IRONCAT 2012

Dissabte 12 de maig de 2012
L'Ampolla (Baix Ebre)
3800mts-180km-42,2Km - 12:33:00

Surto de boxes direcció al port natural del Fangar que és on es donarà la sortida, vaig conversant amenament amb un company que està just darrera del box. Estic molt tranquil, res de nervis, porto quatre mesos i mig esperant aquest moment, ha arribat el gran dia i sé que he fet bé la feina, tinc moltes ganes d'iron, l'experiència al Terres de l'Ebre i sobretot les bones sensacions que he tingut entrenant aquestes últimes tres setmanes amb el meu amic Jordi Paz fan que em senti d'aquesta manera. Arribo a la platja, tothom està allà, una jutja ens diu per megafonia que falten cinc minuts per la sortida i jo....encara no he fet el tast de l'aigua!. Ràpidament entro dins l'aigua...mmmm està calenta i tot! i la mar està molt tranquila, com una piscina, res de vent...em coloco a la linia de sortida, a l'esquerra i dels últims, com sempre. Falten un parell de minuts i la jutja de la federació ens explica el recorregut del segment de natació que consisteix a donar tres voltes a un circuit rectangular de quatre boies i després donar la volta a l'espigó i sortir al port nàutic on estàn situats els boxes.

A les set en punt donen la sortida, m'ho prenc amb calma procurant trobar el meu lloc, el meu ritme i sobretot fer unes bones braçades i estar el més còmode possible. Ja arribant a la primera boia ja crec haber trobat aquestes sensacions, ara només és tracta de "dar cera, pulir cera". La mar està en calma, no haig de patir perres, els fantasmes i temors que sempre m'han espantat en aquest segment van desaparèixer al Terres de l'Ebre. Durant les tres voltes, no tinc cap mena de problema i inclus disfruto i tot. Al passar l'espigó, i arribar a boxes em sento molt descansat, sobretot relaxat i convençut per fi de que el swim realment és un pur tramit en un IM.

Començo el segment de bike a les 8:30 amb bones sensacions, he treballat molt la bicicleta, així que l'afronto amb tranquilitat, em proposo fer-lo en 6h i una mitja de 30km/h...no fa vent (cosa estranya al Delta). Aquest segment consisteix en donar sis voltes a un circuit de 30km pels arrossals del Delta de l'Ebre unint les poblacions de l'Ampolla-Deltebre-Camarles i acabant a l'Ampolla.
Durant la primera volta tot va quasi perfecte, rodant còmode, al arribar a l'avituallament de Camarles m'ataquen una plaga de mosquits sense cap consequencia i al arribar a l'Ampolla per poc em passo la rotonda que marca l'inici de volta per desconeixença del traçat, sort del públic que m'avisa jeje. En la segona volta tot perfecte però quan estic a punt d'arribar a Camarles començo a sentir dolor a les lumbars...merda!, em començo a menjar l'olla només en pensar en els 135 kms que em resten...procuro relaxar-me i espantar fantasmes dels meus pensaments i pensar en coses positives. Al tornar a l'Ampolla veig els meus amics i amigues de l'A.E Blancafort Triatló animant-me, i això em fot les piles! no els puc fallar en dic!. Durant la tercera i quarta volta el dolor a les lumbars comença a desaparèixer i em sento molt confiat...però a la cinquena volta comença a bufar el vent, on en el tram fins a Deltebre i tornant de Camarles a Deltebre comença a molestar i a trencar el bon ritme, tot i així estic en la mitja. En la última volta el vent ja és molt emprenyador i insuportable en aquests dos trams fent-me baixar a 22 km/h i on la calor ja comença a agobiar moltissim. Tot i això faig la mitja de temps que buscaba. Abans d'acabar m'apareix una petita plaga d'avispes, la qual una d'elles em pica i com que vaig tot suant em fot una mal bestial, com escou collons!...arribo a boxes amb les potes a punt per afrontar la marató.

La marató és el segment que més inquietut em causava, ja que a Terres de l'Ebre vaig començar fatal i vaig tenir males sensacions. Aquest cop començo de conya i les potes responen, el meu principal enemic (i el de tothom) serà la insuportable calor a més de 30 graus. El recorregut consisteix a fer sis voltes de 7kms per tot el passeig maritim de l'Ampolla que inclueix un petit tram de terra. Fins al km 24 vaig de fàbula, a un bon ritme i amb molt bones sensacions però al final de la cinquena volta la calor ja em comença a perjudicar de valent. Encara que no he parat d'hidratar-me en els dos avituallament que té cada volta ara mateix em sento axafat...tocarà tirar sobretot de coco, com sempre. Sort de tots els amics del club que no paren d'animar-me sense parar a cada volta. També els meus amics i companys de fatigues, a la postre participants també, Jordi Paz, Marti Quadras i Pep Sanchez Delgado que durant les dues vegades per volta que ens anem trobant m'animen també i això em dona vidilla. La cinquena volta se'm fa durissima i a cada avituallament em tiro gel a les potes perque m'estàn bullint. Encaro la última volta molt fatigat però pensant que ja acaricio el repte i petit somni. Quan estic a punt d'arribar a l'avituallament de la primera part del circuit que és on et donen la goma blanca que marca el final de la marató i l'èxit, em sento marejat i amb ganes de vomitar...decideixo parar uns minuts per recuperar-me, no he caminat en cap moment però em veig obligat a aturar-me per despejar-me. M'hidrato bé a l'avituallament i en un parell de minuts em sento millor i torno al lio. Em manquen poc més de tres kms per acabar...els últims dos kms els tiro de coco però corrent, amb el cap ben alt...quan passo pel control de xip al final de l'espigó em queda un km...estic contentissim!, encaro la recta final...puc veure el crono que marca 12h:30', ni sabia el temps que duia ja que no duc crono...ja puc veure els meus amics amb el magnum de cava a punt per desgorjar...creuo la linia d'arribada amb un somriure d'orella a orella...ja sóc Ironman!!! repte aconseguit!!!. Em donen l'ampolla de cava, quasi no tinc ni forçes per remenar-la jeje, massa cansament i emocions juntes, ja s'encarrega Super Paz del tema jeje. Al acabar, un massatge i com nou. Al anar a boxes a buscar la bicicleta i les bosses vaig pensant en que vull fer un altre Ironman!, torno pedalant cap a l'apartament amb aquest pensament i més feliç que un tornavis.