diumenge, 28 de juny de 2015

Gran Trail Sobrarbe

Dissabte 27 de juny de 2015
Aínsa (Sobrarbe)
66km - 3958+ - 11:36:00

Perfil
Enèssim calentón ultrero, després del buit que em va produir que no em deixessin acabar el Gran Trail de l'Emmona i donar-ho tot a la Open de Cavalls del Vent la setmana següent s'em creuava aquesta 'pedra calenta' en el meu calendari. Estava inscrit des de feia mesos i després de gaudir la edició de l'any passat en la seva versió per la Peña Montañesa em faltava conèixer el recorregut d'enguany més alpí i que ressegueix el GR19 i la seva variant 19.1 d'Aínsa fins a Plan.
A les 5:15 ja estic al pavelló d'Aínsa esperant amb la Cris i els nens a que comenci la cursa, la veritat que em fot bastant de pal còrrer perque després de dos grans saraus els dos findes anteriors em sento cansat però confio en recuperar les ganes durant el recorregut. Hi ha un gran ambient, sóm uns 480 corredors, en allà em trobo amb l'Anchel amb qui conec a la sortida i previament peto la xerrada amb l'Enric Calvet que també corre la llarga.




6 del mati i tret de sortida, sortida ràpida com l'any anterior, la temperatura és de 18 graus així que promet un dia de 'caloret' infernal. Els primers 14km fins a Laspuña són molt plans i pisteros, el ritme és molt ràpid però sabent el que vindrà el meu ritme és ideal. Arribo a Laspuña asquejat de tanta pista, el Yakteam em passa uns 'bollitos' i tiro milles. El proper avituallament és al km 25, més pista, per sort abans d'arribar a Lafortunada fem un corriol maco i ràpid que va pel costat del riu Cinca. A Lafortunada m'hidrato bé, bollito al canto i ara sí, desplego bastons que a partir d'aqui pepino maco fins al Portiello de Tella. De Lafortunada fins a Tella la pujada es deixa fer però és molt pistera. A partir de Tella el paissatge és espectacular i ja es pot veure fins on hem d'arribar, la sang ja em comença a bullir, la mandra desapareix i les ganes de cremar pota tornen a ser les de sempre. A l'avituallament de Tella em trobo el Yakteam fent de voluntaris de l'organització, cosa que em fa molta gràcia. Dos bollitos i dos copets a l'esquena que em dona la Cris i que sempre animen i van bé i cap amunt. La pujada al Portiello de Tella en si és molt xula, durilla però molt xula, la ultima part és preciosa. Arribo a d'alt molt bé de pota però la baixada fins a Bielsa és lo pitjor, Dreta, molt tècnica i molta pedra la primera part per després tornar-se corriol tècnic fins a Bielsa. Un km abans d'arribar em trobo el Carlos que m'acompanya fins al poble on m'espera la Cris i l'Ainhoa i un bon entrepà amb una cerveseta fresqueta.




Amb 42km a les potes em trobo molt bé per encarar la resta però només sortir de Bielsa ja sento que 'lo caloret' està fent mella en el meu cos i em sento muscularment tens i pesat. La temperatura és d'uns 34 graus molt abrasadors. La pujada a la Cruz de Guardia comença dreta des de l'inici, per un corriol que va fent curves, sóm un grupet de cinc però tots anem castigats, conforme anem pujant costa més tirar i la calor cada vegada és més sofocant...no queda un altre que activar el mode automàtic sub-zombie i esperar a arribar al 'paradis'. Al km 50 ja entrem a camp obert, el paissatge és acollonant però encara ens queda un bon pico fins al coll que per sort ja podem veure. L'ultima pala abans d'arribar al coll la faig com si estigués arribant a un oasi...uff!! quina xixarra que està caient.

Després d'hidratar-me i jalar un bollet surto disparat avall amb ganes bojes de liquidar el tema. Al principi em costa còrrer bé però la baixada és més agradable que l'anterior i baixats uns centenars de metres puc agafar un bon ritme. Les vistes al Posets i demés muntanyes són brutals i durant la baixadeta no puc deixar d'alçar la vista quan el terreny m'ho permet.




Arribo a Serveto baldat, ho he passat molt malament a la pujada a Cruz de Guarda però veure el Yakteam i la benvinguda que em dona la Cris a l'entrada del poble em treu les penes. No m'entretinc gaire en allà així que surto decidit a liquidar l'assunto lo abans possible. Abans d'arribar a Gestain faig un parell de mini xinxetes de pujada que se'm fan agradables. Arribat a Gestain m'hidrato i em remutllo el cap per enèssima vegada i baixo fins a San Juan de Plan a lo que pot donar el cos que no és gaire ja. La baixadeta se les porta, curteta però cabrona per rematar les potes. Des d'allà fins a Plan tot planet, per pista i a 'trote cochinero'. Uns metres abans de l'arribada m'espera la Cris amb qui arribo a meta i un cop traspassat l'arc d'arribada em fundeixo en una tendra abraçada que em fa plorar d'emoció.