Ultra Trepitja Garrotxa

Dissabte 4 d'octubre de 2014
Oix (Alta Garrotxa)
112km - 5400 - 27:22:00

Passo control sobre les 7:30 del matí i faig temps esperant la sortida amb la Cris i els nens tot fent-nos fotos i xerrant amb alguns companys que també corren la ultra. Estic en calma tensa perque no he entrenat quasi res en un mes per una capsulitis al dit petit del peu i estic sense rodatge però les ganes i la empenta de sempre segueixen intactes així que espero que el cap aquest cop més que mai em porti fins la linia d'arribada. La sortida és al bell mig del poble, sortim junts els de la Mitja i els de la Ultra, tot i així sóm poquets, potser sigui perque entre que és la primera edició, s'ha anunciat tard i és final de la temporada no s'hi hagi inscrit en massa gent.

El primer tram fins a Sadernes és força suau, només una petita pujadeta a la sortida del poble que el faig amb la companyia de la Montse i el Joan. En el primer corriol de baixada ja noto un xic de molestia al dit del peu però puc anar tirant bé, en el corriol de després de Sta Bàrbara de Pruneres em sento molt bé baixant, això fa que em senti en un núbol després d'un mes sense còrrer a gust. Arribo a Sadernes molt animat i amb la moral a tope. En allà ja hi són la Cris i els nens, quina alegria que dona que els teus et vinguin a animar-te.

Surto de Sadernes, uns tramet per carretera i cami fins al riu, en allà em descalço les vamves ja que baixa desbordat i l'aigua ens arriba per sobre de la cintura. Tot un 'show' creuar el riu cosa que provoca unes "rises"...el tram següent fins a Tortellà és molt pistero, planer i avorrit.

A Tortellà faig avituallament ràpid, saludo a la Cris i els nens i arrenco cagant llets, trosset de carretera...pista...em passo el trencall i tiro 1 km més enllà per corriol fins que em dono compte que no hi han les cintes. En allà em trobo a la Montse i el Joan i junts tirem enrera fins trobar el trencall que ens hem passat. Un corriolet, més pista planera fins arribar a Beuda, fins aqui tot molt ràpid i corrible i això fa que la manca d'entrenament em faci arribar ben fos. Porto 30km de cursa i em sento sense 'fuel', Arribat aquest moment decideixo baixar una marxa. 

Surto de Beuda i enfilo la pujada a Sta Mare de Déu del Mont força animat ja que m'han dit que a partir d'aqui comença el festival on predominen pepinos a tort i dret i hi ha molta menys pista, o sigui l'Alta Garrotxa canyera que vaig descobrir amb els Tallaferro a la UTAG. En plena pujada em trobo el Josep Antoni Aranda que està entrenant per allà, és una agradable sorpresa i ja que m'he mentalitzat que aquesta cursa no la puc competir i que en prou feines podré ser finisher em paro uns minutets a xerrar amb ell...segueixo fins a d'alt i després baixadeta selvatge i corriols tipics alt-garrotxianos amb tram final planer fins a Lliurona on m'espera un bon menjar a base d'amanida, pasta i iogurt de La Fageda.

Ja porto 39km i el dit del peu sembla que no em farà la punyeta i les potes...bueno jeje, deixem'ho en que van en mode automàtic sense queixar-se.

Surto amb molta moral, són les 4 de la tarda i vaig en companyia d'un tiu que fa la mitja (no recordo el nom). Fem un tramet encimentat per després enllaçar amb una pista fins a l'avituallament que hi ha just als peus del Coll del Bassagoda. Seguim per pista fins al Coll del Principi i des d'aqui corriol ben parit fins a Coll Roig per agafar el GR fins al pont flotant de St Aniol d'Aguja...guapissim aquest ultim tram.

