Xerta (Baix Ebre)
120km - 6000+ - 18:25:21
La ultra de les Fonts és actualment un dels grans referents del calendari d'ultra trails de Catalunya, una cursa que en la seva cinquena edició està totalment consolidada i ja es pot dir que les fronteres catalanes se li han quedat petites i cada cop hi ha més i més corredors d'arreu de l'estat espanyol que s'acosten a Xerta per poder gaudir d'aquesta cursa que el seu format singular per etapes la fa molt atractiva i tot sigui dit, per mi el seu secret està en el seu tracte exquisit al corredor i afegir que la majoria del seu recorregut transcorre pel Parc Natural dels Ports, un entorn d'una bellesa paissatgistica brutal.
Aquesta ha estat la meva tercera edició a les Fonts i encara que arribava amb un estat fisic i un ritme d'entrenaments bonissim també haig de dir que arribava molt desmotivat però confiant que quan comencés la prova, anés sumant quilòmetres i si les sensacions eren bones segur que m'aniria motivant i 'enxufant'.
La Nocturneta (23km-350+)
Arribem a Xerta amb el temps just per recollir el pitrall i la bossa de corredor, tot i així aprofito per saludar i xerrar amb molts dels companys i amics que s'hi han donat cita en aquesta festa. La quantitat de gent és impressionant, cada any n'hi ha més. Passem tots el control de xip i em coloco al darrera, aquesta vegada estic molt relaxat, els nervis d'altres anys ja no hi són. Sobre les 21h comença la conta enrera...donen la sortida!.
La Nocturneta és una etapa trampa ja que el seu poc desnivell i sent quasi tota per pista la fa molt rapideta i pot fer-te anar passat de voltes i pagar-ho a l'endemà en el trail. En aquesta ocasió el meu objectiu és baixar els 2:26 de l'any passat així que me la jugo i apretaré sempre amb cap per aixó.
Fins a l'avituallament d'Ossera anem entre corriols pedregosos i pisteta, el munt de gent que participem provoca algún que altre tap cosa que fa que no m'esveri gaire, Tot i així faig les pujadetes trotant i en pla i les poques baixadetes apreto lo justet. Passat l'avituallament hi han un parell de trencalls on estic a l'aguait de no perdre'm com m'havia passat en anys anteriors. Més pista, corriolillo guarro i asfalt fins a Aldover on com sempre sóm rebuts amb música i aplaudiments de tota la gent del poble que com cada any estàn animant a tope. Sortim del poble, i més pista planera, alguna que altra petita pujadeta i corriolillo fins enllaçar amb un tram de pista cimentada que la faig amb brillo però sense forçar. Els últims 3km els faig amb la companyia de l'Albert Torrent on arribem a la linia d'arribada en 2:10 que per mi està molt bé. Soparillo al pavelló comentant la jugada amb els companys i al llit que a les 6 del matí comença la ultra de debó.
El Trail de les Fonts (70km-4000+)
A les 5 del matí toca diana, he passat una mala nit ja que només he dormit unes tres hores però em llevo amb moltes ganes de gresca. Esmorzo acompanyat de l'Albert Pérez, el Massa, l'Egoitz, el Xesc Terés i el Vicente. A les 5:45 arribem a Xerta amb el temps just per passar el control de xip i sortir. A la previa com sempre vaig comentant la jugada amb els amics i companys que em trobo per allà fins que donen la sortida. L'ambient és impressionant!,
Fins a Paüls anem agrupats ja que és un tram d'aproxiomació al Parc Natural dels Ports amb el clàssic pas per la sequia i les passarel.les que fa que anem bona estona en fila india i que s'hi produeixi algún que altre tap.
Arribem al poble ja de dia, avituallament ràpid, carrego liquids i ara si que tenim el primer pepino de 600+ que faig la mar de bé, al arribar d'alt toca pisteta de baixada fins al control de la Refoia. En allà agafem el corriol de baixada que el faig amb molt de brillo on aprofito per adelantar a varis companys. Un cop abaix repetxonet de 100+ ben parit i tram de baixada fins a Prat de Comte amb la companyia del Joan Ferreres i el Dani Camarero.
