dimarts, 5 d’abril de 2011

Cursa Serra de les Fites

Diumenge 3 d'abril de 2011
La Pobla de Massaluca (Terra Alta)
22'1km - 728+ - 2h 04'


[logoserra.jpg]


Després de tres mesos sense participar en cap cursa, dos d'ells per culpa d'una lesió, tocava estrenar la temporada en una de les curses de muntanya del circuit de les terres de l'Ebre. La cursa de de la Serra de les Fites va ser la prova escollida per començar a rodar i recuperar sensacions perdudes. Poques vegades recordo haver tingut tantes ganes, il.lusió i motivació per participar en una cursa. No importava el llarg desplaçament fins a la Pobla de Massaluca (Terra Alta), jo només tenia ganes de retrobar-me amb la muntanya i còrrer!, de sentir la adrelanina que comporten les curses...sentir l'alè del corredor que tens darrera i anar a la caça del que tens davant (sempre que es pugui és clar).
Sense ser dura, era la cursa perfecte per posar a prova la maquinaria després d'haver superat els meus problemes amb el tensor de la fascia lata i la tendinitis de la "pata de ganso" de la cama esquerra.
A les 9'50 ja estic a la sortida, començo a sentir sensacions que ja tenia perdudes. Sento el neguit previ al tret de sortida, l'adrenalina...tot i així estic força relaxat. No hi ha pressió, l'objectiu és disfrutar del recorregut i arribar a la meta. És el meu dia, és el meu retorn a la muntanya!.
L'speaker dona la conta enrera, 10-9-8-7...1 comença la cursa i la temporada per a mi. Com sempre començo a darrera, ja hi haurà temps i kms per apretar i recuperar. Després de sortir del poble començem a introduir-nos per camins o més ven dit i per sorpresa meva per pista, això si, amb força pedra...jo sóc al.lergic a la pista...però que hi farem. Van passant els primers kms, tots ells en pla i baixada, i començo a sentir-me molt bé, quan de temps sense sentir-me així!.




Al km 5 començo a recuperar posicions,  l'estrategia conservadora comença a donar els seus fruits, això em dona una empenta brutal per continuar, conforme vaig recuperant posicions la meva confiança va creixent. Començo a pujar el ritme. Al arribar al km 10 i després del segón avituallament, la meva decepció envers a la cursa augmenta, continua sent plana i amb pista amb pedres...cagun!!! ja m'estic ratllant...a partir del 11 la cosa ja és comença a animar, un corriol de baixada dels guapos, això ja m'agrada més, comença la festa!, m'animo!. Vaig llençat, fort i a tope. Després del corriol vé la primera pujada diguem-ne una mica maca. Pujant al trote torno a recuperar més posicions. El recorregut ara si que m'agrada...pujades, baixades, corriol amunt, corriol avall, una mica de pla...apretant el cul quan toca. Al passar el avituallament del km 15 noto els primers simptomes de cansament, començo a pensar que possiblement pagui car el ritme que he dut i que agafi "una pájara". Fa cosa de tres setmanes m'anava arrossegant pels camins planers del costat de casa. He forçat? potser sí, però finalment em dic a mi mateix que és igual, que si m'agafa el baixón doncs afluixo i punto...estic disfrutant! val la pena jugar-se-la i procuro seguir amb el bon ritme que porto.



Més endavant ja m'ajunto amb un grup de corredors que van a un ritme semblant al meu. Noto que les meves forçes disminueixen però jo "erre que erre" continuo foten-li canya. No paro de repetir-me que fins que no em quedin forçes no afluixo. Seguidament, em trobo amb un corriol de baixada bestial, el terreny és pols total i amb un petit canal pel mig, tinc tres persones al davant, s'aixeca molta pols, no veig res! en prou feines puc sortejar les escletxes que em vaig trobant. Vaig tant follat que em veig a terra, impossible frenar, la baixada és empinada, vaig agafant-me a les branques que trobo per conseguir frenar una mica però m'és impossible, cada cop veig menys, tot és polseguera. Aguanto de peu com puc. De cop i volta em trobo de morros amb el tiu que tinc davant, ara si em veig a terra! (i a ell també) però...ell deu haver sentit el meu alè al seu clatell i s'aparta...sino m'el menjo, no podia esquivar-lo. Al arribar abaix sento un alivi bestial i agafo aire...uuuffff!!!!, continuo.
Seguidament una pujada, aqui si que ja em noto "pajaru", començo a semitrotar...tot i així els meus companys de grup van igual o pitjor que jo. Continuo tirant i passant. Ens quedem jo i un altre corredor que en la baixada seguent es queda enrere. Ultim avituallament, menjo una mica i agafo forçes. Em sento buit d'energia, em diuen que queden tres km, seguidament pujada al canto, la pujo al trote 'patillero', ja avisto el poble. La calor també ja em comença a passar factura. S'em fan eterns aquests ultims kms. Jo "erre que erre", fins l'extenuació! m'ajunto amb dos corredors que junts arribarem junts fins al final...a l'entrada del poble la gent ens anima, això sempre dona un plus de força... Ultima recta, sprint final...a fondu! i arribada!. Miro el temps...2h 4m, no està gens malament tenint en compte tot el que he hagut de passar aquests ultims mesos. Molt content d'haver-ho donat tot, d'haver-me buidat completament. Al acabar ens espera un bon avituallament final de pm! en forma de tot tipus de begudes isotòniques, aigua, coles, cerveses...assortit de coques i pastes casolanes, la clàssica butifarra (negra i blanca) amb pà amb tomàquet i amb l'excel.lent oli d'aquelles terres...
Cal remarcar l'amabilitat de la gent de la Pobla de Massaluca  i la excel.lent organització de la cursa...s'ho van currar, no ens va faltar absolutament de res. Circuit perfectament senyalitzat i amb bons avituallaments.
En el pla personal estic molt content de la cursa que vaig fer...i sobretot de recuperar les bones sensacions...gran inici de temporada i retorn a les curses...la setmana que vé més!.