dimecres, 28 d’agost de 2013

UT Val d'Aran



Dissabte 10 d'agost de 2013
Salardú (Naut Aran)
61km 4200+

Arribo a la sortida sobre les 7:30, mentres estic esperant els meus companys del Terradesports, em dedico a buscar alguna cosa que em subjecti el xip a la cama ja que no m'el puc colocar a la vamba, després de pensar i pensar, el personal que es dedica a cronometrar la proba em deixen una cinta de velcro que me la lligo a la cama, problema solucionat. Comença a arribar la gent en massa, es respira un bon ambient, quines ganes!, veig el Toni Ruiz i la seva dona, em quedo amb ells de 'palikeo', poc després arriben els companys i amics del Terradesports: l'Uri, Millagui, Junior i el Gerard...el Cesc s'ha quedat a la furgo amb diarrea i no correrà. Passem el 'control de material i ens col.loquem a la sortida. Poc després comença la festa.
Just sortir del poble creuem el riu Unhola, i ja començem a pujar, vaig amb el Junior, com que fa tan de temps que no ens veiem anem de xerrera. La pujada fins a les pistes de Baqueira fa uns 600+, quan sortim de Baguerge seguim pujant per l'antic camí del Montgarri, es tracta d'un camí obert i les vistes conforme anem pujant són brutals...quan arribem a d'alt em giro i veig que anem quasi els últims, jajaja, va sent la tónica últimament en mi, un voluntari que hi ha per allà m'ho comenta i li dic que això és molt llarg i que hi ha temps per tot. Arribem a pistes i després d'un trosset de pisteta arribem al primer avituallament, ben completet! jeje, avui no passaré gana.
Sortim de l'avituallament i ens vé una baixada camp a través en avall que se'm fa força dura ja que encara tinc les potes com a pals i vaig fred, la baixada és fa més dura de lo que ja és a causa de la humitat de la nit. 
Una mica més avall agafem un corriol de baixada ben parit que uns quilòmetres més enllà ens fa connectar amb una pista que ens ha de dur a Arties, aquest tram se'm fa molt llarg i encara no he calentat pota, el Junior s'escapa cagant llets avall com sempre. Jo, a ritme yak!. A punt d'arribar al poble adelanto a la Cathy, una dona amb la qual vaig poder rodar uns quants kms sense creuar-nos una sola paraula a la Catllaràs, ella va fent al seu rotllo escoltant música amb el seu mp3. Quan arribem al poble ens desviem per un corriol de pujada ben dret, en aqui enganxo el Junior que ja comença a esbufegar, no va gaire fi. Aquesta pujada és de les guapes, rotllo ferèstega i salvatge, ben dreta la cabrona! em recorda a algunes de les que vaig entrenar a la zona del Pedraforca i també de les que vaig pujar a Andorra, res de nou. En aqui el Junior se'm despenja. Més amunt surto a parar a una pista on poc després trobo el segón avituallament i punt de control. 




Ja estic al km 19, ben ràpida la cursa fins aqui, em aquest avituallament em casco uns sandvitx de nutella, mmmm, per si de cas jaja, no fos cas que em pilli un 'yuyu' per falta d'aliment com a la Catllaràs. Abans de sortir, arriba el Junior fet caldo dient que a lo millor plega, aconsegueixo animar-lo a que no ho faci crec.
Sortint del control agafo un cami ben fresat que planeja, molt guapo per cert, el sol ja comença a despuntar. Una mica de pujada i la cosa ja planeja, ens trobem sobre els 2000m d'alçada, segueixo el camí, el tram és mega rodador i les vistes acollonants, ja començo a babejar. En un dels trams passem per un túnel dins la muntanya...guau! més ben parit que el túnel que vaig passar a la Ultra del Bages. Les potes ja començen a calentar-se. Més endavant empalmem amb una pista...les vistes al Montardo...uuauuu! la ostia en patinet! quina estampa...i quina kk de pista...ara comença a baixar i baixar, i pista i pista fins trencar a un corriol  (per fi) on hem trobo un parell de voluntaris que em donen aigua, aprofito per carregar bidons i camel, i cap amunt.
Ara arriba un bon pepino de 700+, el camí ja comença a encabronar-se només començar a pujar, la vegetació és espessa i salvatge, rotllo al de les Guilleries, a aquelles rutes senglars que m'ensenyava el Lluís Vila...m'agrada que sigui així però més ben sembla un torrent allò, arbres caiguts, esvarzers i tot tipus de vegetació, de camí fresat res de res. 400+ més amunt, la cosa ja s'obre, i es torna més vertical...mola! en aqui ja txalo! yihaaaa. Al arribar a una cabana abandonada no puc evitar a girar-me a contemplar tal bellesa de paissatge. Seguixo amunt, ja puc veure el final, durilla la pujada. Al arribar a d'alt, agafo aire i cap avall cagant llets, es una baixada dreta camp a través rotllo Guilleries, yihaaaa! jeje. Conforme baixo puc veure el refugi on hi ha l'avituallament...i quines vistes!. Haig de contenir la flipada emocional per tal de no espinyar-me. Arribo abaix extasiat, creuo el riu i passo el control. En aqui em trobo el Toni Ruiz que ja surt, ens emplacem a veure'ns a la pujada. Jalo una mica, bec cocacola i cap amunt.




