Ultra Cako Guilleries-Collsacabra Xtrem

Dies 6-7 d'Abril de 2013
La Cellera de Ter (La Selva)
80km - 4200+

Etapa1: La Cellera de Ter-Sau-Sant Joan de Fàbregues (54km-3398+)

A les 7 del matí sortim de la Cellera de Ter, just sortir del poble ja enfilem muntanya amunt cap al Puigdefrou, ens esperen 3'8km i 680+ de pujada empinada i ben parida per corriol, el terreny està molt humit ja que ha plogut fins poquetes horetes abans. El Pere i el Lluís comanden el grup, el Sando, l'Enric i servidor els seguim i la Carme, La Mª Carme i l'Ultraquim tanquen la comitiva. Anem pujant tranquil.lament però amb brillo. Arribem al Puigdefrou i ja podem gaudir d'unes vistes espectaculars amb el Montseny Nevat, la Cellera sota nostre, les Cingleres del Collsacabra...direcció St Gregori s'hi pot veure neu, té pinta de que pillarem "catxo"! jeje.

Conforme anem seguint, ara per pista i pujant, tot es va tornant blanc...i més blanc fins que el paissatge sembla una postal nadalenca. Fred, neu per un tubo, mans gelades, peus xops i gelats. A primers d'Abril no és normal això. El Bitxo, el gos de la Mª Carme que ens acompanya avui patirà de valent. Arribem a Sant Gregori (1098), foto de rigor i cap abaix cagant llets que fot rasca. Ara conforme anem baixant ja tornem al nostre paissatge primaverenc i el solet comença a sortir. Ens trobem pel camí un mtbiker que va cap amunt, quin crack! jeje. Jo ja quasi no em sento les puntes dels dits del peu però aviat segur que em passarà. Passem el Coll de Nafré per després anar pujant per camí pistero fins al Santuari del Coll (822), a 6km d'Osor on en espera el primer avituallament gràcies a la Pili i l'Ernest, l'avituallament és molt completet, hi han "sanwichs", refrescs, xocolata, aigua, embotit...no passarem gana no, com s'ho ha currat el Pere!. Les vistes des del Santuari són espectaculars.

Ja portem 15km a les potes, ara seguim pujant una mica més i agafem una pista de baixada, tram durillo pel coco d'uns 12km amb vistes al Pantà de Susqueda i demés paratges 100% Guilleries però que amb la companyia d'aquestes belles persones és fan molt agradables. Anem xerrant els uns amb els altres i el pobre Bitxo cada cop més cardat, la neu li ha afectat molt però encara que no camina gens bé aguanta com un campió. El Lluis, l'Enric i el Pere agafen la iniciativa, jo amb els demés quedant-me a estones sol per culpa de que no puc parar de tirar fotos...aquests paissatges són la ostia amb patinet! així aprofito per marcar-me unes series i cremar un xic de poteta jeje! :).
Un xic més endavant ens deixa el Sando que ha vingut a fer una part del recorregut, nosaltres seguim pel GR-178 fins arribar a Can Serrallonga, el Mas on havia viscut el famós bandoler que sorprenent i lamentablement està en ruines. En aqui aprofitem per fer un most. Seguim endavant, el Bitxo per això va dins la motxila del Lluís perque ja no pot seguir caminant. La imatge és molt graciosa, jeje, el Lluis tindrà que portar 9kg més de pes fins a Sau o sigui 12km de pista pura i dura.

Arribem a la presa del pantà de Sau, en aqui ja ens espera el Genís que ens ha fet el dinar, supercomplet aquest avituallament amb arròs, formatge, patates, olives, iogurt de búfal...
Ja tenim al davant les cingleres del Collsacabra. Sortim de Sau i poc més endavant enllaçem pel GR-2 que ens durà fins a Tavertet, la pujada és preciosa, corriolera i escalonada d'uns 5km i poc més de 400+. És un no parar de fer fotos, espectaculars vistes...i això comporta unes quantes sèries més jeje.
Arribem a Tavertet, maquissim el poble, agafem un corriol ben parit que recorrer sota les cinglera, força pedregós i amb moltes branques caigudes i esbarzers, també amb petits rierols degut a les plujes dels últims dies on s'ha d'anar amb molt de compte de no relliscar, però amb una miqueta de traça ens anem ensortint...poc després passem pel Salt de l'Avenc, impressionant!. Anem seguint el corriol i anant superant la nostra gimcama particular fins que anem a parar a un tram asfaltat, ja queda poquet per arribar a la Recotoria de St Joan de Fàbregues on un xic més endavant agafem un corriol que coneixen el Lluís i la Mª Carme que fa pujadeta, però després de 52km ja em menjo el que faci falta jeje. Uns metres més de camí planer i arribem a la Rectoria, la casa de colònies on soparem i farem nit.

Etapa 2: Sant Joan de Fàbregues (Rupit)-El Far-La Cellera de Ter (26km-804+)

A la etapa de diumenge, s'ens afegeixen el Joan, la Magali i la Fina. Sortim de la Rectoria amb un sol radiant, té pinta de que fotrà calda, a pocs metres hem de creuar el riu que hi ha d'alt del Salt de Sallent amb molts problemes, ja que baixa molta aigua però gràcies a l'Enric i el Pere que construeixen un pont improvitzat amb unes totxanes que trobem per allà aconseguim passar sense problemes, tot i així en el tercer pas alguns ens acabem mutllant els peus jeje.

Poc després arribem al mirador de l'imponent Salt de Sallent, fotos al canto i a seguir la ruta. Després de passar un tram per camp obert i verd agafem un altre corriol ben parit i ben tapat, no tan salvatge com el de Tavertet que ens portarà resseguint la cinglera passant per miradors naturals brutals fins a arribar al Far on ens espera el Genís per avituallar-nos. En aqui tastem les coques que s'ha currat la Mª Carme, bonissimes!, inclús té el detall de posar-hi una espelma per celebrar el meu aniversari que va ser tres dies abans. Gràcies Mª Carme!!.

Sortim del Far i baixem per un corriol pedregós técnic amb força pendent per després seguir baixant per camí ample fins a St Marti de Sacalm, o sigui uns 320 d-. Durant aquest tram aprofito junt amb l'Enric per córrer un tram i estirar les potes, el crack no para de "provocar-me" per fer uns "mano a mano" jaja.

Seguim uns 3km de pista per agafar un corriol molt xulo, que fa un xic de pujadeta al principi per després anar fent puja-baixes de molta roca i tècnic fins pujar al que queda (quasi res) del Castell d'Estela i seguim baixant per aquest corriol tan ben parit amb "mano a mano" inclós amb l'Enric. Una miqueta més de pista i ja arribem a les afores de la Cellera de Ter on agafem la via verda del Carrilet, poc més d'un km i arribem a l'aparcament on haviem sortit. En allà ens espera el Genís i un bon dinar.
Gràcies Pere i Carme per convidar-me a aquesta ultra cako tan ben parida, també a la Mª Carme, Enric, Quim, Lluís, Sando, Joan,Fina, Magali i Genis pels grans moments passats per aquestes boniques muntanyes.