diumenge, 17 d’abril de 2011

Cursa de muntanya Alta Segarra

Diumenge 10 d'Abril de 2011
Sanaüja (La Segarra)
24KM - 1200+ - 3:23:15




Una setmana més tard del meu estreno a La Pobla de Massaluca després d'haver superat la lesió, continuava la meva preparació d'acumular kms i bones sensacions de cara a assolir amb garanties els reptes que m'he plantejat de cara a la temporada que acabo d'encetar.
Personalment, la Cursa de l'Alta Segarra és una de les curses més maques que he corregut fins a dia d'avui. 24km ven complets, amb corriols a dojo, pujades i baixades constants i  molt trencacames. Recorregut exigent i amb molt poca pista forestal. Sanaüja és la població on s'organitza aquesta bonica cursa que enguany assolia la seva cinquena edició.
Aquesta vegada m'acompanyaven el Millagui i el Tigre, amics i companys de fatigues. A la sortida ens vam trobar amb dos companys, els germans Víctor i Pepe Valderrama, dues besties pardes de Vilafranca i Sant Sadurní d'Anoia respectivament.




A les 9 donaven la sortida, el Millagui com sempre només el veiem a la sortida i a l'arribada. El Tigre i jo començem junts i portem un ritme molt suau, ja hi haurà temps i kms per apretar. Després de sortir del poble enfilem corriol amunt pel camí de Ribelles que porta fins al imponent castell. Cal remarcar que al km2 es forma un tap que ens obliga a la gran majoria de corredors a desfilar en fila india fins a l'esmentat castell. Això ens va fer perdre molt de temps. Al cap de poc el Tigre s'em escapa i s'envà. Jo no el puc seguir perque tinc almenys deu corredors per davant meu i m'és impossible avançar-los. Així que decideixo fer la meva cursa i anar fent.
Després d'arribar al castell, creuar el pati d'armes, passar el primer avituallament i uns quants puja i baixes força tècnics tornem a baixar direcció a Sanaüja on hi ha el primer pas per linia d'arribada.
Sortint del poble enfilo la costa de la Canaleta, on m'incorporo a un grupet de corredors i pujem pel Llançol de l'Estamariu, un corriol de pujada estil tartera que pica i em fa apretar el cul. A partir d'aqui ja començo a recuperar posicions. Al arribar al cim la cursa segueix el seu puja i baixa constant entre el bosc. Aqui ens quedem un altra corredor i jo durant uns 8km.





Després d'un seguit de corriols de secans i travessar el riu em quedo sol fins arribar a Lloberola on a l'avituallament d'aquesta població m'incorporo amb un altre grupet de corredors que més tard i després d'uns quants corriols de pujar i baixar, el grupet s'estira. Després d'uns avançaments em torno a quedar sol. Al Km 22 el paissatge va planejant entre camps i horts, on a falta de 500m de l'arribada i per sorpresa meva, em trobo amb el Tigre. Junts arribarem a Sanaüja i creuarem la linia d'arribada agafadets de la mà (quina imatge jajaja).
Segona cursa de la temporada al sac, content del resultat i amb molt bones sensacions de cara als pròxims objectius.