UTGLL (Ultra Trail Garraf-Llobregat)

Dissabte 21 de febrer de 2015
Gavà (Baix Llobregat)
104km - 4200+ 18:30:00

La UTGLL és el gran sarau del club Garraf Runners de Gavà. Per molts és coneguda com la ultra del Juan Carlos Escuté, alma mater d'aquesta festa de l'ultrafons. Aquesta ultra té la particularitat que és solidaria i on més que córrer el seu principal objectiu és obtenir aliments de primera necessitat per les families més necessitades de Gavà. Tot això es fa a través de l'entitat Caritas.

Em vaig apuntar al grup sub de 18h capitanejat pel Marc Camí i el Manuel Real ja que em trobo molt bé i volia portar un bon ritme per seguir la meva posta a punt pels grans saraus de l'estiu. En aquest grup hi havien amics i companys amb els que ja havia compartit kms en altres saraus i curses així que encara que havia passat una setmana gris a la feina i no estava molt motivat per cascar-me 100km sabia que un cop estigués fotent-li canya a les potes xalaria com una truja al costat de tanta pota negra.

Arribo amb la Cris i els enanos a la plaça del Mil.leni de Gavà sobre les 14:30 i en allà ja hi trobem el Juan Carlos i els seus escuders José Moreno, Maribel, Raquel i Kike que ens acompanyaràn i ens faràn la assistència en el nostre grup, La Cris i els enanos també s'ofereixen a ajudar-los.
Deixem la bossa d'aliments a la gent de Caritas que estàn en allà i esperem a que arribin els demés companys de festival. En allà ja m'hi trobo el Marc Camí i poc a poc van arribant el Sergi Rodriguez Cuscó, la Rosa i el Juanma, el Manuel Real, el David, el Miguel, l'Ángel Chamero, el Jose i el Daniel.

Sortim a les 15:45 i després d'un inici pistero que va divino per calentar pota anem direcció a La Morella per corriol i pista per després agafar el GR 92, aquest tram és tot de pujada suau sense cap tram d'especial dificultat. Arribant al cim el terreny passa de ser agradable i corrible a pedregós tipic de la zona del Garraf. Fem cim, foto, gaudim de les boniques vistes al mar i cagant llets cap a l'avituallament de Rat Penat. En allà ja em venen a rebre i m'arranquen el primer somriure de la jornada el Carlos i l'Ainhoa, els meus fans numero 1. Carreguem liquids i seguim a bon ritme pel GR92 fins a Vallgrassa i des d'allà pista planera i baixada fins a la cantera de Vallcarca entre llamps, pluja i pedra on arribem ja de nit.

Jalem algo de pasta i empanadilla que entra de muerte a l'avituallament, ens posem el frontal i enfilem la pujada per corriol fins a la Ermita de la Trinitat. En allà ens fem la foto de turno i pista per enllaçar a un corriol de baixada que passa per una tartera ben parida on poc després arribem a Sitges on ens espera un bon troç de coca casolana de xocolata i una altra de pinya. Com s'ho curren la gent de Garraf Runners, chapeau!!. La Cris i els nens els ajuden en tot el que faci falta. Olé!.
Seguim la marxa cap amunt pel GR5 alternant corriol i pista, La temperatura és força agradable i ni rastre de núbols, tot el cel ja està ben estrellat. Passem pel costat del nucli abandonat de Jafre i poc després a La Plana Novella on tenim l'avituallament al temple budista. En aqui fem avituallament ràpid ja que són vora les 23h i el fred ja apreta.

Al poc de sortir de l'avituallament se'ns queden dos companys enrere ja que s'estaven cambiant de roba i els demés hem sortit escopetejats. El Marc es queda enrera a esperar-los i jo segueixo amb els demés fins arribar a un encreuament on esperem els demés, però ens donem compte que ens hem sortit del track...merda! per sort han estat 100m...anem un xic enrere i agafem el corriol bo pero no veiem cap llum de frontal enlloc, segurament els tinguem més endavant. Seguim fins arribar a l'inici d'un tram que ressegueix la Riera de Jafre, una riera seca, tot molt pedregós i rocós a saco...en allà per fi ens trobem amb els nostres companys perduts i seguim per la "puta riera" que et deixa els turmells ben tovets i no et deixa córrer. Quan per fi s'acaba pujem un pepinet maco i poc després arribem a Can Grau on ens esperen els nostres assistents.  

