Trencacims

Dissabte 2 de novembre de 2013
Paüls (Baix Ebre)
51km - 4000+ - 10:10:56

La Trencacims era la última cursa de la temporada, ja feia un mes que el cos em deia que parés però em feia molta il.lusió fer aquesta cursa per l'entorn on es desenvolupava i per la seva duresa i desnivell. Tenia molt clar que seria la última. Arrivaba amb certa incertesa, la nefasta marató que vaig córrer a St Llorenç Savall sis dies abans em feia sentir-me molt insegur, no sabia en quin estat físic em trobaria, per si de cas vaig estar-me tota la setmana descansant. El que em tranquil.litzava és que en aqui ho podria donar tot sense reserves, buidar-me i amb una mica de sort acabar la temporada 'a lo grande'.

Dos quarts de set del matí, em trobo en el Casal municipal de Paüls a punt per passar el control de material, després de saludar i xerrar amb alguns companys i amics, passo el control i em dirigeixo cap a la sortida. En allà i a la espera de que comenci la cursa continuo petant la xerrada amb més amics i coneguts....7 del matí, donen la sortida, comença festa!.
Sóm uns 150 corredors, la sortida fa goig ja que a banda i banda del carrer hi ha la gent portant torxes...tot molt maco.
Just sortir del poble, al km 2'5 comencem a pujar direcció a la Mola Grossa, o sigui uns 1000+ en els 5 primers km, 'casi ná'. Aquests primers kms m'els passo un xic ratllat ja que no he agafat els bastons i m'estic començant a arrepentir, mentres vaig pujant em vaig mentalitzant de que ja no hi ha volta enrera i tocarà apetxugar amb les conqüències siguin les que siguin. Entre aquests pensaments arribo al primer avituallament, continuo, aixeco la vista i veig una pujada ben parida entre la roca i un tiu fent sonar l'esquellot, quan arribo a ell i giro la vista, ja flipo amb les vistes brutals que tinc darrera...segueixo amunt, paso per un pas molt estret, uff! brutal!, és el pas de la finella...ja em començo a calentar del 'subidón' que m'agafa...quan surto d'allà fot una ventolera bestial, però jo ja estic moralment renovat i em sento molt be fisicament. En no res pujo un xic més i faig cim, ja tinc la Mola Grossa al sac i els primers 1000+. Segueixo crestejant més feliç que un tornavis deleitant-me de les vistes. Baixada guapa i arribo al primer control on hem trobo un parell de corredors que s'han fet mal i han abandonat.

Segueixo, patxim patxam, pujadeta i baixada tècnica rocosa fins arribar al barranc i enfilo cap al Tossal d'Engrilló, on fot una ventolera bestial, passo control i altra cop de baixada, passo per la Font del Montsagre on em creuo amb la gent que fa la Marxa que m'animen quan em veuen passar. Ara petita pujadeta, baixadeta ben parida cagant llets i de sobte em trobo amb una pepino rocós...uff! m'encanta! quina pinta més guapa que té. Començo a pujar, no puc evitar mirar a banda i banda deleitant-me amb les impressionants vistes dels Ports. Em sento fort, feliç, quina sensació més xula. Arribo a d'alt amb un somriure d'orella a orella, el pepino s'ha m'ha fet curt la veritat. Passo control, i altra baixadeta ben parida per tornar a pujar, al arribar a d'alt, un voluntari m'indica que ja baixem cap a Sant Roc, menys mal perque ja tinc gana jeje.

La baixada a Sant Roc és brutal, corriol ben parit de qüasi 5km que primer els faig cagant llets i els dos últims amb un grupet de tres corredors que em trobo. Arribo a l'avituallament amb gana, em bec una cervesa amb unes llesques de pernil dolç i formatge. Ja porto 23km i 2000+ al sac. Em sento fort per afrontar la resta, les potes estàn finetes i el disfrute és total.
Surto amb un noi amb el que faig el primer km de pujada, després agafem un parell de quilòmetres pisteros fins al següent avituallament on carrego aigua a sac, seguidament agafo un corriol de pujada, ara comença el tercer pepino, o sigui 3km i qüasi 500+ positius fent cim a l'aigua del Tord. La pujada és dreta, durant aquesta avanço a alguns companys, en aqui agraixo no haver agafat els bastons perque em farien nosa, el terreny és tapat per la vegetació però no s'acaba mai. Quan arribo a d'alt em sento un xic cansat però al començar a baixar em trobo un avituallent liquid i em diuen que ara és tot baixada. Aquesta baixada la faig cagant llets, disfrutant-la molt, aquest any he millorat força la tècnica de baixada, durant aquesta perdo les marques un parell de cops, imagino que per culpa d'algún cabronàs que ens les ha tret, amb aquest parell de pèrdues m'espero si baixa algún company per tal de no perdre'm més, és millor tenir més de dos ulls...en baixen tres, collonut doncs, m'enganxo a ells fins arribar a l'avutuallament del 30. Avituallament fugaç i cap a endavant que això ja està xupat.

Sortint d'aqui em desmarco dels meus companys, petita pujadeta suau que és deixa fer be, baixadeta corriolera guapa i ara si, una pujada de 300+ que em deixa les potes toves i altra baixadeta fins a l'avituallament de la Font de la Canaleta on puc recuperar forçes en forma de pà amb embotit i una altra cerveseta fresqueta.
Enfilo la pujada al coll de les Canals amb un somriure d'orella a orella, disfrutant perque les potes estàn be, durant aquesta pujada avanço a alguns companys, al arribar a d'alt, petita baixadeta rocosa com no i la última pujadeta fins al passador de la Punta de l'Aigüa, les vistes en aqui dels Ports són altra cop espectaculars. Ja puc assaborir el fi de festa!. Baixo enxufat fins a la Font del Montsagre, on faig un avituallament fugaç en forma de dos gots d'aigüa i des d'aqui enfilo el camí a la inversa del principi de cursa baixant cagant llets, assaborint el finisher i de postres el final d'aquesta genial i gran temporada que he fet. Enrera queden hores i hores d'entrenaments, un fotiment de desnivell, de compartir molts kms amb grans amics que he fet durant el camí, d'altres anònims, molts d'altres en sol.litut...pel camí queden moltes alegries i poquissimes penuries. Durant aquests 7kms de baixada tècnica i rocosa, i sense aixecar la vista de terra, assaboreixo aquests últims quilòmetres més feliç que un tornavís. Arribo a Paüls feliç, molt feliç...amb un somriure d'orella a orella.