dimarts, 26 d’abril del 2011

Marató de muntanya de La Fageda

Diumenge 17 d'Abril de 2011
La Sènia (Montsià)
42KM - 2220+ - 5:40:12



Continuant amb el meu 'tour de force' particular per la muntanya, havia arribat el moment de tornar als 42km i que millor retorn que fer-ho al circuit de curses de les terres de l'Ebre. Em feia especial il.lusió fer aquesta cursa per donar-me el gust de còrrer a Els Ports, per la seva duresa i perque la ultima marató que vaig fer va ser la d'Ardenya al mes de desembre.
Les bones sensacions que tenia al arribar s'esfumen per culpa de que em dono compta que m'he deixat el bendatge a casa i pateixo pel turmell de la pota dreta. Estic cagadet i se'm passa pel cap amb la possibilitat de que no la pugui acabar...intento treurem aquest pensament del cap i pensar en coses positives.
A les 7'30 donen la sortida, com sempre començo a darrera tranquilament, en una marató hi ha temps de sobra per tot. Una apretada al principi és pot pagar car més endavant. Després d'uns primers km per escalfar pota ens adentrem al Parc Natural d'Els Ports. Les pujades que em vaig trobant no són especialment dures però això sí, molt de roca...i tal com tinc la pota esquerre em perjudica força. Vaig fent, seguint sent molt conservador i disfrutant del paissatge.



De moment cap molestia al turmell...al Km 18 vé un corriol de baixada molt xulo! i començo a notar que el turmell em comença a fer el tonto, pensó "merda! queda més de la meitat i no la podré acabar", la paraula fracàs comença a planejar pel meu cap. Decideixo continuar tirant, total no em fa mal sino que només noto una petita molestia. M'enxufo l'Ipod i em concentro amb el que va venint per davant...A partir del km 20 una petit tram de pista per poder rodar i relaxar les potes i seguidament ve el tram més durillo que va de la Font del Teix al PR...amb alguna pujada ajudat amb corda i alguns corriols que em fan apretar el cul...al cim del TR una miqueta de pista i seguidament camí de tornada de 17km de de pedra, baixades tècniques, pujades amb poc desnivell i anant recuperant posicions...cal dir que durant 14km em sento pletoric i amb molta força. No m'he sentit mai tan bé corrent en cap cursa com en aquests km. El turmell ja no em molesta.



En el km 35 noto els primers simptomes de cansament i també que se'm començen a enganxar les potes. Més endavant, al 38 sento que m'estic quedant sense gas. Llavors per sort em trobo amb el Pau Gimeno, corredor local de La Sènia, que conec in situ. Anem parlant, això m'ajuda a no pensar que m'estic quedant sense energia i m'anima. Al 39 ens ve pista i un pèl més endavant pista asfaltada. Anem junts fins a l'arribada junt amb un parell de corredors que s'ens afegeixen a l'ultim km.
Marató molt maca, content del meu retorn en la distància i amb bones sensacions per les pròximes curses. Cal dir que un 10 a l'organització en tot. Els avituallaments ben col.locats, nombrosos i ven proveïts.  Genial l'esmorzar i la botifarrada final.