Ultra Montseny

Dissabte 11 d'abril de 2015
Sant Esteve de Palautordera (Vallès Oriental)
90km - 4500+ - 14:53:18

La Ultra Montseny prometia ser una de les millors curses que hagués fet mai ja que arribava amb molt bones sensacions però el dia abans vaig patir una caiguda al caure a força alçada pujant una canal equipada a Montserrat i m'havia fet pols les lumbars. Vaig passar tota la tarda previa a la cursa entre 'algodones' a base de fregues i estiraments que em feia la meva parella i esperant un miracle quan despertés el dia següent. 

Al despertar-me dissabte a la matinada sento que el dolor a l'esquena ha millorat molt fins el punt que em puc vestir i bellugar-me sense cap tipus de problema, Així que decideixo intentar córrer i cap a St Esteve de Palautordera que m'hi vaig. No les tinc totes, així que li dic a la meva parella que estigui a l'aguaït per si m'ha de venir a buscar si la meva esquena diu prou i m'haig de retirar.

A la linia de sortida sóm uns 300 corredors i això fa que hi hagi molt de caliu. Hi puc veure moltes cares conegudes i aprofito per xerrar i saludar a amics i companys. Quan menys m'ho espero donen el tret de sortida. La sortida és ràpida com sempre, els primers quilòmetres són tots pisteros i vaig tantejant el meu cos i el ritme a seguir, tot és planer i sento que puc trotar encara que sigui suaument sense cap problema, conforme van passant els quilòmetres em vaig trobant cares conegudes com l'Alberto Artuñedo i gent de Caldes amb qui intercambio alguna conversa, més endavant hi veig també la Joa i la Gem amb qui comparteixo uns kms fins al principi de la pujada el Samont, en aqui ja de dia. Fins a St Elies la pujada va alternant corriol i pista, per la meitat em trobo a la Laura i el Tomàs, per un moment penso en quedar-me amb ells però em començo a trobar força bé i probaré de seguir fotent-li gas fins on pugui. Al arribar a l'avituallament em trobo amb el Capi i el Ramón i m'enganxo amb ells. Seguim pujant fins a coronar el Samont, d'aqui fins al Sui on enllaçem amb el Manolo Real. Seguim tots junts fins a l'avituallament del Plà del Cafè.

Sortim de l'avituallament el Capi i jo sols i seguim per una baixada corriolera fins enllaçar a una pista que ens porta a Collformic, en aqui s'ens uneix novament el Manolo. A Collformic m'espera la Cris i el Carlos que m'han vingut a animar, menjo una mica i seguim la marxa amb el Capi i el Manolo. Fins al Brull més pista i algún corriol que altre, i fins a St Segimón més del mateix però fent una bona pujada pel mig que amb la caloreta que comença a fer es fa feixuga. La baixada a Viladrau és molt pistera i ràpida i abans d'arribar al poble tenim algun que altre repetxonet.

Arribem a la base de vida de Viladrau sobre les 13:30, menjo una mica de pasta i aprofito per cambiar-me la samarreta i elsmitjons. Quan el Capi toca 'generala' sortim cagant llets. Ara ens ve un bon pepinaco fins a Coll de Pregrón, molt pistero i feixuc. Quan la pujada comença a ser dreta enllaçem amb un grupet de cinc corredors, n'hi ha algún que ja va cadaver, en aqui el Manolo se'ns escapa. Jo cada cop em trobo millor i la baixada fins a St Marçal la faig guardant pota ja que la pujada de Les Agudes és dura i faig tot el possible per aguantar la temptació de fotre-li canya ja que és molt xula i t'incita a volar. 

Un cop a St Marçal espero a que arribi el Capi que se m'havia quedat enrera i sortim junts cap a Les Agudes, aquest és el gran pepino de la jornada, quan la cosa comença a pujar dreta de debó anem un grupet de corredors, entre ells el Jaume Terés. Jo cada cop em sento millor, ni rastre de dolor lumbar, el Capi va al seu ritme i jo cada cop vaig més enxufat. Les últimes rampes se'm fan força feixugues però vaig molt bé de pota i un cop a d'alt de la carena vaig trotant molt comodament fins el Turó de l'Home, en aqui ja vaig sol i després de l'avituallament surto disparat avall cap al poble de Montseny. La baixada és dreta i marrana al principi i després es torna cami ample amb algun que altre tramet de corriol. Pel camí em trobo algun que altre enrampat que va força tocadet. 

