dimecres, 22 de juny de 2011

Marató de muntanya de Berga

Diumenge, 5 de juny de 2011
Berga (Berguedà)
42Km - 2930+ - 7:27:01


Una setmana després d'haver assolit la marató de Zegama i sense pràcticament temps de disfrutar de ser finisher, se'm presentava l'altra gran fita d'aquesta mitja temporada, la Marató de Berga, ara convertida en repte. Físicament arribava a aquesta cursa tocat, no estava recuperat de l'esforç de la setmana anterior. No les tenia totes per la distància i el seu alt desnivell. Sincerament veia complicat acabar-la, el dia abans em feia mal el genoll, tenia els turmells tocats des de feia dos mesos. Els quadriceps fets caldo des de Zegama. Resumint: arribava fet un cromo!!!. El cap em deia que em quedés a casa però el cor i la il.lusió em deien que tenia que intentar-la córrer.
Arribem a Berga a dos quarts de set del matí enmig d'un gran diluvi, aquesta vegada m'acompanyen el Marc Grases i el Pepe Valderrama. Agafem el dorsal i esperem a veure que passa, sentim el rumor que al igual escurçen el recorregut per les condicions del terreny. Esperant a la sortida, coincideixo amb la Rosa Navarro i el Lluís Planagumà, dos amics i cracks de les cremades de pota amb els quals xerro durant una estona. També em trobo i mantinc una xerradeta amb la Montse Sistere i el Bodi. Uns minuts abans del tret de sortida para de ploure.
A les 7'30 donen el tret de sortida, comença el repte!! aquesta vegada comença bé, sense rampes ni cap dolor. Com sempre i aquest cop més que mai em quedo al darrere, al cap d'uns 200 metres la cosa comença a pujar, per davant 1200m + en 12 km...uufff!!! això ni a Zegama. En aquest punt em trobo amb el Rubén Pinyol, amic i company de club. Ell també vé de fer una marató la setmana abans, decidim anar tirant junts.

La cosa continua pujant, el terreny està força enfangat però no plou. Conforme anem pujant el paissatge és brutal. A l'avituallament  de la Figuerassa (km 5) ens trobem al Kiku Olivella, de Sant Sadurní. Tot i ser els dos del mateix poble, ens hem conegut personalment a la sortida. El Kiku s'enganxa amb nosaltres i anem tirant junts. Anem xerrant de les nostres vides, del que ens agrada, de vambes de trail, malles, samarretes técniques, de la familia, de les festetes que ens fotiem de jovenets...o sigui, com unes marujes!! jajajaja. La cosa continua pujant i pujant, les meves cames aguanten bé i cada cop están millor, el Rubén porta el ritme i no em costa seguir-lo, el Kiku també l'aguanta bé, aquest és el seu estreno en la distància. Al km 6,5 arribem al segón control, la gent que hi és allà ens anima i ens diu que anem bé.
Nosaltres continuem anant cap amunt. No hi ha treva, ni un petit replà per poder agafar aire i tot corriols de pujada amb fang i més fang fins al km 12,5 que arribem al remuntador de Rasos de Peguera on trobem l'avituallament. Aprofitem per menjar fruits secs i beguda isotònica i a partir d'aqui per fi fa baixada, el terreny com durant tot el que portem de cursa està enfangat però s'hi pot rodar bé. Durant la baixada continuem de "xàxara", entre pista i corriols on arribem a l'avituallament de Casa Ferrús (km 17) on la gent ens anima molt, en aquest control passem d'avituallar-nos..(no sabiem el que ens esperava a partir de llavors jeje)...de cop i volta ens trobem que la cosa puja super empinada, uffff!!!! el Kiku se'ns despenja. Em dono compta que tinc la vamba dreta descordada però no m'he la puc cordar perque tinc les mans congelades!!! jaja (per alguna cosa em diuen Yakman, l'home de gel). Decideixo esperar-me a que arribi el Kiku, al cap d'un moment arriba i li demano que m'he la cordi, el tiu flipa jajaj. Un cop la vamba cordada vaig darrera del Rubén que s'he m'ha escapat. El Kiku em diu que va fent. La pujada és bestial, estem a uns 2000 metres i la pujada cada cop és més dreta i empedrada, hem de grimpar, anem passant a gent i durant un moment em dona per mirar cap avall i m'acollono!!! penso: Jordi no miris avall. Em sorprén molt que no hi hagi ningú de l'organització en aquest punt tan perillós. Si rellisco ja he begut oli!!, la boira és força espesa i aplico el que em deien a Zegama, "no mires para arriba", no cal dir-vos que no s'acaba mai aquesta pujada. No he pujat una pujada tan xunga en ma vida. Aqui si que noto que les cames em pesen de Zegama però jo cap amunt, sempre darrera del Rubén, que per cert només li veig les vambes. Finalment arribem a d'alt...uuuffff!!!! agafem aire!!, la boira és densa, no sabem ben bé on estem.
Seguim la cresta i pràcticament de morros ens trobem a un noi de l'organització que ens diu que estem a pocs metres de coronar la temuda Gallina Pelada, punt emblemàtic i més alt de la prova. Al cap de res hi arribem. Estem a 2300m d'alçada.


