerrada amb els nostres amics que ens han vingut a veure. L'Enric que s'ha despenjat de nosaltres durant la pujada a la creu prefereix anar al seu rotllo i menjar-se tranquil.lament l'entrepà.
El "trenecito blau" arranquem la marxa, ara el terreny és més pistero per després fer una bona pujadeta fins el Coll de l'Era d'en Mora i des d'allà més pisteta fins a la Creu dels Tres Termes on ens posem el frontal a l'avituallament ja que s'està fent fosc. En aquest avituallament ens diuen que la organització ha suprimit el bucle que puja de St Martí de Montnegre al Turó Gros ja que hi ha un pam de neu a d'alt.
Seguim per pista fins trobar el rierol que les cintes ens fan anar seguint el seu curs uns centenars de metres, passem el Salt de l'Aran i enfilem cap amunt per corriol i pista fins enllaçar el Camí de les Costes que ens portarà a Hotsavinyà. En aqui aprofito per "enviar un fax" i menjar un donut que m'entra de luxe. Seguim per pista i ara baixadeta llarga en alguns punts força guarrilla fins arribar al llac, seguim la pista i enllaçem al GR-83 que ens porta de pujada força dreta a St Martí de Montnegre, a mitja pujada ens trobem el Manolo Real que s'enganxa a nosaltres. Més endavant agafem el GR-5 que va baixant progressivament fins a Can Riera. Ja quasi tenim la ultra al sac però encara ens espera la ultima pujada que ens la trobem un km més endavant, un pepino força dret d'uns 300+ que s'ens fa força pesat, i ara baixada fins a Can Valls d'Olzinelles. Ultim avituallament fugaç, creuem la carretera, un km de pistera i petita pujadeta per les torres elèctriques, un tramet de pista fins arribar a la urbanització que està a les afores de Vallgorguina i d'allà caminet fins arribar a meta on ens espera tot l'equip de seguiment. El "trenecito blau" ha funcionat a la perfecció i ha anat ben compacte de principi a fi. Agraïr a tot l'equip de seguiment femení: Ines, Silvia, Laura i Cris pel recolzament i menjar durant tot el recorregut i els meus companys i amics del trenet per la gran companyia i amistat.