Arribo al poble ben enxufat i amb ganes d'acabar. a l'avituallament em trobo el meu company d'equip Victor Valde i amb ell surto cap a Fontmartina, la pujada es per GR i es fa per sender força agradable. Un cop a d'alt ens ve baixada quasi tota per pista fins a Mosqueroles i d'aqui els ultims cinc quilometres per pista que els fem a bon ritme. Creuem la linia d'arribada sobre les 21h. Una més a la saca i molt content per haver acabat i superat tots els contratemps provocats pel meu dolor a les lumbars que tants mals de cap m'havia donat durant tot el dia abans. 

UT les Fonts

Dies 6,7 i 8 de març de 2015
Xerta (Baix Ebre)
120km - 6000+ - 18:25:21

La ultra de les Fonts és actualment un dels grans referents del calendari d'ultra trails de Catalunya, una cursa que en la seva cinquena edició està totalment consolidada i ja es pot dir que les fronteres catalanes se li han quedat petites i cada cop hi ha més i més corredors d'arreu de l'estat espanyol que s'acosten a Xerta per poder gaudir d'aquesta cursa que el seu format singular per etapes la fa molt atractiva i tot sigui dit, per mi el seu secret està en el seu tracte exquisit al corredor i afegir que la majoria del seu recorregut transcorre pel Parc Natural dels Ports, un entorn d'una bellesa paissatgistica brutal.

Aquesta ha estat la meva tercera edició a les Fonts i encara que arribava amb un estat fisic i un ritme d'entrenaments bonissim també haig de dir que arribava molt desmotivat però confiant que quan comencés la prova, anés sumant quilòmetres i si les sensacions eren bones segur que m'aniria motivant i 'enxufant'.

La Nocturneta (23km-350+)

 

Arribem a Xerta amb el temps just per recollir el pitrall i la bossa de corredor, tot i així aprofito per saludar i xerrar amb molts dels companys i amics que s'hi han donat cita en aquesta festa. La quantitat de gent és impressionant, cada any n'hi ha més. Passem tots el control de xip i em coloco al darrera, aquesta vegada estic molt relaxat, els nervis d'altres anys ja no hi són. Sobre les 21h comença la conta enrera...donen la sortida!. 

La Nocturneta és una etapa trampa ja que el seu poc desnivell i sent quasi tota per pista la fa molt rapideta i pot fer-te anar passat de voltes i pagar-ho a l'endemà en el trail. En aquesta ocasió el meu objectiu és baixar els 2:26 de l'any passat així que me la jugo i apretaré sempre amb cap per aixó.

Fins a l'avituallament d'Ossera anem entre corriols pedregosos i pisteta, el munt de gent que participem provoca algún que altre tap cosa que fa que no m'esveri gaire, Tot i així faig les pujadetes trotant i en pla i les poques baixadetes apreto lo justet. Passat l'avituallament hi han un parell de trencalls on estic a l'aguait de no perdre'm com m'havia passat en anys anteriors. Més pista, corriolillo guarro i asfalt fins a Aldover on com sempre sóm rebuts amb música i aplaudiments de tota la gent del poble que com cada any estàn animant a tope. Sortim del poble, i més pista planera, alguna que altra petita pujadeta i corriolillo fins enllaçar amb un tram de pista cimentada que la faig amb brillo però sense forçar. Els últims 3km els faig amb la companyia de l'Albert Torrent on arribem a la linia d'arribada en 2:10 que per mi està molt bé. Soparillo al pavelló comentant la jugada amb els companys i al llit que a les 6 del matí comença la ultra de debó.

El Trail de les Fonts (70km-4000+)

      

A les 5 del matí toca diana, he passat una mala nit ja que només he dormit unes tres hores però em llevo amb moltes ganes de gresca. Esmorzo acompanyat de l'Albert Pérez, el Massa, l'Egoitz, el Xesc Terés i el Vicente. A les 5:45 arribem a Xerta amb el temps just per passar el control de xip i sortir. A la previa com sempre vaig comentant la jugada amb els amics i companys que em trobo per allà fins que donen la sortida. L'ambient és impressionant!,

Fins a Paüls anem agrupats ja que és un tram d'aproxiomació al Parc Natural dels Ports amb el clàssic pas per la sequia i les passarel.les que fa que anem bona estona en fila india i que s'hi produeixi algún que altre tap.

Arribem al poble ja de dia, avituallament ràpid, carrego liquids i ara si que tenim el primer pepino de 600+ que faig la mar de bé, al arribar d'alt toca pisteta de baixada fins al control de la Refoia. En allà agafem el corriol de baixada que el faig amb molt de brillo on aprofito per adelantar a varis companys. Un cop abaix repetxonet de 100+ ben parit i tram de baixada fins a Prat de Comte amb la companyia del Joan Ferreres i el Dani Camarero.

A l'avituallament de Prat de Comte menjo bé, carrego liquids i surto ràpid. Passo la carretera i agafo la pista que m'ha de dur a la pujada del Tossal d'Engrilló. El primer tram el faig amb la companyia de la Núria Codina i un noi. Quan la pujada comença a ser dreta, dins el bosc, ja vaig sol. Passat el tram aeri encaro l'últim repetxó fins a l'Escarelola amb un grup de varis companys. Sortim a camp obert, ja puc veure el refugi però com l'any passat no farem el tossal per la cresta sinó que baixem entre pedra i gravilla amb alguna patinada que altre fins arribar a la pujadeta que ens porta al Tossal d'Engrilló. En allà em trobo el Baldiri amb qui peto la xerrada, passo control i surto disparat camí avall. Els propers cinc quilòmetres són continus puja i baixes corrioleros per dins el bosc, altres a camp obert, amb un parell de "xinxetes". Tot aquest tram el faig fent la goma amb un parell de companys fins arribar al km 37'5 on comença la xula baixada fins a St Roc que la faig ràpida com sempre.

A St Roc hi ha molt d'ambient com de costum, la gent aprofita per descansar, jo no m'hi encanto gaire, vaig molt bé de forces, menjo lo just, carrego liquids i surto solet direcció a la Espina. La pujada a la Espina és dura i llarga. la primera part és deixa fer, dreta però et deixa respirar, Més endavant ja es torna ben dreta i punyetera...me la prenc amb calma i sense ratllar-me, sempre intentant aixecar el cap per gaudir de l'entorn que és espectacular. Un cop a d'alt del coll, ja a camp obert ve una baixadeta per entrar dins un tram amb força vegetació. Ultim tramet de 200+, corono cim i faig la baixada de 5'5km ràpid com sempre però amb molta precaució ja que hi ha molta pedra i una caiguda pot ser fatal. Tot i així procuro de no esverar-me amb excés ja que aquest tram castiga molt les potes i no vull pagar-ho després com en altres anys. Al arribar al poble d'Alfara enllaço amb l'Òscar Sanchez i el Sergio Campos. A l'avituallament no ens encantem gaire,

Encaro l'últim pepino motivat, ja que l'any passat les vaig passar molt putes i ara em trobo relativament bé. Al poc de començar a pujar em desmarco dels meus dos companys, i patxim patxam vaig pujant i gaudint de les boniques vistes, la calor ho fa tot més dur pero no defalleixo i arribo bé a d'alt del coll de Paüls, Baixada ràpida fins a la font seca, un parell de repetxons força drets, tramet planer fins arribar a l'últim repetxó on em trobo el Toni Ruiz a qui saludo, va enrampat però el veig bé. I encaro la baixada fins a la Font Nova cagant llets. Els últims 7km són un mix de corriols i força pista. Els ultims 2km s'em fan eterns però aguanto el tipo i arribo justet però trotant fins a la linia d'arribada en 12h clavades.

La Cursa de les Fonts (27km-1650+)

     

Arribo a la sortida amb el temps just per passar el control i sortir, les sensacions són força bones i el meu estat fisic també així que sóc optimista i crec que em sortirà una cursa correcte.

Fins al primer avituallament tram ràpid que faig el trote, és un terreny amb força pista i sendera ideals per calentar pota. Després seguim pel bonic tram tècnic fins a Roca Roja plè de pedra i amb vistes d'infart que puja que dona gust i està plè de puja-baixes. Aquest tram em penalitza molt ja que s'hi formen molts taps. En aqui vaig acompanyat del Koala i de l'Albert Torrent.

Un cop passat el control de Riba Roja, a la baixada, tram ràpid fins a Font Perera que serveix per sortir dels taps. Passat l'avituallament tram de pujada on en un revolt em trobo a la Cris, el Massa i el Carlos, cosa que em fot les piles. Després de pujar seguim per un tram amb puja-baixes força tècnics, passem algunes tarteres i baixar fins a les Ombries de Paüls. A partir d'allà pujada de 300+ que es deixa fer fins al cim de la Cuscullosa, preciós aquest tram també.

La baixada de la Cuscullosa és força tècnica al principi per després passar a sendera on es pot correr molt ràpid i a gust. Arribo a la Font Nova on m'esperen la Cris i l'Ainhoa per animar-me. Ja només queden 8km i crec haver reservat pota per no pagar-ho al final com altres anys. Seguim, pujo repetxonet, baixada amb pedra fins a la pista, un altre repetxonet amb corda i un seguit de puja baixes fins agafar pista. Des d'aqui més pista i sendera de baixada ràpida fins a la carretera per acabar fent l'ultim quilòmetre i mig fins a Xerta a bon ritme creuant la linia d'arribada amb un somriure d'orella a orella.

Felicitar a la organització, voluntaris i a la gent de Xerta i els demés pobles implicats per la hospitalitat amb que ens tracten cada any. Dona gust venir a córrer aquesta ultra que sense cap dubte és una de les millors que he fet.

UTGLL (Ultra Trail Garraf-Llobregat)

Dissabte 21 de febrer de 2015
Gavà (Baix Llobregat)
104km - 4200+ 18:30:00

La UTGLL és el gran sarau del club Garraf Runners de Gavà. Per molts és coneguda com la ultra del Juan Carlos Escuté, alma mater d'aquesta festa de l'ultrafons. Aquesta ultra té la particularitat que és solidaria i on més que córrer el seu principal objectiu és obtenir aliments de primera necessitat per les families més necessitades de Gavà. Tot això es fa a través de l'entitat Caritas.

Em vaig apuntar al grup sub de 18h capitanejat pel Marc Camí i el Manuel Real ja que em trobo molt bé i volia portar un bon ritme per seguir la meva posta a punt pels grans saraus de l'estiu. En aquest grup hi havien amics i companys amb els que ja havia compartit kms en altres saraus i curses així que encara que havia passat una setmana gris a la feina i no estava molt motivat per cascar-me 100km sabia que un cop estigués fotent-li canya a les potes xalaria com una truja al costat de tanta pota negra.

Arribo amb la Cris i els enanos a la plaça del Mil.leni de Gavà sobre les 14:30 i en allà ja hi trobem el Juan Carlos i els seus escuders José Moreno, Maribel, Raquel i Kike que ens acompanyaràn i ens faràn la assistència en el nostre grup, La Cris i els enanos també s'ofereixen a ajudar-los.
Deixem la bossa d'aliments a la gent de Caritas que estàn en allà i esperem a que arribin els demés companys de festival. En allà ja m'hi trobo el Marc Camí i poc a poc van arribant el Sergi Rodriguez Cuscó, la Rosa i el Juanma, el Manuel Real, el David, el Miguel, l'Ángel Chamero, el Jose i el Daniel.

Sortim a les 15:45 i després d'un inici pistero que va divino per calentar pota anem direcció a La Morella per corriol i pista per després agafar el GR 92, aquest tram és tot de pujada suau sense cap tram d'especial dificultat. Arribant al cim el terreny passa de ser agradable i corrible a pedregós tipic de la zona del Garraf. Fem cim, foto, gaudim de les boniques vistes al mar i cagant llets cap a l'avituallament de Rat Penat. En allà ja em venen a rebre i m'arranquen el primer somriure de la jornada el Carlos i l'Ainhoa, els meus fans numero 1. Carreguem liquids i seguim a bon ritme pel GR92 fins a Vallgrassa i des d'allà pista planera i baixada fins a la cantera de Vallcarca entre llamps, pluja i pedra on arribem ja de nit.

Jalem algo de pasta i empanadilla que entra de muerte a l'avituallament, ens posem el frontal i enfilem la pujada per corriol fins a la Ermita de la Trinitat. En allà ens fem la foto de turno i pista per enllaçar a un corriol de baixada que passa per una tartera ben parida on poc després arribem a Sitges on ens espera un bon troç de coca casolana de xocolata i una altra de pinya. Com s'ho curren la gent de Garraf Runners, chapeau!!. La Cris i els nens els ajuden en tot el que faci falta. Olé!.
Seguim la marxa cap amunt pel GR5 alternant corriol i pista, La temperatura és força agradable i ni rastre de núbols, tot el cel ja està ben estrellat. Passem pel costat del nucli abandonat de Jafre i poc després a La Plana Novella on tenim l'avituallament al temple budista. En aqui fem avituallament ràpid ja que són vora les 23h i el fred ja apreta.