Ara una miqueta de baixadeta i el paissatge és torna brutal, tot de color verd, ni un arbre ni res, només verdor  i pedra, em recorda força als dibuixos animats de la Heidi i al Pla de Beret de la Vall d'Aran. Arribem a l'avituallament del Refugi d'Ensinja, estem al km 21, ja tenim mitja cursa i la part més difícil al sac. Agafem energies i continuem el Rubén i jo amb el nostre mano a mano particular, ara en pla fins al km 23 on ens trobem una baixada molt técnica però molt xula, en aquest punt hem de vigilar perque és molt fàcil espinyar-se, prenem precaució però tot i així anem força ràpids, baixem fent eses, anant controlant, una mica més avall la cosa és torna més facileta i continua baixant, tot corriol, brutal! molt de fang per això...continuem així, en total uns 4 km! de baixada, llavors comença una mica de pujadeta on trobem l'avituallament del 25,5, agafem més energies i continuem pujant per pista fins que entrem en un corriol de pujada, uuuffff!!!! no hi comptava amb això, la cosa s'empina més i més, sort que tinc el Rubén que em marca el ritme, noto que perdo forces però em dona un dels seus gels que em dona una mica de vida. En aquesta pujada adelantem a força gent, alguns corredors se'ls hi acaben les forces, també ens trobem a gent parada i enganxada. El Rubén, sempre generós reparteix i es queda sense gels. Arribem a d'alt i ens trobem una baixadeta, uuuffff!!! agafo aire, continuem baixant i arribem al km 30, tornem a estar al control de Rasos de Peguera, en allí ens diuen que en 10 minuts  tanquen el control, que ens espavilem que sino no arribarem al seguent control. El Rubén i jo ens quedem sorpresos i decidim que li hem de fotre canya i apretar el cul!.
  A Rasos arrepleguem o més ben dit animem a un corredor que es diu Valentí a acabar la seva primera marató, el tiu ja volia plegar. Nosaltres ens trobem frescos i recuperats de la pujada anterior, decidim fotre-li canya!, sabem que a partir d'aqui és tot baixada, podem superar els controls que ens queden. Aqui ja començo a apretar. Els corriols que ens n'hem trobant són força perillosos per culpa del fang, n'hi ha moltissim i rellisca molt!!! nosaltres a fondu! jeje. Ara mateix sóm un grup de quatre corredors que uns kms més avall ens quedem el Rubén i jo. Ens anem animant per no afluixar el ritme, un pèl més avall ens trobem a la Montse Sistere i dos corredors més. Continuem baixant fins que arribem a un corriol de pujada i amb algunes escales de pedra!...ufff!!! com trenca les cames però ja estem al 37, hem d'apretar les dents. La Montse se'ns escapa. Nosaltres a lo nostre jaja!!. Arribem a l'ultim tram, ja veiem Berga a sota, baixem per un corriol empedrat, ja surt el sol, comença a picar, de quina una ens hem lliurat. En aquest punt hem trobo fort i pletòric, com si no hagués fet Zegama la setmana anterior. Ens diuen que queden 2kms, nosaltres a foonduu cap avall...entrem al poble, ultimes curves pels carrers de Berga, quatre escales i veiem l'arribada, hi entrem el Rubén i jo agafats de la mà...tota una marató sencera mano a mano...el millor de la cursa: l'amistat per sempre amb el Rubén i el Kiku!.
Acabar una marató d'aquest desnivell i duresa, amb controls de pas pel mig i venint de fer la de Zegama, el temps per mi era el de menys. Estaba feliç per haver-la acabat. L'organització va ser perfecta, la senyalització perfecta, els avituallaments ben col.locats i el dinar de l'arribada genial. Marató molt recomenable.