Ara toca una pujadeta de les guapes, a plè sol del dia i 850+ entre prats verds, baques i cami semi-fresat, puja ben dreta, un xic més amunt connecto amb el Toni Ruiz i seguim junts cap amunt, ell aquestes pujades alpines se li atraganten una mica però aguanta ferm, i amb la mica de xerrera que li dono segur que se li fa més fàcil, jo vaig super animat, avui estic en mi salsa. Arribem a d'alt, sobre els 2150+, estem d'alt de tot de les pistes de la Tuca. No fa falta parlar de les vistes que tenim.
Començem a baixar per pista, ens espera un descens de 1100- en 7km. La primera part és baixa força bé, camí ample etc...per adentrar-nos en corriols entre el bosc força drets i ben parits, quin disfrute i quina descàrrega d'adrenalina. Arribem abaix, el Toni té rampes, li donc una capsula de sals minerals i seguim fins a Vielha on tenim l'avituallament. En aqui aprofito per carregar aigua a sac, menjar uns entrepanets i saludar el David Ariñó que està per allà.

A la sortida de Vielha cap al gran pepino de la jornada, em trobo els meus amics de fatigues ciclistiques i veïns de Sant Sadurní, Jordi Abad i la seva dona l'Anna Juvé, que han vingut a buscar el meu company d'equip Gerard que ha hagut d'abandonar a causa de problemes d'estòmac, després d'una breu xerradeta amb tots ells, el Toni i jo seguim la nostra guerra en busca del gran pepino, portem 45km i ens manquen 16 més i 1250+ en 9km de pujada pel mig per acabar. Són les 3 de la tarda i fot una xixarra de ca l'ample. Només començar a pujar, per cert, pujada ben dreta com no, em trobo l'Eric i l'Albert de Lleida, l'Albert es troba sentadet dolorint-se del genoll, li aconsello que es posi gel fred, es faci una bona frega i es prengui un ibuprofeno, nosaltres seguim, més amunt em torno a trobar a la Cathy, que s'havia perdut, i per darrera ens agafen els dos companys de Lleida. L'Albert ja està recuperat, tots cinc començem a pujar, la Cathy com no puja ràpid i de tant en tant va tirant fotos, per sort el camí és fresat i per dintre el bosc, així que la xixarra no ens pilla de plè.
Quan ja portem mitja pujada el Toni se'm despenja, va tocadet, jo segueixo,  és millor que vagi pujant al seu ritme, l'Eric, l'Albert i un altre company m'agafen i seguim junts, anem els tres a la par, en un mirador que trobem més amunt ens trobem un noi que ens dona aigua. Agafem una altre trialera i cap amunt, aquest últim tram de pujada no puja tan dret però es nota el cansament a les potes. Quasi ja arribem a d'alt, ens manquen 100+...arribem a una pista que va planejant, en aqui una miqueta de trote, el que es pot, les vistes brutals com sempre, puc veure la Cathy més endavant...arribem el quartet a l'últim avituallament. Ens manquen 100+, una pujadeta a un coll a camp obert i 'se acabó el desnivell positiu. Quan estic a punt d'arribar a d'alt em giro i veig que el Toni ens està donant caça, s'ha refet, olé!. Un cop a d'alt (2300m) ens fem unes fotos i cap abaix.

L'Eric, l'Albert i jo començem la baixada, tenim tota la vall per nosaltres, es poden veure els pics del Parc d'Aiguestortes, Salardú a sota, Arties, Garós...l'Albert i jo començem a baixar cagant llets avall, l'Eric no ens segueix. La baixada en aqui és dreta i a camp a través pel costat del riu, s'ha de vigilar, el talegasso pot ser serio...però nosaltres cada cop li donem més canya, avancem a la Cathy, creuem el riu, i en aqui el camí ja és fresat, ja tenim el poble just avall, deuen faltar uns 4km més o menys. Aquest últims són per corriol pedregós a camp obert al principi i després entre el bosc. Arribem a Unha pensant-nos que és Salardú, ens queda 1km més el qual fem al trote la pujadeta asfaltera que ens queda i després el tros planer a lo màxim que ens deixen les potes. Arribo a la línia d'arribada més feliç que un tornavís ja que he pogut disfrutar molt de la ultra en tot moment.

  

1 comentari:

Toni ha dit...

Una crònica excel · lent, és com si l'hagués corregut també jo, ja, ja. Agrair a part els detalls tècnics i geogràfics i felicitar-te per la ràpida recuperació ... a mi m'ha deixat tan tocat, que encara arrossego seqüeles, però en fi, si fos tan fàcil ... Ens veiem, company.