dimarts, 24 de juny de 2014

Ultra Els Bastions

Dissabte 7 de juny de 2014
Ribes de Freser (Ripollès)
90km - 6200+ - 18:29:52



Els Bastions era una de les ultres escrita en majúscules en el meu calendari, em feia molta il.lusió fer-la ja que entreno molt sovint per la Vall de Ribes i ben mirat seria com passar un dia pel pati de casa.
A les 5 del matí arribo al poliespotiu de Ribes de Freser per recollir el dorsal, poc després em dirigeixo a passar el control de material i situar-me a la sortida tot esperant que comenci la festa petant la xerrada amb amics i companys.
A dos quarts de set en punt donen el tret de sortida i després de passar per alguns carrers del poble enfilem cap a Sant Antoni, pujada de 350+ per corriol estret que el fem en fila india fins a l'antena de la ermita, després d'un corriol ben xulo agafem pista fins a Campelles on passem el primer control. De Campelles fins el Refugi de la Covil tramet de pista avorrida que el passo xerrant amb un grup de corredors entre els quals hi han el Marçal i el Pablo, companys meus en diferents saraus ultreros.
Arribo el refugi i carrego aigua, just sortir enfilem una pujadeta de 250+ fets amb la calma, al coronar cim baixadeta entre els prats i petita pujadeta al Pla de Pujalts amb vistes espectaulars al Puigmal. Una altre puja-baixa i coronem l'Emperadora, passem control i baixada a sac fins a Planoles, primer camp a través entre els prats, després per corriol i des de la població de Nevà fins a Planoles per pista amb algún que altre corriol i petit "repetxó".

A Planoles carrego bé d'aigua, menjo pa amb embotit i enfilo la pujada al Collet de les Barraques que encara que són 800+ es deixa fer bé. Pel camí em vaig trobant algún company que ja va apuradet. Al arribar a d'alt, en el control em trobo amb el Pep i junts anem fent. Tram tot de baixada corriolero fins a la Font de l'Home Mort, i des d'aqui tram de pujada fins a Fontalba. El tram de Fontalba a Núria deixo enrere el Pep i vaig augmentant el meu ritme diesel. En aquest tram txalo molt ja que el corriol que porta a Núria és molt xulo i els ànims de la gent que em vaig trobant pel camí em fot les piles. Arribo a Núria a les dues i mitja de la tarda sota una calor que espanta la terra.

Surto de Núria amb les piles carregades i amb moltes ganes però no se si es pel menjar o la calor la pujada al Puigmal se'm atravessa una mica, sobretot l'últim tram dret fins al cim. Sort del Ramón que em dóna conversa i del bonic paissatge que vaig tenint que em fa pujar a un ritme correcte. Arribo al cim, fitxo i penso que fins a Tirapits li podré fotre canya...doncs tot el contrari, just sortir del Puigmal comença el torment!, una ventolera impressionant que en alguns trams tinc que fer força contra el vent per tal de que aquest no se m'emporti, en alguns dels trams estrets de la carena passo por. Per culpa del fort vent de cara que tenim el mal de cap se'm fa insoportable i vaig encadenant tots els pujes i baixes pels diferents cims dessitjant visualitzar el coll de Tirapits que mai arriba. Pel camí em vaig trobant a companys i tots ells estàn passant el seu calvari personal. Al arribar a l'avituallament de Coll d'Eina aquest ha volat pels aires. Al Coll de Noufonts haig d'agraïr els ànims que em donen els dos voluntaris que s'hi troben ja que arribo mort de fred i mig "enyuyat"...i a partir del Pic de Noufonts fins a Tirapits la ventolera augmenta i el calvari es torna més i més insoportable. Finalment arribo a Tirapits alleujat i feliç com si hagués arribat a un oasi. El tram de Tirapits fins al Coll de la Marrana el faig corrent com puc i resguardat del putu vent però amb poca energia ja que aquesta s'ha quedat a la carena.



Arribo al Coll de la Marrana "out", sense forces ni energia, i el vent torna a fer de les seves, també es veu que ha volat l'avituallament. En aqui passo cinc minutets ratllat per com he d'afrontar el tram fins al Balandrau ja que vaig fos. Entre aquests pensaments negatius arranco a córrer, fins a Coma de Vaca vaig corrent a un ritme força bó ja que va de baixada. Quan arribo a la pujada al Coll de Tres pics aquesta se'm torna a fer feixuga però txino a txano vaig pujant, en aqui hem torno a trobar el Ramón i junts arribem a d'alt. Del coll fins al Balandrau em recupero i faig els 200+ que resten la mar de bé, fitxo al cim i la baixada fins a l'avituallament de més avall del Cerverís el faig corrent a bon ritme i gaudint de les vistes a la Serra Cavallera.
De l'avituallament fins a Pardines m'ajunto amb el Miguel, un corredor de la vella escola que durant el camí em va explicant les seves batalles. Fem primer un tram de pista per després ja de nit enllaçar amb un corriol de baixada molt guapo que ens porta a Pardines. Menjem i bevem una mica i amb el Miguel arranquem a per l'últim escull de la jornada: el Taga.

La pujada al Taga de Els Bastions es fa per pista avorridota quasi fins el coll, per sort força light comparat amb alguna de les que he fet amb els Tallaferro...en aqui el Miguel i el Ramón, que ens venia just darrera van tirant i em treuen uns metres, jo vaig fent. Del coll al cim vaig pujant bé, ara ja quasi ho tinc...arribo al cim entre aplaudiments i sons d'esquellot. Fitxo i arranco cap avall posseït pel dimoni camí de Ribes, coneixedor d'aquest tram i de que les baixades són lo meu, sabia que un cop arribat el cim era la meva, durant la baixada vaig avançant a companys, un darrera l'altre, com un vendaval!, quin tram més ben parit, primer entre els prats i després per corriols ben corribles. Enxufadissim arribo a la linia d'arribada molt content per haver aconseguit una de les ultres més canyeres del calendari d'ultres català.