Triatló Terres de l'Ebre

Diumenge 22 d'abril de 2012
Sant Carles de la Ràpita - Jesús-Tortosa (Baix Ebre)
3000-85km-20km - 6:17:03

Falten cinc minuts per les 8 del mati, acabo de sortir de l'aigua per fer un tast del seu estat, estic força nerviós, he passat una setmana força dura psicològicament, aquests 4 mesos que porto preparant l'Ironcat estàn començant a pesar com una llosa. Em trobo a la sortida de la Platja de Les Delicies, sóm uns 190 participants, hi ha bon ambient. Estic amb el Tigre, el Juanra, Super Paz, el Víctor de Santos i l'Arnau, ens dessitjem sort. L'organitzador ens explica el recorregut del tram de natació que consisteix en fer dues voltes a un circuit triangular de 1500 metres. Ja queda poquet per la sortida...20 segons, 10, 5...donen la sortida!. Em coloco a la part esquerra i dels últims, vull nedar còmodament i no vull rebre osties encara que en aquesta distància no és tan important. No sóc bon nedador i com més relaxat nedi millor. La mar està picadeta i fa vent, cosa normal en aquesta zona, i això encara em posa més nerviós. Fins arribar a la primera boia em mentalitzo psicològicament de que endavant!, que passaré el tall de la natació. Arribo a la primera boia amb un grup de quatre nedadors, sembla que anem a la par i la cosa té pinta de que anirem junts tota l'estona, així que vaig fent la meva. Quan acabo la primera volta em sento molt relaxat a pesar de que l'estat de la mar toca la pera. Estic nedant còmodament i cada cop veig més clar que no tindré cap problema per passar el tall. Durant la segona volta continuo acompanyat dels altres tres nedadors. Quan surto de l'aigua no puc evitar de mirar els jutges per veure si em tallen...però no és el cas, estic content i molt tranquil. Surto de l'aigua amb 1:12:00 i vaig cap a boxes on em disposo a preparar-me pel segment de bike.

Ja sobre la bici em disposo a afrontar els 85km, just sortir de Sant Carles direcció a Amposta entre camps d'arròs i carreteres amb asfalt xunguillo, el vent comença a fer la guitza, i el seu sò no deixa de fer-me companyia. Al cap de deu kms m'haig d'aturar perque el dorsal em penja d'un sol forat i estic a punt de perdre'l, m'el guardo a la butxaca del trimono. Fins a Amposta el recorregut és plà però a partir d'aqui fins a la Sènia fa pujada amb algún petit puja-baixa. Fa un dia assoleiat però el vent és emprenyador, en fi, toca aguantar-se i mirar d'apretar el cul perque surti una mitja de velocitat acceptable. Durant aquest tram em vaig trobant a diferents corredors, alguns d'ells amb uns pepinos de bicis d'escàndol. Al arribar a l'avituallament de la Sènia situat al km 50 segueixo cap a Mas Barberans i Roquetes, és tracta d'una carretera secundaria poc transitada i un pel trenca cames però sobretot amb tendència a baixada, cosa que s'agraeix moltissim i el vent en aqui ja no molesta tant. Abans d'arrinar a Mas Barberans em trobo aturat a la cuneta al Victor que ha tingut una punxada i no té camera. Quina llàstima, segur que anava a tope i hagués fet un tiempazo. Arribo a Jesús-Tortosa amb bones sensacions però amb la incertesa de com estaràn les potes quan començi a còrrer.

Just sortint de boxes i començar a còrrer noto que tinc les cames com adormides, no em pesen com altres vegades però no em sento bé, potser no he treballat prou aquesta transició cosa que em proposo a treballar-la a tope durant les tres setmanes que queden fins l'ironman. El circuit, totalment plà, és d'una sola volta de 20kms pràcticament per pista de terra, cosa que agraeixo molt. Són les 12:30 i fot una calor bestial! les potes no tiren com han de tirar, començo a patir, no puc evitar deixar de pensar en l'Ironcat i el que m'espera si em trobo en aquesta situació...uuufff!!! esquivo aquests mals pensaments i procuro pensar en coses positives. Al km 5 em trobo al Paz i l'Arnau que van totalment llençats, quins cracks!. Sobre el km 7 em trobo el Tigre, com m'alegro de veure'l en acció! va bé el tiu!, s'ha estat quasi dos mesos lesionat i té l'IM de Lanzarote a la cantonada i porta poc entreno. Al cap d'un km m'adelanta el Victor de Santos, l'organització l'ha deixat fer el segment de run però no ha pogut acabar el de bike per la punxada que ha tingut.
La calor és espantosa, al arribar al km 10 el circuit torna cap a direcció Jesus, en aqui decideixo apretar el cul i allargar la gambada, cosa que al cap d'un parell de kms les sensacions milloren. Arribant al km 15 ja començo a adelantar a alguns corredors que van enganxats, jo, encara que una mica fatigat em sento molt bé i noto que les cames em tiren. Els últims dos kms se'm fan durillos sobretot per la calor però no afluxo per res el pas i arribo a la meta amb 1:46:57 que fan un total de 6:17:03.
Acabo content per que m'he pogut refer i perque no, d'haver acabat el meu primer doble olimpic, sobretot d'haver passat el tall sense cap problema el tall de natació cosa que vol dir que estic dins els parametres i aquest mal pensament deixarà de ser un maldecap...encara que amb l'amargor de que hagués pogut fer un millor temps i que hi ha molta feina a fer encara per afrontar amb garanties l'Ironcat.
Aquest tricap de setmana acaba a Sant Carles de la Ràpita amb un dinar de germanor de la familia Blancafort Triatló entre "rises" i explicant-nos batalles, degustant unes tapetes i una bona paella en un bar.