diumenge, 12 de juny de 2011

Marató Zegama-Aizkorri

Diumenge 29 de maig de 2011
Zegama (Goierri), Gipuzkoa
Euskal Herria
42Km - 5470m - 6:49:24


La primera vegada que vaig sentir parlar d'aquesta marató va ser al programa Temps d'Aventura del canal 33, a l'any 2007, el primer any que la va guanyar Kilian Jornet. Recordo que em vaig quedar al.lucinat!, sobretot per les imatges en les que els corredors pujaven l'Aizkorri, punt i cim emblemàtic de la prova. Em vaig quedar tan bocabadat per la duresa d'aquesta prova i pel nivell que hi havia que vaig pensar que mai podria aspirar a córrer-la i molt menys tenir el nivell suficient per acabar-la. Llavors jo portava un parell d'anys entrenant per asfalt i no feia curses, simplement entrenava per mantenir el meu pes desprès d'haver superat els meus problemes d'obesitat. Una cosa sí! des d'aquell dia no m'he la tret del cap i durant aquest ultim any ha estat una obsessió per a mi.
Fa deu minuts que estic donant voltes al llit, estic neguitós, són les 6:30, el Sebas Baca dorm al llit del costat i encara no s'ha despertat. Sona el mòvil, l'agafo, és el sr Millagui que em truca per dessitjar-me sort, em fa feliç! quin putu crack! és el meu mestre, ell sap el que significa per mi aquesta marató. Ell també té marató, li dessitjo molta sort també...penjo el mòvil, el Sebas també és desperta i es prepara per la cursa. els dos tenim tota la roba preparada sobre la cadira. Comprobo que tot estigui en ordre: les Trabuco, els shorts, la samarreta de la Blancafort, les mitjes compressives i el Buff. També paravent, pomades, gels etc.





Baixem al menjador de la casa rural on ens allotjem, ens han preparat pasta per esmorzar, té una pinta genialcarreguem energies, ens prenem un café amb llet, ens despedim de tothom i cap a Zegama via Idiazabal, on passarem a buscar al Jordi Agustí, que també córre la marató. 
Arribem a Zegama a les 8 del matí, estic molt nerviós, tinc els nervis a "flor de piel", s'acosta el moment dessitjat des de fa molt de temps, ja fa estona que des de que veniem amb el cotxe no trec la vista a l'Aizkorri, el seu pic més emblemàtic, i penso, "d'aqui a unes hores estaré allà a d'alt"...se'm posa la pell de gallina mentres penso en això!!!.

