dimecres, 25 de juny de 2014

Emmona Ultra Trail

Dissabte 14 de juny de 2014
Sant Joan de les Abadesses (Ripollès)
110km - 8460+ - 26:35:40



Aquesta ultra ha estat la gran bojeria que he fet mai fins ara, no estava en el meu calendari, simplement va ser un "calentón" d'un diumenge a la tarda que estava eufòric després d'acabar amb molt bones sensacions la Ultra Els Bastions quan em va sorgir l'oportunitat d'aconseguir un dorsal i no m'ho vaig pensar ni dues vegades, tenia el viu record del meu finisher en l'edició del 2012 i tenia moltes ganes de repetir. Em feia moltissim de respecte el repte d'encadenar en set dies de diferència dues animalades d'ultres com aquestes però em veia capaç d'aconseguir acabar la Emmona.

A les sis del matí donen la sortida, entre els que correm la ultra i la marató sóm uns 900 corredors, jo com sempre a darrera de tot i aquest cop més que mai, si vull acabar aquesta animalada haig de dossificar molt i pendrem'ho amb molta calma ja que la Bastions encara em fa pupa a les potes. La pujada al Puig Estela la faig amb molta calma, amb el grupet de l'Abuelo Runner, el Jose, l'Ángel Chamero, el Josep Maria i l'Ilde. De xerrera i anar fent arribo al Puig Estela sense adonar-me'n, ja tinc els primers 1300+ al sac. La baixada fins a la pista que va a Pardines es inèdita a diferència d'altres edicions, es fa camp a través on més d'un cau de culet i mig rodolant avall jeje. Jo la faig amb la calma i sempre controlant de no forçar els quadris. De la pista al poble vaig al trote "cotxinero". Avituallament al canto, "poso" a les fotos que em fa la Laura Poch amb el Bodi i el Mestre Enric Sabaté i cap amunt.
De camí a la Serra de la Canya m'enganxo amb el David i l'Eva i més tard ja en els prats amb el Josep Maria i l'Ilde, jo de bla bla bla i controlant pota. Segón avituallament al canto i aqui sí arranco solet cap a Coll de Tres Pics, tramet ben parit entre els prats i camí fresadet que el faig trotant la mar de bé. Al arribar el coll, baixadeta fins el GR11 i seguidament remunto seguint el riu fins el Coll de la Marrana, tot aquest tram és al revés de fa una setmana. 
Al Coll de la Marrana menjo una mica i bec coca-cola per activar-me i enfilo cap al Bastiments, arribo a d'alt molt fresc, i en aqui ja comença el tram més guapo de la cursa, la carena tècnica i pedregosa que encadena el Pic del Freser, Infern, la Tossa del Gegant, coll de Tirapits fins arribar a Noucreus. Tot aquest tram vaig vigilant de no fer una passa en fals i sobretot gaudint de les impressionants vistes ja familiars per mi ja que m'hi passo sis mesos a l'any entrenant per aquelles contrades. Al arribar a Noucreus un altre tram inèdit en aquesta edició, el tram final de la carena de l'Olla de Núria que fa el Puig de Fontnegre fins al Pic de l'Àliga per baixar a Núria, aquest tram ja és més ràpid i el faig corrent amb brillo la part final. Arribo a Núria sobre les deu hores i mitja amb la sensació d'haver-me encantat massa però amb tota la pota fresca per cremar en la segona part que és on comença de debó la ultra.
Surto de Núria amb 47km 4100+ a les potes, amb les piles carregades i amb moltes ganes de festa. La pujada al Coll d'Eina és un altre km vertical, així que a mantenir un ritme que no desgasti les meves potetes, aquest tram el faig amb el Jose, el Mario Ramos, La Irina, l'Ángel Chamero i el meu company del Terradesports Jordi Beneyto. La pujada pica que dona gust, al arribar a Eina ja fot ventolera, espero que no sigui com a Bastions que em va fer patir...per sort es pot aguantar. Aquest cop toca fer-lo al revés, i haig de dir que pica més fer l'Olla direcció al Puigmal que a Noucreus. Anem crestejant amunt i avall gaudint de les impressionants vistes a banda i banda però mai arribem al Puigmal, es fa molt feixuc aquest tram, inclús en certs moments es fa interminable i tot. Un cop coronat el Puigmal em llenço avall cagant llets direcció a Fontalba, pel camí em desmarco dels meus companys del tram anterior, el tram és molt corrible i jo em sento fort per anar a tope fins a Planoles, ja està bé de guardar pota. Carrego piles a l'avituallament de Fontalba i arranco a un ritme guapo cap a la Font de l'Home Mort, en allà atrapo el Jaume i el Miquel Àngel, companys banyolins i de saraus Tallaferro, amb ells faig el corriol fins a d'alt del Collet de les Barraques, després la baixada per corriol que va fins a Planoles la faig sol, cagant llets i de nit.
Arribo a Planoles, em menjo un parell d'entrepans amb una cervesa tot xerrant amb el Xavi Ropi, el Juanlu i el Bernat Figuerola. Surto direcció cap a la Covil en solitari sota una forta ventolera, la pujada és feixuga i dreta però vaig pujant bé, al arribar al Coll de la Coma Armada el vent és més intens, corono la Covil i ara em trobo una baixada inèdita molt rapideta que em duu fins el Refugi de Prats, en allà pico quatre fruits secs i altre baixadeta ràpida fins el tram d'asfalt que porta a Campelles que el faig en plan "cako" amb el Victor Sànchez i dos companys més. 
Sortim del poble, tramet de pista i corriol fins a l'antena de Sant Antoni, ara ja en solitari, i corriol de baixada pedregós i punyetero fins al Polisportiu de Ribes de Freser.
A l'avituallament de Ribes em trobo el Jaume i el Miquel Àngel, amb ells surto cap a fer el Taga. Per mi la pujada temuda del dia ja que a Emmona 2012 hi vaig treure sang i fetge, aquest cop m'el penso pendre amb calma, els meus dos companys es desmarquen just començar a pujar, al arribar al tram vetical pels prats em dona caça el Jordi Plans i junts anem fent, soportant la ventolera bèstia que hi fa i xerrant quan el pepino ens deixa fins arribar al cim, ja de dia gaudint de les vistes espectaculars que hi tenim. A la baixada a Coll de Jou deixo enrera el Jordi que va tocadet de quadris. A l'avituallament dono caça el Jaume i el Miquel Àngel i els 12km restants, ja de baixada els faig posseït pel dimoni adelantant a companys, enllaçant un corriol darrera l'altre amb algún tram de pista, creuant rierols i trobant-me força fang pel camí. Arribo a Sant Joan sobre les 8 del matí més feliç que un tornavís amb un temps correcte tot i la tralla que portava, amb la meva segona Emmona sota el braç i aconseguint l'improvitzat repte que m'havia proposat d'encadenar les dues grans ultres del Ripollès en set dies.