Ultra Montseny

Dissabte 11 d'abril de 2015
Sant Esteve de Palautordera (Vallès Oriental)
90km - 4500+ - 14:53:18

La Ultra Montseny prometia ser una de les millors curses que hagués fet mai ja que arribava amb molt bones sensacions però el dia abans vaig patir una caiguda al caure a força alçada pujant una canal equipada a Montserrat i m'havia fet pols les lumbars. Vaig passar tota la tarda previa a la cursa entre 'algodones' a base de fregues i estiraments que em feia la meva parella i esperant un miracle quan despertés el dia següent. 

Al despertar-me dissabte a la matinada sento que el dolor a l'esquena ha millorat molt fins el punt que em puc vestir i bellugar-me sense cap tipus de problema, Així que decideixo intentar córrer i cap a St Esteve de Palautordera que m'hi vaig. No les tinc totes, així que li dic a la meva parella que estigui a l'aguaït per si m'ha de venir a buscar si la meva esquena diu prou i m'haig de retirar.

A la linia de sortida sóm uns 300 corredors i això fa que hi hagi molt de caliu. Hi puc veure moltes cares conegudes i aprofito per xerrar i saludar a amics i companys. Quan menys m'ho espero donen el tret de sortida. La sortida és ràpida com sempre, els primers quilòmetres són tots pisteros i vaig tantejant el meu cos i el ritme a seguir, tot és planer i sento que puc trotar encara que sigui suaument sense cap problema, conforme van passant els quilòmetres em vaig trobant cares conegudes com l'Alberto Artuñedo i gent de Caldes amb qui intercambio alguna conversa, més endavant hi veig també la Joa i la Gem amb qui comparteixo uns kms fins al principi de la pujada el Samont, en aqui ja de dia. Fins a St Elies la pujada va alternant corriol i pista, per la meitat em trobo a la Laura i el Tomàs, per un moment penso en quedar-me amb ells però em començo a trobar força bé i probaré de seguir fotent-li gas fins on pugui. Al arribar a l'avituallament em trobo amb el Capi i el Ramón i m'enganxo amb ells. Seguim pujant fins a coronar el Samont, d'aqui fins al Sui on enllaçem amb el Manolo Real. Seguim tots junts fins a l'avituallament del Plà del Cafè.

Sortim de l'avituallament el Capi i jo sols i seguim per una baixada corriolera fins enllaçar a una pista que ens porta a Collformic, en aqui s'ens uneix novament el Manolo. A Collformic m'espera la Cris i el Carlos que m'han vingut a animar, menjo una mica i seguim la marxa amb el Capi i el Manolo. Fins al Brull més pista i algún corriol que altre, i fins a St Segimón més del mateix però fent una bona pujada pel mig que amb la caloreta que comença a fer es fa feixuga. La baixada a Viladrau és molt pistera i ràpida i abans d'arribar al poble tenim algun que altre repetxonet.

Arribem a la base de vida de Viladrau sobre les 13:30, menjo una mica de pasta i aprofito per cambiar-me la samarreta i elsmitjons. Quan el Capi toca 'generala' sortim cagant llets. Ara ens ve un bon pepinaco fins a Coll de Pregrón, molt pistero i feixuc. Quan la pujada comença a ser dreta enllaçem amb un grupet de cinc corredors, n'hi ha algún que ja va cadaver, en aqui el Manolo se'ns escapa. Jo cada cop em trobo millor i la baixada fins a St Marçal la faig guardant pota ja que la pujada de Les Agudes és dura i faig tot el possible per aguantar la temptació de fotre-li canya ja que és molt xula i t'incita a volar. 

Un cop a St Marçal espero a que arribi el Capi que se m'havia quedat enrera i sortim junts cap a Les Agudes, aquest és el gran pepino de la jornada, quan la cosa comença a pujar dreta de debó anem un grupet de corredors, entre ells el Jaume Terés. Jo cada cop em sento millor, ni rastre de dolor lumbar, el Capi va al seu ritme i jo cada cop vaig més enxufat. Les últimes rampes se'm fan força feixugues però vaig molt bé de pota i un cop a d'alt de la carena vaig trotant molt comodament fins el Turó de l'Home, en aqui ja vaig sol i després de l'avituallament surto disparat avall cap al poble de Montseny. La baixada és dreta i marrana al principi i després es torna cami ample amb algun que altre tramet de corriol. Pel camí em trobo algun que altre enrampat que va força tocadet. 

Arribo al poble ben enxufat i amb ganes d'acabar. a l'avituallament em trobo el meu company d'equip Victor Valde i amb ell surto cap a Fontmartina, la pujada es per GR i es fa per sender força agradable. Un cop a d'alt ens ve baixada quasi tota per pista fins a Mosqueroles i d'aqui els ultims cinc quilometres per pista que els fem a bon ritme. Creuem la linia d'arribada sobre les 21h. Una més a la saca i molt content per haver acabat i superat tots els contratemps provocats pel meu dolor a les lumbars que tants mals de cap m'havia donat durant tot el dia abans.