Són les nou menys deu, estem tots col.locats a la linia de sortida, jo estic amb els demés corredors de Sant Sadurní, petan la xerrada, cosa que em va bé per calmar els nervis de mentres va passant el protocol de sortida. Falta poquet per les 9, sona la música previa, se'm posa a mi i a tothom suposo la pell de gallina...les 9, sona el campanar, conta enrere i tret de sortida!!! comença la marató i el moment més dessitjat en 5 anys de runner...un pas, dos passes, RAMPA! al peu esquerre, dos passes més...RAMPA! al peu dret, se'm cau el món a sobre, em desmoralitzo, el meu somni se'n està anant a norris però haig de siguir fins que rebenti!! no puc abandonar! No! a Zegama no!!!...continuo tirant, després d'unes trotades més ja no noto res, donem la volta al poble de 500m perque s'estiri el grup de corredors. Tornant a passar per la linia de sortida la cridòria és espectacular, jo estic realment flipant!. Encara estic acollonit però miro de calmar-me, sortim del poble i enfilem cap amunt primer cami encimentat i després pedregós, amb una verticalitat molt bestia. Jo ja començo a suar, imagino que a causa dels txakolins, la sidra i el chuletón dels dies previs. Durant els primers 4-5kms, pateixo molt, no tinc bones sensacions, hem noto pesat, fa molta calor! però confiat que la cosa millori. Arribo a aquesta cursa ben rodat, he fet molts kms, i bons desnivells per preparar-la. A Bidarte (km5) trobo el primer avituallament on aprofito per veure un got d'aigua, continuo, vaig darrere del Sergi, el Tade i el Jinks, tres companys de Sant Sadurní. D'aqui anem de baixada, el Sergi i el Tade s'escapen i jo m'enganxo amb dos corredos, arribem al km 7'5 passem per Otzaurte on la cridoria em fot les piles, començo a sentir-me millor, poc després trenquem per un camí a mà esquerre i enfilem un cami de pujada força pronunciat, jo sempre darrere dels dos corredors, se'ns afegeixen dos més. Seguim aquest cami o corriol més ben dit cap amunt, em trobo al Antoni Rubio de SSadurni, és queixa de les rampes però va tirant, jo segueixo. La cosa comença a planejar un pelet, però continua amunt. Tiro endavant, em començo a trobar com sempre, la meva moral va en augment i el meu cos ja comença a anar a tope. Arribo al km 9'5 a l'avituallament d'Ultzama, el grupet de corredors amb els que anava s'han quedat enrere, aprofito per veure liquid i alguna cosa sòlida. La cridoria en aquest punt és genial! m'esperona i em dona forces, continuo per un corriol de baixada tècnica i molt xulo, en aqui em trobo al Sergi i al Tade, m'enganxo a ells. Al  km 11, un parell de kms de pista i la cosa ja enfila cap amunt, comença la pujada a l'Aratz on en la part previa, abans del control d'Atabarreta em trobo amb el Bodi, corredor veterà en maratons, ultres i el que fagi falta! tota una referència per mi. El saludo, no sabia que la corria aquest any, em dòna un consell que no l'oblidaré mai: "Jordi, Endavant i molt de Seny". Penso que seguiré el seu consell al peu de la lletra. Començo a sentir-me molt bé i no em vull confiar, si tiro molt segurament ho acabi pagant. Tot i així li fotu brillo al tema perque no tinc clar si vaig gaire sobrat als controls.
Segueixo sense perdre de vista al Sergi i al Tade, ens adentrem dins d'un bosc, al km 14-15 ens vé un puja i baixa fins a l'avituallament d'Allarte on des d'aqui començem a pujar al cim de l'Aratz ja a camp obert i terreny pedregós. Aquesta pujada se'm fa un pèl dura, el sol toca de plè i fa força calor, però em trobo molt animat i amb moltes ganes. En aquest punt hi ha força gent animant i això em dona empenta per fer el cim. Un cop a dalt, una mica de pla i torna a fer baixada, en aquest punt ja passo al Sergi i al Tade i em torno quedar sol. Una mica més endavant passo per la Cova de San Adrián, a partir d'aqui els ultims metres planers fins arribar al avituallament i control del Sancti Spiritu. Aqui la concentració de gent és bestial!, tenia coneixement de la concentració de gent animant en aquest punt però viure-ho...uufff!!!! s'em posa la pell de gallina!. A una de les persones que hi ha a l'avituallament li pregunto si vaig molt just de temps en el tall, em diu que vaig 20 minuts per sota i la veritat que em fa posar-me molt content, en aqui em sento fort i penso que ja no m'hauré de preocupar pels talls. Aprofito per beure molta aigua, menjar una barreta i fruits secs, començo a tirar milles amunt. Durant la pujada em trobo amb gent de Sant Sadurní que com tothom no para d'animar, això em fot les piles i em dona un plus de força, també cal dir que fa una calor bestial, el sol toca de plè en aqui. La pujada és dura però jo estic a tope! penso: aquesta marató m'he la menjo amb patates!!. Un km més endavant comença la pujada a l'Aizkorri, és una pujada superdreta, jo vaig fort, he reservat tanta pota que "rebosso" energia per un tubo, pel cami em trobo molta gent que ja baixa, tothom m'anima, m'ofereixen aigua, barretes etc..també em trobo gent de Sant Sadurní que quan em veuen s'exalten i m'animen sense parar. Jo sempre amb un somriure! tinc en ment d'anar cap amunt! res em pot parar, vaig a per l'Aizkorri. els ultims 300 metres més o menys el terreny és pedregós, avanço a alguns corredors, alguns están parats amb rampes i els hi costa continuar, també em trobo amb un corredor subjectat pel públic que li ha agafat una lipotimia i está vomitant...la gent em diu que ja estic arribant, que falten pocs metres, jo ja diviso el cim, vaig directe cap amunt. La ultima pujada és dura però jo vaig a tope! la gent anima a banda i banda sense parar, estic al.lucinat del "griterío", m'estàn pujant en volandes, estic flipant!! ja veig al Sebas Jurado de SSadurní amb la càmara de video inmortalitzant el moment, jo estic molt feliç, coronar aquesta muntanya era un dels moments que sempre habia somniat. Quan arribo a d'alt toca avituallar-se, més aigua i menjar, necessitu agafar forçes. Em despedeixo de la gent del poble que hi ha al cim.



