dijous, 12 de setembre de 2013

Punk Trail de Calaf





Dissabte, 7 de setembre de 2013
Calaf (Anoia)
25km - 711+ - 3:17:00



El que tenia que ser un cap de setmana cremant pota per Núria i la seva preciosa Gran Olla es va convertir en una 'potes cremades' per Calaf i els seus voltants :-). Portava tota la setmana mentalitzant-me pel Trèvol de Núria, una ultra pirata que organitzen els Tallaferros. Tres dies abans es va decidir anul.lar-la per la meteorologia adversa que pintava aquell cap de setmana, i com que no puc estar-me quiet i sabent que es feia la Punk Trail de Calaf, sense pensar-m'ho dues vegades vaig decidir fer cap a Calaf. M'encanten les Punk Trails pel seu esperit i ideals, per la seva organització 'campetxana' i simpàtica, pels seus avituallaments, perque el que importa és passar-s'ho be fent el que més ens agrada: córrer...i sense cronos ni osties! res de competi, tot xauxa!...també perque et trobes amics i coneguts i com no podia ser menys, per les birres!. Per contra, els seus traçats són com 'kriptonita' per les meves caracteristiques fisiques, són recorreguts molt trencacames amb pujades i baixades curtes constants i amb algun tramet de pista. Tot i així, per poc que puc i sino em coincideix amb cap cursa, sempre m'escapo a una festa punkie. M'ho passo pipa en elles!. 
Arribo al Casal de Calaf, m'inscric i aprofito per saludar a amics i companys. Sobre les 9 donen la sortida, començo a darrera com sempre, partint de que el recorregut no està fet per mi vaig fent, xerrant amb el Diego Gàlvez, el Tomás Gómez i el Toni Ruiz. Després del primer tram de pista agafem el primer corriol, en aqui es forma un tap, ja que compartim els primers 6 kms amb els corredors de la Minipunk. Com que la cursa no es competi m'es igual. Poc després agafem una pujadeta que amb el tap em fa caminar, el Diego i el Tomás que van de trankis avui, ja s'em escapen. Corriolet de baixada i primer avituallament. En aqui coincideixo amb el Diego, el Tomás, el Tottu i el Pau Alegre.
Al sortir, més puja-baixes corrioleros, el dos cracks ja s'en van i desisteixo de seguir-los, 2'5 km després un altre pico de pujada, en aqui m'enganxa el Pau 'Tortugueta', i com que portem un ritme similar decidim anar junts, córrer amb ell em va genial, ja que tant puja-baixa m'està començant a deixar tou, i amb la xerrera que portem tot es porta millor. Bla, bla, bla i una pujadeta després arribem al segón avituallament on aprofito per menjar fruita i dos vasets de birra ;-).
Tornem a la guerra, baixadeta al canto i altra pujada que la fem amb una noia molt simpàtica que corre la seva primera cursa de més de 20 kms. Seguim amb ella un parell de kms i en una petita baixada dreteta la deixem enrera. Ara agafem un tramet planer que va paral.lel a la carretera on em trobo i saludo a la Beatrice. I un altra pujadeta...les potes ja començen a treure fum :-). Una miqueta més endavant ens trobem el tercer avituallament, és tracta de l'avituallament festiu de la jornada, amb música i la gent disfrassada ballant i fent xirinol.la jajaja, quins cracks!, en aqui cauen uns gotets de cocacola per reactivar-me.

Sortim, passem per un túnel que s'ha de passar ben ajupit i just després ens ve una pujada costeruda i punyetera, en aqui anem un grup de 6-7 corredors, entre ells el Jordi Sella. Passat Mirambell agafem un tram de pista que se'm fa etern, el Pau ja va per davant, jo al meu rotllo que vaig tovet. Ja puc veure una pujadeta maca, per mi glòria, dessitjava una cosa així per tal de treure'm la pista de sobre xD!!!. La començo a pujar amb moltes ganes, però quan ja li pillo el gustillo, s'acaba!! arrghhh!. Ara mini-baixadeta dreteta xula, 200m de tramet de pisteta i últim tram de pujada que vaig fent patxim-patxam. Arribo a l'últim avtuallament, al km 22, on bec aigua, i a encarar els 3 km que em queden amb les cames ja tocadetes i cansadet. Durant aquests tres kms que resten, no deixo de veure Calaf al fons, i els puja-baixes són constants, quan arribo al final de l'última pujada, d'alt d'un turonet on hi han unes antenes, sé que em manca poc més d'un km per acabar...ja tinc ganes de buti-birra! jeje.
L'última baixada fins el poble la faig amb un somriure, en el fons partint-me la caixa de mi mateix perque tinc les potes cremades, i fent-me creus de com una cursa tan 'innocent', amb poc més de 700+ i 25 kms em pot deixar tant baldat, però també mirant-ho pel costat positiu: he estat disfrutant molt, he passat una bona estona fent el que més m'agrada entre amics i coneguts. Entre aquest pensaments i quasi sense adonar-me'n arribo a la línia d'arribada, com no, amb un bon somriure.
Vull agraïr a la organització el permetre'm deixar-me córrer a última hora i fora de plaç d'inscripció. Cursa ben marcada, els avituallaments ben colocats i guapos. Organització 10. Llarga vida a les Punk Trails!, Que n'aprenguin!!!. 

1 comentari:

Malfieten ha dit...

Jaja, celebro que t'hagi agradat i et deixès tovet ! :-)
L'any que ve tornem-hi i no et preocupis que si no tens inscripció un pota negra com tu no pot faltar-hi.
Salut i sort en les pròximes mogudes. No pares!