A l'avituallament de Prat de Comte menjo bé, carrego liquids i surto ràpid. Passo la carretera i agafo la pista que m'ha de dur a la pujada del Tossal d'Engrilló. El primer tram el faig amb la companyia de la Núria Codina i un noi. Quan la pujada comença a ser dreta, dins el bosc, ja vaig sol. Passat el tram aeri encaro l'últim repetxó fins a l'Escarelola amb un grup de varis companys. Sortim a camp obert, ja puc veure el refugi però com l'any passat no farem el tossal per la cresta sinó que baixem entre pedra i gravilla amb alguna patinada que altre fins arribar a la pujadeta que ens porta al Tossal d'Engrilló. En allà em trobo el Baldiri amb qui peto la xerrada, passo control i surto disparat camí avall. Els propers cinc quilòmetres són continus puja i baixes corrioleros per dins el bosc, altres a camp obert, amb un parell de "xinxetes". Tot aquest tram el faig fent la goma amb un parell de companys fins arribar al km 37'5 on comença la xula baixada fins a St Roc que la faig ràpida com sempre.
A St Roc hi ha molt d'ambient com de costum, la gent aprofita per descansar, jo no m'hi encanto gaire, vaig molt bé de forces, menjo lo just, carrego liquids i surto solet direcció a la Espina. La pujada a la Espina és dura i llarga. la primera part és deixa fer, dreta però et deixa respirar, Més endavant ja es torna ben dreta i punyetera...me la prenc amb calma i sense ratllar-me, sempre intentant aixecar el cap per gaudir de l'entorn que és espectacular. Un cop a d'alt del coll, ja a camp obert ve una baixadeta per entrar dins un tram amb força vegetació. Ultim tramet de 200+, corono cim i faig la baixada de 5'5km ràpid com sempre però amb molta precaució ja que hi ha molta pedra i una caiguda pot ser fatal. Tot i així procuro de no esverar-me amb excés ja que aquest tram castiga molt les potes i no vull pagar-ho després com en altres anys. Al arribar al poble d'Alfara enllaço amb l'Òscar Sanchez i el Sergio Campos. A l'avituallament no ens encantem gaire,
Encaro l'últim pepino motivat, ja que l'any passat les vaig passar molt putes i ara em trobo relativament bé. Al poc de començar a pujar em desmarco dels meus dos companys, i patxim patxam vaig pujant i gaudint de les boniques vistes, la calor ho fa tot més dur pero no defalleixo i arribo bé a d'alt del coll de Paüls, Baixada ràpida fins a la font seca, un parell de repetxons força drets, tramet planer fins arribar a l'últim repetxó on em trobo el Toni Ruiz a qui saludo, va enrampat però el veig bé. I encaro la baixada fins a la Font Nova cagant llets. Els últims 7km són un mix de corriols i força pista. Els ultims 2km s'em fan eterns però aguanto el tipo i arribo justet però trotant fins a la linia d'arribada en 12h clavades.
La Cursa de les Fonts (27km-1650+)
Arribo a la sortida amb el temps just per passar el control i sortir, les sensacions són força bones i el meu estat fisic també així que sóc optimista i crec que em sortirà una cursa correcte.
Fins al primer avituallament tram ràpid que faig el trote, és un terreny amb força pista i sendera ideals per calentar pota. Després seguim pel bonic tram tècnic fins a Roca Roja plè de pedra i amb vistes d'infart que puja que dona gust i està plè de puja-baixes. Aquest tram em penalitza molt ja que s'hi formen molts taps. En aqui vaig acompanyat del Koala i de l'Albert Torrent.
Un cop passat el control de Riba Roja, a la baixada, tram ràpid fins a Font Perera que serveix per sortir dels taps. Passat l'avituallament tram de pujada on en un revolt em trobo a la Cris, el Massa i el Carlos, cosa que em fot les piles. Després de pujar seguim per un tram amb puja-baixes força tècnics, passem algunes tarteres i baixar fins a les Ombries de Paüls. A partir d'allà pujada de 300+ que es deixa fer fins al cim de la Cuscullosa, preciós aquest tram també.
La baixada de la Cuscullosa és força tècnica al principi per després passar a sendera on es pot correr molt ràpid i a gust. Arribo a la Font Nova on m'esperen la Cris i l'Ainhoa per animar-me. Ja només queden 8km i crec haver reservat pota per no pagar-ho al final com altres anys. Seguim, pujo repetxonet, baixada amb pedra fins a la pista, un altre repetxonet amb corda i un seguit de puja baixes fins agafar pista. Des d'aqui més pista i sendera de baixada ràpida fins a la carretera per acabar fent l'ultim quilòmetre i mig fins a Xerta a bon ritme creuant la linia d'arribada amb un somriure d'orella a orella.
Felicitar a la organització, voluntaris i a la gent de Xerta i els demés pobles implicats per la hospitalitat amb que ens tracten cada any. Dona gust venir a córrer aquesta ultra que sense cap dubte és una de les millors que he fet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada