dimecres, 9 de novembre de 2011

Marató del Montseny

Diumenge 6 de novembre de 2011
Sant Esteve de Palautordera (Vallés Oriental) - Parc Natural del Montseny
43Km - 2600+ - 6:19:57


La Marató del Montseny serà un d'aquelles curses que recordaré tota la vida, inoblidables les sensacions que vaig poder viure aquell matí plujós d'un mes de novembre. És l'animalada més bèstia que he fet en aquests any i mig que porto fent "el cabra pel monte". I no per la dificultat del recorregut, que ho era i molt, no tenia res a envejar a la Zegama-Aizkorri, sinò per les condicions tan adverses en que la varem tenir que córrer. Els 350 corredors que varem pendre la sortida vam ser 350 herois...pluja des del km 0 al 42, vent i fred infernal  sobretot en les cotes més altes van posar a prova la nostra resistència fins arribar a limits extrems. Mai podré oblidar la meva arribada al Turó de l'Home i l'ajuda que em varen oferir els voluntaris de l'organització en arribar a l'avituallament en aquella caravana al mig de l'intempèrie. En totes les animalades que porto fetes fins ara, mai habia portat tan al limit el meu cos. Encara ara se'm fot "la gallina de piel" en recordar aquells moments i totes les emocions viscudes durant tota aquella marató per moments infernal.




Sortim a les 8 en punt de la plaça de Sant Esteve (233), està plovent força, vaig acompanyat de l'Ernest i el Tigre, junts formem el trio que varem fer la travessa de la Cavalls del Vent el mes de Juliol. Just sortir del poble ja ens mullem els peus com ja estàvem avisats. Això em posa nerviós ja que pot produir ampolles i llagues als peus. En fi, p'alante...El recorregut va pujant suaument, genial per poder escalfar bé. Passat l'avituallament liquid de Mosqueroles la sensació de fresqueta i vent augmenta i durant un tram de 3kms la pujada és va pronunciant força. Del km 7 al 8 ens ve una baixadeta xula per recuperar una mica de forçes i acabar d'escalfar les potetes. Continuo acompanyat dels meus dos amics, anem comentant la jugada i explicant-nos batalletes de la vida cosa que fa que aquesta primera part del recorregut sigui força distreta. En un km arribem a l'avituallament de Fontmartina (785), en aqui el tigre se'ns ha escapat i anem fent l'Ernest i jo. Des d'aquest punt fins al pròxim avituallament al km 14, ens anem trobant amb tot un seguit de corriols de pujada, baixada i plans molt xulos. En un d'aquests corriols atrapem el Tigre i se'ns ajunta. Passat l'avituallament de Les Illes (814) ens ve un corriol de dos kms i arribem al control de Sant Bernat (845). Fins aqui la cursa ha estat força placentera encara que la pluja ens fa la punyeta. A partir d'aqui comença el festival, 5 kms de pujada forta, al cap d'un km el Tigre se'ns queda enrere perque vol ser previsor, l'Ernest i jo seguim a la nostra.



Comença la pujada dura fins al Matagalls, conforme anem guanyant alçada, la pluja, sempre incessant i el vent és fan més presents. La pujada és forta i una mescla de pedra i terreny fangós en alguns trams, cada cop és fa més empinada, les meves potes començen a sentir dolor, noto agulletes a les caderes i la fatiga va augmentant. En aquest punt jo vaig seguint l'estela de l'Ernest que porta un bon ritme, anem avançant a corredors, en aqui hem trobo el Ricky i el Presi dels Patidors de Torrelavit, amb ells vaig poder gaudir d'un entreno nocturn no fa molt.

Quan anem arribant a d'alt sento que les mans les tinc bastant congelades, hem noto exhaust i la boira, vent i pluja és va fent força insoportable. Quan arribem a d'alt del Matagalls (1696, no arribem a la creu), estic força "pajaru", el terreny va crestejant una mica i de sobte s'alça una ventolera super freda que em glaça el cap, el cervell i les idees..em quedo "out" durant uns segons i les mans no em responen. Quan aconsegueixo recuperar-me em trobo amb un control i avituallament liquid, o sigui dos voluntaris que porten el mati allà plantats amb només la protecció d'una tenda de campanya apuntant els dorsals i donant aigua...Impressionant!!! us puc assegurar que s'han de tenir els ... ben posats per aguantar aquestes condicions tan adverses.....Passat el control em trobo amb l'Ernest que m'està esperant.
Ara ens trobem amb un tram de baixada bastant técnica però molt agradable de córrer d'uns 4km però força perillós, ja que hi ha molta fulla i fang en alguns trams que fa que no sàpigues on poses els peus. En aqui noto que en alguns llocs volo, hem sento volar!, no noto cap dolor, fa molt de temps que no notava aquesta sensació tan agradable corrent. Arribant abaix ens trobem l'avituallament de Sant Marçal (1106), agafem forçes i anem tirant. ara ens venen 3 kms molt durs, són uns 500 de d+. Quan començem a pujar la cosa ja puja molt empinat i noto que les forces estàn podent amb mi i la pluja, el fred, el vent i la fatiga van augmentant, i cada cop es fa tot més insoportable. Per variar torno a tenir les mans congelades i cada cop em costa seguir el ritme de l'Ernest, pel camí em trobo el Rubén Valle, el Jordi Rami que va enrampat i al Xavi Agulló, tots ells gran amics cremadors de pota!. Jo sempre darrere l'Ernest. El terreny torna a ser una mescla de fang i pedra i conforme anem guanyant alçada la climatologia e´s torna verdaderament infernal. Abans d'arribar al Coll d'Agudes (1645) perdo a l'Ernest, no puc seguir-li el ritme i abandono la idea de forçar per anar junts. Noto que em quedo sense energies, quina pàjara carai!!. Quan arribo a d'alt veig la llum!!, ufff per fi s'ha acabat el suplici..en aqui em trobo amb una noia amb hipotermia, ufff!!! el temporal que hi trobo en aquell moment és infernal. El voluntari de l'organització em diu que en 2 kms arribem al Turó de l'home són dos kms planers però que se'n fan molt durs perque no tinc forces, el corriol sembla una petita riera, no ha parat de ploure des de que hem començat!!!! en alguns llocs em venen petits subidons d'adrenalina que fa que agafi un bon ritme però al cap de pocs minutets em vaig apagant, em sento pàjaru total i el vent i el fred és infernal!!! (més tard em van dir que eren d'uns 100km/h i -12 graus de temp) mai he sentit res semblant des de que corro.




Quan arribo al Turó de l'Home (1707) em vé una ràfaga de vent per darrera que em tira cap endavant, per poc no m'espinyo!! impressionant!!! Ufff!!! al arribar em fan entrar a dins d'una autocaravana on hem trobo amb l'Àngela i les seves companyes que em donen escalfor i una beguda calenta que em fot les piles!!. Estic al limit, no m'aguanto. Tot i així em donen la vida quan em diuen que 100m més avall ja no fa vent i la temperatura és més agradable.
Surto de l'autocaravana activat amb la bona nova que m'han donat. Sé que em venen 13 kms de baixada, quin descans per la meva ment!!!!. Surto disparat corriol avall, són corriols molt técnics, amb molta pedra i fang però a mi m'es igual, jo vaig al limit, si m'espinyo a pendre pel c..! ja no hi ha volta enrere, vaig just de forçes i ho penso donar tot i sobretot disfrutar que ja he patit prou!. Vaig baixant tot "follat", la gent quan em veu es van apartant, jo cada cop em sento més fort i sobretot sento que estic volant. Encara que el terreny és perillós, les meves velles Trabuco s'agafen de pm. 3 kms de disfrute total més avall conecto amb l'Ernest i seguim junts.

 Arribem a Fontmartina, bevem i cap vall altra cop, el terreny en aqui ja no és tan pedregós però si mooolt enfangat, les potes ja m'acusen l'esforç dels primers kms de baixada però per el que queda s'ha d'anar a fondu. Anem a matar el tema!. Arribem a Mosqueroles, últim avituallament, bevem i cap avall altra vegada, fang, aigua, pluja i més fang!. A 1km de l'arribada ens trobem amb la última sorpresa, ens toca crear un riu totalment desbordat, la gent de l'organització ha habilitat una corda per poder agafar-se i creuar, entrem a dins, el corrent és força dur però a veure qui té collons de deixa-se anar de corda jajaja. Arribem a l'altra banda i ja ens queda un km d'un petita pujadeta que és fa terrible i llavors tot baixada i planer fins a linia l'arribada. Aquest últim km el faig "pàjaru" total però supercontent de l'esforç èpic realitzat. L'Ernest m'ha d'anar esperant. Uns últims metres i arribem junts a l'arribada.
Aprofito aquestes linies per felicitar a tots els corredors que la varen poder acabar, als que ho varen intentar, i sobretot a l'organització i a tots els voluntaris per l'esforç titànic que varen realitzar perque no ens faltes de res i sortis tot bé. L'any que vé s'ha de repetir, esperem que sigui tot lo contrari i podem gaudir d'una temperatura i un dia ideals.

5 comentaris:

FerRun ha dit...

yak, et torno la visita. Ja sabia que la marató havia estat duríssima però llegint la teva crònica i amb el vídeo, al.lucino pepinos. La veritat és que l'aigua, el fred i el VENT és una combinació fatal i risc segur d'hipotèrmia. Felicitats, crak!!! Per cert, quin temps et va sortir?
També veig que aquest any vas estar a la Zegama, pel teu temps crec que vam coincidir en algun moment. Jo vaig fer 6h41' amb un pajaron terrible pujant l'Aikorri i fent el cresterio.

Josep M ha dit...

Felicitats per la marató, ja veig que va fer una mica de fresqueta i vent.

Epic Marató!!!!!! Aquest tipus de situacions ens fan més forts. Fins la propera ens veiem pel monte

yak ha dit...

Ei crack!!! aquesta del Montseny no l'oblidaré mai, si ja de per si era dura la climatologia la va endurir molt més. Vaig fer quasi 6:20, no vaig sentir cap tipus de dolor de cadera ni res de res...A Zegama al igual varem coincidir en algun moment perque vaig arribar 6 minuts més tard...que gran és Zegama, d'aquelles que no s'obliden mai també. Jo el pajarón el vaig tenir durant els primers 10 kms, a partir de l'Aratz vaig anar fent la mar de bé!.

yak ha dit...

Gràcies Josep Maria, èpica i dura de collons jaja. Ens veiem en algun entreno previ a la Sant Ramón, a veure perque aquesta setmana faig la Burriac, la que vé la Marató pirata de Montserrat i el dia 10/12 vaig a fer la de Chiva de 65km...si estic cardat ens veiem el dia 17 cremant pota a Sant Boi. Salut

Rafarunner ha dit...

Como mola leer a otros que han pasado las mismas. Que pedazo de carrera. Nos vemos en la próxima. Salud y Kms