Al poc de sortir de l'avituallament se'ns queden dos companys enrere ja que s'estaven cambiant de roba i els demés hem sortit escopetejats. El Marc es queda enrera a esperar-los i jo segueixo amb els demés fins arribar a un encreuament on esperem els demés, però ens donem compte que ens hem sortit del track...merda! per sort han estat 100m...anem un xic enrere i agafem el corriol bo pero no veiem cap llum de frontal enlloc, segurament els tinguem més endavant. Seguim fins arribar a l'inici d'un tram que ressegueix la Riera de Jafre, una riera seca, tot molt pedregós i rocós a saco...en allà per fi ens trobem amb els nostres companys perduts i seguim per la "puta riera" que et deixa els turmells ben tovets i no et deixa córrer. Quan per fi s'acaba pujem un pepinet maco i poc després arribem a Can Grau on ens esperen els nostres assistents.  

Sortim cagant llets ja que fot una rasca del quinze, seguim pel GR5 ara per després agafar el GR92 que ens porta al Puig de la Mola i ara de baixada pel Serradet dels Joncs fins a la Cantera d'Olesa on ens espera un caldo calent i uns bons entrepans. Aprofitem per carregar bé ja que fins d'aqui a 18km no tindrem el proper avituallament. Aprofito per cambiar-me de roba i abrigar-me bé i despedir-me de la Cris i els nens ja que tornen a casa i fins a les 6 del matí no tornaràn.

Just reemprendre la marxa pepinet maco al canto de 300+ fins al Montau, el sostre de la cursa, en aqui fot un aire fred cosa que fa que accelerem encara més el ritme, sort que ja hem abandonat la pedra tipica del Garraf i el terreny és agradable per córrer. Anem fent carena, passem el Puig Saiada i ara tot de puja-baixes per acabar pujant al Puig Vicenç i des d'allà cagant llets per corriols i pista fins a l'Ermita de Sta Coloma de Cervelló on arribem apuradets i ben afamats a l'avituallament. Cal dir que en tot aquest tram la Rosa pren la iniciativa i ens porta ben collats! quina bestia! jaja. En allà ens espera una gustosa truita de patates i pà amb embotit que acaba volant.

Seguim amb la festa, la nit ja comença a pesar molt però el grup va ben compacte i l'ambient és collonut entre rises, xerrera i bon ritme potero. El proper escull és el pepinaco fins a la Ermita de St Antoni per un corriol ben dret i feixuc que s'ens fa llarg, Un cop a d'alt, agafem alè i baixem per un lloc ben dret i vertical on al principi s'ha de vigilar de no espinyar-se i fer-se mal. Seguim per pista i corriol fins a Cesalpina on tenim l'avituallament. Just quan hi arribem arriben la Cris i el Carlos, Olé la meva familia, quasi no han dormit res i ja estàn a tope per ajudar en el que faci falta.
Portem 80km, encara fot rasca i tantes hores de nit ja pesen com una llosa però en una hora ja es farà de dia i la cosa cambiarà un ou. Seguim per pista, pujada a St Ramón i baixadeta pistera fins a St Climent de Llobregat on arribem a trenc d'alba i tenim avituallament de coca deliciosa. En aqui s'ens afegeix el Nano que estava amb el grup de 20h. Pujem al Turó Tabor, bon pepino que de dia es fa agradable,

Seguim per pista ràpida amb algún petit tobogan fins a Begues, últim avituallament, més pista i xinxeta dreta de 100m que s'em fa feixuga, ara entrem altre cop al Garraf pedregós i anem per corriols oberts, passem la Desfeta, ara baixada corriolera dreta passant pel Castell de l'Eramprunyà fins arribar a un tram sorpresa (en altres edicions no s'hi passava per allà) força dret on han habilitat un parell de cordes per baixar. En aqui hi trobem el Juan Carlos que ens ajuda i farà l'ultim tram fins arribar a Gavà...després del tram de cordes acabem de baixar per corriol selvatge fins arribar a la pista on trobem a tots els corredors dels grups de 24 i 20h que ens estàn esperant per reagrupar-nos i acabar tots junts el 5km que resten. Seguim tots junts caminant entre rises i xerrameca ben agradable, quina patxoca que fem!. Més endavant coincidim amb els participants del Canicross de la Cursa de l'Eramprunyà on compartim amb ells un tramet fins arrivar de nou a la Plaça del Mil.leni on ens espera tota la nostra gent, amics i col.laboradors. 

Donar les gràcies a la gent de Garraf Runners i en especial el Juan Carlos Escuté per aquesta gran festa solidaria de l'ultrafons i organització de luxe. Us animo a tots a participar-hi perque val moltissim la pena. Donar les gràcies especialment als nostres assistents José, Raquel, Kike, Maribel i a la Cris, el Carlos i l'Ainhoa per deixar-se la pell per nosaltres durant tota la ultra i muntar-nos uns avituallaments d'autèntic luxe. I a tots els meus amics i companys de fatigues per tots els grans moments viscuts mano a mano durant totes aquestes hores cremant pota.

Ultra Trepitja Garrotxa

Dissabte 4 d'octubre de 2014
Oix (Alta Garrotxa)
112km - 5400 - 27:22:00

Passo control sobre les 7:30 del matí i faig temps esperant la sortida amb la Cris i els nens tot fent-nos fotos i xerrant amb alguns companys que també corren la ultra. Estic en calma tensa perque no he entrenat quasi res en un mes per una capsulitis al dit petit del peu i estic sense rodatge però les ganes i la empenta de sempre segueixen intactes així que espero que el cap aquest cop més que mai em porti fins la linia d'arribada. La sortida és al bell mig del poble, sortim junts els de la Mitja i els de la Ultra, tot i així sóm poquets, potser sigui perque entre que és la primera edició, s'ha anunciat tard i és final de la temporada no s'hi hagi inscrit en massa gent.

El primer tram fins a Sadernes és força suau, només una petita pujadeta a la sortida del poble que el faig amb la companyia de la Montse i el Joan. En el primer corriol de baixada ja noto un xic de molestia al dit del peu però puc anar tirant bé, en el corriol de després de Sta Bàrbara de Pruneres em sento molt bé baixant, això fa que em senti en un núbol després d'un mes sense còrrer a gust. Arribo a Sadernes molt animat i amb la moral a tope. En allà ja hi són la Cris i els nens, quina alegria que dona que els teus et vinguin a animar-te.

Surto de Sadernes, uns tramet per carretera i cami fins al riu, en allà em descalço les vamves ja que baixa desbordat i l'aigua ens arriba per sobre de la cintura. Tot un 'show' creuar el riu cosa que provoca unes "rises"...el tram següent fins a Tortellà és molt pistero, planer i avorrit.

A Tortellà faig avituallament ràpid, saludo a la Cris i els nens i arrenco cagant llets, trosset de carretera...pista...em passo el trencall i tiro 1 km més enllà per corriol fins que em dono compte que no hi han les cintes. En allà em trobo a la Montse i el Joan i junts tirem enrera fins trobar el trencall que ens hem passat. Un corriolet, més pista planera fins arribar a Beuda, fins aqui tot molt ràpid i corrible i això fa que la manca d'entrenament em faci arribar ben fos. Porto 30km de cursa i em sento sense 'fuel', Arribat aquest moment decideixo baixar una marxa. 

Surto de Beuda i enfilo la pujada a Sta Mare de Déu del Mont força animat ja que m'han dit que a partir d'aqui comença el festival on predominen pepinos a tort i dret i hi ha molta menys pista, o sigui l'Alta Garrotxa canyera que vaig descobrir amb els Tallaferro a la UTAG. En plena pujada em trobo el Josep Antoni Aranda que està entrenant per allà, és una agradable sorpresa i ja que m'he mentalitzat que aquesta cursa no la puc competir i que en prou feines podré ser finisher em paro uns minutets a xerrar amb ell...segueixo fins a d'alt i després baixadeta selvatge i corriols tipics alt-garrotxianos amb tram final planer fins a Lliurona on m'espera un bon menjar a base d'amanida, pasta i iogurt de La Fageda.

Ja porto 39km i el dit del peu sembla que no em farà la punyeta i les potes...bueno jeje, deixem'ho en que van en mode automàtic sense queixar-se.

Surto amb molta moral, són les 4 de la tarda i vaig en companyia d'un tiu que fa la mitja (no recordo el nom). Fem un tramet encimentat per després enllaçar amb una pista fins a l'avituallament que hi ha just als peus del Coll del Bassagoda. Seguim per pista fins al Coll del Principi i des d'aqui corriol ben parit fins a Coll Roig per agafar el GR fins al pont flotant de St Aniol d'Aguja...guapissim aquest ultim tram.

