Cursa de La Vall del Matagalls

Diumenge 24 d'abril de 2011
Viladrau (Osona)
24KM - 1200+ - 3:32:00

Just una setmana després del meu retorn a les maratons de muntanya, em vaig desplaçar a la població de Viladrau (Osona) per còrrer la Cursa de La Vall del Matagalls, que enguany s'estrenava. Aquesta era la meva quarta cursa de la temporada i li tenia moltes ganes perque per primer cop pujaria a un dels cims mitics de l'excursionime català, el Matagalls (1698m), la muntanya més alta de la comarca d'Osona.

El dia no prometia res de res, havia estat plovent tota la setmana santa i la nit previa havia caigut un bon xàfec, sobretot fins a unes poques hores abans de la cursa. Quan vaig sortir de casa a les 6:00 queia una bona tormenta que em va acompanyar fins a Aiguafreda. Així que m'esperava "la del pulpo!"...aigua, fang, fred i boira. I és va complir el pronòstic, encara que la pluja va ser fina tirant cap a agradable encara que feia una mica perillós el terreny, sobretot els descens on hi havia pedra.

Arribo a les 8 a la sortida per agafar el dorsal. Amb la gran sorpresa que només sóm 19 corredors! i penso "collons!, si això quasi sembla un entreno dels que monta el Millagui per Montserrat"...encara que a parat de ploure el dia no promet,. Continua amenaçant pluja i fa una mica de fred. 

A les 9 donen la sortida i em quedo al grup de darrera. Vist els factors previs decideixo que la meva estrategia és prendre'm la cursa com un entreno, sobretot no caure i no forçar ja que venia de fer una marató dura a Els Ports i reservar pota per la dura Cursa de Panxampla, també a Els Ports....m'enganxo amb dos corredors, ja que em feia por perdre'm perque desconfio de la senyalització per part dels organitzadors. El José Luis Espinosa, bèstia parda de la Comunitat Valenciana i el seu amic el Victor de Rubí. 

Just sortir de Viladrau ens adentrem a la vegetació, creuem un rierol i bosc endins. El paissatge és realment espectacular en ple Parc del Montseny i amb una verdor impressionant. 

Després de 4km força planets per pista i algun corriolet enfilem corriol amunt cap al Matagalls, són 12km apretant el cul amunt en alguns trams entre vaques i altres amb una miqueta de pedra. Conforme anem agafant alçada comença a fer un fred impressionant!! quina rasca que fot collons!! m'arrepenteixo de no haver agafat els "manguitos". La boira també és realment impressionant i densa. Durant tot aquest tros vaig xerrant amb el José Luís i el Victor de curses de trail que em recomanen, que jo els hi recomano i de futurs objectius i altres cosetes relacionades amb el running.

Després de l'avituallament del km 10 decideixo tirar una mica més i em separo d'ells i m'enganxo amb la Dolors Morcillo (única dona participant i bèstia parda). Passem per uns corriols realment maquissims, cara amunt i apretant el cul. Van caient gotetes però res que molesti, la boira cada cop és més espesa i flipem de la quantitat d'excursionistes que ens anem trobant per ser un mal dia com aquest. Ens trobem el cim del Matagalls de morros a causa de la boira. Seguidament toca baixar per un corriol molt tècnic amb una mica de pedra i fageda. En aquest tram s'havia de vigilar de relliscar perque hi havia molta fulla caiguda i tapava les pedres. I passa el pitjor, comença a ploure!, per sort té pinta de no diluviar. Després de l'avituallament liquid se'ns enganxen el José Luis i el Victor però la Dolors s'escapa, com baixa! quina crack! jaja. Jo em quedo amb ells dos fins al km 20, que el Victor ja va enganxat del tot. Cal dir que durant aquesta baixada pateixo una petita torçada al turmell de cada peu que em fa patir. Després d'uns corriols técnics de baixada, el terreny s'aplana i ens venen alguns trams de pista. La pluja aqui és fina. 

Al 20 m'escapo i enfilo camí avall fins a Viladrau amb força corriols técnics, en un d'ells m'espinyo però sense danys fisics, només una esgarrinxada i un copet a la pota. Després de creuar un rierol on em mullo les vamves entro a Viladrau on em queden 300m de pujada apretant el cul fins a l'arribada.

Cursa molt maca i divertida, la vaig disfrutat sobretot pels paissatges, per la duresa d'alguns trams i com no, pel plaer de poder pujar el Matagalls. Bon entreno de cara a futurs objectius.