A St Aniol carreguem aigua a la font i seguim pel GR fins al Salt de la Núvia, espectacular les vistes al Bassegoda, al Martanyà i el Ferran. Tot aquest tram és ascendent i amb passos estrets. arribem a Talaixà sobre les 8 del vespre, carrego aigua i jalo algo, abans de marxar em despedeixo del meu company que està corrent la mitja i es desvia cap a Oix per acabar la seva cursa. Jo segueixo sol direcció al Puig de Les Bruixes on m'espera una pujada de 650+ fins a coronar-lo, a mig camí se'm fa fosc i m'haig de posar el frontal...a l'avituallament de Talaixà m'han dit que vaig l'ultim i que em sobren moltes hores cosa que fa que m'ho prengui amb calma i sense pressió tot gaudint del traçat que ja m'és familiar de la UTAG. L'ultim tram de pujada fins al Puig de les Bruixas té alguna grimpadeta que supero sense cap problema...corono de nit, ara tot és carena fins al Comanegra, entre mig dels dos pics veig una llum, em pregunto si hi havia un control per allà però quan m'hi acosto em trobo a una noia, una corredora que s'ha quedat despenjada, és diu Isa, així que seguim junts, coronem el Comanegra i baixem fins a la Bassa de Monars, i d'aqui tot baixada fins a Beget entre mig de llamps i trons.

A Beget m'esperen la Cris i els nens, quina alegria sento al veure'ls després de tantes hores practicament sol per aquests camins selvatges. Els de l'avituallament em diuen que hi ha previsió de tormenta i que si vull seguir o plego...aquesta gent no saben qui és el Yak, i tant que penso seguir. Després de menjar un bon plat de macarrons calents i una cervesa continuo la marxa sota la pluja, la Isa ha decidit abandonar així que m'espera una nit solitaria i amb tempesta. Quan ja enfilo cap amunt direcció a Bolós la pluja ja és ben intensa, els camins estàn ben enfangats, cosa que fa que patini un ou i les passi ben canutes per avançar i a les baixadetes m'hagi d'agafar d'arbre en arbre per no patir caigudes. Arribo a Sta Maria de Bolós força agobiat i sota un xàfec del quinze. Els dos voluntaris de l'avituallament em pregunten que si ja plego...jajaja...el número 69 no plega senyors i menys ara que la festa està en el seu punt més maco.

Surto de Bolós quasi sense menjar res ja que si m'estic quiet em moro de fred. Fins al Coll de l'Alec és tot pujada, fang, tormenta i turment, pitjor que l'anterior tram de Beget a Bolós, almenys ara vaig en companyia d'una legió de granotes i tritons. Quan arribo al Coll de l'Alec em trobo un mini campament d'avituallament, en aqui ja fa unes hores que esperen el corredor numero 69 però no em pregunten si plego, tot al contrari, m'ofereixen un bon caldo calent a la vora del foc. Porto 89km i la cosa pinta a finisher, en aquest punt estic a tope de moral, un parell d'hores més i ja m'hauré menjat la nit i segurament amb la llum del dia podré avançar més rapidament. Segueixo sota la pluja, però ara el terreny és més planer i ràpid fins el Coll de Sagardi. Quan arribo al coll ja és de dia i fins a l'Hostal del Bac és tot baixada que la faig cagant llets per pista primer per després trencar a un corriol molt guapo que em recorda al del Salt de la Núvia amb vistes al Montmajor fins arribar als Gorgs del Molí, des d'allà només em separen uns centenars de metres fins a l'avituallament de l'hostal. A l'avituallament hi trobo la Cris i els nens cosa que em dona una profunda alegria després de 8h de martiri sota la pluja i el fred.
Els 10km que em manquen fins a meta els faig donant'ho tot, repetxó fins al Coll de Reverter i d'aqui baixadeta corriolera, seguit de pista planera fins a St Martí de Toralles i més pista fins a Oix on a la linia d'arribada els presents em reben com si fos el campió i del qual entro agafat de la mà de l'Ainhoa i del Carlos cosa que em dona una profunda alegria i emoció.