A St Aniol carreguem aigua a la font i seguim pel GR fins al Salt de la Núvia, espectacular les vistes al Bassegoda, al Martanyà i el Ferran. Tot aquest tram és ascendent i amb passos estrets. arribem a Talaixà sobre les 8 del vespre, carrego aigua i jalo algo, abans de marxar em despedeixo del meu company que està corrent la mitja i es desvia cap a Oix per acabar la seva cursa. Jo segueixo sol direcció al Puig de Les Bruixes on m'espera una pujada de 650+ fins a coronar-lo, a mig camí se'm fa fosc i m'haig de posar el frontal...a l'avituallament de Talaixà m'han dit que vaig l'ultim i que em sobren moltes hores cosa que fa que m'ho prengui amb calma i sense pressió tot gaudint del traçat que ja m'és familiar de la UTAG. L'ultim tram de pujada fins al Puig de les Bruixas té alguna grimpadeta que supero sense cap problema...corono de nit, ara tot és carena fins al Comanegra, entre mig dels dos pics veig una llum, em pregunto si hi havia un control per allà però quan m'hi acosto em trobo a una noia, una corredora que s'ha quedat despenjada, és diu Isa, així que seguim junts, coronem el Comanegra i baixem fins a la Bassa de Monars, i d'aqui tot baixada fins a Beget entre mig de llamps i trons.

A Beget m'esperen la Cris i els nens, quina alegria sento al veure'ls després de tantes hores practicament sol per aquests camins selvatges. Els de l'avituallament em diuen que hi ha previsió de tormenta i que si vull seguir o plego...aquesta gent no saben qui és el Yak, i tant que penso seguir. Després de menjar un bon plat de macarrons calents i una cervesa continuo la marxa sota la pluja, la Isa ha decidit abandonar així que m'espera una nit solitaria i amb tempesta. Quan ja enfilo cap amunt direcció a Bolós la pluja ja és ben intensa, els camins estàn ben enfangats, cosa que fa que patini un ou i les passi ben canutes per avançar i a les baixadetes m'hagi d'agafar d'arbre en arbre per no patir caigudes. Arribo a Sta Maria de Bolós força agobiat i sota un xàfec del quinze. Els dos voluntaris de l'avituallament em pregunten que si ja plego...jajaja...el número 69 no plega senyors i menys ara que la festa està en el seu punt més maco.

Surto de Bolós quasi sense menjar res ja que si m'estic quiet em moro de fred. Fins al Coll de l'Alec és tot pujada, fang, tormenta i turment, pitjor que l'anterior tram de Beget a Bolós, almenys ara vaig en companyia d'una legió de granotes i tritons. Quan arribo al Coll de l'Alec em trobo un mini campament d'avituallament, en aqui ja fa unes hores que esperen el corredor numero 69 però no em pregunten si plego, tot al contrari, m'ofereixen un bon caldo calent a la vora del foc. Porto 89km i la cosa pinta a finisher, en aquest punt estic a tope de moral, un parell d'hores més i ja m'hauré menjat la nit i segurament amb la llum del dia podré avançar més rapidament. Segueixo sota la pluja, però ara el terreny és més planer i ràpid fins el Coll de Sagardi. Quan arribo al coll ja és de dia i fins a l'Hostal del Bac és tot baixada que la faig cagant llets per pista primer per després trencar a un corriol molt guapo que em recorda al del Salt de la Núvia amb vistes al Montmajor fins arribar als Gorgs del Molí, des d'allà només em separen uns centenars de metres fins a l'avituallament de l'hostal. A l'avituallament hi trobo la Cris i els nens cosa que em dona una profunda alegria després de 8h de martiri sota la pluja i el fred.
Els 10km que em manquen fins a meta els faig donant'ho tot, repetxó fins al Coll de Reverter i d'aqui baixadeta corriolera, seguit de pista planera fins a St Martí de Toralles i més pista fins a Oix on a la linia d'arribada els presents em reben com si fos el campió i del qual entro agafat de la mà de l'Ainhoa i del Carlos cosa que em dona una profunda alegria i emoció.

 

UT Montnegre-Corredor

Dissabte, 7 de febrer de 2015
Vallgorguina (Vallès Oriental)
104km - 5000+ - 17:54:01

Nova temporada, nous objectius i noves il.lusions. Vaig triar aquesta prova per estrenar la temporada perque no coneixia el Parc Natural del Montnegre-Corredor i era una bona oportunitat per conèixer-la a fons, el fet de que fos una prova molt ràpida i corredora em tenia ben encigalat de cara a progressar en aquest tipus de terreny poc tècnic i plè de corriols.

Sortim a les 6 en punt de Vallgorguina, sóm uns 90 corredors i el ritme ja de bon principi és ràpid com era previsible. Sortint del poble ja agafem el primer corriol que passats els primers 2-3km ja ens trobem el primer pepino corrioler de 400+ que ens fa entrar en calor. Arribo al Corredor on està situat el primer avituallament amb un company amb el que he petat la xerrada durant la pujada. Encara queden restes de la nevada en allà. Got d'aigua i surto escopetejat cap avall on al cap d'un km em despisto i em perdo. Amb l'ajuda del company que em ve al darrera aconseguim trobar ràpid les cintes en una pista que trobem més avall. Just en allà agafem corriol i en allà em trobo el Capi, el Marc i l'Oriol, o sigui "el trenecito blau". En aqui m'acoplo a ells i seguim a bon ritme fins a la Plana, avituallament ràpid on la Ines em dona els bastons i seguim la marxa amb la companyia afegida de l'Enric i el Jordi que ens han donat caça. Més corriols, algo de pista a ritme xulo entre converses de Tor's, PTL's i demés ultres arribem tots junts menys el Jordi a Dosrius on ens estàn esperant la Ines, la Silvia, la meva Cris i el Carlos, l'Àngel Moreno, el Pepong i l'Àngela amb una mica de cafè que accepto molt gustosament...quin comité de benvinguda més ben parit!...fem xerrameca ràpida i endavant les hatxes.

Seguim ben junts el "trenecito" i l'Enric Sabaté, anem a bon ritme entre el laberint de corriols del Corredor, passem el Turó de Tarau, Can Cabot, el Corral...corriols, pista, xafem algo de neu fins arribar a l'avituallament de Can Jalpi a la població d'Arenys de Munt (km 50), en allà ens estàn esperant l'equip de seguiment femení. En aqui agafo la bossa de corredor i li donc a la Ines ja que encara és massa d'hora per cambiar-me de roba. Cal dir que m'esperava un avituallament completet però quasi no queda menjar, així que tirem de "tostadetes" amb melmelada i nocilla. Li diem a les noies que ens portin un entrepà i una cerveseta a l'avituallament de St Cebrià ja que estem famèlics.
El proper objectiu és arribar a la Creu de Canet, més corriols laberintics trencacames, algo de pisteta i pepinillo fins arribar a la creu. Gaudim uns segons de les vistes al mar i ara tot baixada fins a St Cebrià on aprofitem per cambiar-nos de roba i menjar-nos molt gustosament l'entrepà de truita que ens han portat la Ines i la Silvia....gràcies noies!!!...a la vegada petem la xerrada amb els nostres amics que ens han vingut a veure. L'Enric que s'ha despenjat de nosaltres durant la pujada a la creu prefereix anar al seu rotllo i menjar-se tranquil.lament l'entrepà.
El "trenecito blau" arranquem la marxa, ara el terreny és més pistero per després fer una bona pujadeta fins el Coll de l'Era d'en Mora i des d'allà més pisteta fins a la Creu dels Tres Termes on ens posem el frontal a l'avituallament ja que s'està fent fosc. En aquest avituallament ens diuen que la organització ha suprimit el bucle que puja de St Martí de Montnegre al Turó Gros ja que hi ha un pam de neu a d'alt.
Seguim per pista fins trobar el rierol que les cintes ens fan anar seguint el seu curs uns centenars de metres, passem el Salt de l'Aran i enfilem cap amunt per corriol i pista fins enllaçar el Camí de les Costes que ens portarà a Hotsavinyà. En aqui aprofito per "enviar un fax" i menjar un donut que m'entra de luxe. Seguim per pista i ara baixadeta llarga en alguns punts força guarrilla fins arribar al llac, seguim la pista i enllaçem al GR-83 que ens porta de pujada força dreta a St Martí de Montnegre, a mitja pujada ens trobem el Manolo Real que s'enganxa a nosaltres. Més endavant agafem el GR-5 que va baixant progressivament fins a Can Riera. Ja quasi tenim la ultra al sac però encara ens espera la ultima pujada que ens la trobem un km més endavant, un pepino força dret d'uns 300+ que s'ens fa força pesat, i ara baixada fins a Can Valls d'Olzinelles. Ultim avituallament fugaç, creuem la carretera, un km de pistera i petita pujadeta per les torres elèctriques, un tramet de pista fins arribar a la urbanització que està a les afores de Vallgorguina i d'allà caminet fins arribar a meta on ens espera tot l'equip de seguiment. El "trenecito blau" ha funcionat a la perfecció i ha anat ben compacte de principi a fi. Agraïr a tot l'equip de seguiment femení: Ines, Silvia, Laura i Cris pel recolzament i menjar durant tot el recorregut i els meus companys i amics del trenet per la gran companyia i amistat.