dimecres, 4 de desembre del 2013

NAPAF Ardenya-Costa Brava Extrem

Diumenge 24 de novembre de 2013
Sta Cristina d'Aro-St Feliu de Guíxols (Baix Empordà)
18km - 1033+


Quan el Pere Alsina i la Carme Carmona em van proposar de fer aquesta NAPAF (rutes extremes No Aptes Per A Frikis) per l'Ardenya, Massis de Cadiretes i amb final al mar, no m'ho vaig rumiar ni 5 segons i vaig respondre amb un "Sí" rotund.
En aquesta matinal ens acompanyarien també la Tània Torné i la Magalí. Vaig quedar amb tots ells davant el poliesportiu de Sta Cristina d'Aro i ens vam desplaçar fins a Can Llaurador, a les afores del poble on donaria inici la sortida.
Iniciem la ruta a les 8 del matí i després d'un breu trote d'aproximació arribem al Massís de Cadiretes, a la serra de l'Ardenya.

Passat un pont flotant molt xulo iniciem la grimpada pel pas equipat dels Carcaixells i les seves agulles centrals. Tram molt ben parit i tècnic. Després seguim entre fondalades amb alzinars, corriols verges molt ben parits i ens dirigim cap a la Plana Basarda a la recerca d'un poblat antic ibèric que per arribar fins allà hem de fer un tram de pujada ferèstega sense un camí clar marcat i a camp a través. Jo que són gran passo dificultats per passar entre les branques i demés malesa.
Quan arribem a d'alt, veiem les quatre restes que queden del poblat i em quedo bocabadat de les vistes que tenim, el Massís de Cadiretes darrera, les Gavarres per un altra banda i el mar al fons. Parem a esmorzar i iniciem la baixada a camp obert entre roca, per sort no patina. Al arribar abaix iniciem la pujada per un corriol ben parit fins el Puig de les Cols. Les vistes que podem gaudir en aqui són les millors de la ruta. Amb els Pirineus nevats per una banda, les Gavarres per l'altre, el mar per una altre cantó i tot el Massís de Cadiretes-Ardenya al darrera, o sigui, és veu tot el recorregut que em fet.





Seguidament baixem, fem un tram pistero i agafem un corriol molt guapo que ens ha de dur fins al mar, concretament a Punta Brava-Cala Vigata. Quan arribem en allà se'ns obre un altra món, de color blau i olor a sal. Ara és tracta de bordejar la costa entre blocs de roca fins a St Feliu. Aquest tram és molt tècnic i s'ha de vigilar amb les torcedures de turmells. En aqui em sento en pau, com en trance, el so de les onades arribant a la platja...sensació brutal. Quan estem apunt d'arribar a l'Ermita de l'Elm, tenim alguna que altra grimpada tècnica molt guapa. Maquissim tot aquest tram per la costa!. Quan arribem a l'ermita es dona per finalitzada la ruta.
Donar les gràcies el Pere i la Carme per la gran matinal i recorregut que m'han fet gaudir (i no parlem del gran dinar), i a la Tània i la Magali per la seva agradable companyia.