 Ara toca l'Aitxuri que en menys de dos km el tinc a tiro. Aquests kms se'm fan durs perque haig de "crestejar" entre les roques, en un punt estic a punt d'espinyar-me però per sort aguanto l'equilibri, se'm fa llarg aquest tros però un cop arribo al cim sento un soroll molt bestia que vé de baix el poble, des d'aqui se sent l'speaker que anuncia el guanyador, ha guanyat al Killian! quin crack!! i jo encara estic al km 23!!!! impressionant...un cop aqui toca baixar 300m de desnivell fins a l'avituallament d'Arbelar. És una baixada molt técnica i durilla, procuro anar amb precaució per no fer cap mal gest o caure ja que en l'ultim mes he patit dels turmells. Un cop abaix  em trobo dos coneguts de Zegama en l'avituallament d'Arbelar (km 24), l'Antxón tal com m'havia promès em té reservat un parell de talls de formatge amb pà, també m'ofereix vi però jo no estic pel vi...vull aigua o isostar!! jajja. També estar l'Unai que graba aquest moment en video. Ens saludem, xerrem un parell de minuts i a seguir. 
Després d'una baixadeta, m'incorporo a un grupet de 6 corredors, entrem en terreny boscós, Poc després anem a parar a camp obert, és una zona planera i amb herba i és pot rodar la mar de bé, arribem a l'avituallament d'Oltze i dos kms més tard al d'Urbia, aqui hi ha molta gent, en aquest punt ja noto el cansament i el sol i la calor m'està trinxant, la gent em va venint i em diuen que ja està, que només em queda una pujada i després tot baixada, m'ofereixen aigua, m'he la tiren per sobre, cosa que jo agraeixo. En pocs metres comença la pujada a l'ultim cim, el Andraitz, pujada semblant a la del Aratz, força pedregosa, però aquesta vegada vaig justet de forces, m'he la prenc amb molta calma, els corredors que em segueixen i els que tinc al davant van igual que jo. Penso, xino xano i ja arribaré, procuro no alçar la vista perque sino em puc desesperar. La pujada és fa molt llarga, a mig cami em ve el Borja, un noi de Zegama amb el qual vam compartir birres i "rises" dos nits abans. M'anima sense parar, no em para de parlar, jo li agraeixo perque em distreu. Ell vé de l'arribada i m'explica com ha a anat tot i em diu que un cop a d'alt tot és baixada. Una mica més endavant em deixa i al cap de poc arribo a d'alt el cim de l'Andratz (km 30), em dic a mi mateix que ja ha passat el pitjor, ara toca baixada.

Una mica de baixada i el grupet de tres corredors que sóm entrem en terreny boscós, ja s'ha acabat la calor! aqui la temperatura és refrescant, ni rastre del sol abrassador per enlloc. La baixada és técnica, en algún punt inclús estic a punt de caure, en alguns llocs hi ha una mica de fang. Pel camí em trobo amb gent enganxada a la cuneta, no poden seguir i estàn esperant que els vinguin a buscar els sanitaris, d'altres amb rampes esperant el moment per poder continuar. Jo em sento recuperat en aquest tram i vaig llençat, tot i així procuro ser prudent perque és molt fàcil torçar-se els turmells en aquest punt. Passat l'avituallament d'Itzubiaga hi trobo una mica de plà i alguna pujadeta que fa la guitza més que res, també em trobo bassals d'aigua, però res, ja començo a assaborir l'èxit de l'arribada. La cosa continua de baixada, passo dos controls més, a cadascun d'ells em diuen que ja està, que ja ho tinc. Jo ja vaig de subidón i estic superfeliç, vaig sol tot aquest tram, ni rastre de cap corredor. Després d'Oazurtza, la baixada ja és més pronunciada i començo a passar a corredors que ja estàn a les ultimes, sigui que van enrampats o van justets de forces. En aqui vaig llençadissim, a foondu! com jo dic. Una mica més endavant comença la pista encimentada, ja puc veure el poble abaix, només penso en el moment de creuar l'arribada, ja ho tinc, queda poquet!, Al arribar al poble ja sento la veu de l'speaker i la massificació de gent que per alli s'hi troba, tots animant com sempre! sense parar!! i jo més feliç que un tornavís, assaborint el moment...ultim parell de curves i directe cap a meta! entro a l'sprint, amb les mans ben obertes, somrient i feliç!!!. Des d'aquestes linies vull felicitar a tota la gent finisher de Sant Sadurní! en especial al Sebas Baca (un plaer compartir finde amb tu!), Jordi Agustí, Jordi Pinyol i l'Antoni Reynes. 



1 comentari:

Sebas ha dit...

Uffff, “Piel de gallina” al tornar a reviure aquells moments.

Per a mi també va ser un plaer compartir finde amb tu. Espero i desitjo que ho fem més vegades. Un cap de setmana per a recordar.

Cuidat Crack.