dimecres, 20 de novembre de 2013

Una volta pel Pedraforca

10 de novembre de 2013
Saldes (Berguedà)
8'3km - 841+


Amb aquesta sortida enceto les cròniques sobre les meves excursions i demés cremades de pota que crec que poden ser interessants per tothom. Fa temps que penso que val la pena parlar de les sortides que realitzo pel territori català, que a vegades són molt millors i gaudeixo més que les competicions.
Fa cosa de mes i mig i arrel de l'animalada de NAPAF (kaminades extremes No Apte Per A Frikis) per Montserrat que els hi vaig preparar als meus amics caminadors de les terres gironines, la Mª Carme i el Lluís Tuneu ens van proposar fer una sortida al Pedraforca, una caminada molt bonica i molt recomenable per aquest emblemàtic cim de l'excursionisme català.

A les 8 del matí quedo amb els meus amics al aparcament del Mirador del Pedraforca, situat un xic més amunt de la població de Saldes i molt aprop del refugi Lluís Estasen. Haig de dir que arribo molt calent i babejant de gustera. Abans d'arribar a Saldes i conduïnt per la carretera em trobo de morros amb la impressionant i imponent vista del Pedraforca amb la seva màgica enforcadura que almenys a mi em deixa embruixat.





Al mirador em trobo amb el Pere, la Carme, Maria, Mª Carme, l'Enric, el Lluís T i el Lluís P. Junts sortim direcció al Refugi Lluís Estasen amb moltes ganes de viure una matinal màgica i bonica. Al arribar al refugi enfilem amunt direcció el Coll de Verdet seguint les marques del PR. Fins allà el camí puja que dona gust i podem gaudir d'unes vistes espectaculars del massís i del Cadí que tenim a darrera. Quan arribem d'alt el coll fot una ventolera acollonant però és parada obligatoria, ja que des d'allà tenim unes vistes del poble de Gòsol i de tot el paissatge espectacular que envolta a aquesta població. Seguidament comença la grimpada cap al cim per la paret nord, primer ens trobem una canal ben parida i força dreta que fa les delicies del personal. Aquesta primera part és la part més complicada de la ruta. Un cop a d'alt tot és crestejar amb una serie de baixades i pujades grimpaderes fins a coronar cim. Cal dir que durant tot l'ascens ens arribaven bocanades d'aire que et feien trontollar i acollonien una mica. En tot moment és poden gaudir d'unes vistes espectaculars.





Quan coronem el cim baixem fins a la tartera, nosaltres baixarem per la banda que porta al Refugi Lluís Estasen que per desgràcia es troba en mal estat. Us recomano la de la banda de Gòsol que està en millor estat. La banda de Saldes per això és espectacular en quant a vistes. Per sort han habilitat recentment un caminet alternatiu a que evita baixar per la precaria tartera que patina un colló i mig i et pots fer molt de mal. Tot i així en la seva part final aquest caminet va alternant amb algun petit trosset de tartera.
En la baixada per aquest caminet habilitat i baixar uns metres, em calento, em desmarco dels meus amics i baixo cagant llets avall! jeje, era inevitable la veritat. Tanta bellesa paissatgistica i tan brutal baixada no es podia baixar caminant. Al arribar al refugi vaig esperar a que vinguessin els meus amics. Em va saber greu deixar-los en allà d'alt i no acompanyar-los la part final però ja em coneixen i entenen que com a cremador de pota és molt fàcil que caigui en les temptacions del 'lado oscuro' i em foti a córrer.
Un cop arribats els meus amics baixem fins al Mirador (punt d'inici) i gaudim de les impressionants vistes al Cadí que tenim en allà. Un cop acabada la sortida baixem a Saldes a hidratar-nos en un bar.
Gràcies per la companyia grans amics i en especial a la Mª Carme i el Lluis T per liar-nos a tal fantàstica i bonica sortida.