dimarts, 17 de maig de 2011

Travessia Nedant Pantà de Siurana

Diumenge 15 de maig de 2011
Siurana (Priorat)
3000m


Esperava amb moltes ganes que arribés aquest cap de setmana per fer aquesta travessia nedant. Des del "No a la Fred" al gener no n'havia pogut nedar cap. La lesió s'en va encarregar de que no pogués fer la "Transitum Tarraco Hiems" i varis entrenaments amb els meus amics nedadors. Després de sis curses de muntanya en cinc setmanes les meves potes necessitaven i dessitjaven una treva, i que millor que l'aigua per relaxarles!.
La gent de Neda el Món eren els encarregats d'organitzar aquest esdeveniment, sempre brillants els cracks!. S'ho van currar molt, com sempre. Aquest cop també els ajudaven en l'organització els nedadors Toni Pérez-Portavella i el Maxi González. Tenia moltes ganes de tornar a retrobar-me amb la familia Neda el Món, una GRAN FAMILIA.
Aquest cop m'acompanyava el meu amic i company d'entrenament i yonkisme Tigre Cols. Ell va ser qui em va liar amb això de les travessies nedant perque si for per mi, jajajja, mai m'aguera atrevit.
Vam marxar dissabte a la tarda cap a Siurana, a la comarca del Priorat, jo ja hi havia estat en aquell pantà 9 anys enrere i ja feia algun temps que hi volia tornar perque la zona és molt maca. Vam arribar a Cornudella de Montsant per la tarda per poder assistir al briefing, a l'ajuntament del poble. Molt complert el breafing, amb tots els detalls tècnics, de seguretat etc. Seguidament, ens vam desplaçar a una casa rural a les afores de Cornudella per assistir al sopar que feien la gent de Neda el Món junt amb altres amics nedadors. Després d'unes quantes travessies ens coneixiem quasi tots els que erem allà. El sopar va ser genial, complert i molt agradable, on ens vam explicar batalletes i altres cosetes.


La nota negativa del cap de setmana i que m'ha marcat fisicament aquests ultims dies és que el guarda del refugi on ens haviem d'allotjar ens va deixar tirats...no ens va obrir la porta, i això que tenia coneixement que arribariem tard. Vam tornar a Cornudella i ens vam posar a dormir al cotxe o "yakmòbil" com diu el Tigre, quin paio el Tigre jajaja.
Ens varem despertar sobre les 7'30 i uuuffff!!!! quin mal d'espatlles, cervicals i d'esquena!!. Seguidament ens vam anar a esmorzar, i cap al Pantà...vam arribar sobre les 9 del matí. Per fer temps i per estirar vam fer una horeta de running tot voltant el pantà, fins on vam poder donar la volta i tornar. A mi personalment aquest entrenillu em va anar de perles perque estava baldat de dormir al cotxe.
A les 10 ja estava tot preparat per la travessia. Vam agafar el gorro i a enfundar-nos el neopré, cal dir que cada cop hi tinc més traça. L'ambient era maquissim!. El Tigre i jo sortiem a les 11, al primer calaix, el dels més lents, a mi l'aigua és el que pitjor se'm dona, i tot i així la disfruto com el que més. Però el Tigre de lent té poc.

En el moment previ a la sortida el Lluís Saura ens va donar les ultimes indicacions tècniques perque no la liem i seguidament el Jorge Pérez ens va donar la sortida.
Se'm fa dificil parlar del moment de tota la cursa, no és com narrar una cursa de muntanya o un tri....la travessia consistia en donar pràcticament tota la volta al pantà. Just començar, el primer tram consistia en  passar entre una petita illa i seguidament donar la volta circular al pantà, sempre escoltats per caiaquistes i una barqueta de l'organització que vetllaven per la nostra seguretat. Cal dir que teniem la referència de les boies per no despistar-nos. La temperatura de l'aigua era genial, el dia fantàstic!, ni rastre de la tempesta de la tarda anterior.



Les meves sensacions van ser molt estranyes, un primer 1500 en el qual no em vaig sentir bé, sempre estic a darrera de tot però podia haber fet més en aquesta primera meitat...a partir de la boia gran on tombava em vaig espavilar una mica, vaig conseguir un ritme en el qual em vaig sentir més còmode. Cal dir que en la primera meitat, cada vegada que agafava aire podia veure la muntanya on es troba el poble de Siurana al damunt, genial la imatge!!. Vaig arribar a l'arribada en 1:05', que no està malament per una bestia parda de la muntanya com jo però encara lluny del que espero de mi, penso que li podia haver fotut una mica més canya. Tot i així vaig acabar content, jo sempre disfruto de l'aigua, m'agraden les travessies, les considero un repte i de moment les acabo bé fisicament. Agafo un ritme i tiro milles, i no paro fins que no arribo a l'arribada...m'encanta la sensació de desconectar, pensar en mil i una coses mentres estic nedant i formar part del medi, una sensació semblant a quan faig curses de muntanya. Nedar em relaxa i em fa sentir moooolt bé!. A l'arribada m 'esperava el crack del Jorge Pérez per donar-me la benvinguda. A totes les travessies de Neda el Món sempre et donen la benvinguda a l'arribada, quina sensació més maca!. Seguidament m'esperava l'avituallament final per agafar energia. Vull dir que la sensació de nedar amb aigual dolça és bestial, flotes menys però el sol fet de no tragar aigua salada és la bomba. M'en porto una gran experiència de la meva primera travessia en aigua dolça.
Espero amb ansia la pròxima, aquesta vegada de retorn al mar, també espero no patir molt jajajaja. Ja tinc ganes de retrobar-me amb els amics nedadors.
Salut!