Sortim cagant llets ja que fot una rasca del quinze, seguim pel GR5 ara per després agafar el GR92 que ens porta al Puig de la Mola i ara de baixada pel Serradet dels Joncs fins a la Cantera d'Olesa on ens espera un caldo calent i uns bons entrepans. Aprofitem per carregar bé ja que fins d'aqui a 18km no tindrem el proper avituallament. Aprofito per cambiar-me de roba i abrigar-me bé i despedir-me de la Cris i els nens ja que tornen a casa i fins a les 6 del matí no tornaràn.

Just reemprendre la marxa pepinet maco al canto de 300+ fins al Montau, el sostre de la cursa, en aqui fot un aire fred cosa que fa que accelerem encara més el ritme, sort que ja hem abandonat la pedra tipica del Garraf i el terreny és agradable per córrer. Anem fent carena, passem el Puig Saiada i ara tot de puja-baixes per acabar pujant al Puig Vicenç i des d'allà cagant llets per corriols i pista fins a l'Ermita de Sta Coloma de Cervelló on arribem apuradets i ben afamats a l'avituallament. Cal dir que en tot aquest tram la Rosa pren la iniciativa i ens porta ben collats! quina bestia! jaja. En allà ens espera una gustosa truita de patates i pà amb embotit que acaba volant.

Seguim amb la festa, la nit ja comença a pesar molt però el grup va ben compacte i l'ambient és collonut entre rises, xerrera i bon ritme potero. El proper escull és el pepinaco fins a la Ermita de St Antoni per un corriol ben dret i feixuc que s'ens fa llarg, Un cop a d'alt, agafem alè i baixem per un lloc ben dret i vertical on al principi s'ha de vigilar de no espinyar-se i fer-se mal. Seguim per pista i corriol fins a Cesalpina on tenim l'avituallament. Just quan hi arribem arriben la Cris i el Carlos, Olé la meva familia, quasi no han dormit res i ja estàn a tope per ajudar en el que faci falta.
Portem 80km, encara fot rasca i tantes hores de nit ja pesen com una llosa però en una hora ja es farà de dia i la cosa cambiarà un ou. Seguim per pista, pujada a St Ramón i baixadeta pistera fins a St Climent de Llobregat on arribem a trenc d'alba i tenim avituallament de coca deliciosa. En aqui s'ens afegeix el Nano que estava amb el grup de 20h. Pujem al Turó Tabor, bon pepino que de dia es fa agradable,

Seguim per pista ràpida amb algún petit tobogan fins a Begues, últim avituallament, més pista i xinxeta dreta de 100m que s'em fa feixuga, ara entrem altre cop al Garraf pedregós i anem per corriols oberts, passem la Desfeta, ara baixada corriolera dreta passant pel Castell de l'Eramprunyà fins arribar a un tram sorpresa (en altres edicions no s'hi passava per allà) força dret on han habilitat un parell de cordes per baixar. En aqui hi trobem el Juan Carlos que ens ajuda i farà l'ultim tram fins arribar a Gavà...després del tram de cordes acabem de baixar per corriol selvatge fins arribar a la pista on trobem a tots els corredors dels grups de 24 i 20h que ens estàn esperant per reagrupar-nos i acabar tots junts el 5km que resten. Seguim tots junts caminant entre rises i xerrameca ben agradable, quina patxoca que fem!. Més endavant coincidim amb els participants del Canicross de la Cursa de l'Eramprunyà on compartim amb ells un tramet fins arrivar de nou a la Plaça del Mil.leni on ens espera tota la nostra gent, amics i col.laboradors. 

Donar les gràcies a la gent de Garraf Runners i en especial el Juan Carlos Escuté per aquesta gran festa solidaria de l'ultrafons i organització de luxe. Us animo a tots a participar-hi perque val moltissim la pena. Donar les gràcies especialment als nostres assistents José, Raquel, Kike, Maribel i a la Cris, el Carlos i l'Ainhoa per deixar-se la pell per nosaltres durant tota la ultra i muntar-nos uns avituallaments d'autèntic luxe. I a tots els meus amics i companys de fatigues per tots els grans moments viscuts mano a mano durant totes aquestes hores cremant pota.