Diumenge 1 de desembre de 2013
Vilaplana (Baix Camp)
30km - 2083+ - 5:02:36
Còrrer la Cursa dels Cingles no entrava en els meus plans, la Trencacims marcava el final del meu calendari de curses de muntanya per aquest any però com que tenia bones sensacions i tenia mono de competir, em vaig decidir a participar-hi. No cal dir que el seu perfil, tipus de terreny i dificultat feia per mi.
Arribo a Vilaplana sobre les 7 i després de recollir el dorsal i saludar a companys i amics m'en vaig cap a la linia de sortida. Les sensacions que tinc són molt bones i tinc moltes ganes de que comenci la festa.
Després del tipic passeig de turno pels carrers de Vilaplana, sempre en pujada, agafem el primer corriol, durant els 3,5km fins a la Cova Maginya em faig una idea del que m'aniré trobant, corriolets salvatges puja-baixa, amb bastanta malesa en forma d'arrels, troncs i pedra, alguns d'ells amb pendents força dretes i tècnics, d'aquells que no pots alçar la vista de terra ja que sino et pots fotre una bona nata i haver-ne de lamentar les conseqüencies. Fins a la Cova Maginya (572) vaig molt concentrat, sobretot en els trams més tècnics, en d'altres vaig intercanviant paraules amb amics que em vaig trobant. Arribo a d'alt de la primera pujada sense com aquell qui diu enterar-me de res...la baixada, ja és una altra cosa, guapa, tècnica i molt 'guarreta' per després anar planejant fins a l'avituallament on em trobo la Carol, que fa de voluntaria i amb qui aprofito per saludar-la. 
Segueixo ara cap amunt, corriolet maco de pujada amb qui m'acoplo amb la Montse, vaig amb ella durant uns dos quilòmetres, en un dels 'respiros' de la pujada em foto una nata en enganxar-me un peu en una arrel, però sense cap consequència fisica...quan arribem a un tram de pista, m'escapo, vaig finet i tinc ganes de festa. Un xic més endavant, pujada corriolera guapa de 350+ que la faig sense problemes, tant que arribo a la Punta del Sec (963) sense adonar-me...caram, si que estem be...un cop a d'alt m'enganxo amb el Joan Ignasi i el Pau, ambdos de l'equip CER de la Sènia amb els que he coincidit en altres batalles.
Em passo l'avituallament pel forro i inicio la baixada cagant osties, molt tècnica, amb terreny accidentat i pedregós, la veritat és que és una baixada de 2km deliciosa. Jo sempre amb el Joan Ignasi...fem un tramet més planer i encetem una pujadeta de 70m molt dreta per tornar-los a baixar ben dretament i en aqui iniciem la pujada a la Mussara (980), 370+ en 1'2km que el faig sense cap problema i disfrutant-la. Un cop d'alt, avituallament que faig força fugaç i altra baixada guapa igual d'accidentada que les anteriors...als tres quilòmetres d'anar baixant, arribo a l'avituallament del 20 on haig d'aturar-me a carregar forçes per la pujada a les Antenes (1010), pujada que vista des d'abaix fot por, 700+ en quasi 2km per un tallafocs, on en algún tramet s'ha d'apretar les dents. Haig de dir que vaig avisat del que em trobaré, a la recollida de dorsals ja n'havia sentit parlar d'aquest pepino.
La pujada durant la primera part se'm fa molt amena, amb algun hatxassu que altre però en la seva última part haig de reconèixer que més que dura se'm fot pesadeta, sobretot per la caloreta que fa. Un cop a d'alt, a l'avituallament em foto una Voll a mitjes amb l'Oriol Codorniu, company meu a l'equip Terradesports i amb el qual ens acabem de conèixer en plè pepino. Amb ell i el Joan Ignasi fem els últims 6km de baixada junts amb molt de brillo. Els primers quatre per corriols ben macos i tècnics com els anteriors i els dos últims pisteros fins arribar a la linia d'arribada.
Cursa molt recomenable, ben organitzada i marcada que farà les delicies dels corredors que els hi agradin els corriols durs i tècnics, amb els seus bons pepinos de pujada i baixada. Cal dir que els avituallaments són molt complerts, amb un total de 7, que per una cursa de 30km és una passada.
